Categories: Notícies
Escrit per: Sense ficció
El 33 emetrà el Dijous Sant a les 23.00 el documental “Déu amb accent”, una producció pròpia de Televisió de Catalunya amb la col·laboració de Brural Media dirigida per M. Dolors Genovès, en què deu persones parlen de Déu. Jueus, catòlics, musulmans, ortodoxos, protestants, sufís, testimonis de Jehovà i budistes participen en aquest documental coral i ens expliquen la seva relació amb el transcendental. El documental va ser estrenat pel programa "Sense ficció" el passat 23 de desembre.



Catalunya és un país divers, també en les confessions que practiquen els seus ciutadans en un context de llibertat religiosa i estructures institucionals laiques. L’Església catòlica conviu en aquests moments amb altres Esglésies amb les quals comparteix valors, realitats i identitats. Una societat cohesionada, és una societat que coneix la realitat que l’envolta. Sense coneixement, no hi pot haver acceptació sòlida i assumida per tothom. Les religions són un patrimoni individual de cada creient, però la suma constitueix una comunitat que té incidència col•lectiva. “Déu, amb accent” és una aproximació a un món allunyat per a molts, i molt pròxim per a altres.


Categories: Notícies
Escrit per: Sense ficció
El documental "Vestida de negre, una producció de Televisió de Catalunya amb la col·laboració de laQuimera dirigida per Josep Morell, es projectarà el dimecres 8 d'abril a les 18.30, a l'Antiga Audiència de Tarragona (Pl.Pallol, 3), en una sessió de cinefòrum organitzada per Conselleria de Cooperació de l'Ajuntament amb l'objectiu de posar de relleu la situació dels drets de les dones a l’Afganistan. Després de la projecció, els assistents podran comentar el film amb la seva protagonista, la periodista Mònica Bernabé. L'entrada és lliure i gratuïta.



“Vestida de negre”, que va ser emès en el programa "Sense ficció el passat 27 de gener, és un viatge i alhora un retrat personal de l’Afganistan de la mà de la periodista Mònica Bernabé, que ha viscut els últims vuit anys en aquest país. Hi va anar per primera vegada el 2001, quan els talibans eren al govern, i l’onada de solidaritat que va desencadenar aquell viatge arreu de l’estat espanyol va propiciar la posada en marxa d’una ONG per a la defensa dels drets humans de les dones afganeses.

La Mònica Bernabé és també una de les periodistes estrangeres que més temps ha passat de forma continuada a l’Afganistan, on treballa com a “freelance” per al diari “El Mundo” i per diferents emissores de ràdio. Per passar desapercebuda entre la població afganesa, sempre va vestida de negre de cap a peus. Així ha viscut tots aquests anys en un país on la violència és sempre present i on l’any 2014 s’ha focalitzat en els estrangers i representants de les ONG, amb un balanç de sis periodistes assassinats.



El documental “Vestida de negre” ens descobreix quina és la situació de les dones a l’Afganistan, com és la vida a la presó de dones de Kabul, com es treballa a l’hospital de la Creu Roja de Kandahar –capital del territori dominat pels talibans, al sud del país- i què són els anomenats “delictes morals”. També segueix la història dels traductors afganesos que van treballar per a l’exèrcit espanyol i que el govern espanyol va deixar abandonats a la seva sort. Tot sense deixar de banda l’espurna d’esperança que representa el futbol femení.

Mònica Bernabé conclou, en el documental, que “l’Afganistan és un país en guerra i la religió és l’única cosa a què poden agafar-se els afganesos en un país que viu en conflicte permanent des de fa més de 30 anys”. No debades, l’OTAN ha anunciat que mantindrà al país uns 2.700 militars instructors, mentre que els Estats Units hi mantindrà desplegats al voltant de 9.800 soldats fins al 2024.

