Escrit per: Sense ficció
Dimarts 10 de desembre, dies abans que TV3 emeti La Marató, dedicada enguany a les malalties neurodegenetarives, “Sense ficció”, emet “Bucarest, la memòria perduda”, una coproducció de Televisió de Catalunya amb Bausan Films, Televisió Espanyola i Minimal Film, guanyadora del Premi Gaudí i el Premi Goya al millor documental. Joan Salvat entrevista al plató Albert Solé, autor del treball.

EMISSIÓ: dimarts 10 de desembre.



“Bucarest, la memòria perduda” aborda la seva recerca personal d’Albert Solé per recuperar les arrels en una vida marcada pel seu pare, Jordi Solé Tura, afectat d’Alzheimer.

Albert Solé és periodista i va néixer a l'exili l'any 1962. Les seves arrels estan emmarcades entre un doble exili. El seu pare, Jordi Solé Tura, obligat a marxar d'Espanya per la seva militància antifranquista als anys 60, ha començat un nou exili interior, aquest cop sense possibilitat de retorn: ara lluita contra l'Alzheimer. Aquest documental pretén recuperar els records d'unes vides atípiques en les quals es mesclen personatges històrics i capítols poc coneguts de la Guerra Freda i la lluita contra el franquisme. L'Albert viatjarà d'un exili a un altre intentant recompondre la memòria de la seva família i la seva pròpia.

L'origen de l'Albert és rocambolesc: posseeix tres nacionalitats i cap es correspon amb la del seu lloc de naixement veritable. Fins que no va tenir 10 anys no li van dir la veritat, que havia nascut a Romania, clandestinament i protegit per la xarxa del PCE a l'exili. Ningú no podia saber que allà hi havia la principal emissora antifranquista, Radio España Independiente, La Pirenaica, on en Jordi era l'únic periodista jove i l'únic procedent de l'interior del país. La diferent percepció sobre l'evolució del règim franquista que es tenia des de dins i des de fora d'Espanya no va trigar gaire a generar conflictes dins les files de la resistència.


Albert Solé ens ha explicat, entre d'altres qüestions, fins a quin punt li ha canviat la vida fer aquest documental.


La infantesa de l'Albert va estar marcada per la lluita contra el règim, però també per les lluites intestines entre l'aparell del PCE i els renovadors. Com a conseqüència, finalment, en Jordi Solé Tura va ser expulsat del partit, juntament amb Jorge Semprún i Fernando Claudín. La família va quedar desemparada i va haver de tornar a Espanya. Els seus records són les impressions disperses d'un nen: l'empresonament del seu pare, el terror a la policia, les reunions clandestines, les detencions, les converses sobre tortures... Sempre tot relacionat amb la política. Els diferents personatges que anirà trobant durant el documental l'ajudaran a recompondre el trencaclosques de la memòria, a donar-li forma i a entendre les circumstàncies que van marcar la seva infantesa.

Aquesta història arrenca a principis dels anys 60, quan la família es trasllada a Romania, i acaba l'any 1983, quan el PCE i el PSUC es trenquen i acaben, així, amb els somnis d'una generació de lluitadors. El documental acabarà als nostres dies, mostrant la lluita de Jordi Solé Tura contra la malaltia. Pel camí haurem visitat la clandestinitat, els darrers anys de la Dictadura i la Transició espanyoles i, sobretot, la infantesa atípica del fill d'uns progenitors que van decidir ser coherents amb les seves idees.

El documental compta amb la participació de personatges com ara Santiago Carrillo, Manuel Fraga, Miguel Núñez, Jorge Semprún, Jordi Pujol, Antoni Tàpies, Sergi Pàmies, Carmen Claudín, Jordi Borja, a més de la família d'en Jordi Solé Tura.

» Veure més

Escrit per: Sense ficció
EMISSIÓ: 5 de novembre.

* Secció Oficial IDFA 2011
* Secció Oficial Sundance 2012


Fins on pot arribar una gran empresa per protegir la imatge de la seva marca? Un documental que evidencia els límits imposats a la llibertat d’expressió i a l’exercici del periodisme avui. “Sense ficció” entrevista el director del documental, Fredrik Gertten.



L’origen de tot va ser el documental d’una petita productora sueca sobre un grup de treballadors bananers de Nicaragua, que treballaven per la companyia Dole, i que van denunciar l’empresa perquè afirmaven que patien esterilitat i altres malalties a causa dels pesticides utilitzats per l’empresa en les seves plantacions. Una vegada rodat el film, i tot i que un jutjat va donar la raó als treballadors de la plantació, Dole va contraatacar amenaçant i perseguint els cineastes. D’aquí sorgeix un nou documental, el que presenta ara “Sense ficció”, un relat clàssic d’enfrontament entre David i Goliat. El seu director, Fredrik Gertten, i l’equip del documental van patir, i enregistrar, uns mesos de constants atacs per part de Dole, que amenaçava de demandar-los. Finalment, i després de fer efectiva la demanda, Gertten va aconseguir una aliança insòlita dels partits de dretes i esquerres del Parlament suec que, units, van conduir a la derrota del gegant bananer.


