Escrit per: Sense ficció
EMISSIÓ: dimarts 5 de juliol a les 21.55, a TV3.

HASHTAG: #TransportMarítimTV3

Una producció de Polar Star Films i la Compagnie des Taxi amb la col·laboració de Televisió de Catalunya, entre d’altres.

Les companyies de transport marítim més gran tenen ingressos comparables als d’empreses com Microsoft i els vaixells són una baula vital en la cadena de subministrament de la societat moderna. El 90% dels productes que consumim a Occident es fabriquen a l’estranger i ens arriben per vaixell. La indústria del transport marítim és la peça clau en l’economia mundial i constitueix la base del nostre model de civilització; sense ella, seria impossible complir amb les creixents demandes de 7.000 milions d’humans.

No obstant això, el funcionament i les normes d’aquest negoci segueixen sent, en gran mesura, desconegudes per a molts, malgrat que els costos ocults que se’n deriven ens afectin a tots. A causa de la seva grandària, els vaixells de càrrega ja no caben als ports tradicionals de les ciutats i s’han traslladat fora de la vista del públic, darrere de barreres i punts de control.



“Freightened. El preu real del transport marítim” respon a preguntes com: Qui mou els fils d’aquest negoci de milers de milions de dòlars? En quina mesura controla aquesta indústria els nostres responsables polítics? Com afecta aquesta indústria el medi ambient per sobre i sota dels nivells del mar? I com és la vida per als mariners moderns? Portant-nos en un viatge a través de mars i oceans, el documental revela totes les cares del transport marítim a escala mundial i para atenció en les conseqüències d’una indústria del tot desconeguda.


És l’últim treball d’investigació de la productora catalana Polar Star Films, que anteriorment ha produït treballs com “La llista de Falciani” (2015) i “Google i el cervell mundial” (2013), dirigides per Ben Lewis, tots dos estrenats a TV3 en el programa “Sense ficció”. En aquesta ocasió, escriu i dirigeix el film Denis Delestrac, director de “Sand Wars” (“La guerra de la sorra”), film guardonat amb 15 premis, i “Banking Nature” (“Finançant la natura”), amb 8 premis. Totes dues produccions s’han estrenat al 33 en el programa “60 minuts”.



“Freightened. El preu real del transport marítim” és una audaç investigació internacional que va ser estrenada a la televisió el passat mes de febrer als canals France 5 (França) i RTS (Suïssa) i el 30 de març a Das Erste (Alemanya). L’estrena en el terreny dels festivals internacionals va tenir lloc l’abril en el Green Film Festival de San Francisco (EUA) i ha estat present també en l’última edició del DocsBarcelona. Recentment, ha rebut el premi Deauville Golden Green Award en la categoria de Transport i ecomobilitat.

Dirigit per Denis Delestrac.
Escrit per: Sense ficció
EMISSIÓ: dimarts 12 de maig, a les 23.55.

• Nominat a Millor Documental als Critics Choice Awards 2012
• Entre les 10 millors pel·lícules de l’any, entre d’altres, pels diaris “The Guardian” i “The Independent”
• Premi al millor director de documental al Sundance Film Festival 2012.




“La reina de Versalles” és un documental basat en els membres d'una família multimilionària i en els reptes financers que afronten arran de la crisi econòmica. Amb proporcions èpiques d’una tragèdia de Shakespeare, el documental segueix dos personatges únics, David i Jackie Siegel, a partir de les històries d'èxit dels quals es mostren les virtuts i els defectes innats de l’anomenat “somni americà”. “La reina de Versalles” comença mostrant la família triomfant, l’any 2007, a punt de construir la casa més gran dels Estats Units, un palau de més de 8.000 metres quadrats. Durant els dos anys següents, el seu imperi en expansió, impulsat per la bombolla immobiliària i l’abaratiment del diner, trontollarà a causa de la crisi econòmica. Aquest fet produirà importants canvis en l'estil de vida i en el caràcter dels protagonistes.

» Veure més

Categories: Documentals , Economia , Política
Escrit per: Sense ficció
EMISSIÓ: 5 de maig a 22.45, a TV3.

Una contundent i creativa visió sobre la crisi política, econòmica i d’identitat a què s'enfronta la Unió Europea.




