Categories: Documentals , Cultura , Història
Escrit per: Sense ficció
Estrena, dimecres 16, a les 21.50

Per una banda, espionatge, repressió, extremisme. Per l’altra, descoberta del pare, dolor, ràbia, impotència.

Dues històries personals determinades de manera capital per noms de la nostra història col•lectiva: Lluís
Companys, Josep Tarradellas, la Guerra Civil, les txeques de Barcelona, l’exili, la Segona Guerra Mundial...


null

Philippe Druillet, artista polifacètic francès que va revolucionar el món del còmic els anys 70, d’una energia devastadora, d’esquerres i sense pèls a la llengua, es disposa a conèixer el passat del seu pare, mort quan ell era petit. Li ha costat anys decidir-se a fer aquest pas. Ho fa, diu, perquè la gent que hi ha patit tingui dret a
la informació que se li deu.

Tot arrenca amb el documental de TV3 “Lluís Companys, camins retrobats”, emès a l’octubre del 2000.
Durant la feina de recerca, en diferents documents, va aparèixer un nom: Victor Druillet. Un home amb un paper important, però alhora poc clar, en la repressió d’exiliats republicans a França. Calia saber-ne més coses, però no resultava senzill: els arxius francesos no donaven permís per consultar els seus dossiers.



El seu fill tampoc no facilitava l’accés a uns documents que parlaven del seu pare, però també de la detenció de Lluís Companys a França, de la relació del seu pare amb el policia Pedro Urraca --que va portar Companys a Espanya--, de les seves relacions estretes amb l’ambaixada espanyola a París, de la detenció de Josep Tarradellas durant l’exili...



Ja podeu veure en el nostre blog l'entrevista amb Montserrat Besses, coautora del documental.

» Veure més

Escrit per: Sense ficció
Atenció al canvi d'horari: aquesta setmana, Sense ficció s'emet dilluns


Emissió: dilluns 30 d'abril del 2012

La vigília del dia internacional del treball, Sense ficció presenta “El llegat de Sísif”, un treball que explica l’origen del debat sobre la “cultura de l’esforç” a Catalunya quan, en un moment de forta crisi econòmica, se’n reclama el retorn per poder afrontar la recuperació. Al mateix temps, el documental també ha viatjat al Japó per constatar que no som únics en aquest debat i per demostrar que el valor de l’esforç també ha estat qüestionat en una societat on, durant segles, ha estat el seu pal de paller. Serà potser que la globalització ens està igualant en valors? Què ha quedat de l’heroi mitològic Sísif, metàfora del sacrifici i el treball etern, repetitiu i absurd? Hem renunciat a ser hereus del seu llegat?



Un documental on membres de la societat civil reflexionen i diagnostiquen la bona o la mala salut de “la cultura de l’esforç”.

Des de l’anàlisi dels mitjans de comunicació, passant per l’educació, la política o l’economia, el documental també analitza tot el que envolta “la cultura de l’esforç” a Catalunya i ho fa incorporant el testimoni d’escriptors, sociòlegs, educadors, filòsofs, pedagogs, historiadors, especialistes en recursos humans, economistes i empresaris que ens donen el seu punt de vista i teixeixen el fil argumental d’aquest document. Testimonis, tots ells, que per la seva tasca diària han tractat i debatut en diverses ocasions aquesta qüestió. Alguns dels entrevistats són el filòsof José Antonio Marina, l’economista Àlex Rovira, l’escriptor Quim Monzó o el reconegut sociòleg nordamericà Richard Sennet.

Al mateix temps, el documental també ha seguit la tasca del tutor de l’Aula Oberta de l’Institut Les Marines de Castelldefels que intenta inculcar als alumnes el valor de l’esforç amb unes tècniques molt particulars.



En el clip següent podeu veure l'entrevista als autors del documental, Anna Barreda i Lluís Montserrat.



