Categories: Documentals , Economia , Política
Escrit per: Sense ficció
EMISSIÓ: 5 de maig a 22.45, a TV3.

Una contundent i creativa visió sobre la crisi política, econòmica i d’identitat a què s'enfronta la Unió Europea.




10.000 metres d’alçada, en un futur no gaire llunyà. Jane Monnetti, de vuit anys, seu a bord d’un avió que vola en direcció a Berlín, enmig d’una amenaçadora tempesta. A nivell de terra les coses tampoc no van gaire bé.

La Unió Europea (UE) s’ha ensorrat i els països que col·laboraven feliços entre ells a principis del segle XXI han entrat en regressió i han passat a formar part de la col·lecció de les nacions estat díscoles i competidores d’abans de la formació de la UE. Espantada per les turbulències del vol, la Jane comença una conversa amb un arqueòleg anglès assegut al seu costat: Carlos Granda.



L’arqueòleg està a punt de donar una conferència a la UE, una entitat de la qual no ha sentit parlar mai. A la maleta porta cinc objectes que evoquen cinc valors europeus perduts. Per distreure la Jane de la creixent tempesta, li explica cinc històries sobre què va ser la UE, per què les coses van anar tan malament i quines han estat les pèrdues des del seu ensorrament. Retrocedint al 2014 amb cinc històries de cinc llocs diferents -Regne Unit, Suècia, Alemanya, Espanya i Croàcia-, el documental crea un retrat coral del “somni europeu” i de com es podria haver perdut per sempre.

Sobre la base de belles fotografies, d’entrevistes a experts, d’històries personals i de material d’arxiu, el film construeix una imatge única de l’Europa per la que val la pena lluitar i que ara es veu abocada a la desintegració, cas que les coses segueixen el curs actual. Els èxits positius d’una UE que ha creat prosperitat, estabilitat i un dels estats del benestar més avançats del món, alhora que ha previngut de guerres el continent, es posen de manifest alhora que sustenta la necessitat d’una reforma urgent i profunda de la UE.



“La pel"·lícula de la gran catàstrofe europea” (“The Great European Disaster Movie”) és més que una pel·lícula política. Es tracta d’una peça de periodisme compromès amb arguments poderosos per mostrar com el desengany i la ira populars aboquen el continent perillosament a la seva desintegració. Subtil i enginyós, el documental reflexiona sobre la UE a través dels ulls dels actors més importants per al seu èxit: els mateixos europeus.

Dirigit per Annalisa Piras.
Categories: Documentals , Política , Societat
Escrit per: Sense ficció
EMISSIÓ: 24 de febrer.


El 2013 va ser nominat com a Millor documental als Oscars i va guanyar un Emmy en la mateixa categoria.




Cinc càmeres trencades per recollir el que passava al seu poble, Bil’in, a l'oest de Ramallah (Cisjordània). Emad Burnat compra la primera càmera domèstica, l’any 2005, per poder enregistrar l’evolució del seu fill acabat de néixer, Gibreel, i la del lloc on viuen. Cinc anys i cinc càmeres de vídeo seran les que necessitarà a partir de llavors per enregistrar també la història de la resistència del seu poble i de la violència infligida als seus habitants. Cinc càmeres que es voldran silenciar, que seran trencades en diferents moments, com també es trencaran les vides d’alguns dels vilatans de Bil’in, des que els israelians comencen a construir un mur que delimitarà el perímetre d’un assentament jueu gegant. El 2013 va ser finalista als Oscars i va guanyar un Emmy com a millor documental. La pel·lícula és fruit de la col·laboració entre el palestí Emad i el director israelià Guy Davidi.



“Cinc càmeres trencades” tracta sobre cinc càmeres de vídeo. La vida útil de cada càmera emmarca un capítol en la lluita del poble palestí de Bil'in –amb el suport d’activistes d'Israel i d’altres indrets– en contra de l'expansió dels assentaments israelians i l’avanç de la tanca de seguretat del país, que, en conjunt, pretenen destruir la major part de la terra conreada del poble. Les càmeres també capturen la creixent presa de consciència i la perplexitat d'un nen –el fill d’Emad Burnat– nascut en un món esquinçat per un conflicte que els adults amb prou feines poden comprendre. Burnat, quan va comprar la càmera per gravar el seu fill, poc podia preveure que, com a càmera aficionat, es convertiria en una font de materials que servirien com a proves davant els tribunals, agències de notícies, vídeos d'Internet i fins i tot altres documentals –que acabarien fent que, finalment, la seva pròpia pel•lícula documental fos nominada a l'Oscar. Per la seva tasca, Emad serà empresonat i perdrà bona part de les seves càmeres i una part dels seus amics i aliats en la lluita per la causa palestina i del seu poble.


