Escrit per: Sense ficció
EMISSIÓ: dimarts 21 de maig.

Sense ficció descobreix, amb documentació totalment inèdita, el consell de guerra per rebelió militar a què va ser sotmès Jordi Pujol, el 13 de juny de 1960, com a autor del full clandestí "Us presentem el general Franco", esdeveniment íntimament relacionat amb els coneguts "Fets del Palau de la Música". El contingut del documental s’ha elaborat a partir dels documents de la Causa Sumaríssima I IV 60, una documentació que no ha pogut consultar-se fins ara, 52 anys després dels fets, que van acabar amb una condemna de presó de set anys per a Pujol i de tres per a l’impressor Francesc Pizón. El documental compta amb el testimoni del mateix Jordi Pujol, entre altres entrevistats.



El sumari del procés militar contra Jordi Pujol i l’impressor Francesc Pizón el formen més de 300 folis de l’Auditoría de Guerra de la IV Región Militar, que inclouen les diligències de la VI Brigada Social de la Jefatura de Policía de Barcelona, amb informes, actes de les detencions, interrogatoris, declaracions i registres domiciliaris a la vintena de detinguts arran dels anomenats "Fets del Palau de la Música". També s’han consultat 70 informes inèdits de la policia i el Govern Civil de Barcelona, l’expedient del temps de presó de Jordi Pujol i l’historial policial acumulat sota la dictadura franquista. L’equip del documental, a més, ha tingut accés a l’expedient professional de Vicente Juan Creix, el policia més temut a Barcelona pels que s’atrevien a fer oposició al règim.


Joan Salvat conversa amb el director del documental.

» Veure més

26/04/2013: "Hola, Europa!"

Escrit per: Sense ficció
"No fem coalicions d'estats, unim persones". Jean Monnet

Un documental de l'autora d'"Adéu, Espanya?" i "Això no funciona, o potser sí?"


Trenta-una persones reflexionen sobre el dret a l’autodeterminació i la situació política que es viu a Catalunya, la més transcendent de la seva història moderna. "Hola, Europa"! és un viatge que transcorre pels paisatges, les ciutats i les idees. I rebat cada un dels missatges de la por.

EMISSIÓ: dimarts 7 de maig.

I dimecres 8, xat amb M. Dolors Genovès, directora del documental.



El 80% dels diputats al Parlament de Catalunya donen suport a una consulta per decidir el futur col•lectiu i polític del país. Un 55% dels catalans ha manifestat, segons les enquestes, la seva voluntat de donar suport a una Catalunya amb estat propi. Aquestes xifres no es donen en cap de les nacions que han formulat la possibilitat d’esdevenir independents dels estats als quals pertanyen: el Quebec, Flandes, Escòcia o el País Basc. El fet més transcendent del moment polític que viu Catalunya respon al dret democràtic de poder decidir el futur constitucional del país.

El documental indaga i reflexiona sobre les raons d’aquest posicionament, des de la situació actual, i aborda els arguments i les dificultats que aquest procés pacífic i democràtic haurà de superar.

Sant MauriciCap de CreusEl riu Ebre
GironaBarcelonaLleidaTarragona

"Hola, Europa!" fa un recorregut per tot el territori de Catalunya, de nord a sud. Visita les glaçades aigües de l’estany de Sant Maurici i la Ratera; els paisatges fets de vent, aigua i roca del cap de Creus; els meandres verds i rogencs de l’Ebre. De la natura passa al paisatge treballat de les quatre capitals catalanes: Girona, Barcelona, Lleida i Tarragona. I 15 persones anònimes, 15 retrats, són la representació dels ciutadans de Catalunya. Per reflexionar sobre el present i el futur del país, "Hola, Europa!" recull les opinions i les anàlisis de 31 persones.


Dolors Genovès, directora d'"Hola, Europa!", conversa amb Joan Salvat en acabar el documental.


Una producció de TVC amb la col•laboració de Brutal Media.

» Veure més

22/04/2013: "La guerra mai vista"

Escrit per: Sense ficció
Quan es commemoren els 10 anys de l’inici d’una de les guerres més controvertides del tombant de segle, la de l’Iraq, "Sense ficció" presenta una investigació oportuna i de gran abast sobre el paper dels mitjans de comunicació en la guerra. “La guerra mai vista” rastreja la història de la informació independent des de la carnisseria de la Primera Guerra Mundial fins a la destrucció d'Hiroshima i des de la invasió del Vietnam fins la guerra a l'Afganistan i l’Iraq. A mesura que les armes i la propaganda són cada vegada més sofisticades, la naturalesa intrínseca de la guerra s'ha convertit en un "camp de batalla electrònic". Però, qui és el veritable enemic, avui?