"La llibertat d'expressió ha de ser fonamental per la Dreta o per l'Esquerra perquè és la base de la democràcia".



Aquesta és una de les afirmacions que Fredrik Gertten, director del documental, ha fet durant el seu pas pel plató del "Sense ficció".

» Veure més

Escrit per: Sense ficció
EMISSIÓ: dimarts 29 d'octubre.

Avança molt lentament. Ha passat per dos rescats econòmics però Grècia, tot i que Europa no ha descartat el tercer rescat, camina cap a una certa recuperació econòmica. El documental que estrena “Sense ficció” pren com a símbol i punt de partida, l’avinguda Patision - dels primers carrers de l’Atenes moderna - i en fa un blues. Una cançó trista per parlar de la crisi, però també del desig de superar-la. A partir d’històries personals i oferint-nos un punt de vista pròxim, català i grec, el documental conviu amb la gent d’aquest carrer per descobrir-nos una realitat en la qual, en gran mesura, ens podem emmirallar. A més, el documental ens ofereix el testimoni d’un moment únic, emotiu, que es va viure ara fa uns mesos amb l’inici del desmantellament de la televisió pública del país.



Llarga, recta i plena de botigues, l’avinguda Patision sempre ha estat un lloc freqüentat per la classe mitjana. El seu equivalent a Barcelona podria ser la Gran Via. El documental “Patision Blues” està fet d’històries personals al voltant d’aquest eix: veïns, botiguers, treballadors, voluntaris. Però, per sobre de tot, destaca el retrat creuat de dos joves que encaren el futur amb el cor dividit entre Grècia i Catalunya. La Míriam és osonenca i va arribar a Atenes ja fa dos anys. És una privilegiada perquè té feina, encara que treballi del que mai havia imaginat. Amb la seva parella grega intenta capejar les adversitats del dia a dia.

L’Alexandros és un grec amb moltes ganes de fer coses que, cansat de la falta d’oportunitats, decideix fer el salt. Coneix Catalunya. Hi ha estat diverses vegades. Tot sol ha après l’idioma i els costums. Ara aterra a Barcelona, però sense bitllet de tornada.


Entrevista a Josep Serra i Jordi Vilar, codirectors de “Patision blues”.


La Míriam i l’Alexandros viuen les dues realitats i ens ajuden en la comparació. Però “Patision Blues” és, sobretot, un relat coral. Petros Márkaris és l’escriptor més conegut de Grècia i veí de l’avinguda Patision. Doblement autoritzat ens ajuda a explicar les causes que han portat el país arran de l’abisme i apunta com sortir-ne.

» Veure més

13/09/2013: "La reina i jo"

Escrit per: Sense ficció
• Sundance Film Festival. EUA, 2009.
• IDFA (Festival Internacional de Cinema Documental d’Amsterdam). Països Baixos, 2009.
• Los Angeles Film Festival. EUA, 2009.



EMISSIÓ: dimarts 17 de setembre.

Un documental peculiar sobre la relació que estableixen la directora del film i l’exreina Farah Diba. L'objectiu final? Mostrar la importància de superar els prejudicis socials per poder conèixer i comprendre la realitat de l'altre i descobrir que dues dones completament diferents pel que fa a educació i ideals polítics troben en l’exili un nexe comú que les acostarà més del que haurien pogut imaginar mai.



Sense ficció presenta el resultat de dos anys de treball. Després de 30 anys a l’exili pel fet d’haver participat en la Revolució Islàmica per enderrocar el règim monàrquic del xa de l’Iran, la cineasta iranianosueca Nahid Persson Sarvestani torna de visita al seu país d'origen i decideix enfrontar-se al repte de fer una pel•lícula centrada en Farah Diba, la viuda del xa. L’exreina rep la Nahid, però aviat descobreix el paper que va tenir la cineasta en la Revolució i comença a sospitar sobre les seves intencions. Tot i que la gravació s'atura, la Nahid torna a guanyar-se la confiança de la reina i juntes emprenen un viatge imprevisible a través del qual dues dones a l'exili descobreixen que tenen força aspectes en comú.



Al llarg del documental, s'intercalen imatges d'arxiu de la vida dels monarques i la revolució iraniana amb les trobades entre la directora i Farah Diba a París, Londres, el Caire i Washington. Així, no només coneixem com va viure l’exreina el seu matrimoni, l'exili i la seva vida després, sinó que ens endinsem en les vivències de Nahid Persson i la repressió que van sofrir ella i la seva família, tant per part de la monarquia del xa com per part del règim de Khomeini.