» Veure més

Escrit per: Sense ficció
Emissió: 11 d’abril del 2012

Un documental que ens descobreix un pioner. Ron Galella va ser un dels primers fotògrafs nord-americans dedicat a perseguir les estrelles. Un dels primers paparazzis. Moltes de les seves fotos s’han convertit en molt famoses. Aquesta es la seva vida i la descripció de les seves estratègies per obtenir fotografies dels famosos en la intimitat.

Ron Galella en l'actualitat.


Ron Galella, el fotògraf, es va donar a conèixer per la quantitat de fotos íntimes que va fer de Jackie Kennedy Onassis i per les batalles judicials en què es va enfrontar amb ella. Jacqueline Kennedy Onassis el va portar als tribunals, Marlon Brando li va trencar la mandíbula i, si les mirades matessin, Steve McQueen l’hauria fulminat moltes vegades. Ron Galella no va inventar la paraula “paparazzo” –paraula italiana que descriu un mosquit molest–, però certament el va personificar, i va ser així que va redefinir les relacions entre les estrelles de cine i els famosos amb els fotògrafs.

Galella era un expert: es colava a tot arreu, envaïa i subornava, aixecava la seva càmera i disparava fins que queia (o algú el feia caure). El seu art era l’art d’un franctirador.
Tots els riscos valien la pena, “tot per a la foto perfecta”. I, no obstant això, Galella va trobar alguna cosa en l’essència dels seus personatges, i els va concedir l’eternitat.

nullnull

Ron Galella és conegut com el paparazzi pioner als Estats Units. Newsweek el va descriure com el “paparazzo extraordinari”, i la revista “Time” com “el padrí de la cultura paparazzi”. Està considerat el fotògraf de celebritats més controvertit del món, ja que durant més de tres dècades s’ha dedicat a caçar personatges públics en moments íntims i privats. Les seves fotos han aparegut en revistes tan prestigioses com Time, Vogue, Happer’s Bazaar, People, Rolling Stones, The New York Times i Life.


Un documental dirigit per Leon Gast. Una producció de Magnolia Pictures.

» Veure més

Escrit per: Sense ficció
Emissió: 4 d’abril del 2012

Aquest documental és un retrat de la vida a l’església del Sant Sepulcre, al centre de Jerusalem. Sis confessions cristianes diferents comparteixen el mateix temple i això origina conflictes i discussions. Una visió de tot el que passa a l’interior de l’església.


null

El germà Jay , un jove franciscà, ha entrat a viure fa poc en el pis compartit més insòlit del món. És l’església del Sant Sepulcre, que es troba al centre de Jerusalem i és el cor de la cristiandat. Sota el seu sostre hi viuen a tocar sis confessions cristianes. Els conflictes que hi ha en aquest col•lectiu multicultural posen a prova durament la bonhomia del jove franciscà.



D’una banda, el germà Samuel, prior de la comunitat armènia, defensa la posició dels seus germans en la jerarquia amb murrieria i passió. De l’altra, el patriarca Teòfil III està satisfet: els seus monjos ortodoxos grecs governen la casa com si no hi hagués ningú més. Abdillakr Joudeh i Wajeeh Nusseibeh tanquen la porta al matí i a la nit. Ells no volen saber res d’aquests embolics: són musulmans. Això sí, discuteixen contínuament sobre quina feina és més noble: agafar la clau o bé fer-la girar dins del pany.

» Veure més

24/02/2012: "Pepe & Rubianes"

Categories: Documentals , Cultura
Escrit per: Sense ficció
Estrena a televisió, dimecres 29 de febrer de 2012


null

A Broadway Danny Rose, de Woody Allen, un grup de d’amics del món de l’espectacle rememoren, al voltant d’una taula, la vida i miracles d’un company de professió ja desaparegut.

Aquest és també el punt de partida del nostre documental sobre PEPE RUBIANES: el 12 de gener de 2010, en un pis del passeig de Gràcia, un grup d’amics que el van conèixer millor que ningú, i que s’autodenominen “les viudes de Rubianes”, es troben (com acostumen a fer de tant en tant) per sopar i recordar com era Pepe, la seva insòlita personalitat, els bons (i mals) moments compartits, les anècdotes, els trets que millor defineixen el còmic mes polèmic i inclassificable d’aquest país.