EMISSIÓ: dimarts 30 d'abril.

null

En aquest documental, el reporter John Pilger, reconegut per ser corresponsal de guerra i guanyador de diversos premis atorgats per la professió, qüestiona el paper dels mitjans de comunicació en la guerra. Pilger es pregunta si el mateix torrent principal de notícies s'ha convertit en part integral de la manera de fer la guerra. Centrant-se en els conflictes a l'Afganistan i l'Iraq, Pilger reflexiona sobre la història de la relació entre els mitjans i el govern en temps de conflicte, que es remunta a la Primera Guerra Mundial, i explora l'impacte en la informació que es dóna a l'opinió pública i la pràctica de “relacions públiques” que es fa avui sota l’aparença de militars reconvertits en portaveus de premsa.

John Pilger, reporter de guerra i director del documentalFragment del documentalJulian Assange, un dels entrevistats

Amb entrevistes a alts càrrecs de les principals emissores del Regne Unit i a periodistes d'alt nivell en ambdós costats de l'Atlàntic, el documental també investiga la denúncia de les afirmacions del govern britànic que l’Iraq albergava armes de destrucció massiva. Pilger parla amb periodistes que han cobert les guerres de l'Iraq i l'Afganistan, així com amb cineastes independents i denunciants, entre ells el fundador de Wikileaks, Julian Assange. El resultat és una extraordinària revelació de procediments de treball de “desinformació”. El documental també inclou contundents imatges de mitjans de comunicació independents que mostren escenes de guerra a l'Afganistan i l'Iraq, incloent imatges filtrades pel mateix Wikileaks.



Un documental dirigit per John Pilger.
Escrit per: Sense ficció
“Sense ficció” presenta un documental apassionant que explica les interioritats d’unes organitzacions medievals que, sorprenentment, avui encara perduren: els Ordes Militars de Cavalleria. Defensors de la fe, altruistes i humanistes, els seus membres viuen arreu del món, han actualitzat la seva missió i, avui, tenen com a objectiu afrontar els problemes actuals dels qui més ho necessiten. En aquest documental descobrirem alguns dels seus components i, per primera vegada, ens endinsarem en les entranyes d’aquestes estructures hereves del passat.

EMISSIÓ: dimarts 2 d'abril.



Existeixen des dels temps de les Croades. Són els Ordes Militars de Cavalleria. Els membres actuals continuen la tradició dels avantpassats: defensen la fe i els valors cristians, i practiquen la caritat amb els desvalguts. Són discrets, però són aquí, entre nosaltres, immersos en tots els estaments de la societat. Són cavallers i els uneix una forta vinculació humanística i religiosa.



El documental Ordes Militars. Segueix la llegenda, ens acosta a la realitat actual dels ordes militars de Jerusalem, nascuts fa gairebé mil anys per defensar Terra Santa dels considerats infidels: els sarraïns. Avui estan implantats a gairebé tot el món. Han abandonat l’espasa, però continuen fent una feina social important, seguint els valors fundacionals d’ajuda al pobre i al malalt. Per primera vegada, un documental planteja un tractament íntegre dels cinc ordes militars de Jerusalem, del passat al present. I també per primera vegada s’accedeix a l’interior d’aquestes organitzacions, zeloses dels seus principis i de la imatge que se’n pugui donar en una societat altament condicionada pels mitjans de comunicació. S’expliquen les seves estructures i funcionament intern, però també es mostren unes cerimònies que segueixen rituals antiquíssims d’ordenació de cavallers i dames. Parlen els protagonistes.

Una producció de Televisió de Catalunya, amb la col•laboració d’Optim TV, en associació amb Singular Audiovisual. Dirigit per Enric Canals i realitzat per Juan Ortega.

» Veure més

Categories: Extres , Història
Escrit per: Sense ficció
Durant el procés d’investigació i elaboració d’“Avi, et trauré d’aquí!” ens hem trobat amb històries, documents i material que no hem pogut incloure en el documental i que ara us oferim com a material extra.

null

El 1980, van sortir 133 cossos del Valle de los Caídos, els únics que han estat exhumats del mausoleu de Franco. Els germans García intenten saber si un d’aquests cossos era el del seu avi i on va tornar a ser enterrat.



A finals dels anys 70, es viu una autèntica febre exhumadora. La jove democràcia dóna confiança per anar a treure, a pic i pala, les restes dels afusellats per la repressió franquista a les cunetes de tot Espanya. Algunes gravacions de l’època són avui un material excepcional. Aquí teniu sencera la recopilació que en va fer un cineasta amateur de Lodosa (Navarra).



