Escrit per: Sense ficció
EMISSIÓ: dimarts 12 de maig, a les 23.55.

• Nominat a Millor Documental als Critics Choice Awards 2012
• Entre les 10 millors pel·lícules de l’any, entre d’altres, pels diaris “The Guardian” i “The Independent”
• Premi al millor director de documental al Sundance Film Festival 2012.




“La reina de Versalles” és un documental basat en els membres d'una família multimilionària i en els reptes financers que afronten arran de la crisi econòmica. Amb proporcions èpiques d’una tragèdia de Shakespeare, el documental segueix dos personatges únics, David i Jackie Siegel, a partir de les històries d'èxit dels quals es mostren les virtuts i els defectes innats de l’anomenat “somni americà”. “La reina de Versalles” comença mostrant la família triomfant, l’any 2007, a punt de construir la casa més gran dels Estats Units, un palau de més de 8.000 metres quadrats. Durant els dos anys següents, el seu imperi en expansió, impulsat per la bombolla immobiliària i l’abaratiment del diner, trontollarà a causa de la crisi econòmica. Aquest fet produirà importants canvis en l'estil de vida i en el caràcter dels protagonistes.

» Veure més

Categories: Documentals , Societat , Urbanisme
Escrit per: Sense ficció
El mercat de segona mà, de curiositats, d’antiguitats, sempre ha tingut un referent a Barcelona: els Encants. Un mercat amb una llarga història al darrere, que descobreix aquest documental.
La gran transformació que està vivint la plaça de les Glòries, ha fet que el mercat s’hagi traslladat, des de fa uns mesos, a una nova ubicació, molt més moderna. L’anunci d’aquest canvi va trasbalsar els comerciants i va generar moltes esperances, però, alhora, també molts neguits.
Un equip de televisió va seguir durant més d’un any el procés, entrant en la vida dels comerciants i d’alguns clients, per saber si els nous Encants mantindran la identitat guanyada a través del temps. “Encants, diari d’un trasllat” n’és el resultat.


EMISSIÓ: dimarts 21 de gener.



Els Encants formen part de la identitat de Barcelona, és un microcosmos amb vida pròpia que s’ha mogut per la ciutat des de fa molts d’anys. Cada dia centenars de paradistes, clients, turistes i curiosos passegen pels seus passadissos, buscant alguna cosa. Hi ha qui busca productes quotidians; d’altres, antiguitats; d’altres roba de segona mà, andròmines de tot tipus, color i origen. Aquesta diversitat és l’essència d’aquest caos endreçat que han esdevingut els Encants al llarg de tots aquest temps.


"Hi ha molta gent que va a buscar allà perquè hi ha moltes famílies amb problemes". Joan López Lloret, director del documental, ha explicat com ha viscut l'experiència de gravar, durant més d'un any, als Encants de Barcelona.


Entre els clients dels Encants entrevistats en el documental hi ha des d’una noia del Camerun que només havia vist parades a terra al seu país fins a un buidador de pisos protagonista de la subhasta matinal, l’arxiver dels Encants o bé el periodista Emili Manzano, client habitual. L’equip de gravació també ha viscut les angoixes i esperances dels paradistes, des dels que porten diverses generacions al mercat fins als nouvinguts provinents d’altres cultures, per veure com feien aquest canvi i superaven dificultats com la pluja el dia previst de la inauguració. Al mateix temps, el documental també fa un repàs de la història dels Encants, des de l’origen mateix de la paraula als diferents emplaçaments que ha tingut a la ciutat.

Una producció de TVC amb la col·laboració de Batabat.

» Veure més

Escrit per: Sense ficció
Aquí podreu trobar material extra del documental.


Itziar González, arquitecta

Parla de la capacitat que tenen els ciutadans per influir en la salut d’una ciutat.
Entén la ciutat com un organisme: “Qui està impedint que la ciutat bategui al ritme ciutadà?”. Defensa que la indústria de la construcció del segle XX pugui ser reconvertida en la indústria de la rehabilitació i del reciclatge del segle XXI.




José García Montalvo, catedràtic d’Economia

Ens adverteix de com certes mesures econòmiques, i certes retallades, poden tenir com a conseqüència la destrucció del talent dels ciutadans. Ens parla també d’uns altres buits possibles, no físics, sinó de coneixement: un àmbit, com el de la recerca, en el qual Catalunya havia avançat molt, està amenaçat ara també de degradar-se i buidar-se d’investigadors. Afirma que el seu discurs és optimista 100% perquè no ens podem permetre una altra cosa. La solució vindrà de la mà del ciutadà, de la seva lluita, del seu treball.




