Categories: Documentals , Ciència , Societat
Escrit per: Sense ficció
EMISSIÓ: 10 de febrer.


Una producció pròpia de TV3 dirigida per Montserrat Besses i Pere López.


Alguna cosa no funciona en el nostre model agroalimentari.

La crisi econòmica actual ha fet més evident i més agut el problema del malbaratament d’aliments.

Un problema amb diferents vessants: social, ètic, econòmic i mediambiental.

“Sobreviure a la nevera” explora la cadena alimentària per comprendre els camins del despropòsit que significa aquest malbaratament.

Ningú no pot quedar indiferent davant de certes imatges i certes dades que s’ofereixen al documental.




Si ens pregunten quants quilos de menjar es fan malbé en tota la cadena alimentària, des del camp o el mar fins a la nostra taula, passant pel supermercat, sabríem què dir?

Tot i la fredor de les estadístiques, la xifra fa reflexionar: a cada català li correspondrien 100 quilos de menjar malbaratat per any, segons el càlcul de Paco Muñoz, tècnic de Medi Ambient de la UAB, una de les persones més especialitzades en aquest tema.

Les xifres, a nivell global, corroboren la disfunció: dels 4.000 milions de tones d'aliments que generem al món, n’hi ha 1.300 que acaben allà on no haurien d’acabar: a les escombraries.

De vegades s’assenyala només el consumidor –i la seva nevera– com a màxim responsable d’aquest malbaratament perquè és el punt més fàcil de detectar i de posar en evidència. Però la responsabilitat és de tots –de tots– els que intervenen en la producció, distribució, compra i consum d’aliments.

Una altra xifra dóna idea de la magnitud del problema: dels 14 milions de quilos recollits pel Banc dels Aliments de Barcelona en un any, n’hi ha 6 que provenen de la lluita contra el malbaratament.

Més elements per a la reflexió: sabem sempre d’on vénen els aliments que consumim i el que això implica de malbaratament? Què hi ha al darrere, per exemple, d’una safata de mongetes verdes que ja vénen tallades de les puntes? Recordem quina és la temporada de les mongetes i dels tomàquets?

La llei de l’oferta i la demanda, els preus als mercats centrals o el que paguen les cadenes de supermercats poden provocar que els pagesos es vegin obligats a llençar la producció dels seus camps o que no arribin ni a fer la collita.

El costum de tots plegats de “menjar pels ulls” també implica que quantitats imponents d’aliments quedin descartats. I la llista podria continuar.



Les escombraries ho confessen tot

“Sobreviure a la nevera” veu com “parlen” les escombraries i “escolta” el que diuen: segueix una anàlisi de residus orgànics que provenen de diferents supermercats. Un exercici sorprenent per la manera com es fa i pels resultats.

Com que la nevera no només simbolitza la del consumidor, el documental va al camp, a la llotja del peix, a les instal·lacions on es fan els controls fronterers d’aliments que vénen de fora de la UE, a Mercabarna, a les cadenes de distribució, a la petita i la gran restauració: sabem poques coses del que passa en aquests indrets a l’hora de rebutjar menjar.

Costa molt obtenir xifres: “Es cuida molt que no es vegi el que avergonyeix actualment, perquè el malbaratament, realment, és un fenomen que avergonyeix”, afirma Muñoz.



La dimensió social i ètica

Quan es tracta de seguir el camí del malbaratament, hi ha un altre camí que sempre s’hi acaba creuant: el de les entitats socials i les persones que no poden comprar aliments.

Són elles les que, en el millor dels casos, acaben recollint i menjant el que s’ha salvat de les escombraries. Això ja diu molt de l’estat de la nostra societat, que es queda tranquil·la quan “els pobres mengen el que sobra. Això no pot ser –diu un testimoni– el peatge de l’ànima”.

La lluita contra el malbaratament i la lluita pel dret universal a una alimentació suficient i sana van, doncs, lligades.

Fitxa tècnica:
Direcció, guió i realització: Montserrat Besses, Pere López.
Producció: Ruth Llòria.
Direcció fotografia: David Bou.
Muntatge: Joan Carles Calvera Blasco.


Després de l'emissió de "Sobreviure a la nevera" s'emetrà "Què mengem?", documental dirigit per Montse Armengou i Ricard Belis, en què metges i campanyes sanitàries ens recomanen una dieta equilibrada i ens parlen del perill d’un excés de greixos. Cada dia més científics alerten dels perills de l’efecte acumulatiu d’aquests tòxics que ingerim amb la dieta al llarg de la nostra vida.



Entrevista a Montserrat Besses, codirectora de "Sobreviure a la nevera"



01/10/2014: "Inversió de futur"

Escrit per: Sense ficció
EMISSIÓ: dimarts 7 d'octubre.

