Escrit per: Sense ficció
EMISSIÓ: dimarts 5 de juliol a les 21.55, a TV3.

HASHTAG: #TransportMarítimTV3

Una producció de Polar Star Films i la Compagnie des Taxi amb la col·laboració de Televisió de Catalunya, entre d’altres.

Les companyies de transport marítim més gran tenen ingressos comparables als d’empreses com Microsoft i els vaixells són una baula vital en la cadena de subministrament de la societat moderna. El 90% dels productes que consumim a Occident es fabriquen a l’estranger i ens arriben per vaixell. La indústria del transport marítim és la peça clau en l’economia mundial i constitueix la base del nostre model de civilització; sense ella, seria impossible complir amb les creixents demandes de 7.000 milions d’humans.

No obstant això, el funcionament i les normes d’aquest negoci segueixen sent, en gran mesura, desconegudes per a molts, malgrat que els costos ocults que se’n deriven ens afectin a tots. A causa de la seva grandària, els vaixells de càrrega ja no caben als ports tradicionals de les ciutats i s’han traslladat fora de la vista del públic, darrere de barreres i punts de control.



“Freightened. El preu real del transport marítim” respon a preguntes com: Qui mou els fils d’aquest negoci de milers de milions de dòlars? En quina mesura controla aquesta indústria els nostres responsables polítics? Com afecta aquesta indústria el medi ambient per sobre i sota dels nivells del mar? I com és la vida per als mariners moderns? Portant-nos en un viatge a través de mars i oceans, el documental revela totes les cares del transport marítim a escala mundial i para atenció en les conseqüències d’una indústria del tot desconeguda.


És l’últim treball d’investigació de la productora catalana Polar Star Films, que anteriorment ha produït treballs com “La llista de Falciani” (2015) i “Google i el cervell mundial” (2013), dirigides per Ben Lewis, tots dos estrenats a TV3 en el programa “Sense ficció”. En aquesta ocasió, escriu i dirigeix el film Denis Delestrac, director de “Sand Wars” (“La guerra de la sorra”), film guardonat amb 15 premis, i “Banking Nature” (“Finançant la natura”), amb 8 premis. Totes dues produccions s’han estrenat al 33 en el programa “60 minuts”.



“Freightened. El preu real del transport marítim” és una audaç investigació internacional que va ser estrenada a la televisió el passat mes de febrer als canals France 5 (França) i RTS (Suïssa) i el 30 de març a Das Erste (Alemanya). L’estrena en el terreny dels festivals internacionals va tenir lloc l’abril en el Green Film Festival de San Francisco (EUA) i ha estat present també en l’última edició del DocsBarcelona. Recentment, ha rebut el premi Deauville Golden Green Award en la categoria de Transport i ecomobilitat.

Dirigit per Denis Delestrac.
Escrit per: Sense ficció
EMISSIÓ: 7 d'abril a les 21.55, a TV3.

Som a temps encara d’aturar aquesta gran marea tòxica o hi ha massa gent fent els ulls grossos?


Un documental de Cosima Dannoritzer.


Una producció de Media3.14 en coproducció amb Televisió de Catalunya, ARTE France, Yuzu Productions, Al Jazeera English i TVE i amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.



Cada any, els països desenvolupats produeixen fins a 50 milions de tones de residus electrònics: ordinadors, televisors, telèfons mòbils, electrodomèstics, etc. El 75% d’aquests residus desapareix dels circuits oficials de reciclatge i bona part s’exporta il·legalment a l’Índia, la Xina o l’Àfrica. L’abocament i el reciclatge il·legal de residus electrònics és un negoci multimilionari que contamina el medi ambient i perjudica la vida de les persones que es veuen obligades a conviure-hi.

“La tragèdia electrònica” és un treball d’investigació exhaustiu que ens porta per Europa, la Xina, l’Àfrica i els Estats Units (EUA) i que ens mostra: un sistema europeu de reciclatge que és un colador del qual s’aprofiten tèrbols negociants, a causa de la falta de control, la cobdícia i la corrupció; unes autoritats portuàries europees i asiàtiques que estan perdent la batalla contra el volum gegantí de residus electrònics que travessen els mars diàriament; uns EUA que són els més grans exportadors mundials de residus, i una Xina amb ciutats senceres literalment inundades pels nostres residus electrònics.



Tones i tones de residus que es reciclen sense cap respecte pel medi ambient ni cap projecció de futur i que, en alguns casos, comencen a generar riscos molt greus per a la nostra seguretat, com per exemple l’aparició de microprocessadors reciclats i danyats en equips electrònics que controlen aspectes decisius de la nostra vida, com ara el transport públic o la medicina electrònica.