Mercè Tatjer, geògrafa, historiadora

S’atura en el fet de com Barcelona canvia, i també com la ciutat no sembla saber ben bé què vol ser. Repassa la relació que hi ha entre petit comerç i grans superfícies, per una banda, i cohesió social del barri, per l’altra.




Joan Roca, director Museu d’Història de Barcelona

Insisteix en noves formes de recuperar i rehabilitar espais. Posa l’accent en el factor humà, en com la gent i el seu saber fer han estat la clau de recuperació de la ciutat en altres situacions encara més difícils que l’actual.




LaCol, col•lectiu d’arquitectes, plataforma Can Batlló pel barri

Aquests joves arquitectes expliquen com ajuden a dissenyar i rehabilitar els espais i les naus de Can Batlló que s’estan recuperant. Formen part de la plataforma veïnal que les reivindica i les autogestiona. Parlen també de la seva voluntat de respectar la memòria i el potencial d’aquest espai singular que és el recinte fabril de la Bordeta. Entenen la seva feina en el marc del treball col•lectiu. Tothom ha de sentir que participa en el procés, diuen.




Luis Llanas i Isabel Morell, Associació de Comerciants de Creu Coberta

A l’entrada de l’eix de Creu Coberta hi ha un solar que indica un dels projectes urbanístics que dura des de fa dècades però que encara no s’ha dut a terme: la continuació del carrer Diputació per poder passar de l’Eixample a la Gran Via sense haver de travessar la plaça d’Espanya. Aquest projecte, sempre inacabat, condiciona, com una nafra, la vida i el comerç del barri. Des de l’Associació de Comerciants n’expliquen les conseqüències i proposen solucions i alternatives.




Amics de Fabra i Coats

Jordi Gili, Antoni Martínez i Pere Fernández, extreballadors de Fabra i Coats, recorden la vida i la decadència d’una de les fàbriques emblemàtiques de la Barcelona industrial. Expliquen com han fet que l’Ajuntament sigui el propietari del recinte i de tot el material que han pogut conservar: la memòria d’un saber fer i de les dones i els homes que van donar vida a aquells espais.



"Buit, ple. La ciutat arítmica".
Escrit per: Sense ficció
EMISSIÓ: dimarts 4 de juny.

“Local disponible”, “Es traspassa”, “Es lloga”: rètols com aquest formen part del nostre paisatge més proper. Cada vegada en veiem més.
Darrere de cada cartell hi ha una història personal o familiar. Sovint amb conseqüències greus. Però també hi ha una història col•lectiva: la de la salut de la nostra ciutat o del nostre poble.

Aquests espais desocupats, símptoma evident de la crisi econòmica, configuren una nova fisonomia urbana. La ciutat es modifica. Què ens expliquen aquests espais? Això és el que aborda "Buit, ple. La ciutat arítmica".
Aquesta crisi, representa un punt d’inflexió en la manera de construir la ciutat?



El documental, a partir dels espais buits, parla dels ritmes irregulars en el creixement de Barcelona, com s’ha construït i modificat. I com continua canviant cada dia.
Es constata que cada crisi, o cada canvi en profunditat en el sistema productiu, ha generat, al llarg de la història, la seva onada d’espais desocupats.

El documental, produït per Televisió de Catalunya, se centra en els espais buits d’activitat econòmica, allà on s’ha aturat, o està a punt d’aturar-se, l’activitat comercial o industrial.

S’acosta a botigues desocupades i als comerciants que s’han vist obligats a tancar i buscar alternatives al seu negoci. Molts barris a Barcelona podrien servir d’exemple, però s’han triat dos llocs coneguts: les Galeries Maldà, a Ciutat vella i l’eix comercial Creu Coberta.

null

L’activitat comercial en aquesta via urbana ve de molt antic, de l’època de les muralles. Ara està en un moment difícil i paradoxal: no es beneficia en res del turisme que atrau la plaça d’Espanya, just al costat, i del centre comercial Arenas (un espai també desocupat des de la desaparició de la plaça de toros i posteriorment reutilitzat). A Creu Coberta s’està perdent, com en tants altres llocs de la ciutat, el model de comerç tradicional.


Montserrat Besses ens explica algunes de les claus del documental.


» Veure més

Escrit per: Sense ficció
Nominat com a Millor Documental als Oscars 2010
Nominat als BAFTA com a Millor debut d’un autor britànic


EMISSIÓ: dimarts 5 de febrer.

null

“Sense ficció” estrena aquest aclamat documental sobre una de les figures clau de l’art de carrer: l’artista de grafiti britànic Banksy. El resultat és un film provocatiu que parla de com viure al marge de la llei, de camaraderia i, també en certa manera, d’incompetència i d’ingenuïtat artística en el mercat de l’art. Sorprenent, divertit i absurd, “Exit through the gift shop” és un conte de fades modern i de carrer que ofereix un punt de vista irònic sobre què és l’art modern, al mateix temps que planteja qüestions de fons al voltant de la fama artística i de la cotització dels artistes.