Categories: Notícies
Escrit per: Sense ficció

El Festival Internacional du Grand Reportage d’Actualité et du Documentaire de Societé (FIGRA) arrencarà amb la preestrena mundial de “Big Data. Ciutadans sota control”, d’Alexandre Valenti. I a la secció oficial de treballs de més de 40 minuts competeix “La tragèdia electrònica”. Tots dos documentals estan coproduïts per Televisió de Catalunya i es veuran properament al programa “Sense ficció”.

El festival arriba a la seva 22a edició amb una programació que parla del món actual i de la necessitat dels ciutadans d’una democràcia, d’estar ben informats. En aquesta ocasió el FIGRA, que tindrà lloc del 25 al 29 de març a París, està dedicat als periodistes de Charlie Hebdo.

“Big Data. Ciutadans sota control”

Trenta anys després de "1984", de George Orwell, la realitat ha superat la ficció i la Societat de la Vigilància manté tots els ciutadans sota el control.



A través d’aparells electrònics, com el mòbil, l’ordinador o la càmera, els ciutadans creen informació diària sobre la seva vida privada i els seus costums, que queden registrades a la memòria del Big Data. Els programes secrets, en els quals col·laboren els governs amb les grans companyies d'internet, fan possible seguir al detall la vida i opinions de qualsevol ciutadà i d’aquesta informació se’n deriva enormes beneficis econòmics.

Fitxa tècnica

Direcció: Alexandre Valenti
Guió: Alexandre Valenti i Pedro Barbadillo
Producció: Pedro Barbadillo
Producció Executiva: Michel Westerlin, Pablo Usón i Gervasio Iglesias

Una producció d’Alea Docs and Films i l’Intuition Films and Docs en coproducció amb ARTE France, Televisió de Catalunya, Televisió Espanyola.


"La tragèdia electrònica"

Cada any, els països desenvolupats produeixen fins a 50 milions de tones de residus electrònics: ordinadors, televisors, telèfons mòbils, electrodomèstics. El 75% d'aquests residus desapareix dels circuits oficials de reciclatge i bona part s'exporta il·legalment a l'Índia, la Xina o l'Àfrica. L'abocament i el reciclatge il·legal de residus electrònics és un negoci multimilionari que contamina el medi ambient i perjudica la vida de les persones que estan obligades a conviure-hi.



El documental és un viatge d'investigació per Europa, la Xina, Àfrica i els Estats Units, que revela com el sistema europeu de reciclatge és víctima de la falta de control, la cobdícia i la corrupció; un colador de què s'aprofiten tèrbols negociants. Les autoritats portuàries europees i asiàtiques estan perdent la batalla contra el volum gegantí de residus electrònics que travessen els mars diàriament; els Estats Units n’és el gran exportador mundial. A la Xina hi ha ciutats senceres literalment inundades pels nostres residus electrònics que es reciclen sense cap respecte pel medi ambient o pel futur, i creen riscos greus per a la seguretat. Els microprocessadors reciclats i danyats s’empren en equips electrònics que controlen aspectes decisius de la vida de la població. El transport públic o l'electromedicina, en són alguns exemples.

“La tragèdia electrònica” és un dels 17 films seleccionats pel festival en la categoria de competició internacional de treballs de més de 40 minuts. La directora Cosima Dannoritzer va dirigir també "Comprar, llençar, comprar", una producció de Media 3.14 en coproducció amb Televisió de Catalunya, Televisió Espanyola, Arte France i Article Z, amb el suport de l’ICIC i Media, que va ser tot un èxit.

Fitxa tècnica

Direcció, realització i guió: Cosima Dannoritzer
Producció executiva: Joan Úbeda
Productor: Andrea Ulied, Malik Menaï
Productor executiu TVC: Joan Salvat
Imatge: David Attali, Jean-Luc Brécha i André Dekker
Muntatge: Dragomir Bajalica
Director de producció: Pilar Razquin
Música: Laurent Sauvagnac
Grafisme: Asier Lasa
Veu en off: Cristina Serra

Una producció de Yuzu Productions i Media 3.14 en coproducció amb ARTE France, Al-Jazeera English, Televisió Espanyola i Televisió de Catalunya.
Categories: Notícies
Escrit per: Sense ficció

Una coproducció de Televisió de Catalunya.