10.000 metres d’alçada, en un futur no gaire llunyà. Jane Monnetti, de vuit anys, seu a bord d’un avió que vola en direcció a Berlín, enmig d’una amenaçadora tempesta. A nivell de terra les coses tampoc no van gaire bé.

La Unió Europea (UE) s’ha ensorrat i els països que col·laboraven feliços entre ells a principis del segle XXI han entrat en regressió i han passat a formar part de la col·lecció de les nacions estat díscoles i competidores d’abans de la formació de la UE. Espantada per les turbulències del vol, la Jane comença una conversa amb un arqueòleg anglès assegut al seu costat: Carlos Granda.



L’arqueòleg està a punt de donar una conferència a la UE, una entitat de la qual no ha sentit parlar mai. A la maleta porta cinc objectes que evoquen cinc valors europeus perduts. Per distreure la Jane de la creixent tempesta, li explica cinc històries sobre què va ser la UE, per què les coses van anar tan malament i quines han estat les pèrdues des del seu ensorrament. Retrocedint al 2014 amb cinc històries de cinc llocs diferents -Regne Unit, Suècia, Alemanya, Espanya i Croàcia-, el documental crea un retrat coral del “somni europeu” i de com es podria haver perdut per sempre.

Sobre la base de belles fotografies, d’entrevistes a experts, d’històries personals i de material d’arxiu, el film construeix una imatge única de l’Europa per la que val la pena lluitar i que ara es veu abocada a la desintegració, cas que les coses segueixen el curs actual. Els èxits positius d’una UE que ha creat prosperitat, estabilitat i un dels estats del benestar més avançats del món, alhora que ha previngut de guerres el continent, es posen de manifest alhora que sustenta la necessitat d’una reforma urgent i profunda de la UE.



“La pel"·lícula de la gran catàstrofe europea” (“The Great European Disaster Movie”) és més que una pel·lícula política. Es tracta d’una peça de periodisme compromès amb arguments poderosos per mostrar com el desengany i la ira populars aboquen el continent perillosament a la seva desintegració. Subtil i enginyós, el documental reflexiona sobre la UE a través dels ulls dels actors més importants per al seu èxit: els mateixos europeus.

Dirigit per Annalisa Piras.
Escrit per: Sense ficció
EMISSIÓ: 7 d'abril a les 21.55, a TV3.

Som a temps encara d’aturar aquesta gran marea tòxica o hi ha massa gent fent els ulls grossos?


Un documental de Cosima Dannoritzer.


Una producció de Media3.14 en coproducció amb Televisió de Catalunya, ARTE France, Yuzu Productions, Al Jazeera English i TVE i amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.



Cada any, els països desenvolupats produeixen fins a 50 milions de tones de residus electrònics: ordinadors, televisors, telèfons mòbils, electrodomèstics, etc. El 75% d’aquests residus desapareix dels circuits oficials de reciclatge i bona part s’exporta il·legalment a l’Índia, la Xina o l’Àfrica. L’abocament i el reciclatge il·legal de residus electrònics és un negoci multimilionari que contamina el medi ambient i perjudica la vida de les persones que es veuen obligades a conviure-hi.

“La tragèdia electrònica” és un treball d’investigació exhaustiu que ens porta per Europa, la Xina, l’Àfrica i els Estats Units (EUA) i que ens mostra: un sistema europeu de reciclatge que és un colador del qual s’aprofiten tèrbols negociants, a causa de la falta de control, la cobdícia i la corrupció; unes autoritats portuàries europees i asiàtiques que estan perdent la batalla contra el volum gegantí de residus electrònics que travessen els mars diàriament; uns EUA que són els més grans exportadors mundials de residus, i una Xina amb ciutats senceres literalment inundades pels nostres residus electrònics.



Tones i tones de residus que es reciclen sense cap respecte pel medi ambient ni cap projecció de futur i que, en alguns casos, comencen a generar riscos molt greus per a la nostra seguretat, com per exemple l’aparició de microprocessadors reciclats i danyats en equips electrònics que controlen aspectes decisius de la nostra vida, com ara el transport públic o la medicina electrònica.