Hi ha empreses catalanes basades en la recerca i la innovació. Són excepcions o confirmen que la creació de coneixement pot ser el motor econòmic de Catalunya? Com s’ha de gestionar aquest coneixement? Pot ser la clau de volta per dissenyar un futur que no depengui només dels beneficis econòmics a curt termini? Aquest “Sense ficció” descobreix les empreses més punteres i dóna les claus del panorama actual de la investigació i recerca tecnològiques.



Tots els mòbils del món porten tecnologia patentada per una empresa sorgida de la Universitat Politècnica de Catalunya. Un emprenedor català explota un descobriment fet a Catalunya que permet congelar fruita. Una investigació liderada per una empresa familiar del Prat de Llobregat crea un sensor de gasos únic al món. Són excepcions o confirmen que l’aposta per la recerca i la innovació poden ser el motor econòmic de Catalunya? El divulgador científic Pere Estupinyà parla amb representats del món empresarial, de la recerca, la política i la docència per saber si Catalunya està preparada per tenir un model productiu basat en la creació de coneixement. Entre d’altres, hi intervé el conseller d’Economia i Coneixement, Andreu Mas-Colell.

Un documental de Televisió de Catalunya amb la col•laboració de Media 3.14.

» Veure més

Escrit per: Sense ficció
Nominat al Premí Gaudí 2014 com a "Millor pel•lícula documental"


La història d'una gran epopeia vital d’una pionera, dona i científica; i també una història plena d'interrogants sobre el futur de la utopia antàrtica.


ESTRENA: dimarts 15 d'abril



Josefina Castellví és una oceanògrafa i microbiòloga d'àmplia trajectòria internacional i pionera en la participació espanyola en la investigació a l'Antàrtida, que va rebre l’octubre passat el Premi Nacional de Cultura 2013. Un any abans de ser guardonada amb aquest premi, el 2012, quan es commemorava el 25è aniversari de la creació de la Base Antàrtica Espanyola (BAE) que ella va crear i va dirigir du-rant sis campanyes, va preparar el seu viatge de comiat del continent blanc. El viatge va coincidir, a més, amb la posada en marxa de la nova base antàrtica. El documental segueix la Josefina en aquest viatge emocional al paradís per¬dut dels anys més intensos de la seva vida.


Entrevista de Joan Salvat a Albert Solé

» Veure més

Categories: Documentals , Ciència , Societat
Escrit per: Sense ficció
Un documental de producció pròpia d'un dels equips del "Sense ficció"


ESTRENA: dimarts 11 de febrer.



Entre 1956 i 1963 més de 14.000 persones van contreure la pòlio a Espanya. Unes 2.000 van morir i la resta van quedar amb greus seqüeles que els han afectat tota la vida. Totes aquestes víctimes es podien haver evitat perquè ja hi havia un remei eficaç contra la pòlio, la vacuna Salk injectable primer i després l’oral Sabin. Però les autoritats franquistes no van fer cap campanya de vacunació massiva i gratuïta, només les persones més properes al règim o amb més recursos econòmics van poder vacunar-se. El criteri econòmic va imperar sobre el benestar de la població. Més tard, la lluita entre famílies polítiques del franquisme per control de la sanitat van endarrerir l’aplicació d’una vacuna que hauria pogut salvar tantes vides, com va passar a molts països, inclòs el veí Portugal del dictador Salazar.

Fins el 1963 no s’organitza la primera campanya estatal de vacunació contra la pòlio, que reduirà dràsticament l’impacte d’aquesta terrible malaltia paralitzant. Malgrat aquest èxit, la relaxació en les campanyes de vacunació i les retallades en els pressupostos sanitaris del moment van fer que la pòlio no quedés oficialment erradicada d’Espanya fins el 1988.


TRÀILER


Molts afectats de pòlio, després d’anys d’esforços i superació per portar una vida més o menys normalitzada, s’han d’enfrontar ara a la síndrome postpòlio, un quadre que sol apareixer cap als 40 o 50 anys i que empitjora tremendament la seva afectació. Han passat de ser un epidèmia temuda a una malaltia rara.

Els supervivents de la pòlio saben que són els últims testimonis d’una plaga que va arrassar la humanitat i que ara ja està pràcticament erradicada a tot el món. En els seus últims anys de vida lluiten per denunciar la negligència d’una dictadura que els va deixar infectar i la injustícia d’una democràcia que no ha reconegut el seu patiment.