"La llista de Falciani" ("Falciani's Tax Bomb") és el documental escollit pel Festival Internacional de Cinema Documental de Barcelona-Docs Barcelona per inaugurar la seva divuitena edició, el pròxim 27 de maig. El llargmetratge, dirigit pel director de Google Ben Lewis, analitza la controvèrsia generada envers la privacitat bancària i l'evasió fiscal descoberta arran del robatori de dades que Hervé Falciani va fer a l'HSBC. L'accés directe a Hervé Falciani, entrevistes amb els personatges més rellevants a Europa i els Estats Units, i les animacions tracen, a una escala mai vista fins ara, tota la història d'un escàndol bancari.



Aquest documental és una producció de Gebrueder Beetz Filmproduktion (Berlín) i Polar Star Films, amb la coproducció de Televisió de Catalunya, SWR/ARD (en cooperació amb Arte, Alemanya), TVE, RTS i SRF, en col·laboració amb DR, SVT, TG4, YLE, amb el suport de NRW, Creative Europe – Media i l'ICEC (Espanya).

La llista de Falciani, l’home al darrere de Swiss Leaks

L’estrena d’aquesta coproducció entre Alemanya i Catalunya arriba en ple debat sobre la impunitat del frau fiscal, i analitza la controvèrsia generada envers la privacitat bancària i l'evasió d’impostos, descoberta arran del robatori de dades que Hervé Falciani va fer a l’HSBC: 130.000 comptes protegits, de ciutadans de 180 països, van arribar a les mans dels governs afectats. En menys d’una dècada i a l’ombra de la crisi financera, aquesta filtració ha canviat les regles del joc.

Un alè crític ha inspirat tota la filmografia de Ben Lewis, reconegut i premiat realitzador britànic, autor, crític d’art i col·laborador de programes culturals de la BBC i Channel 4 i de capçaleres com l’Evening Standard, The Times o Financial Times, des del retrat de Ceaucescu a Romania a Nicolae Ceaucescu: el rei del comunisme a la recerca sobre la bombolla del món de l'art de The Great Contemporary Art.

Tràiler de "La llista de Falciani".
Categories: Notícies
Escrit per: Sense ficció
El documental “Glance up (mirant amunt)”, dirigit per Enric Ribes i Oriol Martínez i produït per La Lupa Produccions amb la col·laboració de TVC, ha estat seleccionat per ser projectat al 8è Sebastopol Documentary Film Festival, que tindrà lloc a Califòrnia (EUA) entre els dies 26 i 29 de març. Concretament, la projecció tindrà lloc el dissabte 28 a les 13.45, als Rialto Cinemas.

El programa "Sense ficció" té programada la seva estrena a TV3 el dimarts 24 de març.

null

Al llarg del 2014, "Glance up (mirant amunt)”, el ha estat seleccionat també al 8è Festival Internacional de Cinema Documental d’Uruguai – Atalantidoc (l'Uruguai)entre els dies 6 al 12 de desembre i ha ha estat guardonat amb el premi Especial del Públic en el festival Miradasdoc (Guia de Isora, Tenerife) i amb el premi a la millor Fotografia al Made-In-Michigan Film Festival -Anna Franquesa n’és la directora de fotografia..

Sinopsi
En Joan Pahisa té 28 anys i una gran passió, el bàsquet. No seria gens extraordinari si no fos per un detall: fa exactament un metre d’alçada.

La vida d’en Joan no ha estat fàcil, però l'esport l'ha ajudat a tirar endavant. Aquest estiu va participar als World Dwarf Games a Michigan, Estats Units, una competició semblant als Jocs Olímpics que se celebra cada quatre anys, exclusiva per a gent de talla baixa. En aquests Jocs, en Joan va ser l'únic representant d'Espanya, ja que no va trobar ningú que l'acompanyés. És per aquesta raó que s'ha especialitzat en el tennis taula, un esport individual.



