Categories: Notícies
Escrit per: Sense ficció
"La granja del Pas" de Sílvia Munt, primer premi de la secció Tiempo de Historia i "Filosofia a la presó", de Gilbert Arroyo i Marc Parramon, millor documental de la secció Doc.España a la Semana Internacional de Cine de Valladolid, Seminci, que s’ha celebrat del 24 al 31 d'octubre.

Tots dos documentals estan coproduïts per TVC i s'emetran en el programa de TV3 "Sense ficció".


"LA GRANJA DEL PAS"



El documental competia a la secció Tiempo de Historia, que engloba treballs centrats en les realitats més actuals i els successos que han marcat i determinaran el futur. Ha estat premiat “per la sobrietat expressiva i qualitat narrativa amb què aconsegueix transmetre una notable informació d'un alt contingut emocional, sobre un tema de tanta transcendència com és el problema dels desnonaments.”

La precarietat econòmica que s’està vivint al nostre país sacseja cada dia, però la fredor de les xifres no pot explicar el patiment que estan suportant les persones que es troben en aquesta situació i, el que és més important encara, la transformació que en molts casos experimenten.

Després de conviure amb ells durant un any, la pel·lícula se centra en les històries humanes. Des del seu relat comparteix amb ells la seva veritat, on expliquen de manera senzilla i directa el seu dolorós camí, les seves experiències, les seves pors, però també l'alegria de tornar a creure en les seves pròpies forces; un viatge personal que trenca un mur atàvic a l'interior de qui ho escolta i mostra una realitat d'on sorgeixen les preguntes més essencials, les profundes contradiccions d'una societat al límit de les seves forces, la necessitat de replantejar-se el futur i l'intens desig d'alliberar-se.

"FILOSOFIA A LA PRESÓ"



El documental, filmat al Centre Penitenciari Lledoners, prop de Manresa, s'estrenava a Seminci, on competia a la secció Doc.España. Ha estat premiat “per aconseguir convertir un debat d'idees en una història plena d'emoció.”

Durant 11 setmanes, en una presó propera a Barcelona, set presos i set estudiants de Dret dialoguen durant hores sobre la seva experiència vital, la felicitat, l'amor, la por, la justícia, el sentit de la vida o la veritat, i sobre les possibilitats i dificultats de la reinserció. El documental permet seguir l'evolució de cada participant al llarg del procés, des de les reticències i prejudicis inicials fins a la comprensió que la veritat és complexa i no es pot reduir a un estereotip. Un retrat sense màscares de dos col·lectius valents que aposten per trencar la seva bombolla i entendre les raons de l'altre.
Categories: Notícies
Escrit per: Sense ficció
El documental d’investigació “La llista de Falciani”, dirigit per Ben Lewis, i el webdoc associat “El swissleaks de Falciani. El gran robatori de dades bancàries” han rebut quatre nominacions en tres certàmens internacionals: els Premis de l’Acadèmia Alemanya de Televisió, el German Economy Film Award i els Lovie Awards de l’International Academy of Digital Arts and Sciences.



L’Acadèmia Alemanya de Televisió (Deutsche Akademie für Fernsehen) ha nominat el documental ”La llista de Falciani” al Premi de la TV Alemanya 2015. Els guardonats es donaran a conèixer el 28 de novembre durant la gala que tindrà lloc en el Filmforum NRW del Museu Ludwig de Colònia.

El German Economy Film Award ha nominat “La llista de Falcani” en la categoria de “Films about Economy” i el webdoc “El swissleaks de Falciani. El gran robatori de dades bancàries” en la categoria de Films in New Media. Els guanyadors seran anunciats el 4 de novembre.



Finalment, els Lovie Awards de l’International Academy of Digital Arts and Sciences, lliurats el dimarts 13 d’octubre, no han premiat el webdoc “El swissleaks de Falciani. El gran robatori de dades bancàries”, que havia estat seleccionat entre 1.500 projectes procedents de 30 països.

“La llista de Falciani” va inaugurar la divuitena edició del festival DocsBarcelona 2015, el 27 de maig. És una coproducció de Gebrueder Beetz Filmproduktion (Berlín), Polar Star Films, TVC (Catalunya), SWR/ARD (Alemanya), ARTE (Alemanya/França), TVE (Espanya), RTS i SRF (Suïssa), DR (Dinamarca), SVT (Suècia), YLE (Finlàndia) i TG4 (Irlanda), que va ser emesa pel programa “Sense ficció” el 7 de juliol, en el marc d’una emissió conjunta de tots els canals públics europeus participants en la seva coproducció.