» Veure més

Escrit per: Sense ficció
Un documental que explica els principals esdeveniments socials i culturals
de la història recent de la ciutat i del país.


Emissió: dimarts 23 de juliol.



"Sense ficció presenta" un viatge apassionant a través de revoltes, revolucions, guerres, períodes d’esplendor i decadència d’una entitat que va saber generar i alhora reflectir els grans canvis socials i culturals que han succeït en els últims 150 anys. L’actor Josep M. Pou guia l’espectador per la ciutat en un viatge a través dels escenaris de la història.

El documental el presenta l’actor Josep M. Pou i pretén ser una aproximació didàctica i sobretot entretinguda de la història d’una entitat tan plural, complexa i diversa com l’Ateneu Barcelonès.


Tràiler


Pou viatja en el temps; des dels primers anys del s. XIX fins al present. Un recorregut amb moments d’esplendor com quan l’Ateneu va impulsar l’ús del català com a llengua de ciència o quan va liderar la vida cultural del país. Però també amb moments més difícils, com la intervenció de la junta per Primo de Rivera, la confiscació de la biblioteca per la FAI o la purga que va ordenar Franco després de la guerra.

Una coproducció de Televisió de Catalunya i Goroka.

» Veure més

27/06/2013: "La maleta mexicana"

Escrit per: Sense ficció
• 4.500 negatius inèdits, desapareguts durant 70 anys, que expliquen la feina de Robert Capa i una història oblidada.
• Un documental que ha participat en els festivals de KARLOVY VARY, SAN SEBASTIÀ i MIAMI, entre d’altres.


EMISSIÓ: dimarts 2 de juliol.



"La maleta mexicana" explica la història de tres caixes que es van trobar en un apartament de Ciutat de Mèxic l’any 2007, després que haguessin desaparegut enmig del caos que dominava Europa a principis de la Segona Guerra Mundial. Aquesta maleta contenia 4.500 negatius, fruit de la feina de tres amics que es van conèixer a París entre 1936 i 1937, i que es van convertir, més tard, en els millors reporters fotogràfics del seu temps. Exiliats dels seus propis països, Alemanya, Polònia i Hongria, van ser radicals que entenien els perills del feixisme. Van viatjar junts a Espanya per combatre’l amb les seves càmeres. El seus noms eren Robert Capa, David "Chim" Seymour i Gerda Taro. La pel•lícula aborda el viatge d’aquests negatius de França a Mèxic; descobreix el paper que Mèxic va jugar durant la Guerra Civil i el seu suport a la República durant l’exili; i revela la manera en què enfrontem el passat, 30 anys després de la Transició democràtica.


Paco Poch, productor de "La maleta mexicana" explica com va néixer el projecte i relata les dificultats que van sorgir durant la gestació d'aquesta coproducció internacional.


» Veure més

Escrit per: Sense ficció
Oferim als espectadors internacionals la versió anglesa del documental "Hola, Europa!"




"Hola, Europa!" is a documentary film on the current political situation in Catalonia. 31 personalities reflect on the right of the Catalan people to decide their own future and Catalonia's place in the EU.

Directed by M. Dolors Genovès.

Escrit per: Sense ficció
EMISSIÓ: dimarts 21 de maig.

Sense ficció descobreix, amb documentació totalment inèdita, el consell de guerra per rebelió militar a què va ser sotmès Jordi Pujol, el 13 de juny de 1960, com a autor del full clandestí "Us presentem el general Franco", esdeveniment íntimament relacionat amb els coneguts "Fets del Palau de la Música". El contingut del documental s’ha elaborat a partir dels documents de la Causa Sumaríssima I IV 60, una documentació que no ha pogut consultar-se fins ara, 52 anys després dels fets, que van acabar amb una condemna de presó de set anys per a Pujol i de tres per a l’impressor Francesc Pizón. El documental compta amb el testimoni del mateix Jordi Pujol, entre altres entrevistats.



El sumari del procés militar contra Jordi Pujol i l’impressor Francesc Pizón el formen més de 300 folis de l’Auditoría de Guerra de la IV Región Militar, que inclouen les diligències de la VI Brigada Social de la Jefatura de Policía de Barcelona, amb informes, actes de les detencions, interrogatoris, declaracions i registres domiciliaris a la vintena de detinguts arran dels anomenats "Fets del Palau de la Música". També s’han consultat 70 informes inèdits de la policia i el Govern Civil de Barcelona, l’expedient del temps de presó de Jordi Pujol i l’historial policial acumulat sota la dictadura franquista. L’equip del documental, a més, ha tingut accés a l’expedient professional de Vicente Juan Creix, el policia més temut a Barcelona pels que s’atrevien a fer oposició al règim.