En Joan va fer un viatge de 7.000 km per sentir-se com a casa. I també per complir els seus somnis: ser campió del món de tennis taula i, per sobre de tot, jugar a bàsquet una vegada més, probablement la darrera.

El seu viatge ens ensenyarà com es veu el món des d'un metre d'alçada. No es tracta només de l'esport, es tracta de la vida mateixa. De com l'ha viscut i la viu en Joan i de com el tracta la societat.

Fitxa tècnica
Direcció: Enric Ribes i Oriol Martínez
Fotografia: Anna Franquesa
Producció: Oriol Gispert


Tràiler de "Glance up"

Entrevista a Joan Pahisa al programa "Els matins", de TV3



Categories: Notícies
Escrit per: Sense ficció
La 6a edició dels Premis de Comunicació Local Carles Rahola ha atorgat el premi al millor treball informatiu o divulgatiu en televisió, dotat amb 1.000 euros, a Vicenç Asensio, director i guionista de “La Jonquera: 20 anys sense frontera”, una producció de TV3 amb la col·laboració de Visual 13 emesa al programa “Sense ficció” el 10 de juny de 2014. El jurat n’ha destacat “la manera com aborda alhora la singularitat i la complexitat de la realitat del dia a dia de la Jonquera amb un format àgil, dinàmic i modern”.



L’1 de gener de 1993, la incorporació d’Espanya al Mercat Únic Europeu va suposar el tancament de la majoria d'agències de duanes de la Jonquera, on hi treballaven més d’un miler de persones de tot l’Alt Empordà. D’un dia per l’altre desapareixia la principal font d’ingressos del municipi i un dels motors econòmics de la comarca. Després d’uns primers anys d’incertesa, increment de l’atur i pèrdua de població, la Jonquera es va reinventar amb l’obertura de serveis per a transportistes i de comerços orientats a un públic francès, atret pels preus més baixos en tabac, alcohol i gasolina. En l’actualitat, amb poc més de 3.000 habitants, “la petita Andorra catalana” oferta més de 60.000 metres quadrats de superfície comercial i rep més de 6 milions de visitants a l’any. Lluny de l’estereotip que només vincula la Jonquera amb la prostitució i la crònica de successos, el municipi torna a ser avui un gran motor econòmic i un exemple de superació en temps de crisi.



El documental “La Jonquera, vint anys sense frontera” ofereix una mirada intensa i calidoscòpica sobre un dels llocs més singulars de l’Europa actual, analitzant des les transformacions i canvis socials i econòmics viscuts els darrers vint anys fins als reptes actuals i les perspectives de futur d’aquesta històrica terra de pas i eix estratègic de comunicacions. Una mirada externa, però alhora interna, del director del documental, Vicenç Asensio, que durant set anys va treballar a la duana de la Jonquera i que l’1 de gener de 1993 es va quedar sense feina, com la majoria dels seus companys.

Fitxa tècnica:
Guió i direcció: Vicenç Asensio
Producció executiva: Marta Puigsegur
Muntatge i postproducció: Vicenç Asensio
Direcció de producció: Carles Cereijo
Categories: Notícies
Escrit per: Sense ficció
El cicle Catalan Avant-Garde presentarà al llarg d’aquest any sis pel·lícules catalanes, entre les quals s’ha programat el documental “La plaga”, dirigit per Neus Ballús i coproduït per TV3, que es podrà veure el 27 d’octubre a Londres. Catalan Avant-Garde és una col·laboració entre l’Institute of Contemporary Arts (ICA), l’Institut Ramon Llull i Reel Solutions.



