“Sense Ficció” ha presentat un treball de producció pròpia que ens ha transportat a l’època dels pitjors anys del franquisme, a través de testimonis i de cartes descobertes, completament abandonades en unes caixes, ara fa quatre anys: les cartes del consultori radiofònic d’Elena Francis. Un equip del programa es va passar tot un mes llegint cartes a l’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat, que és on es guarden ara. A partir d'aquestes lectures s'ha pogut fer el retrat d’uns anys que tothom recorda i que, a partir d'ara, es podran analitzar des d’una nova perspectiva: la realitat social de la postguerra a través de tot un món d’intimitats i de secrets confessats per escrit que milers de persones van transmetre a Elena Francis. Josep Rovira, director de "Querida Dª Elena", ha parlat amb Joan Salvat sobre el documental.





El “Consultorio para la mujer Elena Francis” ha estat, sens dubte, el programa radiofònic més famós de tota la història de les ones espanyoles. Es va començar a emetre des de Ràdio Barcelona per a tot Espanya el novembre de 1947 i es va allargar fins ben entrada la democràcia, ja que va desaparèixer el 31 de gener de 1984 en la sintonia de Ràdio Peninsular. Al llarg d’aquests anys, diverses locutores famoses van donar veu i vida a una tal Elena Francis, una dona inexistent que va acabar convertint-se en una mena de guru espiritual per a diverses generacions de dones espanyoles, malgrat que havia començat donant consells de bellesa per fer propaganda de la línia de cosmètica i de l’institut de bellesa femenina del carrer de Pelai de Barcelona que duia el seu nom.

El vincle empresarial entre les tres coses no era en absolut original, ja que als Estats Units, a Anglaterra i a França existien des de feia temps programes radiofònics que oferien consells domèstics i d’estètica i ho aprofitaven per promocionar els productes de bellesa de la mateixa marca, però el desenvolupament que va viure aquest programa a Espanya va ser totalment diferent. Potser va ser perquè el país sortia d’un temps de moltes misèries o perquè la majoria de la població femenina espanyola no tenia cap lloc on anar per demanar consells i ajuda, però el cas és que cada tarda, quan sonava la sintonia del programa, les ràdios de mig país la repetien i es creava als celoberts de les cases i als carrers dels pobles un escenari sonor ple d’ecos i de records que han perdurat fins als nostres dies.

El consultori tenia una gran prèdica entre la població femenina, però també comptava amb moltíssims homes que l’escoltaven i amb alguns que s’atrevien a enviar-hi consultes, que sempre eren contestades amb la petita advertència que amb la seva resposta estaven fent una excepció.



Malgrat que en els últims anys del programa ja era un rumor que corria, no va ser fins que va desaparèixer de les ones quan es va saber que la tal Elena Francis no existia, que era un equip de gent qui contestava les cartes i que, en realitat, tot plegat era una invenció de Francisca Bes Calvet, dona d’un conegut empresari cimenter català, que juntament amb un grup de publicistes i de gent de la ràdio va decidir crear el programa per promocionar l’esmentada línia de cosmètics i de bellesa que duia el mateix nom.