12/02/2013: "American Jesus"

Escrit per: Sense ficció
Un viatge a l’interior del cristianisme evangèlic dels Estats Units.


EMISSIÓ: dimarts 19 de febrer.



El cristianisme evangèlic és un dels moviments socials més importants als Estats Units. Una subcultura creixent, amb una gran influència i una indústria de 7 mil milions de dòlars, que ha equiparat la fe al màrqueting, la salvació a l’èxit personal i l’Església, al negoci. Malgrat això, les implicacions d’aquest fenomen van molt més enllà del mercat.

null

Per què hi ha una polarització creixent entre la dreta i l’esquerra nord-americanes? Per què milions d’americans esperen impacients la fi del món? Com s’expressa l’espiritualitat a través del “somni americà”? Aquestes són algunes de les preguntes que “Sense ficció” explora a “American Jesus”, oferint un gran ventall de personatges representatius del teixit social nord-americà en totes les seves esferes.


"La idea va ser fer alguna cosa que pogués esdevenir una mena de mapa de la fe americana"
Entrevista a Aram Garriga, director d'"American Jesus"


Un documental dirigit per Aram Garriga i amb la producció executiva de Carles Torras. Una coproducció de Zabriskie Films amb Televisió de Catalunya, Televisió Espanyola., Glass Eye Pix i Visualsuspects.

» Veure més

Escrit per: Sense ficció
“La cohesió territorial a la recerca d’un futur en temps incerts”

La falta de vent a favor, l’escassa economia productiva, la forta riuada de la crisi financera i moral que s’emporta la prosperitat i la salut de moltes famílies, fa que molts ciutadans ens preguntem: per sobre de les nostres diferències, pot una minoria influir de manera directa sobre el seu futur?

EMISSIÓ: dimarts 12 de febrer.



“Sense ficció” presenta un treball que ha suposat gairebé dos anys de feina per als seus autors i que transcendeix l’àmbit del documental: també s’ha transformat en un moviment que es proposa obrir processos de participació i diàleg entre totes les parts implicades amb les Terres de l’Ebre. L’objectiu? Buscar la cohesió per fer moure tot un territori lluny de la resignació. Tota una mostra local de cooperació i acció democràtica des de la base i cap a les administracions; per buscar com actuar de forma global per intentar superar la conjuntura econòmica actual. Són les veus de l’Ebre que no ens deixaran indiferents. Una gent que reclama un futur a la seva comarca, massa sovint oblidada.


"Sempre és un repte intentar unir un territori per trobar junts un futur en comú"

Mario Pons, director del documental, conversa amb Joan Salvat.



Una coproducció de Televisió de Catalunya i Sègula Films.

» Veure més

Escrit per: Sense ficció
La destrucció d’una ciutat i del somni americà, vista pel documentalista britànic Julien Temple.


EMISSIÓ: dimarts 15 de gener.

null

És com si hi hagués passat un tsunami o un tornado pitjor que el “Katrina”. “Sense ficció” mostra la destrucció d’una ciutat, Detroit, que era la quarta d’Amèrica i que ara és un lloc ple de decadència. Detroit, nascuda amb la indústria de l’automòbil, ens demostra què passa quan una crisi econòmica i social destrueix tots els paràmetres de la convivència. Un paisatge que es trobarà Barack Obama en el seu segon mandat, a pesar de les ajudes abocades per salvar la indústria de l’automòbil en altres indrets.

Abans Detroit era la quarta ciutat d’Amèrica. Va néixer dels cotxes i per als cotxes. Amb els seus barris residencials pioners, les seves autovies i els seus centres comercials, era la imatge del somni americà. Però els enfrontaments racials van provocar l’entrada de l’exèrcit al centre de la ciutat.

nullnull

Amb les seves lluites violentes entre els sindicats i Henry Ford i les tres grans empreses automobilístiques, la ciutat es va convertir en l’escenari del malson americà.
Ara és una ciutat autènticament postindustrial i antiutòpica, on la naturalesa torna a emergir en el 40% dels terrenys del centre urbà.

La malesa creix entre els edificis d’oficines abandonats, les cases i les fàbriques de cotxes en ruïnes, i cobreix els fanals dels carrers. En algunes comissaries de policia i oficines de correus abandonades encara hi ha papers sobre les taules. A les primeres autovies que es van construir a Amèrica ja no hi ha embussos a les hores punta.