Estrenat a la Berlinale 2013, el primer llargmetratge de Neus Ballús ha rebut moltes distincions en festivals d’arreu del món: entre altres guardons, l’any 2013 va obtenir el Premi Bauer a la millor pel·lícula al Motovun Film Festival de Croàcia; el millor guió al Festival Cinespagna, Festival du Film Espagnol de Toulouse, de França; el Premi Ahmed Attia al diàleg intercultural, Medimed Doc Market de Sitges; la millor direcció i menció especial a la promoció de la igualtat de gènere al cinema al Festival Ópera Prima de Tudela, a Navarra, i el premi al millor llargmetratge internacional al Festival de Cine de Cali, a Colòmbia.

A Catalunya, “La plaga” també ha estat reconeguda amb diverses categories dels premis Gaudí (millor pel·lícula catalana, millor direcció, millor guió, i millor muntatge) i amb el Premi Sant Jordi a la millor “opera prima” de Ràdio Nacional d'Espanya.

El programa "Sense ficció", va estrenar la pel·lícula el març de 2014 coincidint amb del seu cinquè aniversari.



El documental és un retrat de la vida a la perifèria barcelonina on convergeixen diverses històries. Els personatges no són actors professionals, sinó gent corrent amb la qual Neus Ballús ha treballat els últims quatre anys.

La trama del film, que combina estratègies narratives del documental i de la ficció, gira entorn d’una observació acurada de les vides dels protagonistes. El Raúl és un pagès que vol cultivar aliments ecològics i contracta una persona per ajudar-lo al camp: el Lurie, que es dedicava a la lluita lliure de Moldàvia, i ara viu treballant del que troba.

Les seves històries personals s’entrecreuen amb les de tres dones solitàries: la Maria, una dona gran que ha de deixar la seva casa de camp per anar a viure a una residència; la Rosa, una infermera filipina que acaba d’arribar al país, i la Maribel, una prostituta que perd clients. El destí de tots aquests personatges s’entrellaçarà al llarg de l’estiu.

Fitxa tècnica

Guió i direcció: Neus Ballús
Producció executiva: Pau Subirós
Cap de producció: Judit Quintana
Director de fotografia: Diego Dussuel
Ajudant de direcció: Maria Alcázar
Cap de so: Pau Subirós
Muntatge: Domi Parra i Neus Ballús
Música: David Crespo
Repartiment: Rosemarie Abella, Maribel Martí, Raül Molist, María Ros i Lurie Timbur


Categories: Notícies
Escrit per: Sense ficció


Diumenge, 22 de febrer, tindrà lloc, davant de l’entrada de l’edifici Fòrum, l’acte de col·locació de la segona placa commemorativa en homenatge als habitants dels antics barris de barraques de Barcelona, organitzat per la Comissió ciutadana per la recuperació de la memòria dels barris de barraques de Barcelona. En aquest cas, es tracta de l’antic barri del Camp de la Bota i d’una de les seves fites més característiques, el castell de les Quatre Torres, que coincideixen amb l’actual emplaçament del Museu Blau de Ciències Naturals.

La Comissió també fa un reconeixement, amb motiu de l’homenatge a tots aquells que van haver de passar molts anys de la seva vida vivint en barris de barraques, als programes de TV3 “30 minuts” i “Sense ficció”, que van emetre un reportatge i un documental d’Alonso Carnicer i Sara Grimal, en què es descobreix una part de la nostra història desconeguda per molts: la Barcelona barraquista.



El programa “30 minuts” va emetre el 5 d’abril del 2009 el reportatge “Barraques. L’altra ciutat” i el programa “Sense ficció” va emetre el 14 de gener de 2010 el documental “Barraques. La ciutat oblidada”. Segons la Comissió ciutadana per la recuperació de la memòria dels barris de barraques de Barcelona, arran de la seva emissió “es va plantejar la necessitat de recordar una part important de la història col·lectiva, a partir de la qual van sorgir moviments veïnals que han contribuït a configurar la ciutat actual”.