Les viudes de Rubianes

Companys inseparables com ara JOAN LLUÍS BOZZO, amb qui va començar la seva carrera d’actor; PEP MOLINA, actor, amb qui va compartir tantes vivències i viatges; JOAN GRÀCIA, membre del Tricicle; LUCILA AGUILERA, amb qui va estar casat set anys i va continuar mantenint una amistat profunda i sincera; CARLES FLAVIÀ, còmic, xouman i el seu amic de l’ànima; MARÍA ROSALES, el seu gran amor i mà dreta durant quinze anys; TONI COLL, el seu mànager; MANEL POUSA, “el pare Manel”, capellà amb qui Rubianes mai va deixar de col•laborar en els seus festivals benèfics; i per últim, JOAN MANUEL SERRAT, amic de tota la vida, per qui el Pepe sentia una gran admiració, que era recíproca.




» Veure més

Categories: Documentals , Cultura , Societat
Escrit per: Sense ficció
Dimecres, 28 de desembre

Un documental guanyador de més de 20 premis internacionals
El retrat d’una orquestra simfònica que lluita contra l’adversitat a la capital del Congo.


null

Dos-cents músics estan tocant l’”Oda a l’alegria”, de la Novena de Beethoven. Quan falten pocs compassos per començar l’últim moviment, es produeix un tall de corrent. Problemes com aquest són els més petits que pot tenir l’única orquestra simfònica que hi ha al Congo. Durant els quinze anys de vida de l’orquestra, els seus músics han sobreviscut a dos cops d’estat, unes quantes crisis i una guerra. Però la concentració en la música i l’esperança en un futur millor els donen força per continuar.

Aquest documental parla d’unes persones que, en una de les ciutat més caòtiques del món, fan tot el que poden per mantenir una de les empreses col•lectives humanes més complicades que existeixen: una orquestra simfònica. El documental tracta del Congo, de la gent de Kinshasa i de la força de la música.

» Veure més

16/12/2011: #ÒMNIUM50A

Escrit per: Sense ficció
Estrena, dimarts 20 de desembre

La història no és només un simple pas del temps, ni és tampoc una suma d’actes o d’esdeveniments, sinó que és la interpretació de tot allò que al llarg dels anys ha creat la convivència, ha donat vida a la societat civil i ha format la identitat dels pobles.

null

#OMNIUM50A és en aquest sentit la interpretació de tot allò que ha fet aquesta entitat al llarg de mig segle en defensa de la llengua i la cultura catalanes i també en l’àmbit de la conscienciació nacional i, més recentment, el debat sobiranista.



El Making of del documental




nullnull

El documental dóna la paraula a tres generacions de protagonistes: la dels que van viure la postguerra, els fills de la Transició i la tercera generació de joves nascuts en plena democràcia amb propostes que ja no es queden només en l’àmbit de la reivindicació cultural. Així, si la primera tenia com a vehicle d’expressió dels sentiments la literatura i seus ídols eren els grans poetes, l’ última és habitual de concerts on es crida a favor de la independència i usa la xarxa 2.0 per propagar un discurs que recull el dret a decidir com un futur innegociable.

» Veure més

28/11/2011: "Brava, Victoria!"

Categories: Documentals , Cultura , Societat
Escrit per: Sense ficció
Estrena, dimecres 7 de desembre

Guanyador del premi del públic al Festival Memorimage 2011 de Reus

Descobrim la imatge inèdita de l’artista a traves de filmacions pròpies que es veuran per primer cop

Un documental dirigit per Maria Gorgues.

null

El 2010, cinc anys després de la mort de Victòria dels Àngels, un equip del programa Sense Ficció va tenir accés a una part de l'arxiu personal de la soprano barcelonina.

