Quan es compleixen 20 anys de les revoltes estudiantils a la plaça de Tiananmen, “Sense ficció” ha emès un documental multipremiat que ha repassat com es va gestar aquest intent de reforma democràtica protagonitzat pels estudiants xinesos l’any 1989 i que va acabar amb una dura repressió dirigida per les autoritats del país. El documental aporta el testimoni únic de líders estudiantils, intel•lectuals i treballadors involucrats directament amb la revolta.




Hem entrevistat Sergi Vicente, corresponsal de Televisió de Catalunya a la Xina.



La mort de Hu Yaobang, el 15 d’abril de 1989, va desencadenar protestes nombroses arreu del país. A la plaça de Tiananmen, de Pequín, les manifestacions de dol per la mort de Hu, líder reformista que havia estat apartat del poder, es van transformar, a poc a poc, en una gran concentració humana, la major part de la qual la integraven estudiants que reclamaven més llibertats i la sortida del poder dels polítics més conservadors.
El 1989, els estudiants buscaven una reforma política i democràtica, inspirada en el diàleg, un concepte de canvi gradual que no coincidia amb els ideals revolucionaris del govern. Les protestes estudiantils van tenir la seva reacció en el govern de Deng Xiaoping, que va tenir un paper clau en la repressió violenta de les manifestacions del maig del 1989.
El govern de la República Popular de la Xina, sota les ordres de Xiaoping, havia declarat els estudiants “instigadors del caos” i “conspiradors contra el règim”. D’aquesta manera, el comunisme es tornava un partit hostil envers aquells qui, feia anys, havien contribuït a entronitzar Mao Tse Tung en el poder.
Les protestes estudiantils es van intensificar i el dia 20 de maig de 1989 el govern xinès va declarar la llei marcial. Malgrat tot, els estudiants no van abandonar la plaça, fet que va provocar la divisió en el partit comunista: una part dels governants apostaven per fomentar el diàleg i una altra defensava l’ús de la força militar per eradicar les protestes.
El dia 4 de juny de 1989, Deng Xiaoping va acabar autoritzant l’ús de la força. Tot i que les xifres oficials varien, s’estima que la repressió es va saldar amb prop d’un miler de víctimes mortals i molts dels líders estudiantils que havien participat a les manifestacions, es van haver d’exiliar.
Aquest documental parla amb líders estudiantils xinesos i relata minuciosament què va passar durant aquells dies en què els estudiants van clamar una reforma democràtica. Però “La porta de la pau celestial” també és un repàs de la història política de la Xina, de l’ascens del comunisme i de la posterior repressió de les llibertats d’un país que, avui en dia, reclama tenir un paper protagonista en el lideratge polític mundial.

Un documental produït i dirigit per Richard Gordon i Carma Hinton.