El novembre del 2009, el documental “Barraques. La ciutat oblidada” va ser estrenat en vint-i-cinc sales de cinema el dins del programa “Documental del mes”, impulsat per DocsBarcelona, i va ser guardonat amb el Premi Cinema Rescat al millor treball de documentació i de recerca del Festival Memorimage Reus. També ha estat guardonat amb el Premi Civisme als Mitjans de Comunicació en la modalitat de producció televisiva, convocat anualment per la Secretaria d'Acció Ciutadana del Departament de Governació i Administracions Públiques de la Generalitat de Catalunya (maig de 2010); el Premi FIAT/IFTA Archive Achievement Award, en la modalitat de la recerca i ús d'imatges d'arxiu ( octubre de 2010), i la 17a edició dels Premis als Mitjans de Comunicació que atorga el Consell Municipal de Benestar Social de l'Ajuntament de Barcelona ( febrer de 2011).



Al final del documental, una de les seves protagonistes, Julia Aceituno, fa la següent petició: “Nosotros sufrimos mucho, pero al final hemos tenido la recompensa. Pero lo único que echo en falta es que hay carteles que pone: ‘Avenida Icaria’, ‘Bogatell’… ¿Y el Somorrostro, dónde lo han dejado? Porque allí estuvo el Somorrostro. Quieran o no quieran, estuvo allí el Somorrostro. Yo creo que los que hemos vivido allí nos merecíamos por lo menos que en las placas el Ayuntamiento hubiera puesto ‘Somorrostro’. Yo voy a escribir una carta al Ayuntamiento y se lo voy a solicitar, que pongan que allí estuvo el Somorrostro. Porque es como un homenaje para todos los que vivimos allí. No ya por nosotros, sino por todos. Porque nos lo merecemos, creo yo”.
Aquesta demanda “és la que ara es comença a fer realitat”, apunta la Comissió, que anuncia que al llarg de les pròximes setmanes continuarà la col·locació de plaques commemoratives en diferents punts de la ciutat de Barcelona.


Documental “Barraques. La ciutat oblidada”

Reportatge “Barraques. L’altra ciutat”
Categories: Notícies
Escrit per: Sense ficció

"Entre el cel i la terra. 30 anys d’aiguamolls de l’Empordà", el documental dirigit per Tono Folguera, David Fernández de Castro i Román Parrado, es projecta avui a les 19.00, a la Casa de Cultura de Sant Cugat en una sessió de que comptarà amb la presència de Tono Folguera, que també és director del film.



El documental, una producció de Lastor Media en coproducció amb Televisió de Catalunya, va rebre el passat desembre el premi a la millor pel·lícula en el IV Festival Internacional de Cine de l’Antàrtida sobre Medi Ambient i Sostenibilitat (FICAMS 2014), celebrat el desembre a la localitat de Punta Arenas, capital de la regió de Magallanes i Antàrtica Xilena. El jurat del Festival va valorar “el seu guió, que rescata una història de prematura consciència ambiental; la seva excel·lent fotografia i la seva direcció”.

“Entre el cel i la terra”, que va ser estrenat al Memoriatge i al FICMA 2013 i que va rebre una menció especial del jurat de la 7a edició de l’Ecozine Film Festival de Saragossa, va ser emès en el programa “Sense ficció”, de TV3, el 3 de desembre del 2013.

Sinopsi

L’any 1976, les màquines excavadores començaven a posar els fonaments del que havia de ser el complex turístic més gran de la península Ibèrica, 64.000 apartaments d’estiueig edificats sobre l’últim reducte dels Aiguamolls de l’Empordà. Un grup de joves, encapçalats per Jordi Sargatal, va prendre la iniciativa per paralitzar unes obres que ja estaven en marxa. Així va començar una lluita que va durar 7 anys.

“Entre el cel i la terra” és la història dels joves que es van atrevir a desafiar el sistema preestablert. Combatent amb tota la seva valentia i enginy, van aturar la destrucció del que amb el temps ha esdevingut una de les més grans reserves d’ocells del sud d’Europa; una lluita que va concloure el 13 d’octubre de 1983 amb la creació, votada al Parlament català per unanimitat, del Parc Natural.