Fitxa tècnica
Direcció, guió i realització: Cosima Dannoritzer
Productor: Andrea Ulied, Malik Menaï
Productor executiu TVC: Joan Salvat
Muntatge: Dragomir Bajalica
Director de producció: Pilar Razquin
Música: Laurent Sauvagnac
Grafisme: Asier Lasa
Veu en off: Cristina Serra


Comprar, llençar, comprar

Després, “Sense ficció” tornarà a emetre "Comprar, llençar, comprar" un documentals dels mateixos productors i dirigit també per Cosima Dannoritzer que aborda l'Obsolescència Programada.

Existeix una bombeta que dura per sempre? Com es pot fer servir un xip per "matar" un producte? Com s'ho van fer dos artistes de Nova York per iniciar una revolta que va aconseguir allargar la vida de tres milions d'iPods? I què té tot això a veure amb l'Obsolescència Programada? L'Obsolescència Programada és l'escurçament deliberat de la vida d'un producte per incrementar-ne el consum. L'any 1928 una influent revista de publicitat en plantejava la necessitat sense embuts: "Un article que no es fa malbé és una tragèdia per als negocis." I també és una tragèdia per a la moderna societat del creixement, que es basa en un cicle cada cop més accelerat de producció, consum i malbaratament.


» Veure més

01/10/2014: "Inversió de futur"

Escrit per: Sense ficció
EMISSIÓ: dimarts 7 d'octubre.

Hi ha empreses catalanes basades en la recerca i la innovació. Són excepcions o confirmen que la creació de coneixement pot ser el motor econòmic de Catalunya? Com s’ha de gestionar aquest coneixement? Pot ser la clau de volta per dissenyar un futur que no depengui només dels beneficis econòmics a curt termini? Aquest “Sense ficció” descobreix les empreses més punteres i dóna les claus del panorama actual de la investigació i recerca tecnològiques.



Tots els mòbils del món porten tecnologia patentada per una empresa sorgida de la Universitat Politècnica de Catalunya. Un emprenedor català explota un descobriment fet a Catalunya que permet congelar fruita. Una investigació liderada per una empresa familiar del Prat de Llobregat crea un sensor de gasos únic al món. Són excepcions o confirmen que l’aposta per la recerca i la innovació poden ser el motor econòmic de Catalunya? El divulgador científic Pere Estupinyà parla amb representats del món empresarial, de la recerca, la política i la docència per saber si Catalunya està preparada per tenir un model productiu basat en la creació de coneixement. Entre d’altres, hi intervé el conseller d’Economia i Coneixement, Andreu Mas-Colell.

Un documental de Televisió de Catalunya amb la col•laboració de Media 3.14.

» Veure més

Escrit per: Sense ficció
EMISSIÓ: 5 de novembre.

* Secció Oficial IDFA 2011
* Secció Oficial Sundance 2012


Fins on pot arribar una gran empresa per protegir la imatge de la seva marca? Un documental que evidencia els límits imposats a la llibertat d’expressió i a l’exercici del periodisme avui. “Sense ficció” entrevista el director del documental, Fredrik Gertten.



L’origen de tot va ser el documental d’una petita productora sueca sobre un grup de treballadors bananers de Nicaragua, que treballaven per la companyia Dole, i que van denunciar l’empresa perquè afirmaven que patien esterilitat i altres malalties a causa dels pesticides utilitzats per l’empresa en les seves plantacions. Una vegada rodat el film, i tot i que un jutjat va donar la raó als treballadors de la plantació, Dole va contraatacar amenaçant i perseguint els cineastes. D’aquí sorgeix un nou documental, el que presenta ara “Sense ficció”, un relat clàssic d’enfrontament entre David i Goliat. El seu director, Fredrik Gertten, i l’equip del documental van patir, i enregistrar, uns mesos de constants atacs per part de Dole, que amenaçava de demandar-los. Finalment, i després de fer efectiva la demanda, Gertten va aconseguir una aliança insòlita dels partits de dretes i esquerres del Parlament suec que, units, van conduir a la derrota del gegant bananer.


"La llibertat d'expressió ha de ser fonamental per la Dreta o per l'Esquerra perquè és la base de la democràcia".



Aquesta és una de les afirmacions que Fredrik Gertten, director del documental, ha fet durant el seu pas pel plató del "Sense ficció".