Fitxa tècnica
Direcció, guió i realització: Cosima Dannoritzer
Productor: Andrea Ulied, Malik Menaï
Productor executiu TVC: Joan Salvat
Muntatge: Dragomir Bajalica
Director de producció: Pilar Razquin
Música: Laurent Sauvagnac
Grafisme: Asier Lasa
Veu en off: Cristina Serra


Comprar, llençar, comprar

Després, “Sense ficció” tornarà a emetre "Comprar, llençar, comprar" un documentals dels mateixos productors i dirigit també per Cosima Dannoritzer que aborda l'Obsolescència Programada.

Existeix una bombeta que dura per sempre? Com es pot fer servir un xip per "matar" un producte? Com s'ho van fer dos artistes de Nova York per iniciar una revolta que va aconseguir allargar la vida de tres milions d'iPods? I què té tot això a veure amb l'Obsolescència Programada? L'Obsolescència Programada és l'escurçament deliberat de la vida d'un producte per incrementar-ne el consum. L'any 1928 una influent revista de publicitat en plantejava la necessitat sense embuts: "Un article que no es fa malbé és una tragèdia per als negocis." I també és una tragèdia per a la moderna societat del creixement, que es basa en un cicle cada cop més accelerat de producció, consum i malbaratament.


» Veure més

Categories: Documentals , Medi Ambient
Escrit per: Sense ficció
Guanyador de l’Emmy 2014 al Millor Programa de Natura en categoria Documental.


Emissió: dimarts 30 de desembre.

A la primavera del 2005, el fotògraf naturalista James Balog se’n va a l'Àrtic per un projecte de National Geographic: obtenir les imatges que expliquin la història del canvi climàtic a la Terra. Però, tot i la base científica, Balog sempre ha estat un escèptic sobre aquesta qüestió. Aquest primer viatge al nord li farà obrir els ulls i li provocarà un repte personal: instal·lar 25 càmeres, que facin una foto cada hora durant 3 anys, amb la finalitat d’explicar, d’una manera espectacular, com el canvi climàtic està afectant algunes de les geleres més antigues del Planeta.



"Perseguint el gel" és la història de la missió d'un home per canviar el rumb de la història mitjançant la recopilació d'evidències innegables que el nostre planeta està canviant. Pocs mesos després d’un primer viatge a Islàndia, Balog concebrà l'expedició més audaç de la seva vida: l'Extreme Ice Survey. Amb el suport d’una banda de joves aventurers, Balog comença a repartir una sèrie de càmeres fotogràfiques arreu de l’Àrtic per, mitjançant la tècnica del time lapse capturar un registre regular dels canvis de les glaceres durant uns quants anys.

A mesura que el debat agafa força i, fins i tot, polaritza societats com la nord-americana, i la intensitat dels desastres naturals és cada cop més elevada, Balog es troba al límit de les seves forces. Lluitant contra la tecnologia - no provada en condicions sota zero –Balog necessitarà anys per veure els fruits del seu treball. Finalment, els seus vídeos espectaculars comprimiran anys en qüestió de segons, i mostraran en moviment antigues geleres que estan desapareixent a un ritme extremadament veloç.



En definitiva, aquest documental és el retrat d’un home, d’un fotògraf, que vol donar l’evidència, i també l’esperança, que vivim en un planeta sobrealimentat de diòxid de carboni.

Dirigit per Jeff Orlowski.
Escrit per: Sense ficció
Nominat al Premí Gaudí 2014 com a "Millor pel•lícula documental"


La història d'una gran epopeia vital d’una pionera, dona i científica; i també una història plena d'interrogants sobre el futur de la utopia antàrtica.


ESTRENA: dimarts 15 d'abril



Josefina Castellví és una oceanògrafa i microbiòloga d'àmplia trajectòria internacional i pionera en la participació espanyola en la investigació a l'Antàrtida, que va rebre l’octubre passat el Premi Nacional de Cultura 2013. Un any abans de ser guardonada amb aquest premi, el 2012, quan es commemorava el 25è aniversari de la creació de la Base Antàrtica Espanyola (BAE) que ella va crear i va dirigir du-rant sis campanyes, va preparar el seu viatge de comiat del continent blanc. El viatge va coincidir, a més, amb la posada en marxa de la nova base antàrtica. El documental segueix la Josefina en aquest viatge emocional al paradís per¬dut dels anys més intensos de la seva vida.


Entrevista de Joan Salvat a Albert Solé

» Veure més

Escrit per: Sense ficció
EMISSIÓ: 5 de novembre.