Joan Salvat conversa amb el director del documental.

» Veure més

26/04/2013: "Hola, Europa!"

Escrit per: Sense ficció
"No fem coalicions d'estats, unim persones". Jean Monnet

Un documental de l'autora d'"Adéu, Espanya?" i "Això no funciona, o potser sí?"


Trenta-una persones reflexionen sobre el dret a l’autodeterminació i la situació política que es viu a Catalunya, la més transcendent de la seva història moderna. "Hola, Europa"! és un viatge que transcorre pels paisatges, les ciutats i les idees. I rebat cada un dels missatges de la por.

EMISSIÓ: dimarts 7 de maig.

I dimecres 8, xat amb M. Dolors Genovès, directora del documental.



El 80% dels diputats al Parlament de Catalunya donen suport a una consulta per decidir el futur col•lectiu i polític del país. Un 55% dels catalans ha manifestat, segons les enquestes, la seva voluntat de donar suport a una Catalunya amb estat propi. Aquestes xifres no es donen en cap de les nacions que han formulat la possibilitat d’esdevenir independents dels estats als quals pertanyen: el Quebec, Flandes, Escòcia o el País Basc. El fet més transcendent del moment polític que viu Catalunya respon al dret democràtic de poder decidir el futur constitucional del país.

El documental indaga i reflexiona sobre les raons d’aquest posicionament, des de la situació actual, i aborda els arguments i les dificultats que aquest procés pacífic i democràtic haurà de superar.

Sant MauriciCap de CreusEl riu Ebre
GironaBarcelonaLleidaTarragona

"Hola, Europa!" fa un recorregut per tot el territori de Catalunya, de nord a sud. Visita les glaçades aigües de l’estany de Sant Maurici i la Ratera; els paisatges fets de vent, aigua i roca del cap de Creus; els meandres verds i rogencs de l’Ebre. De la natura passa al paisatge treballat de les quatre capitals catalanes: Girona, Barcelona, Lleida i Tarragona. I 15 persones anònimes, 15 retrats, són la representació dels ciutadans de Catalunya. Per reflexionar sobre el present i el futur del país, "Hola, Europa!" recull les opinions i les anàlisis de 31 persones.


Dolors Genovès, directora d'"Hola, Europa!", conversa amb Joan Salvat en acabar el documental.


Una producció de TVC amb la col•laboració de Brutal Media.

» Veure més

22/04/2013: "La guerra mai vista"

Escrit per: Sense ficció
Quan es commemoren els 10 anys de l’inici d’una de les guerres més controvertides del tombant de segle, la de l’Iraq, "Sense ficció" presenta una investigació oportuna i de gran abast sobre el paper dels mitjans de comunicació en la guerra. “La guerra mai vista” rastreja la història de la informació independent des de la carnisseria de la Primera Guerra Mundial fins a la destrucció d'Hiroshima i des de la invasió del Vietnam fins la guerra a l'Afganistan i l’Iraq. A mesura que les armes i la propaganda són cada vegada més sofisticades, la naturalesa intrínseca de la guerra s'ha convertit en un "camp de batalla electrònic". Però, qui és el veritable enemic, avui?

EMISSIÓ: dimarts 30 d'abril.

null

En aquest documental, el reporter John Pilger, reconegut per ser corresponsal de guerra i guanyador de diversos premis atorgats per la professió, qüestiona el paper dels mitjans de comunicació en la guerra. Pilger es pregunta si el mateix torrent principal de notícies s'ha convertit en part integral de la manera de fer la guerra. Centrant-se en els conflictes a l'Afganistan i l'Iraq, Pilger reflexiona sobre la història de la relació entre els mitjans i el govern en temps de conflicte, que es remunta a la Primera Guerra Mundial, i explora l'impacte en la informació que es dóna a l'opinió pública i la pràctica de “relacions públiques” que es fa avui sota l’aparença de militars reconvertits en portaveus de premsa.

John Pilger, reporter de guerra i director del documentalFragment del documentalJulian Assange, un dels entrevistats

Amb entrevistes a alts càrrecs de les principals emissores del Regne Unit i a periodistes d'alt nivell en ambdós costats de l'Atlàntic, el documental també investiga la denúncia de les afirmacions del govern britànic que l’Iraq albergava armes de destrucció massiva. Pilger parla amb periodistes que han cobert les guerres de l'Iraq i l'Afganistan, així com amb cineastes independents i denunciants, entre ells el fundador de Wikileaks, Julian Assange. El resultat és una extraordinària revelació de procediments de treball de “desinformació”. El documental també inclou contundents imatges de mitjans de comunicació independents que mostren escenes de guerra a l'Afganistan i l'Iraq, incloent imatges filtrades pel mateix Wikileaks.



Un documental dirigit per John Pilger.

Anterior Següent