» Veure més

Escrit per: Sense ficció
EMISSIÓ: dimarts 29 d'octubre.

Avança molt lentament. Ha passat per dos rescats econòmics però Grècia, tot i que Europa no ha descartat el tercer rescat, camina cap a una certa recuperació econòmica. El documental que estrena “Sense ficció” pren com a símbol i punt de partida, l’avinguda Patision - dels primers carrers de l’Atenes moderna - i en fa un blues. Una cançó trista per parlar de la crisi, però també del desig de superar-la. A partir d’històries personals i oferint-nos un punt de vista pròxim, català i grec, el documental conviu amb la gent d’aquest carrer per descobrir-nos una realitat en la qual, en gran mesura, ens podem emmirallar. A més, el documental ens ofereix el testimoni d’un moment únic, emotiu, que es va viure ara fa uns mesos amb l’inici del desmantellament de la televisió pública del país.



Llarga, recta i plena de botigues, l’avinguda Patision sempre ha estat un lloc freqüentat per la classe mitjana. El seu equivalent a Barcelona podria ser la Gran Via. El documental “Patision Blues” està fet d’històries personals al voltant d’aquest eix: veïns, botiguers, treballadors, voluntaris. Però, per sobre de tot, destaca el retrat creuat de dos joves que encaren el futur amb el cor dividit entre Grècia i Catalunya. La Míriam és osonenca i va arribar a Atenes ja fa dos anys. És una privilegiada perquè té feina, encara que treballi del que mai havia imaginat. Amb la seva parella grega intenta capejar les adversitats del dia a dia.

L’Alexandros és un grec amb moltes ganes de fer coses que, cansat de la falta d’oportunitats, decideix fer el salt. Coneix Catalunya. Hi ha estat diverses vegades. Tot sol ha après l’idioma i els costums. Ara aterra a Barcelona, però sense bitllet de tornada.


Entrevista a Josep Serra i Jordi Vilar, codirectors de “Patision blues”.


La Míriam i l’Alexandros viuen les dues realitats i ens ajuden en la comparació. Però “Patision Blues” és, sobretot, un relat coral. Petros Márkaris és l’escriptor més conegut de Grècia i veí de l’avinguda Patision. Doblement autoritzat ens ajuda a explicar les causes que han portat el país arran de l’abisme i apunta com sortir-ne.

» Veure més

Categories: Documentals , Economia , Societat
Escrit per: Sense ficció
La història d’un dels criminals financers de l’última dècada; un home d’èxit engolit per la cobdícia.


“Quanta gent pot assegurar que no faria mai el que vaig fer jo, si en tingués l'oportunitat i pensés que no l'han d'enxampar?”
Marc Dreier

EMISSIÓ: dimarts 25 de juny.



Dreier està passant el "purgatori" de l’arrest domiciliari en un apartament de l’Upper East Side novaiorquès, on ha estat confinat per un tribunal a l’espera de la sentència definitiva. Tot just uns dies abans que Bernard Madoff acaparés titulars com el més gran estafador piramidal de la història dels EUA, Marc Dreier, un prominent advocat de Manhattan, va ser detingut per orquestrar un esquema de frau massiu que va implicar centenars de milions de dòlars provinents de fons de cobertura, els coneguts com “hedge funds”.

El documental entreteixeix la lluita interior de Dreier per preparar-se per a la possibilitat de cadena perpètua, i ho fa amb continus flashbacks que expliquen el seu camí audaç cap a la destrucció. Destruït per la seva pròpia arrogància, Dreier intenta justificar el seu tràgic desenllaç. Amb un accés sense precedents, el documental deixa al descobert una ment mestra de l'engany criminal a escala financera. “El lladre de 750 milions de dòlars” és una tragèdia moderna d'ambició fins a les últimes conseqüències. És el relat convincent d’una persona audaç que viu un fulminant descens cap a la delinqüència de coll blanc i la destrucció.


» Veure més

06/06/2013: "Univers Guissona"

Categories: Documentals , Economia , Societat
Escrit per: Sense ficció
Guissona, un municipi de la Segarra, només té el 4% d’atur. La presència del Grup Alimentari Guissona permet que el poble, amb més del 50% d’immigració, visqui al seu propi univers.