* Secció Oficial IDFA 2011
* Secció Oficial Sundance 2012


Fins on pot arribar una gran empresa per protegir la imatge de la seva marca? Un documental que evidencia els límits imposats a la llibertat d’expressió i a l’exercici del periodisme avui. “Sense ficció” entrevista el director del documental, Fredrik Gertten.



L’origen de tot va ser el documental d’una petita productora sueca sobre un grup de treballadors bananers de Nicaragua, que treballaven per la companyia Dole, i que van denunciar l’empresa perquè afirmaven que patien esterilitat i altres malalties a causa dels pesticides utilitzats per l’empresa en les seves plantacions. Una vegada rodat el film, i tot i que un jutjat va donar la raó als treballadors de la plantació, Dole va contraatacar amenaçant i perseguint els cineastes. D’aquí sorgeix un nou documental, el que presenta ara “Sense ficció”, un relat clàssic d’enfrontament entre David i Goliat. El seu director, Fredrik Gertten, i l’equip del documental van patir, i enregistrar, uns mesos de constants atacs per part de Dole, que amenaçava de demandar-los. Finalment, i després de fer efectiva la demanda, Gertten va aconseguir una aliança insòlita dels partits de dretes i esquerres del Parlament suec que, units, van conduir a la derrota del gegant bananer.


"La llibertat d'expressió ha de ser fonamental per la Dreta o per l'Esquerra perquè és la base de la democràcia".



Aquesta és una de les afirmacions que Fredrik Gertten, director del documental, ha fet durant el seu pas pel plató del "Sense ficció".

» Veure més

Escrit per: Sense ficció
“La narració filosòfica de Herzog –encantat amb aquest lloc sense telèfons, impostos i tota la parafernàlia de la vida moderna– eleva Gent feliç per sobre de la majoria de documentals de natura.”. Revista Variety

EMISSIÓ: dimarts 12 de març.

null

Werner Herzog presenta un documental pintoresc sobre la vida dels habitants del cor de la taigà siberiana. Amb els comentaris escrits i narrats per Herzog, la càmera segueix un caçador a través de les quatre estacions de l'any.
Sibèria s'estén des dels Urals fins al Pacífic i és una vegada i mitja la mida dels EUA. Hi ha 38 milions de persones que viuen en aquesta gran àrea, la majoria d'ells al pròsper sud. Al cor del desert de Sibèria, lluny de la civilització, 300 persones viuen al petit poble de Bakhtia, al riu Yenisei. Només hi ha dues maneres d'arribar a aquest lloc: una és en helicòpter i l'altra en vaixell. A Bakhtia, al mig del desert, no hi ha ni telèfon disponible, ni aigua potable, ni assistència mèdica. La gent està abandonada a la seva sort.

null

Els vilatans, les rutines diàries dels quals amb prou feines han canviat en els últims segles, continuen vivint la vida d'acord amb els seus propis valors i tradicions culturals. Si la civilització humana fos destruïda, ells sobreviurien gràcies als coneixements dels seus avantpassats.



Dirigit per Dmitry Vasyukov i Werner Herzog.
Escrit per: Sense ficció
“La cohesió territorial a la recerca d’un futur en temps incerts”

La falta de vent a favor, l’escassa economia productiva, la forta riuada de la crisi financera i moral que s’emporta la prosperitat i la salut de moltes famílies, fa que molts ciutadans ens preguntem: per sobre de les nostres diferències, pot una minoria influir de manera directa sobre el seu futur?

EMISSIÓ: dimarts 12 de febrer.



“Sense ficció” presenta un treball que ha suposat gairebé dos anys de feina per als seus autors i que transcendeix l’àmbit del documental: també s’ha transformat en un moviment que es proposa obrir processos de participació i diàleg entre totes les parts implicades amb les Terres de l’Ebre. L’objectiu? Buscar la cohesió per fer moure tot un territori lluny de la resignació. Tota una mostra local de cooperació i acció democràtica des de la base i cap a les administracions; per buscar com actuar de forma global per intentar superar la conjuntura econòmica actual. Són les veus de l’Ebre que no ens deixaran indiferents. Una gent que reclama un futur a la seva comarca, massa sovint oblidada.


"Sempre és un repte intentar unir un territori per trobar junts un futur en comú"

Mario Pons, director del documental, conversa amb Joan Salvat.



Una coproducció de Televisió de Catalunya i Sègula Films.

» Veure més

Categories: Documentals , Medi Ambient
Escrit per: Sense ficció
La natura també te límits. Aquesta es la història d’un home que durant 13 anys els va travessar, fins que va ser devorat.

EMISSIÓ: dimarts 29 de gener.