Thierry Guetta és un francès que viu a Los Angeles. I té una única obsessió: enregistrar-ho tot amb la seva càmera de vídeo. A poc a poc, i de la mà del seu cosí, es va introduint en el món de l’art urbà. Fins que, sorprès pels titulars de mitjans de comunicació que parlen de l’obra d’un artista urbà revolucionari, es planteja arribar a descobrir qui s’amaga darrere del sobrenom “Banksy”, un dels artistes de carrer més reconeguts. Guetta no només arribarà a trobar el seu anhelat artista, sinó que, amb ell, enregistrarà alguns dels moments estel•lars de la seva obra. Inspirat pel mateix Banksy, Guetta intentarà convertir-se ell mateix en un artista de carrer.



Una de les curiositats d’aquest documental, polèmic i transgressor, és que als títols de crèdit oficials no hi apareix cap director ni guionista. Només hi consta: “Un film de Banksy”.
Escrit per: Sense ficció
La destrucció d’una ciutat i del somni americà, vista pel documentalista britànic Julien Temple.


EMISSIÓ: dimarts 15 de gener.

null

És com si hi hagués passat un tsunami o un tornado pitjor que el “Katrina”. “Sense ficció” mostra la destrucció d’una ciutat, Detroit, que era la quarta d’Amèrica i que ara és un lloc ple de decadència. Detroit, nascuda amb la indústria de l’automòbil, ens demostra què passa quan una crisi econòmica i social destrueix tots els paràmetres de la convivència. Un paisatge que es trobarà Barack Obama en el seu segon mandat, a pesar de les ajudes abocades per salvar la indústria de l’automòbil en altres indrets.

Abans Detroit era la quarta ciutat d’Amèrica. Va néixer dels cotxes i per als cotxes. Amb els seus barris residencials pioners, les seves autovies i els seus centres comercials, era la imatge del somni americà. Però els enfrontaments racials van provocar l’entrada de l’exèrcit al centre de la ciutat.

nullnull

Amb les seves lluites violentes entre els sindicats i Henry Ford i les tres grans empreses automobilístiques, la ciutat es va convertir en l’escenari del malson americà.
Ara és una ciutat autènticament postindustrial i antiutòpica, on la naturalesa torna a emergir en el 40% dels terrenys del centre urbà.

La malesa creix entre els edificis d’oficines abandonats, les cases i les fàbriques de cotxes en ruïnes, i cobreix els fanals dels carrers. En algunes comissaries de policia i oficines de correus abandonades encara hi ha papers sobre les taules. A les primeres autovies que es van construir a Amèrica ja no hi ha embussos a les hores punta.



Un documental dirigit per Julien Temple, producció George Hencken. BBC, Gran Bretanya.

» Veure més

Escrit per: Sense ficció
Estrena, dimarts 18 de desembre

Barcelona és la ciutat del món amb més mercats municipals. Mentre que a altres capitals europees els mercats d’alimentació han quedat reduïts a una presència gairebé residual, a Barcelona estan de moda. La clau de l’èxit és l’anomenat model Barcelona. Es tracta d’un nou concepte de mercat que es va començar a aplicar a principis dels anys 90 i que està servint de referència a moltes ciutats d’Espanya i del món.



Quan als anys 80 els mercats patien la falta d’inversió i la competència dels supermercats, Barcelona va apostar per aquesta forma de comerç de proximitat. Calia fer uns equipaments competitius i per això en molts casos s’havien de rehabilitar totalment uns edificis que no tenien aparcaments ni magatzems o espais adequats de càrrega i descàrrega. Es va passar de moltes parades petites inviables a grans establiments que compartien espai amb supermercats i restaurants.



A partir de les històries personals d’usuaris i comerciants, veiem com es va fent la transformació dels mercats. Els actuals gestors i els que van crear el model expliquen com va sorgir la política de mercats i com serveix de referent a ciutats de tot el món. Tot plegat, mostra la història d’èxit d’un model que situa Barcelona com un exemple d’innovació i tradició.


"Ha sigut un rodatge molt agraït perquè rodar en els mercats és fer-ho en un plató natural"

Andrea Ferrando, directora del documental, parla amb Joan Salvat.


