Escrit per: Sense ficció
EMISSIÓ: dimarts 4 de juny.

“Local disponible”, “Es traspassa”, “Es lloga”: rètols com aquest formen part del nostre paisatge més proper. Cada vegada en veiem més.
Darrere de cada cartell hi ha una història personal o familiar. Sovint amb conseqüències greus. Però també hi ha una història col•lectiva: la de la salut de la nostra ciutat o del nostre poble.

Aquests espais desocupats, símptoma evident de la crisi econòmica, configuren una nova fisonomia urbana. La ciutat es modifica. Què ens expliquen aquests espais? Això és el que aborda "Buit, ple. La ciutat arítmica".
Aquesta crisi, representa un punt d’inflexió en la manera de construir la ciutat?



El documental, a partir dels espais buits, parla dels ritmes irregulars en el creixement de Barcelona, com s’ha construït i modificat. I com continua canviant cada dia.
Es constata que cada crisi, o cada canvi en profunditat en el sistema productiu, ha generat, al llarg de la història, la seva onada d’espais desocupats.

El documental, produït per Televisió de Catalunya, se centra en els espais buits d’activitat econòmica, allà on s’ha aturat, o està a punt d’aturar-se, l’activitat comercial o industrial.

S’acosta a botigues desocupades i als comerciants que s’han vist obligats a tancar i buscar alternatives al seu negoci. Molts barris a Barcelona podrien servir d’exemple, però s’han triat dos llocs coneguts: les Galeries Maldà, a Ciutat vella i l’eix comercial Creu Coberta.

null

L’activitat comercial en aquesta via urbana ve de molt antic, de l’època de les muralles. Ara està en un moment difícil i paradoxal: no es beneficia en res del turisme que atrau la plaça d’Espanya, just al costat, i del centre comercial Arenas (un espai també desocupat des de la desaparició de la plaça de toros i posteriorment reutilitzat). A Creu Coberta s’està perdent, com en tants altres llocs de la ciutat, el model de comerç tradicional.


Montserrat Besses ens explica algunes de les claus del documental.


» Veure més

Escrit per: Sense ficció
Oferim als espectadors internacionals la versió anglesa del documental "Hola, Europa!"




"Hola, Europa!" is a documentary film on the current political situation in Catalonia. 31 personalities reflect on the right of the Catalan people to decide their own future and Catalonia's place in the EU.

Directed by M. Dolors Genovès.

Categories: Documentals , Economia , Societat
Escrit per: Sense ficció
Material inèdit i més sobre els protagonistes a la pàgina "Veus d'una generació"

Un documental multiplataforma que retrata la difícil situació actual dels joves catalans. Una innovadora versió interactiva del documental s’estrenarà simultàniament a la web de Televisió de Catalunya.

EMISSIÓ: dimarts 28 de maig.



Sense ficció estrena “Veus d’una generació”, un documental multiplataforma - televisió i Internet - que recull les experiències de 50 joves catalans de 18 a 35 anys que parlen amb franquesa colpidora de l’actual context de crisi. El treball es basa només en els seus testimonis, a partir dels quals es construeix un relat que mostra com les expectatives vitals que s’havien donat a aquesta generació han desaparegut. “Era com un programa de vida: estudiaves, treballaves, t’emancipaves, hipoteca... i ara, tot això, s’ha trencat”, afirma Míriam Sanjosé, una de les entrevistades. Xavi Quesada, un altre dels participants, també diu: “No es que hayamos vivido por encima de nuestras posibilidades. Es que nos han dado posibilidades que no existían”.


Entrevista a Joan Úbeda, director del documental, i a Salvador Cardús, assessor de "Veus d'una generació".


El documental compta amb l’assessorament del sociòleg Salvador Cardús, amb qui s’ha elaborat una mostra amb criteris objectius que ha permès obtenir una representativitat social i geogràfica el més transversal possible dels joves catalans.

28 dels 50 entrevistats tenien feina en el moment d’aparèixer a la peça, dada que reflexa el fet que aproximadament un de cada dos joves es troba a l’atur. La formació, la paritat i la distribució per comarques també s’han tingut en compte a l’hora de dur a terme la mostra d’entrevistats.