» Veure més

Categories: Documentals , Història , Societat
Escrit per: Sense ficció
Estrena, dimarts 19 de març

"Avi, et trauré d’aquí!” Aquesta és la promesa i la lluita d’en Joan Pinyol, nét d’un republicà que va ser exhumat de la fossa on estava enterrat i portat per força al Valle de los Caídos, sense el coneixement ni el consentiment dels seus familiars.

null

Inaugurat el 1959 i presentat com un monument a la reconciliació, el règim franquista no va dubtar a profanar tombes i fosses de víctimes de la Guerra Civil –nacionals i republicans- per farcir aquell immens mausoleu. El Valle de los Caídos s’ha convertit en la fossa comuna més gran d’Espanya.

Molts familiars lluiten per poder treure les restes dels seus parents del Valle i enterrar-los prop de casa. Però les dificultats, tant tècniques com de voluntat política, són moltes. Per aquest afectats, que el seu avi o pare reposi al costat de Franco és un greuge que va causar la dictadura i que la democràcia encara no ha reparat.

Joan Pinyol i el seu fill al cementiri de Capellades, on voldria enterrar el seu avi.

VERSIÓN EN CASTELLANO DEL DOCUMENTAL




MATERIAL EXTRA DEL DOCUMENTAL

» Veure més

Escrit per: Sense ficció
Nominat a Millor Documental en els Critics’ Choice Awards.

“Des que cobreixo els mitjans de comunicació, es parla de si el ‘New York Times’ morirà. Tothom té un gran interès per saber què farà caure aquesta gran institució, però, tot i que no cau, la gent continua tenint la certesa que caurà". Sarah Ellison, exredactora de Mitjans de Comunicació, “The Wall Street Journal”.

EMISSIÓ: dimarts 5 de març.

null

“Dins del New York Times” fa una anàlisi sobre el periodisme escrit en general i la profunda transformació que està experimentant al segle XXI amb la popularització d’Internet i de les xarxes socials. En definitiva, parla de la crisi global per la qual passen els mitjans de comunicació, que també s’ha traduït en una ingent pèrdua d’ingressos publicitaris i en acomiadaments a la majoria de les redaccions -com està passant amb els ERO de les televisions autonòmiques de Madrid i València.



Aquest documental se centra en la redacció del llegendari diari nord-americà “The New York Times” i en fa el seguiment i la crònica de tot un any. Els autors del documental s’acosten a algunes de les figures clau de la redacció del diari –redactors, columnistes, redactors en cap i executius– per veure de prop com els canvis en la societat i en la tecnologia han canviat el periodisme tradicional i n’amenacen l’existència. Per sobreviure, el diari s’ha vist impulsat a centrar-se en la seva versió digital –com han fet molts altres mitjans audiovisuals–, segurament l’única que sobreviurà en els pròxims anys.

Un documental dirigit per Andrew Rossi.
Categories: Documentals , Història , Societat
Escrit per: Sense ficció
EMISSIÓ: dimarts 26 de febrer.

Benet XVI ha emmudit el món amb la seva desició d’abandonar el pontificat i ha obert un futur incert i sense precedents. Per entendre les motivacions de Benet XVI cap a la renúncia, “Sense ficció" es planteja analitzar els canvis que el papa ha intentat realitzar al si de l'Església. Uns canvis que es poden comprendre des de la seva mateixa elecció com a pontífex, l'abril del 2005. Joseph Ratzinger partia d'una visió catastrofista de l'evolució de la societat, del seu relativisme i materialisme, i volia aïllar l'Església d'una deriva que ell considerava totalment perniciosa per a la comunitat de més de mil milions de fidels que ha presidit durant aquests vuit anys.

null

Benet XVI ha volgut que l'Església tornés enrere per recuperar "la seva essència". Diversos pensadors i teòlegs sostenen que Ratzinger considera el Concili Vaticà II, el gran impuls històric de renovació de l'Església, com un error. La veritat és que el papa, durant el seu pontificat, ha tornat a acollir a la família eclesiàstica sectors integristes que havien estat separats per Joan Pau II. Per què?

Aquest reportatge, producció de la cadena ARTE, torna als orígens de l'elecció de Ratzinger com a papa pel col•legi cardenalici per entendre els seus passos posteriors, de gran contingut ideològic. I de la mà de periodistes especialitzats com Frédéric Mounier, teòlegs com Hans Küng, el seu gran rival ideològic des dels temps de la Universitat de Tübingen, o Wolfang Beinert, el seu exajudant de facultat, cardenals fidels com Walter Kasper, o integristes com monsenyor Fellay, el cap de la Fraternitat de Sant Pius X, ens fem una idea molt aproximada dels plans que ha tingut Benet XVI.