08/07/2012: "Per un plat a taula"

Escrit per: Sense ficció
Emissió: dimecres 11 de juliol



“Per un plat a taula” dóna nom a allò que s’han trobat els beneficiaris de les polítiques de lluita contra la pobresa del Brasil i Veneçuela: un plat a taula. Conscients que la dignitat de les persones comença per l’alimentació i l’habitatge, els aires de canvi polític que viuen des de fa uns anys la majoria de països llatinoamericans han transformat la vida de milions de persones. El documental ens explica com ha estat possible que 30 milions de brasilers hagin passat de ser pobres a ser classe mitjana, mentre que a Veneçuela, alguns plans estatals contra la pobresa han estat atacats pels opositors a Chávez per insuficients i populistes. Però, en qualsevol cas, són canvis sense retorn que representen un estímul per a tot un continent, el que té més desigualtats de tot el planeta. I un missatge d’esperança per a un món en crisi.


Entrevista a Lluís Crous, director del documental "Per un plat a taula"

» Veure més

Escrit per: Sense ficció
Emissió: dimecres 13 de juny

La presó Model ha crescut envoltada de polèmica: pel fet d’ocupar una de les cruïlles més cèntriques de l’Eixample barceloní; per la saturació de les seves cel•les; per la constant demanda de la necessitat de remodelar-la i, finalment, pel seu possible tancament i la construcció d’una nova Model a la Zona Franca projecte que, ara com ara, està aturat i deixa el futur de la presó en interrogant.
A “Històries de la Model”, presos de totes les èpoques, des de principis del segle XX fins avui mateix, rememoren les seves experiències a la presó barcelonina i, alhora, ressusciten una part de la crònica històrica del nostre país.



La presó Model es va inaugurar el 1904 al barri de l’Eixample de Barcelona, i reflectia l’esperit de progrés de tota una època. Tanmateix, els avenços que anunciava en aspectes cabdals, com ara les condicions de vida dels interns o el mateix concepte de regeneració i reinserció, aviat es van veure superats per la realitat política i social del país fins al punt que l’edifici va esdevenir símbol de la repressió del poder de l’Estat a Catalunya, des de la Setmana Tràgica del 1909 fins a l’arribada de la democràcia.
Les cel•les han exercit de magatzem de persones en èpoques tan diverses com la immediata postguerra, quan la repressió de republicans i catalanistes va assolir el punt més àlgid, o bé la dècada dels 80, quan l’expansió de les drogues va desfermar la delinqüència entre les classes més baixes de la societat. La presència de fins a onze reclusos en un espai d’escassos metres quadrats propiciava situacions de tensió i dificultava una convivència que ja era prou complicada a causa d’unes condicions deficients d’alimentació, higiene i oci.


Entrevista a Enric Canals, director "Històries de La Model"

La vida a la presó, les relacions amb els companys de condemna; les visites dels familiars; els esdeveniments polítics i els consegüents canvis dels perfils dels presoners; els motins causats per reivindicacions nobles i no tan nobles; els intents de fuga d’uns reclusos que s’hi veuen obligats davant la perspectiva d’un llarg futur de reclusió; les històries personals que menen al presidi. Són moltes les vivències que, a través dels seus protagonistes, ens presenta “Històries de la Model”: un recorregut per la vida d’un edifici que no deixa ningú indiferent.
Malgrat haver estat concebuda fa més d’un segle com un element de regeneració, els testimonis de tants presos al llarg dels anys certifiquen que la Model passarà a la història com el model del que no hauria de ser una presó.


Dirigit per Enric Canals i realitzat per Jaume Santacana.
Escrit per: Sense ficció
Estrena: dimecres 16 de novembre a les 22.25

Els misteris i secrets de la Rambla de Barcelona al descobert a través de Lluís Permanyer. L’escriptor ens acompanya en un recorregut únic i irrepetible. Descobrim una Rambla inèdita.

null

L’escriptor Lluís Permanyer ens endinsa en els secrets i misteris de la Rambla com a escenari del teatre de la complexa i variada història de Barcelona.

En “La Rambla: secrets d’un escenari”, Permanyer ens descobreix perquè aquest indret barceloní s’ha consagrat com un carrer únic al món i una veritable síntesi de la dinàmica ciutadana. Aquest documental ens mostra la Rambla com l’escenari escollit pels ciutadans per representar els grans esdeveniments de Barcelona.





Amb Ventura Pons, Joan Gaspart, Nazario i altres personatges que han viscut aquest carrer, l’escriptor ens porta a reconèixer la força del patrimoni immaterial que reflecteix l’ànima ciutadana a través de: la vida, la mort, la guerra, la diversió, el sexe i l’urbanisme.

» Veure més

Següent