Les entrevistes del documental deixen entreveure la frustració i la indignació generalitzades expressades per treballadors, emprenedors, estudiants o investigadors que reflexionen sobre les dificultats a l’hora de trobar oportunitats al mercat laboral i valoren les opcions per tirar endavant com la fuga massiva de joves qualificats a l’estranger o l’autoocupació en l’economia submergida.




Així, en el panell d’entrevistes hi ha des d’emprenedors que se n’han sortit a d’altres que han fracassat, joves que estan a punt de marxar a l’estranger i d’altres que n’han tornat decebuts perquè l’experiència no ha complert les seves expectatives.

El difícil accés a l’habitatge és un altre dels punts centrals del documental. Alguns han tornat a viure a casa als pares o romanen a l’espera de trobar una alternativa per a independitzar-se. Cal dir que els casos més impactants són els de les persones que han patit un desnonament, l’expressió més dura de la crisi econòmica que, en un dels casos presents a la peça, l’ha portat a l’extrem de dormir una temporada al carrer.

A més de la versió lineal per a televisió, el documental té una versió interactiva que ofereix als espectadors més detalls de les vivències dels protagonistes. El webdoc s’estrenarà simultàniament a l’emissió per televisió, a l’adreça www.tv3.cat/veusdunageneracio.

Direcció: Joan Úbeda
Realització: David Ramos
Guió: Roger Valls

Un documental de Televisió de Catalunya i Media 3.14

26/04/2013: "Hola, Europa!"

Escrit per: Sense ficció
"No fem coalicions d'estats, unim persones". Jean Monnet

Un documental de l'autora d'"Adéu, Espanya?" i "Això no funciona, o potser sí?"


Trenta-una persones reflexionen sobre el dret a l’autodeterminació i la situació política que es viu a Catalunya, la més transcendent de la seva història moderna. "Hola, Europa"! és un viatge que transcorre pels paisatges, les ciutats i les idees. I rebat cada un dels missatges de la por.

EMISSIÓ: dimarts 7 de maig.

I dimecres 8, xat amb M. Dolors Genovès, directora del documental.



El 80% dels diputats al Parlament de Catalunya donen suport a una consulta per decidir el futur col•lectiu i polític del país. Un 55% dels catalans ha manifestat, segons les enquestes, la seva voluntat de donar suport a una Catalunya amb estat propi. Aquestes xifres no es donen en cap de les nacions que han formulat la possibilitat d’esdevenir independents dels estats als quals pertanyen: el Quebec, Flandes, Escòcia o el País Basc. El fet més transcendent del moment polític que viu Catalunya respon al dret democràtic de poder decidir el futur constitucional del país.

El documental indaga i reflexiona sobre les raons d’aquest posicionament, des de la situació actual, i aborda els arguments i les dificultats que aquest procés pacífic i democràtic haurà de superar.

Sant MauriciCap de CreusEl riu Ebre
GironaBarcelonaLleidaTarragona

"Hola, Europa!" fa un recorregut per tot el territori de Catalunya, de nord a sud. Visita les glaçades aigües de l’estany de Sant Maurici i la Ratera; els paisatges fets de vent, aigua i roca del cap de Creus; els meandres verds i rogencs de l’Ebre. De la natura passa al paisatge treballat de les quatre capitals catalanes: Girona, Barcelona, Lleida i Tarragona. I 15 persones anònimes, 15 retrats, són la representació dels ciutadans de Catalunya. Per reflexionar sobre el present i el futur del país, "Hola, Europa!" recull les opinions i les anàlisis de 31 persones.


Dolors Genovès, directora d'"Hola, Europa!", conversa amb Joan Salvat en acabar el documental.


Una producció de TVC amb la col•laboració de Brutal Media.

» Veure més

Escrit per: Sense ficció
Nominat a Millor Documental en els Critics’ Choice Awards.

“Des que cobreixo els mitjans de comunicació, es parla de si el ‘New York Times’ morirà. Tothom té un gran interès per saber què farà caure aquesta gran institució, però, tot i que no cau, la gent continua tenint la certesa que caurà". Sarah Ellison, exredactora de Mitjans de Comunicació, “The Wall Street Journal”.