TRÀILER

» Veure més

Escrit per: Sense ficció
“Sense ficció” presenta una coproducció de Televisió de Catalunya. Amb l’autòpsia del cos del General Prim com a punt de partida, “Prim” barreja investigació històrica i forense per explicar, per primera vegada en un documental, com i quan va morir realment Joan Prim, i posar al descobert totes les claus per entendre la seva vida quan es compleixen 200 anys del seu naixement.

EMISSIÓ: dimarts 4 de novembre.



Joan Prim i Prats és un dels catalans més universals que té la societat catalana. La seva vida va lligada a fets cabdals de la història de Catalunya i d’Espanya, però també va deixar una petja molt important en països com Mèxic, el Marroc o França. Ell va fer avançar l’estat per la senda del liberalisme, cosa que li va generar tant admiradors com enemics acèrrims. Precisament una conxorxa dels que més l’odiaven el va liquidar el 27 de novembre de 1870 al carrer del Turco a Madrid, quan era el president espanyol i estava a punt de rebre el nou rei, Amadeu de Savoia. No hi va haver condemnes i la seva mort va esdevenir un misteri des d’aleshores. Fins ara, que un grup de forenses de gran prestigi han exhumat el cadàver per saber exactament com i quan va morir.


"Crec que la història d'Espanya, de Catalunya i d'Europa seria molt diferent si Prim hagués tirat endavant les seves reformes i els seus canvis". Vegeu tot el que ha donat de si l'entrevista a Santi Trullenque, codirector del documental.

» Veure més

Categories: Documentals , Història , Política
Escrit per: Sense ficció
• La biografia de Gaddafi, amb imatges d’arxiu sorprenents i testimonis pròxims a la seva figura. El retrat del líder libi, admirat i odiat a parts iguals, com poques vegades s’havia explicat fins ara.

• En acabar el documental, entrevista amb Nick Fraser, de la BBC, editor de la franja de documentals “Storyville” i coproductor de “El món secret de Gaddafi”.



EMISSIÓ: dimarts 21 d'octubre.



“Sense ficció” ofereix un repàs extens a la biografia personal i política d'un líder, malgrat tot, carismàtic. Ho fa amb entrevistes a persones que ocupaven llocs importants al seu règim, a represaliats polítics i a traficants d'armes que l'havien tingut de client. El documental ens explica la transició des dels ideals de regeneració i modernització del Gaddafi dels primers temps a la bogeria paranoica i megalomaníaca un cop ben instal•lat al poder. I la relació amb Occident, tan condicionada pel petroli; o la seva obsessió per aconseguir tenir armes nuclears i ser el líder de tot Àfrica. El seu delit per ser estimat pel seu poble i ben valorat pel món es tradueix, paradoxalment, en la persecució i la tortura, o el abusos a menors, i la protecció i armament de grups terroristes. Un retrat, amb totes les arestes, de l’auge i de l’ocàs del líder libi.


Entrevista a Nick Fraser, de la BBC i coproductor del documental


Dirigit per Christopher Olgiati. Un documental de Fresh One Productions per la BBC i Showtime Networks. 2014.
Escrit per: Sense ficció
ATENCIÓ: degut a un canvi de programació de darrera hora, el documental "El Madrid real. La llegenda negra de la glòria blanca" s'emetrà el pròxim dijous 16 sobre les 22.40

El periodista Carles Torras fa un recorregut per una etapa de la història del club madrileny i analitza els factors que van convertir un club pràcticament desconegut en un club amb un palmarès d’èxits aclaparador. En el documental, Torras parla amb alguns dels testimonis que certifiquen alguns dels fets, no exempts de polèmica, que van escriure bona part de la “llegenda” del club.



El documental fa un repàs històric de les grans fites de la llegenda esportiva, simbòlica i política del Reial Madrid, de manera documentada, contrastada i neutral. El periodista Carles Torras aporta elements de valor propis dels criteris periodístics per proveir l’espectador de totes les eines necessàries per formar-se ell mateix una idea de com i per què van esdevenir els fets que han marcat la història del Madrid i, de retruc, del FC Barcelona.