Entrevistes als autors a "El matí de Catalunya Ràdio" i a "Els matins" de TV3


MATERIAL EXTRA

VERSIÓN DEL DOCUMENTAL EN CASTELLANO

Un documental de Montse Armengou i Ricard Belis.
Categories: Documentals , Ciència
Escrit per: Sense ficció
Estrena, dimarts 11 de desembre

Un càsting excepcional: Joan Massagué, Ricard Guerrero, Joan Guinovart, Xavier Estivill, Pere-Joan Cardona, Lina Badimon, científics amb renom internacional... acompanyats de molts d’altres mostren l’estat actual de les ciències de la vida a Catalunya i l’alt nivell aconseguit en els grans temes que preocupen més la societat.... Els científics parlen de càncer, genètica, cor, origen de la vida, ecologia, diabetis, immunologia i neurologia resumint cent anys de ciència, així com la seva transcendència social.

Carme JunquéJosep BrugadaJoan Massagué

És una experiència humana i humanista col•lectiva, tenaç en la seva persistència en la lluita pel coneixement, que ha configurat un pensament col•lectiu indiscutible en oposició als drames de la història.


null

Fa cent anys, un grapat de científics, conscients tant dels seus deures col•lectius com del destí del país, van proclamar que la veritable glòria de Catalunya només s’assoliria quan es fes Ciència com la que es feia en altres països. El documental interroga sobre aquest repte posant l’accent en els homes que avui la fan i recorre el llarg camí que ha fet la ciència.



D’altra banda, de la mà de Moisès Broggi el documental també s’endinsa en la medicina de guerra, l’exili i la postguerra, que tensen la narració i configuren el caràcter quixotesc d’aquests herois de la ciència. Tots junts han consolidat l’estructura social catalana tant retornant els avenços científics a la societat com participant i donant relleu a la vida cultural del país.


Entrevista a Felip Solé, director del documental.


Direcció, guió i realització: Felip Solé, producció: Fàtima Casaldàliga i Ivan Ripoll, locució: Joan Massotkleiner, ajudant de realització i muntatge: David Burillo, música original: Sergi Pérez Berk, direcció de fotografia: Joaquim Murga, animacions: Andrés Cañal, documentació: Montse Bailac, producció executiva: Muntsa Tarrés, direcció executiva: Joan Salvat.

Amb l’assessorament de la Societat Catalana de Biologia.
Escrit per: Sense ficció
Estrena, dimarts 4 de desembre

Fa cent anys, la creació de la companyia Barcelona Traction, Light and Power, més coneguda com “La Canadenca”, va ser l’inici de grans canvis a Catalunya. Un enginyer nord-americà, Fred Stark Pearson, va fundar l’empresa a Toronto i va construir les primeres centrals hidroelèctriques al Pirineu, les més grans que s’havien fet mai a Europa. En pocs anys, l’energia elèctrica va arribar a les principals ciutats i a les fàbriques.



Però no va ser gens fàcil. Aquells anys, grans convulsions polítiques, econòmiques i socials van sacsejar el món. Pearson mateix va morir en un vaixell torpedinat al començament de la Primera Guerra Mundial. Tot i així, els seus projectes a Catalunya es van portar a terme i va tenir lloc la segona revolució industrial, una etapa marcada pel progrés econòmic i la prosperitat, però també pels episodis violents i les revolucions socials. Una etapa sense la qual no s’entendria ni la història del segle XX a Catalunya ni la realitat dels nostres dies.

“La gran aventura de La Canadenca” recull la història de les persones que, fa cent anys, van viure en primera fila o des de l’anonimat l’aventura que va portar l’electricitat des de les muntanyes fins a les fàbriques i les ciutats. A través de les vivències de quatre personatges, el documental narra en un to èpic i realista alhora les dues dècades que van des dels primers passos de la Canadenca fins a l’Exposició Internacional de Barcelona de 1929.



Per a les imatges d’arxiu, “La gran aventura de la Canadenca” s’ha nodrit sobretot de les fotografies i les pel•lícules del fons històric d’Endesa, un material d’alta qualitat produït per la mateixa Canadenca o per les empreses filials per deixar constància dels projectes i poder-los mostrar als accionistes i inversors de tot el món, sobretot de Nord-amèrica i d’Europa, que hi van invertir diners però que no van visitar mai Catalunya. El documental també utilitza imatges d’altres arxius, com ara la Filmoteca de Catalunya, la Filmoteca Española i arxius americans i francesos.


"Va portar feina la gestió dels drets i la localització de les imatges"

Jordi Fortuny, director del documental, conversa amb Joan Salvat.


» Veure més

27/05/2012: "Què mengem?"

Escrit per: Sense ficció
Emissió: dimecres 30 de maig

Què mengem amb el que mengem? És segur el que arriba a la nostra taula? Quina quantitat de productes químics, metalls pesants, antibiòtics o additius que podrien ser perjudicials per a la salut ingerim amb la nostra dieta?