Un documental dirigit per Julien Temple, producció George Hencken. BBC, Gran Bretanya.

» Veure més

Categories: Documentals , Política , Societat
Escrit per: Sense ficció
Estrena, dimarts 16 d'octubre

"Sense ficció" estrena "Parlen els ulls", un documental que mostra la màgia del diàleg per acostar les posicions més allunyades després del final d'ETA.



Totes les sensibilitats polítiques tenen el seu relat sobre el final d'ETA, però no hi ha diàleg entre elles. Cadascuna tracta de convertir la seva manera d'interpretar els fets en la història de debò. Aquest documental tracta de trencar aquesta espiral d'incomunicació a través del diàleg entre 6 relats diferents sobre el passat i el futur de la societat basca al caseriu Zabalgana del Museu Chillida.

El documental el protagonizen dues víctimes del terrorisme (Rosa Rodero i Javier Asla), un membre d'ETA que ha passat més de 18 anys a la presó per delictes de sang (Joxean Agirre), la filla d'un metge mort després de rebre maltractaments (Tamara Muruetagoiena), una vocal del Consell General del Poder Judical (Margarita Robles) i l'exdirector de Drets Humans del Govern Basc (Jon Mirena Landa).


Joan Salvat entrevista Gorka Espiau, director del documental

Espiau explica la dificultat que els va representar trobar sis persones que reflectissin la diversitat de la societat basca i que estiguessin disposades a dialogar sobre el tema.




» Veure més

Escrit per: Sense ficció
Estrena, dimarts 2 d'octubre

Guanyador dels Premis Giralda a Sevilla, Millor Documental Internacional
DOCS DF 2011, México, Millor Documental NORDISK PANORAMA 20011, Dinamarca i creador d’una forta polèmica a Nicaragua i a tot Centreamerica.


Durant anys el periodista suec Peter Törbiornsson ha volgut saber la veritat sobre qui va organitzar la col•locació d’una bomba enmig d’una conferència de premsa al riu San Juan, a la frontera entre Nicaragua i Costa Rica. Set persones van morir en l’atemptat. Durant tot aquest temps, la sensació d’haver col•laborat involuntàriament en la col•locació de la bomba l’ha rosegat per dins. Ara vol saber la veritat i aquest és un treball personal que ens acosta a aquesta recerca.



El 30 de maig del 1984 esclatava una bomba en una conferència de premsa a La Penca, a Costa Rica, un lloc perdut de la selva a la vora del riu San Juan, a la frontera entre Nicaragua i Costa Rica. Hi havien arribat, remuntant el riu, una quinzena de periodistes internacionals per assistir a la conferència en la qual el líder de la Contra Nicaragüenca esponsoritzada per la CIA, Edén Pastora, havia de declarar suposadament la seva dissociació de les tàctiques americanes en la lluita contra els sandinistes.



Set persones, tres d’elles periodistes, van morir en l’atemptat i vint-i-dos més van patir ferides de gravetat que els deixarien seqüeles físiques i traumes per a tota la vida. Era la primera vegada a la història que es cometia un atemptat en una conferència de premsa, trencant el tabú d’aquest marc de respecte intocable.
Hi ha diverses teories sobre qui, com i per què va ser detonada aquella bomba en aquell esdeveniment. La dreta o l'esquerra? La CIA o els revolucionaris sandinistes? Un agent doble? Interessos creuats? La veritat no ha estat mai aclarida. Ningú ha estat condemnat per aquell acte terrorista.


"Me he reencontrado con la verdad"

El documentalista Peter Törbiornsson ha estat amb Joan Salvat per parlar, entre d'altres qüestions, dels problemes als quals ha fet front per realitzar aquest documental.