» Veure més

Escrit per: Sense ficció
Una producció pròpia del "Sense ficció"


EMISSIÓ: dimarts 9 de setembre

Durant anys, un home recull centenars de cartes escrites i milers de fotografies que retraten la història d’un grapat d’homes lluitant durant quatre anys de la Primera Guerra Mundial. Voluntaris que escriuen cartes des de la trinxera. Combatents en una dotzena de batalles amb un peu a la tomba. Qui són? Quants són? Aquest documental, una producció pròpia de Televisió de Catalunya feta pel “Sense ficció”, en revela la seva història.



13 de juliol de 1936, vigília de la inauguració del monument als Voluntaris Catalans de la Primera Guerra Mundial. El Dr. Joan Solé i Pla assaja el discurs que ha preparat mentre que a Barcelona hi ha rumors d’un imminent cop d’estat militar contra la República. Amb el seu discurs rememora els primer dies d’aquella guerra.

Amb la Primera Guerra Mundial també naixia el separatisme modern. En Solé i Pla i un grup d'amics creen el Comitè de Germanor amb els voluntaris catalans que lluiten a la Legió Estrangera francesa, amb el convenciment que el seu sacrifici donarà la legitimitat a Catalunya en el futur concert de les nacions. Creen la revista Iberia amb el concurs de la comunitat francesa de Barcelona, portaveu dels voluntaris als fronts de guerra. Envien paquets amb queviures, llibres, banderes i diners als voluntaris. Promouen el padrinatge de guerra entre les joves i nenes catalanes i mobilitzen la societat progressista catalana gràcies a un treball sense treva.

Durant anys en Solé i Pla ha recollit centenars de cartes escrites pels voluntaris i milers de fotografies que retraten la història d’aquest grapat d’homes lluitant durant quatre anys de guerra. Homes que escriuen cartes des de la trinxera. Combatents en una dotzena de batalles amb un peu a la tomba. Qui són? Quants són? Ni pocs ni molts... només voluntaris catalans a la Primera Gran Guerra Mundial... que editant La Trinxera Catalana escriuen una pagina nova en la història de Catalunya.

» Veure més

03/07/2014: "Retorn a Homs"

Categories: Documentals , Política , Societat
Escrit per: Sense ficció
· Gran Premi del Jurat “Cinema del món” SUNDANCE 2014
· Film d’obertura IDFA 2014
· Premi DocsBarcelona 2014


EMISSIÓ: dimarts 8 de juliol.

"Igual que els seus herois, som empesos [en el documental] cap al conflicte amb immediatesa frenètica a mesura que experimentem una ciutat, els temuts ritus de pas de dos amics, i en última instància, tota una nació esquinçada per la boira de la guerra". The New York Times.

Rodat entre l’agost del 2011 i l’agost del 2013, aquest documental és un retrat molt íntim d'un grup de joves revolucionaris a la ciutat d'Homs, a l'oest de Síria. Somien que el seu país un dia serà lliure de l’opressió del president Bashar al-Assad i busquen la lluita per la justícia a través de manifestacions pacífiques. Però a mesura que la repressió de l'exèrcit es torna més brutal i la seva ciutat es transforma en una ciutat fantasma, els joves es converteixen en insurgents armats.



Els protagonistes són dos amics: Abdul Basset, un carismàtic porter de la selecció nacional de futbol de 19 anys, que es converteix en la veu del moviment amb les seves cançons revolucionàries, i l'activista dels mitjans, l’Ossama Al Homsi, un càmera de vídeo de 24 anys. El treball de càmera, en primers plans, porta l'espectador a endinsar-se de ple en el grup. Les escenes de protesta donen pas a les de les fugides dels civils, seguides de batalles ombrívoles en una ciutat deserta i de l'augment del nombre d’éssers estimats caiguts durant la guerra.


"Nosaltres som part d'aquesta revolució"
Entrevista a Talal Derki, director de "Retorn a Homs"


Les cançons de Basset, cantades a cappella, són la banda sonora del documental, a més del "silenci , només interromput pel cant dels ocells i el soroll de les armes i de les bombes i morters. De tant en tant, el director fa algun comentari en veu en off : "El món està observant com ens estan matant un per un, mentre calla i es manté en silenci com una tomba."

Un documental de Talal Derki.