"El món segons Benet XVI" parteix de França, el país més "descristianitzat" de l'Europa Occidental, com el gran laboratori -segons els seus autors- per estendre la seva gran iniciativa ideològica.

Un documental d’ARTE i Doc & Stock.
Escrit per: Sense ficció
La destrucció d’una ciutat i del somni americà, vista pel documentalista britànic Julien Temple.


EMISSIÓ: dimarts 15 de gener.

null

És com si hi hagués passat un tsunami o un tornado pitjor que el “Katrina”. “Sense ficció” mostra la destrucció d’una ciutat, Detroit, que era la quarta d’Amèrica i que ara és un lloc ple de decadència. Detroit, nascuda amb la indústria de l’automòbil, ens demostra què passa quan una crisi econòmica i social destrueix tots els paràmetres de la convivència. Un paisatge que es trobarà Barack Obama en el seu segon mandat, a pesar de les ajudes abocades per salvar la indústria de l’automòbil en altres indrets.

Abans Detroit era la quarta ciutat d’Amèrica. Va néixer dels cotxes i per als cotxes. Amb els seus barris residencials pioners, les seves autovies i els seus centres comercials, era la imatge del somni americà. Però els enfrontaments racials van provocar l’entrada de l’exèrcit al centre de la ciutat.

nullnull

Amb les seves lluites violentes entre els sindicats i Henry Ford i les tres grans empreses automobilístiques, la ciutat es va convertir en l’escenari del malson americà.
Ara és una ciutat autènticament postindustrial i antiutòpica, on la naturalesa torna a emergir en el 40% dels terrenys del centre urbà.

La malesa creix entre els edificis d’oficines abandonats, les cases i les fàbriques de cotxes en ruïnes, i cobreix els fanals dels carrers. En algunes comissaries de policia i oficines de correus abandonades encara hi ha papers sobre les taules. A les primeres autovies que es van construir a Amèrica ja no hi ha embussos a les hores punta.



Un documental dirigit per Julien Temple, producció George Hencken. BBC, Gran Bretanya.

» Veure més

Escrit per: Sense ficció
Estrena, dimarts 4 de desembre

Fa cent anys, la creació de la companyia Barcelona Traction, Light and Power, més coneguda com “La Canadenca”, va ser l’inici de grans canvis a Catalunya. Un enginyer nord-americà, Fred Stark Pearson, va fundar l’empresa a Toronto i va construir les primeres centrals hidroelèctriques al Pirineu, les més grans que s’havien fet mai a Europa. En pocs anys, l’energia elèctrica va arribar a les principals ciutats i a les fàbriques.



Però no va ser gens fàcil. Aquells anys, grans convulsions polítiques, econòmiques i socials van sacsejar el món. Pearson mateix va morir en un vaixell torpedinat al començament de la Primera Guerra Mundial. Tot i així, els seus projectes a Catalunya es van portar a terme i va tenir lloc la segona revolució industrial, una etapa marcada pel progrés econòmic i la prosperitat, però també pels episodis violents i les revolucions socials. Una etapa sense la qual no s’entendria ni la història del segle XX a Catalunya ni la realitat dels nostres dies.

“La gran aventura de La Canadenca” recull la història de les persones que, fa cent anys, van viure en primera fila o des de l’anonimat l’aventura que va portar l’electricitat des de les muntanyes fins a les fàbriques i les ciutats. A través de les vivències de quatre personatges, el documental narra en un to èpic i realista alhora les dues dècades que van des dels primers passos de la Canadenca fins a l’Exposició Internacional de Barcelona de 1929.



Per a les imatges d’arxiu, “La gran aventura de la Canadenca” s’ha nodrit sobretot de les fotografies i les pel•lícules del fons històric d’Endesa, un material d’alta qualitat produït per la mateixa Canadenca o per les empreses filials per deixar constància dels projectes i poder-los mostrar als accionistes i inversors de tot el món, sobretot de Nord-amèrica i d’Europa, que hi van invertir diners però que no van visitar mai Catalunya. El documental també utilitza imatges d’altres arxius, com ara la Filmoteca de Catalunya, la Filmoteca Española i arxius americans i francesos.


"Va portar feina la gestió dels drets i la localització de les imatges"

Jordi Fortuny, director del documental, conversa amb Joan Salvat.


» Veure més

Anterior Següent