Gràcies a la Fundació Victoria de los Ángeles, que ho havia guardat en un magatzem durant aquest temps, s'havia conservat una miscel•lània de fotografies, de manuscrits i de records de la cantant. Mentre que les partitures, els vestits d'escena i l'arxiu gràfic eren sota custòdia de les institucions, aquest material, d'un valor més anecdòtic i sentimental que no pas documental, havia passat desapercebut.



Un dels motius de la recerca era trobar imatges inèdites que poguessin revelar l'artista en el punt culminant de la seva trajectòria, una etapa força desconeguda pel gran públic. Tot i ser una de les figures més destacades de la lírica de la segona meitat del segle XX, no s'havia fet mai cap documental sobre Victòria dels Àngels.
Però els baguls de viatge amagaven un tresor: més d'una cinquantena de bobines de 16 i 8 mm, totalment inèdites. Bona part d'aquestes cintes les va rodar la mateixa artista que tenia una gran afició pel cine i per la fotografia.

nullnull

Dels Estats Units a Sud-àfrica, o d'Europa a Austràlia, Victòria dels Àngels va registrar el que l'envoltava. El documental "Brava, Victòria!" fa servir aquesta mirada, afegint-hi entrevistes, òperes i recitals d'arxiu de la soprano, així com entrevistes amb col•laboradors i persones del món de la lírica, per explicar la història de l'artista. "Brava, Victòria!" no és la biografia d'una diva, ni un compendi de la carrera de la soprano en clau erudita, sinó una aproximació a la dona i a la persona que va dedicar més de seixanta anys de la seva vida a la música.

A més dels films inèdits, el documental també mostra imatges pràcticament desconegudes fins ara, procedents de diversos arxius. Destaca la que, creiem, és la filmació més antiga de Victòria dels Àngels cantant, de finals dels anys quaranta.

» Veure més

Categories: Documentals , Cultura , Societat
Escrit per: Sense ficció
EMISSIÓ: dimecres 12 d'octubre.

Un documental amb un punt de vista privilegiat de l'últim dia al millor restaurant del món


null

El 30 de juliol de 2011, elBulli -guanyador durant cinc edicions del guardó a millor restaurant del món- va tancar les seves portes per convertir-se, el 2014, en Fundació. El seu xef, Ferran Adrià, va servir un últim i espectacular sopar, acompanyat dels qui avui són els millors xefs del món i que en els darrers anys han passat a elBulli; René Redzepi (Noma), Joan Roca (El Celler de Can Roca), Andoni Luis Aduriz (Mugaritz), Grand Achat (Alinea), Massimo Bottura (Osteria Francescana) i José Andrés (Think Food Group). Junts, van formar la millor “brigada” de la història de la cuina i van preparar l'últim menú, que es va cloure amb un últim plat, el préssec Melba, en homenatge al pare de la cuina moderna, Auguste Escoffier.



"elBulli, l'últim vals" és un exclusiu documental que narra tots els detalls sobre l'últim dia del restaurant elBulli i ens descobreix, a través d'una entrevista íntima, com el seu principal protagonista, Ferran Adrià, va viure aquesta experiència.

Una producció de Televisió de Catalunya amb la col•laboració de Visual 13 i Minoria Absoluta.

15/07/2011: "Vides al Paral·lel"

Escrit per: Sense ficció
EMISSIÓ: dimecres 20 de juliol

null

El Paral•lel de Barcelona és una de les artèries principals i méss tradicionals de la ciutat. En aquest Sense ficció, a través de la història de nou personatges, vinculats al Paral•lel, es fa un recorregut per les seves vides i els seus records, tot revivint la transformació d’una zona de Barcelona que, durant molts anys, va ser la gran via de l’espectacle de la nit barcelonina. Recordarem la transformació viscuda allà, la nostàlgia d’allò que ja no és i que ha desaparegut, i el futur, encara per definir, que vol tornar al Paral•lel la lluminositat perduda.


» Veure més

Anterior Següent