» Veure més

Categories: Extres , Política , Societat
Escrit per: Sense ficció
En aquest apartat trobareu material exclusiu que no ha sortit en el documental i que us permetrà aprofundir molt més en el tema.

Xavier Casals, doctor en Història per la Universitat de Barcelona i expert en moviments neonazis, ens explica en aquesta entrevista les claus de l’ascens de l’extrema dreta a Europa, els perills de menystenir-ne l’auge i la responsabilitat dels partits tradicionals, tant de dretes com d’esquerres.





Xavier Vinader i Joan Cantarero, dos veterans periodistes que han investigat les trames ultres, conversen sobre les noves formes amb què es maquilla l’extrema dreta i els riscos del periodisme compromès que denuncia aquests perillosos moviments.



Categories: Documentals , Política , Societat
Escrit per: Sense ficció
Una història sobre el significat de la llibertat per a un grup de joves dones de Birmània en un país a la vora d'un canvi. La història d’un grup musical i del seu camí cap a l'autoexpressió; una mirada inspiradora del poder femení i de la unió quan té totes les circumstàncies en contra. Un treball fruit del seguiment de dos anys de la protagonista, Nikki, i la banda femenina de pop birmana Tiger Girls, que reflecteix la transformació d’un grup musical i, al mateix temps, del país on viuen.

EMISSIÓ: dimarts 11 de març.



Aquest documental reflecteix els canvis que hi ha hagut a Birmània durant els últims anys. A través del seguiment de cinc noies joves que trenquen amb la tradició a la recerca de la seva “veu original”, el documental ofereix una metàfora poderosa per un país que, de sobte, ha aparegut en l'escenari mundial. Al setembre del 2010, les persones que havien estat vivint sota un règim militar repressiu durant més de 50 anys i que van sobreviure a la repressió brutal del 2007, miren amb un cert cinisme i cansament la perspectiva d'unes eleccions que tornaran la junta militar al poder.


TRÀILER


Contra aquest teló de fons, les Tiger Girls neixen d'una aliança entre la senyoreta Nikki, un esperit lliure, una australiana d’esperit bohemi, i Peter Thein, un empresari birmà sense escrúpols birmà que vol lucrar-se amb el grup. Però no serà fàcil. La Wai Hnin té molt mala oïda i és propensa als atacs de pànic; la Htike Htike no sap ballar; l’Ah Moon està obsessionada per progressar, i de la Kimmy tothom pensa que és lletja, tot i que és la que té millor veu. L'últim membre de la banda, la Cha Cha, té una lluita personal amb el seu pare, un militar que la vol controlar. Però quan la Nikki ajunta aquestes cinc, sap que tenen alguna cosa especial.


» Veure més

Escrit per: Sense ficció
El 15 de gener de 1939, Robert Capa, un jove fotògraf, aleshores força desconegut, que havia cobert diversos escenaris de la Guerra Civil espanyola, és a Barcelona. De matinada, s'assabenta que les tropes franquistes estan a punt d'entrar a Tarragona. Immediatament es posa en marxa per arribar-hi. Allà es troba que una bona part de la població civil es disposa a abandonar la ciutat, cap al nord, a través de la carretera N-340. Aquest seria l'inici de l'èxode de centenars de milers de persones, primer cap a Barcelona, després fins a França. Aquell dia, el 15 de gener del 39, Capa els acompanya i fa un total de 101 fotografies.

EMISSIÓ: dimarts 14 de gener.



D'aquestes fotografies avui se'n conserven alguns negatius, algunes còpies originals i els fulls de contacte, el document de referència fotogràfica creat per Robert Capa. Juntament amb les instantànies, Capa escrivia textos breus per acompanyar-les i contextualitzar-les, una mena de "peus de foto" que aporten informacions molt valuoses i reflexions personals sobre el drama de què estava sent testimoni. El documental reconstrueix l’itinerari i mostra els testimonis d’aquelles persones que van viure aquell dia en la seva pròpia pell i amb els seus ulls. Diu Capa: “Així és com s’ha tornat aquests últims anys el món on volíem viure”, i avui podem sentir el dolor d’aquells moments i d’aquella data. El llegat de la fotografia.


Oriol Querol, director del documental, explica com ha estat el procés de reconstrucció de les passes del fotogràf Robert Capa i posa de manifest la dificultat per recuperar la veu dels testimonis que apareixen al documental.

» Veure més

Següent