» Veure més

08/07/2012: "Per un plat a taula"

Escrit per: Sense ficció
Emissió: dimecres 11 de juliol



“Per un plat a taula” dóna nom a allò que s’han trobat els beneficiaris de les polítiques de lluita contra la pobresa del Brasil i Veneçuela: un plat a taula. Conscients que la dignitat de les persones comença per l’alimentació i l’habitatge, els aires de canvi polític que viuen des de fa uns anys la majoria de països llatinoamericans han transformat la vida de milions de persones. El documental ens explica com ha estat possible que 30 milions de brasilers hagin passat de ser pobres a ser classe mitjana, mentre que a Veneçuela, alguns plans estatals contra la pobresa han estat atacats pels opositors a Chávez per insuficients i populistes. Però, en qualsevol cas, són canvis sense retorn que representen un estímul per a tot un continent, el que té més desigualtats de tot el planeta. I un missatge d’esperança per a un món en crisi.


Entrevista a Lluís Crous, director del documental "Per un plat a taula"

» Veure més

Categories: Documentals , Política , Societat
Escrit per: Sense ficció
Emissió: dimecres 20 de juny

· Guanyador Emmy 2011 al Millor Programa Històric
· Dels autors de “102 minuts que van canviar Amèrica”

Un documental que “Sense ficció” emet el dia que comença
la cimera de l’ONU sobre canvi climàtic Rio +20


L’huracà Katrina va ser un dels desastres naturals més televisats de la història dels Estats Units. En el transcurs de setanta-dues hores, una tempesta catastròfica va convertir-se en una inundació de grans dimensions que, al seu torn, va esdevenir una tragèdia humana apocalíptica que va sacsejar diversos Estats, el més devastat dels quals va ser Louisiana. Durant aquest temps, videoaficionats, equips de notícies, agències governamentals, turistes, caçadors de tempestes i molts altres testimonis van enregistrar les imatges i els sons que representaven l’avanç del caos. “Testimonis del Katrina” recull les seves gravacions i mostra, de primera mà, l’evolució de l’huracà i la tragèdia que va desencadenar al seu pas.

null

Agafant més d’un centenar d’aquestes fonts, el documental “Testimonis del Katrina” reconstrueix l’avanç de l’huracà tal com va succeir, des de les hores prèvies fins a les posteriors, i ho fa recomponent els fets a partir de les mirades dels qui els van viure. Recorrent tots els punts de la geografia que van ser afectats pel Katrina, aquest documental relata com va ser l’huracà i les seves funestes conseqüències, tot oferint imatges originals que testimonien la por, el dolor i la ira, però també el sentit de supervivència i l’humor. Set anys després de la tragèdia –agost del 2005–, aquest documental és un retrat perdurable d’un moment decisiu de la història nord-americana.

Un documental de National Geographic. Dirigit per Greg Jacobs i Jon Siskel
Escrit per: Sense ficció
Emissió: dimecres 13 de juny

La presó Model ha crescut envoltada de polèmica: pel fet d’ocupar una de les cruïlles més cèntriques de l’Eixample barceloní; per la saturació de les seves cel•les; per la constant demanda de la necessitat de remodelar-la i, finalment, pel seu possible tancament i la construcció d’una nova Model a la Zona Franca projecte que, ara com ara, està aturat i deixa el futur de la presó en interrogant.
A “Històries de la Model”, presos de totes les èpoques, des de principis del segle XX fins avui mateix, rememoren les seves experiències a la presó barcelonina i, alhora, ressusciten una part de la crònica històrica del nostre país.



La presó Model es va inaugurar el 1904 al barri de l’Eixample de Barcelona, i reflectia l’esperit de progrés de tota una època. Tanmateix, els avenços que anunciava en aspectes cabdals, com ara les condicions de vida dels interns o el mateix concepte de regeneració i reinserció, aviat es van veure superats per la realitat política i social del país fins al punt que l’edifici va esdevenir símbol de la repressió del poder de l’Estat a Catalunya, des de la Setmana Tràgica del 1909 fins a l’arribada de la democràcia.
Les cel•les han exercit de magatzem de persones en èpoques tan diverses com la immediata postguerra, quan la repressió de republicans i catalanistes va assolir el punt més àlgid, o bé la dècada dels 80, quan l’expansió de les drogues va desfermar la delinqüència entre les classes més baixes de la societat. La presència de fins a onze reclusos en un espai d’escassos metres quadrats propiciava situacions de tensió i dificultava una convivència que ja era prou complicada a causa d’unes condicions deficients d’alimentació, higiene i oci.