EMISSIÓ: dimarts 5 de març.

null

“Dins del New York Times” fa una anàlisi sobre el periodisme escrit en general i la profunda transformació que està experimentant al segle XXI amb la popularització d’Internet i de les xarxes socials. En definitiva, parla de la crisi global per la qual passen els mitjans de comunicació, que també s’ha traduït en una ingent pèrdua d’ingressos publicitaris i en acomiadaments a la majoria de les redaccions -com està passant amb els ERO de les televisions autonòmiques de Madrid i València.



Aquest documental se centra en la redacció del llegendari diari nord-americà “The New York Times” i en fa el seguiment i la crònica de tot un any. Els autors del documental s’acosten a algunes de les figures clau de la redacció del diari –redactors, columnistes, redactors en cap i executius– per veure de prop com els canvis en la societat i en la tecnologia han canviat el periodisme tradicional i n’amenacen l’existència. Per sobreviure, el diari s’ha vist impulsat a centrar-se en la seva versió digital –com han fet molts altres mitjans audiovisuals–, segurament l’única que sobreviurà en els pròxims anys.

Un documental dirigit per Andrew Rossi.
Escrit per: Sense ficció
“La cohesió territorial a la recerca d’un futur en temps incerts”

La falta de vent a favor, l’escassa economia productiva, la forta riuada de la crisi financera i moral que s’emporta la prosperitat i la salut de moltes famílies, fa que molts ciutadans ens preguntem: per sobre de les nostres diferències, pot una minoria influir de manera directa sobre el seu futur?

EMISSIÓ: dimarts 12 de febrer.



“Sense ficció” presenta un treball que ha suposat gairebé dos anys de feina per als seus autors i que transcendeix l’àmbit del documental: també s’ha transformat en un moviment que es proposa obrir processos de participació i diàleg entre totes les parts implicades amb les Terres de l’Ebre. L’objectiu? Buscar la cohesió per fer moure tot un territori lluny de la resignació. Tota una mostra local de cooperació i acció democràtica des de la base i cap a les administracions; per buscar com actuar de forma global per intentar superar la conjuntura econòmica actual. Són les veus de l’Ebre que no ens deixaran indiferents. Una gent que reclama un futur a la seva comarca, massa sovint oblidada.


"Sempre és un repte intentar unir un territori per trobar junts un futur en comú"

Mario Pons, director del documental, conversa amb Joan Salvat.



Una coproducció de Televisió de Catalunya i Sègula Films.

» Veure més

Escrit per: Sense ficció
La destrucció d’una ciutat i del somni americà, vista pel documentalista britànic Julien Temple.


EMISSIÓ: dimarts 15 de gener.

null

És com si hi hagués passat un tsunami o un tornado pitjor que el “Katrina”. “Sense ficció” mostra la destrucció d’una ciutat, Detroit, que era la quarta d’Amèrica i que ara és un lloc ple de decadència. Detroit, nascuda amb la indústria de l’automòbil, ens demostra què passa quan una crisi econòmica i social destrueix tots els paràmetres de la convivència. Un paisatge que es trobarà Barack Obama en el seu segon mandat, a pesar de les ajudes abocades per salvar la indústria de l’automòbil en altres indrets.

Abans Detroit era la quarta ciutat d’Amèrica. Va néixer dels cotxes i per als cotxes. Amb els seus barris residencials pioners, les seves autovies i els seus centres comercials, era la imatge del somni americà. Però els enfrontaments racials van provocar l’entrada de l’exèrcit al centre de la ciutat.

nullnull

Amb les seves lluites violentes entre els sindicats i Henry Ford i les tres grans empreses automobilístiques, la ciutat es va convertir en l’escenari del malson americà.
Ara és una ciutat autènticament postindustrial i antiutòpica, on la naturalesa torna a emergir en el 40% dels terrenys del centre urbà.

La malesa creix entre els edificis d’oficines abandonats, les cases i les fàbriques de cotxes en ruïnes, i cobreix els fanals dels carrers. En algunes comissaries de policia i oficines de correus abandonades encara hi ha papers sobre les taules. A les primeres autovies que es van construir a Amèrica ja no hi ha embussos a les hores punta.