EMISSIÓ: dimarts 11 de juny.



El documental “Univers Guissona” vol ser una fotografia actual del poble, a través de les experiències de diversos immigrants representatius dels col•lectius més nombrosos al municipi (romanesos, ucraïnesos i senegalesos). I també a partir de les entrevistes de diversos veïns que reflexionen sobre la convivència, sobre l’encara impossible integració, la importància de l’escola, el futbol o la colla castellera, sobre el paper del Grup Alimentari Guissona i sobre la pervivència del seu propi model en un moment de crisi generalitzada. Per això el documental també té el testimoni de Jaume Alsina, artífex del grup alimentari i un home poc donat a les entrevistes. A Guissona, ningú coneix cap persona del poble que estigui sense feina, mentre que al conjunt de Catalunya l’atur ja afecta una quarta parta de la població.


Entrevista a Jaume Ginestà i Arnau Monràs, director i guionista d'"Univers Guissona".



» Veure més

Escrit per: Sense ficció
Aquí podreu trobar material extra del documental.


Itziar González, arquitecta

Parla de la capacitat que tenen els ciutadans per influir en la salut d’una ciutat.
Entén la ciutat com un organisme: “Qui està impedint que la ciutat bategui al ritme ciutadà?”. Defensa que la indústria de la construcció del segle XX pugui ser reconvertida en la indústria de la rehabilitació i del reciclatge del segle XXI.




José García Montalvo, catedràtic d’Economia

Ens adverteix de com certes mesures econòmiques, i certes retallades, poden tenir com a conseqüència la destrucció del talent dels ciutadans. Ens parla també d’uns altres buits possibles, no físics, sinó de coneixement: un àmbit, com el de la recerca, en el qual Catalunya havia avançat molt, està amenaçat ara també de degradar-se i buidar-se d’investigadors. Afirma que el seu discurs és optimista 100% perquè no ens podem permetre una altra cosa. La solució vindrà de la mà del ciutadà, de la seva lluita, del seu treball.




Mercè Tatjer, geògrafa, historiadora

S’atura en el fet de com Barcelona canvia, i també com la ciutat no sembla saber ben bé què vol ser. Repassa la relació que hi ha entre petit comerç i grans superfícies, per una banda, i cohesió social del barri, per l’altra.




Joan Roca, director Museu d’Història de Barcelona

Insisteix en noves formes de recuperar i rehabilitar espais. Posa l’accent en el factor humà, en com la gent i el seu saber fer han estat la clau de recuperació de la ciutat en altres situacions encara més difícils que l’actual.




LaCol, col•lectiu d’arquitectes, plataforma Can Batlló pel barri

Aquests joves arquitectes expliquen com ajuden a dissenyar i rehabilitar els espais i les naus de Can Batlló que s’estan recuperant. Formen part de la plataforma veïnal que les reivindica i les autogestiona. Parlen també de la seva voluntat de respectar la memòria i el potencial d’aquest espai singular que és el recinte fabril de la Bordeta. Entenen la seva feina en el marc del treball col•lectiu. Tothom ha de sentir que participa en el procés, diuen.




Luis Llanas i Isabel Morell, Associació de Comerciants de Creu Coberta

A l’entrada de l’eix de Creu Coberta hi ha un solar que indica un dels projectes urbanístics que dura des de fa dècades però que encara no s’ha dut a terme: la continuació del carrer Diputació per poder passar de l’Eixample a la Gran Via sense haver de travessar la plaça d’Espanya. Aquest projecte, sempre inacabat, condiciona, com una nafra, la vida i el comerç del barri. Des de l’Associació de Comerciants n’expliquen les conseqüències i proposen solucions i alternatives.




Amics de Fabra i Coats

Jordi Gili, Antoni Martínez i Pere Fernández, extreballadors de Fabra i Coats, recorden la vida i la decadència d’una de les fàbriques emblemàtiques de la Barcelona industrial. Expliquen com han fet que l’Ajuntament sigui el propietari del recinte i de tot el material que han pogut conservar: la memòria d’un saber fer i de les dones i els homes que van donar vida a aquells espais.



"Buit, ple. La ciutat arítmica".

Següent