Entrevista a Enric Canals, director "Històries de La Model"

La vida a la presó, les relacions amb els companys de condemna; les visites dels familiars; els esdeveniments polítics i els consegüents canvis dels perfils dels presoners; els motins causats per reivindicacions nobles i no tan nobles; els intents de fuga d’uns reclusos que s’hi veuen obligats davant la perspectiva d’un llarg futur de reclusió; les històries personals que menen al presidi. Són moltes les vivències que, a través dels seus protagonistes, ens presenta “Històries de la Model”: un recorregut per la vida d’un edifici que no deixa ningú indiferent.
Malgrat haver estat concebuda fa més d’un segle com un element de regeneració, els testimonis de tants presos al llarg dels anys certifiquen que la Model passarà a la història com el model del que no hauria de ser una presó.


Dirigit per Enric Canals i realitzat per Jaume Santacana.

03/06/2012: "El cine de Paco"

Escrit per: Sense ficció
Emissió: dimecres 6 de juny

Un documental que descobreix el què el No-Do mai ens va ensenyar


null

Durant anys i de manera repetida apareixia en les cròniques del NODO un Francisco Franco pescant enormes peixos en diversos rius del nord de la península amb una habilitat que el cronista es cuidava de lloar com a increïble. Mig món ja sospitava aleshores que tot allò era un muntatge, però no hi havia manera de saber-ho perquè el “noticiario documental” va ser un dels millors invents del règim per fer-se autopropaganda i aquelles imatges de pesca, evidentment, ho eren.


Entrevista a Josep Rovira, director de "El cine de Paco"


El documental “El cine de Paco “ ha tingut accés a una part de les imatges descartades del NO-DO on es veuen seqüències inèdites de Franco pescant o jugant a golf, que es van censurar en el seu moment perquè no donaven una bona imatge del “caudillo”. Com molta gent recorda, en els noticiaris editats, quan Franco jugava a golf li entraven totes les pilotes i cobrava uns peixos formidables, però, com es veurà, la realitat era tota una altra.

null

El documental de 50 minuts és un passeig per les imatges més grotesques del NODO a les quals s’han afegit uns valuosíssims retalls provinents del magatzem anomenat de descartes del noticiari que no havien estat mai projectats públicament. La combinació entre les imatges del que es deia i les que s’amagaven és com a mínim sorprenent i, a vegades, mostren la subtilesa de la censura, mentre que, en altres, evidencien la manipulació del règim a l’hora de no mostrar la decrepitud del “caudillo”.

Franco volia que Espanya fos un país fantàstic i el NO-DO era el millor vehicle per transmetre aquesta imatge de felicitat col•lectiva, de perfecció política i de bravura en la figura del seu líder.

Era la seva manera de fer cinema, era el cine de Paco.

13/04/2012: "El fiscal"

Escrit per: Sense ficció
Emissió: 18 d'abril del 2012

Per primer cop en la història de la humanitat existeix un tribunal internacional per jutjar els crims de la humanitat. Aquesta és la història de com treballa el seu fiscal en cap, Luis Moreno Ocampo.

En una entrevista exclusiva, en la presentació del documental Baltasar Garzón parla amb Joan Salvat del Tribunal de la seva relació amb Ocampo i dels crims del franquisme.

null

Aquest documental és un retrat de Luis Moreno Ocampo, el fiscal en cap del Tribunal Penal Internacional de la Haia. Durant els anys vuitanta va actuar de fiscal en el judici contra els caps de la junta militar Argentina. Barry Stevens, el director del documental, va començar a seguir el recorregut de Moreno a partir del 2009, quan ja feia cinc anys que exercia el càrrec i va poder celebrar el seu primer judici. El cas que es jutjava era el del congolès Thomas Lubanga, acusat de crims de guerra.
El treball mostra els problemes d’un fiscal que no té el suport d’un cos policial propi i analitza la polèmica història del TPI, que arrenca amb els judicis celebrats a Nuremberg al final de la Segona Guerra Mundial.



En l'entrevista en exclusiva feta per Joan Salvat a Baltasar Garzón, el magistrat parla del Tribunal Penal Internacional, de la seva relació amb Luis Moreno Ocampo, fiscal del Tribunal, i dels crims del franquisme.

Un documental dirigit per Barry Stevens.
Una producció de National Film Board of Canada.



» Veure més

Anterior Següent