Un documental dirigit per Julien Temple, producció George Hencken. BBC, Gran Bretanya.

» Veure més

Escrit per: Sense ficció
Estrena, dimarts 18 de desembre

Barcelona és la ciutat del món amb més mercats municipals. Mentre que a altres capitals europees els mercats d’alimentació han quedat reduïts a una presència gairebé residual, a Barcelona estan de moda. La clau de l’èxit és l’anomenat model Barcelona. Es tracta d’un nou concepte de mercat que es va començar a aplicar a principis dels anys 90 i que està servint de referència a moltes ciutats d’Espanya i del món.



Quan als anys 80 els mercats patien la falta d’inversió i la competència dels supermercats, Barcelona va apostar per aquesta forma de comerç de proximitat. Calia fer uns equipaments competitius i per això en molts casos s’havien de rehabilitar totalment uns edificis que no tenien aparcaments ni magatzems o espais adequats de càrrega i descàrrega. Es va passar de moltes parades petites inviables a grans establiments que compartien espai amb supermercats i restaurants.



A partir de les històries personals d’usuaris i comerciants, veiem com es va fent la transformació dels mercats. Els actuals gestors i els que van crear el model expliquen com va sorgir la política de mercats i com serveix de referent a ciutats de tot el món. Tot plegat, mostra la història d’èxit d’un model que situa Barcelona com un exemple d’innovació i tradició.


"Ha sigut un rodatge molt agraït perquè rodar en els mercats és fer-ho en un plató natural"

Andrea Ferrando, directora del documental, parla amb Joan Salvat.


24/10/2012: "Yayoma"

Categories: Documentals , Cultura , Economia , Societat
Escrit per: Sense ficció
Estrena, dimarts 30 d'octubre a les 21h50

Un viatge al Senegal de la mà de Lluís Llach, que hi resideix habitualment i que hi ha creat la Fundació Lluís Llach per ajudar els més desafavorits.

A través d’una sèrie de personatges reals, coneixerem la realitat del país, la situació de la dona o la desesperació dels joves per trobar una vida millor mar enllà.




“Yayoma” és el nom d’un dels projectes de la Fundació, que consisteix a promoure la pesca sostenible, mitjançant la construcció de vaixells, perquè els joves puguin tenir una ocupació i no hagin de marxar, arriscant la seva pròpia vida.

Ja fa alguns anys que Lluís Llach viu a cavall entre Barcelona i el Senegal. En un dels seus viatges, concretament a la regió de Sine Saloum, a la comunitat rural de Palmarin, Lluís Llach va concebre la creació d’una Fundació per pal•liar les mancances econòmiques, culturals i socials de la població.



Gràcies als testimonis d’en Mady i en Bubakar, en Lluís coneix de primera mà l’experiència dels joves que volen sortir de la regió i que arrisquen tot el que tenen per aconseguir plaça en una patera o cayuco que els porti a una vida millor. Les seves experiències seran reveladores a l’hora de posar en marxa el principal projecte de la Fundació: la construcció de vaixells de pesca.


Lluís Llach i el director del documental, Lluís Danés, conversen amb Joan Salvat.



» Veure més

08/07/2012: "Per un plat a taula"

Escrit per: Sense ficció
Emissió: dimecres 11 de juliol



“Per un plat a taula” dóna nom a allò que s’han trobat els beneficiaris de les polítiques de lluita contra la pobresa del Brasil i Veneçuela: un plat a taula. Conscients que la dignitat de les persones comença per l’alimentació i l’habitatge, els aires de canvi polític que viuen des de fa uns anys la majoria de països llatinoamericans han transformat la vida de milions de persones. El documental ens explica com ha estat possible que 30 milions de brasilers hagin passat de ser pobres a ser classe mitjana, mentre que a Veneçuela, alguns plans estatals contra la pobresa han estat atacats pels opositors a Chávez per insuficients i populistes. Però, en qualsevol cas, són canvis sense retorn que representen un estímul per a tot un continent, el que té més desigualtats de tot el planeta. I un missatge d’esperança per a un món en crisi.


Entrevista a Lluís Crous, director del documental "Per un plat a taula"

» Veure més

Anterior Següent