Vivim en una de les societats amb més abundància d’aliments i amb més garanties sanitàries. Mai com ara el menjar havia estat sotmès a controls tan rigorosos, i a Europa és gairebé impossible que consumim un aliment que sobrepassi els límits segurs d’un tòxic. Però els científics alerten dels perills de l’efecte acumulatiu d’aquests tòxics que ingerim amb la dieta al llarg de la nostra vida.



Aquesta preocupació fa que cada vegada més els consumidors busquin alternatives d’alimentació sense residus químics ni additius.
Mai el consumidor no havia tingut tanta informació de quina és l’alimentació més equilibrada i més adequada per a la seva salut.
Metges i campanyes promocionals ens recomanen augmentar el consum de fruites i verdures. Però poden arribar a ser perillosos els rastres dels pesticides amb què han estat tractats aquests vegetals?




Sabem la importància que té menjar peix, especialment per combatre el colesterol. Però què passa amb els metalls pesants que s’acumulen en espècies tan populars com la tonyina o el peix espasa?


» Veure més

Categories: Documentals , Ciència , Societat
Escrit per: Sense ficció
Estrena, dimecres 14 de desembre

L’increïble èxit del model de trasplantaments d’Espanya, creat en hospitals de Catalunya, és ara una referència a països de tot el món.

Aquest documental descobreix el secret de l’èxit , un secret més humà que tècnic, un coneixement fet a base d’anys de lluita i experiència que ara s’exporta al món.

null

Amb rodatges que s’han fet durant sis mesos a l’Hospital Clínic de Barcelona i a hospitals de països tan diferents com Alemanya i l’Iran, la història se centra en el treball del Dr. Martí Manyalich, assessor de trasplantaments català. Viatja constantment pel món per ensenyar el model, tant a països en desenvolupament com a països rics i sofisticats. A Alemanya sorprèn que la taxa de trasplantaments sigui molt més baixa que a Espanya. A l’Iran, malgrat les diferències culturals, i sobretot gràcies a una doctora exalumna del Dr. Manyalic, s’està explotant l’èxit del model.



En el seguiment del Dr. Manyalich s’observa el treball sensible dels seus alumnes amb les famílies, tant dels donants com dels receptors. També el seu treball als hospitals, on tracten amb una cadena d’altres metges i altres professionals per fer els trasplantaments possibles. Es demostra així que aquests metges són imprescindibles per a l’èxit. Són metges amb un paper discret, una figura poc coneguda pel públic però essencial per al model, que s’anomenen “coordinadors de trasplantaments”. Ells es fan responsables d’un moment tan delicat, on el dol d'alguns es converteix en l'esperança dels altres.


» Veure més

Escrit per: Sense ficció
Un documental de Werner Herzog, el director de “Grizzly Man” i “Rescue Dawn”.

Aquest dimecres reemetem el documental de Werner Herzog "Trobades a la fi del món".

null

“McMurdo” està plena de somiadors professionals i d’històries meravelloses”. Werner Herzog.


Explica Werner Herzog que va veure les imatges marines d’un medi ambient d’“un altre món”, com ell mateix les ha qualificat, que un amic submarinista havia enregistrat. Les imatges revelaven un món congelat, inèdit, i Herzog va voler conèixer aquell entorn natural en persona.



Així, a “Trobades a la fi del món”, el documentalista emprèn un viatge a la comunitat Antàrtica de l’Estació McMurdo, l’oficina central de la National Science Fundation i llar de centenars de persones durant l’estiu austral (l’època que va d’octubre a febrer). En el transcurs d’aquest viatge, Herzog examina la naturalesa humana i l’entorn natural, i ho fa tot superposant localitzacions d’impressió, reflexions profundes, també surrealistes, i narrant al mateix temps les experiències de biòlegs, físics, personal de manteniment i conductors de camions. Tots ells han escollit formar part d’una societat tan llunyana como ningú s’hauria pogut imaginar mai.

» Veure més

28/09/2011: "Balls robats"

Categories: Documentals , Ciència , Societat
Escrit per: Sense ficció
EMISSIÓ: dimecres 5 d'octubre

null


Poques vegades es dóna la paraula a les persones que han d’afrontar un problema de salut mental. "Sense ficció" ho fa en el documental “Balls robats”: deixar que parlin amb veu pròpia i que ens expliquin com senten i com viuen l’itinerari gairebé universal pel qual passa una persona que ha de conviure amb una problèmàtica d’aquest tipus, sigui quina sigui la patologia.



El desemparament quan arriben els primers símptomes, el no comprendre què està passant, el diagnòstic, la medicació, la relació amb el metge, l’impacte de l’hospitalització psiquiàtrica, l’estigma social... són alguns dels aspectes que els protagonistes de “Balls robats” aborden amb valentia i sinceritat poc habituals.

"Balls robats". Dimecres a la nit per TV3.

» Veure més

Següent