Un dels documentals mes aclamats de tots els temps.
Una pel•lícula de Werner Herzog.
Premiat al Sundance, i per la crítica de New York, Chicago, Los Angeles, San Francisco, Toronto.


null

La vida de Timothy Treadwell, “l’home que xiuxiuejava als óssos”, va ser una barreja d’activisme ecologista apassionat, mitges veritats idealistes i mentides. Tot plegat es va començar a descobrir després de la seva tràgica mort, l’octubre del 2003. Poca gent sabia que la major part del que explicava Treadwell sobre la seva vida era inventat.

Treadwell, l’autoproclamat home dels óssos d’Alaska, volia ser famós, però va viure pobre i sense fama durant bona part dels seus 46 anys de vida. Segons ell, les drogues, l’alcohol i les baralles van ser el seu pa de cada dia fins a finals dels anys 80. Llavors va descobrir els óssos del parc nacional de Katmai, a Alaska, i es va fixar com a objectiu salvar-los d’uns caçadors furtius que sembla que no existien.



Els seus esforços van despertar l’interès dels mitjans de comunicació nord-americans. En una aparició en un programa de gran audiència dels Estats Units, va declarar que els óssos bruns, que de vegades són ferotges, eren uns animals que només es volien divertir. Però la diversió va tenir un final macabre: el 6 d’octubre del 2003, Treadwell i la seva parella van aparèixer morts després de l’atac d’un ós bru de gairebé 500 quilos.


Tràiler de "Grizzly man.L'home dels óssos".


El fet va quedar gravat en una cinta d’àudio i va provocar molta polèmica. Allò va ser el final de la vida de pel•lícula de Treadwell, però va obrir un nou capítol en la història de l’home que xiuxiuejava als óssos.

Un documental de Werner Herzog, Lions Gate Films i Discovery Docs.
Categories: Notícies , Medi Ambient , Societat
Escrit per: Sense ficció
El documental “Solar Mamas”, emès fa uns dies al 33, acaba de guanyar el premi Oxfam Global Justice per explicar històries reals de persones que intenten canviar les coses del seu entorn. El premi s’ha donat a conèixer a l’IDFA, el Festival Internacional de Documentals que es fa a Amsterdam.

null

El documental ensenya la lluita d’una dona jordana per aprendre a produir electricitat fent servir tècniques d’energia solar. Les ganes d’aprendre la van portar a una escola de l’Índia especialitzada en aquest ensenyament, i això va motivar un fort enfrontament amb el seu marit.

El treball s’emet dins la sèrie “El perquè de la pobresa” que durant tot el mes es farà a setanta-dues televisions de tot el món, que han treballat conjuntament per fer possible el projecte. Entre les televisions hi ha TV3 des del principi.

Aquest és el segon premi per a “SolarMamas” en uns dies, ja que abans havia rebut el premi del públic al Festival del Sundance, als Estats Units.

24/10/2012: "Esbramatecs"

Escrit per: Sense ficció
Estrena dimarts 13 de novembre.

“Només hi ha un 2% de pagesos a Europa, però el 100% dels europeus mengen”.

La frase és de l’eurodiputat Daniel Cohn-Bendit. Tots mengem, però sabem molt poc de les condicions en què viuen els productors d’aliments. Fins i tot quan viuen prop de casa nostra.

El sector agrari està en plena transformació: canvi en les explotacions agrícoles i ramaderes, en els mercats, en les directives europees que marquen el camí per on cal anar si es vol sobreviure fent aquesta activitat. Al Pirineu, els canvis són extrems.



Esbramatecs [crits dels bovins en el parlar de Cerdanya] explora els canvis dràstics i dramàtics que viuen famílies ramaderes a l’alta muntanya.
S’endinsa en el saber transmès de generació en generació i en els problemes que hi ha, precisament, per garantir el relleu generacional indispensable.
L’escenari del documental és significatiu: la Cerdanya, a banda i banda de la frontera. Una unitat geogràfica natural a cavall de dos estats. Es construeix Europa, però les diferències continuen existint malgrat la necessària –i complicada- cooperació transfronterera.



La ramaderia de muntanya ha esdevingut cada vegada més dependent dels diferents programes de subvencions.
Tanmateix, hi ha un crit unànime: “si em paguessin el producte al preu que toca jo no necessitaria ajudes”.

I un sentiment també unànime: la incertesa davant de les reformes imminents de la Política Agrària Comuna. “Segons com enfoquin la nova PAC, aquí, això s’haurà acabat, tan clar com això”.

El que penja del fil de les subvencions, no és només l’activitat econòmica, és una manera de viure, un saber, un arrelament al país, un entorn.
Està en joc un conflicte d’identitat.


Entrevista a Montserrat Besses, directora, qui comenta diversos aspectes tractats al documental.


Material extra

» Veure més

Següent