Jordi Sargatal, promotor de la Campanya de Defensa que va aconseguir aturar la urbanització del paratge de l’actual Parc Natural, és un dels protagonistes destacats d’aquest documental on també participen altres figures determinants en el procés com són Ramon Folch, Martí Boada, Francesc Giró, Narcís Serra o Jordi Pujol, entre d’altres.


Categories: Notícies
Escrit per: Sense ficció
“A la dreta... i més enllà”, el documental de producció pròpia de TV3 dirigit per Montse Armengou i Ricard Belis, es projectarà al Can Noè - Centre Cívic Rocafonda, de Mataró (el Maresme), el divendres 6 de febrer, a les 19.30, en un acte de cinefòrum organitzat per la Unitat Contra el Feixisme. L’entrada és gratuïta.



Amb aquest treball per a la reflexió i la prevenció, Armengou i Belis s’endinsen en l’extrema dreta europea i analitzen a fons aquest fenomen a partir de tres situacions: França, Grècia i Espanya.

Marine Le Pen, l’èxit del “lífting”. El Front Nacional, la força més votada a França, és l’exemple més exitós d’aquest maquillatge a què s’han sotmès molts partits d’extrema dreta per fer-los més digeribles. Diuen que no són racistes, però la “preferència nacional” ratlla la xenofòbia. Volen representació a Europa precisament per destruir les institucions comunitàries i sortir de l’euro. Se segueix l’ascens d’aquest partit a Perpinyà, capital d’un dels departaments més pobres i amb més atur de França. Allà la comunitat gitana s’ha sentit temptada pels cants de sirena de l’extrema dreta en contra dels àrabs.



Alba Daurada, sense vergonya. A Grècia l’extrema dreta no té cap empatx a seguir utilitzant la vestimenta i els mètodes violents que recorden els esquadrons hitlerians. Defensen la “neteja” d’immigrants perquè la Grècia desesperada i sotmesa pel rescat bancari torni a l’esplendor de l’antiguitat. De la mà del número dos del partit, Illias Kasidiaris –a punt d’entrar a la presó per la implicació d’Alba Daurada en crims i assassinats- coneixem com els grecs s’han deixat seduir pel discurs neofeixista.

Espanya: impunitat, molts ultres i cap escó. Espanya és un dels pocs països europeus on l’extrema dreta no té representació parlamentària. Dividida, sense lideratge clar i encara amb molts lligams amb el franquisme, l’extrema dreta espanyola ha tingut una impunitat històrica que les 4.000 víctimes anuals de la seva violència denuncien. Però el procés independentista a Catalunya sembla que està reactivant aquests grups. S’entra en el cor de tres formacions.

Plataforma per Catalunya neguen ser extrema dreta i han aconseguit una àmplia representació als ajuntaments (67 regidors) amb el seu eslògan “Primer els de casa”.
España 2000 combina les activitats benèfiques de repartiment de menjar “solo para españoles” amb les accions anticatalanistes al País Valencià.
La España en Marcha és l’últim intent d’unitat de l’extrema dreta espanyola, i agrupa partits com Alianza Nacional amb alguns dels seus membres implicats en assassinats i altres episodis violents, com l’assalt a Blanquerna. De la mà d’alguns dels seus membres es veu com justifiquen l’ús de la força i la violència per evitar el trencament de la “sagrada unidad de España”.

I també es parla amb les víctimes de la violència feixista, com el pare de Guillem Agulló, exemple emblemàtic d’un crim que ha quedat pràcticament en la impunitat i en què el seu assassí reincideix en activitats delictives de l’extrema dreta o es presenta a les eleccions per un partit ultra.

“A la dreta... i més enllà” es va estrenar el passat 17 de juny al programa “Sense ficció”, de TV3.



Entrevista a Montse Armengou i Ricard Belis

Anterior Següent



Televisió de Catalunya

© Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, S.A.