Dimecres, 2 de febrer, a les 21.50, TV3 estrena a “Sense ficció” el documental de producció pròpia “Torneu-me el fill!”, un treball de Montse Armengou i Ricard Belis, autors d’”Els nens perduts del franquisme”, que prova com el règim franquista va permetre l’apropiació de nens i les adopcions irregulars. Un relat esfereïdor de nens robats durant el franquisme, de mares i de fills que esperen veritat i justícia.

Montse Armengou, Joan Salvat i Ricard Belis, durant la presentació del documental.

Avui dilluns 31 de gener s’ha fet la presentació i un visionat del documental a les instal·lacions de TV3, a Sant Joan Despí, amb l’assistència de Joan Salvat, cap de l’àrea de Documentals de TV3 i director de “Sense ficció”, i Montse Armengou i Ricard Belis.

“Estem davant d’una estrena internacional” ha explicat Joan Salvat referint-se a la projecció de la temàtica. I ho ha exemplificat dient que “ens acaba d’arribar un e-mail d’una televisió Suïssa preguntant-nos pel documental”. Un tema colpidor que no deixa ningú indiferent i “que s’ha fet cent per cent amb els esforços de professionals de TV3”. “El treball és una aposta forta de l’Àrea de Documentals i del programa “Sense Ficció”.

Montse Armengou ha explicat que aquest documental és fill d’”Els nens perduts del franquisme”. “En aquella ocasió es demostrava que centenars de criatures van ser robades durant el règim franquista i ens vàrem centrar en la subtracció de nens com a eina política. “Ara, en aquest nou treball, se’n parla “com a eina de repressió contra mares solteres” a qui se’ls sostreien les criatures, fets que s’acabaven convertint “en un robatori, en un negoci, en un tràfic de nadons”. El treball d’investigació “ha durat nou mesos i hem treballat amb 200 casos”. Segons Armengou: “no estem parlant d’un crim polític, però pensem que la implicació del franquisme és clara. Sabien que tenien carta blanca per actuar sense impunitat”. Ha assegurat que uns dels reptes que han tingut a l’hora de tirar endavant el projecte ha estat convèncer a participar-hi moltes mares que “encara continuen amb l’empremta de l’escarni que suposava ser mare soltera”.

Formalment, el documental té dos pilars, ha dit Ricard Belis: “El testimoni de mares a qui han pres els fills o fills que busquen les mares, i un treball d’investigació que s’ha il·lustrat amb imatges reconstruïdes perquè era la millor manera d’explicar-ho, a causa que les imatges de l’època només mostraven centres i mares feliços.” Reconeix que hi ha persones que no queden ben parades en el documental: “en alguns casos, els afectats s’acusen entre ells i altres ja són coneguts perquè ja han aparegut en els mitjans com és el cas del Dr. Eduardo Vela, que encara exerceix a Madrid.”

Arran de la demanda col·lectiva presentada a la Fiscalia General de l'Estat per l'Associació Nacional d'Afectats per Adopcions, en què se sol·licita l'obertura d'una investigació penal a nivell nacional sobre els seus casos, Montse Armengou diu: “S’han destapat els fantasmes en moltes famílies. Indaguen i no hi ha registres, no hi ha històries clíniques de les mares...”. I creuen que la gent els trucarà per demanar ajuda. De fet, ha afegit Belis, “encara es posen en contacte amb nosaltres demanant-nos ajuda arran d’”Els nens perduts del franquisme”.