Categories: Notícies
Escrit per: Sense ficció
El 60 aniversari de la Semana Internacional de Cine de Valladolid, Seminci, que se celebrarà del 24 al 31 d'octubre, compta amb diversos projectes amb segell català en el seu programa, entre els quals hi ha dues coproduccions de TVC, "Filosofia a la presó", dirigit per Gilbert Arroyo i Marc Parramon, que competeix a la de "Doc.España", i "La granja del Pas", dirigit per Sílvia Munt, que ho fa a la secció "Tiempo de Historia". Tots dos documentals s'emetran properament en el programa de TV3 "Sense ficció".



"FILOSOFIA A LA PRESÓ"

El documental de Gilbert Arroyo i Marc Parramon ha estat filmat al Centre Penitenciari Lledoners, prop de Manresa, durant 11 setmanes. Set presos i set estudiants de Dret d'Esade dialoguen durant hores sobre la seva experiència vital, la felicitat, l'amor, la por, la justícia, el sentit de la vida o la veritat, i sobre les possibilitats i dificultats de la reinserció. El documental permet seguir l'evolució de cada participant al llarg del procés, des de les reticències i prejudicis inicials fins a la comprensió que la veritat és complexa i no es pot reduir a un estereotip. Un retrat sense màscares de dos col·lectius valents que aposten per trencar la seva bombolla i entendre les raons de l'altre.

Gilbert Arroyo, director
(Orléans, França, 1970) Guionista i director de programes. Director de la sèrie "Con mis ojos" per a La2 de TVE, Premi Zapping 2014. Guionista del documental "El preu de volar" (TV3) i director i guionista de diversos programes de televisió de Media 3.14 per a Cuatro, La Sexta, Antena 3, Telemadrid i TV3. Forma part de l'equip de Media 3.14 des de l'any 2001. Anteriorment ha treballat com a guionista a TV3, a Ràdio Barcelona Cadena Ser, Gara Produccions i Produccions Quart, i com a redactor a Ediciones El Jueves.

Marc Parramon, director
(Manlleu, 1977) Realitzador i codirector d'"Injustícia Exprés: el cas Óscar Sánchez", guanyador de la Nimfa d'Or al millor documental al Festival de TV de Montecarlo 2015. Codirector del documental "Retorn a la terra lliure" (2008), que va participar en el Festival Memorimage de Reus. Realitzador a la productora independent Goroka, per a BarcelonaTV, Localia, TVC i TVE.




"LA GRANJA DEL PAS"

La precarietat econòmica que sacseja cada dia el nostre país contrasta amb la fredor de les xifres que no pot explicar el patiment que estan suportant les persones que es troben en aquesta situació i, el que és més important encara, la transformació que en molts casos experimenten. Després de conviure amb ells durant un any, la pel·lícula se centra en les històries humanes, en un relat que mostra la seva veritat i on s'expliquen de manera senzilla i directa el seu dolorós camí, les seves experiències, les seves pors, però també l'alegria de tornar a creure en les seves pròpies forces; un viatge personal que trenca un mur atàvic a l'interior de qui ho escolta.

"La granja del pas" mostra una realitat d'on sorgeixen les preguntes més essencials, les profundes contradiccions d'una societat al límit de les seves forces, la necessitat de replantejar-se el futur i l'intens desig d'alliberar-se.

Sílvia Munt, directora
Actriu i directora de cinema i televisió. Va debutar com a actriu el 1977 i ha participat en més de cinquanta pel·lícules. Va ser guardonada amb dos Premis Goya com a actriu per "Alas de mariposa", de Juanma Bajo Ulloa, i per la direcció del Millor Curt Documental amb "Lalia". Directora del llargmetratge "Pretextos" (2008), Premi a la Millor Direcció al Festival de Màlaga i de diverses TV movies, com "Mar de plástico" (2010), que va ser nominada als Premis Gaudí.



Categories: Notícies
Escrit per: Sense ficció
El documental "Madame Barcelona, un recorregut per l’arc del teatre" ha guanyat el segon premi (Silver Sabre) del Festival Internacional de Cine Històric i Militar de Polònia que s’ha celebrat del 8 a l’11 de setembre a Varsòvia.



"Madame Barcelona..." fa un recorregut pel passat i el present de l’Arc del Teatre, un dels carrers principals de l’antic barri xino de Barcelona. És un homenatge a un carrer viu, ple d’experiències i anècdotes, que el programa "Sense ficció" emetrà aquesta tardor.

El nom del carrer prové de l’històric Teatre Principal, que és a tocar, i perquè l’últim dels arcs que en decoren la façana cobreix també l’entrada al carrer. Antigament, durant el dia s'hi muntava un mercat a l’aire lliure, però quan els veïns dormien, l’Arc del Teatre es convertia en un dels carrers més luxuriosos d’Europa. Durant molts anys va acollir el Madame Petit, el bordell més famós de la ciutat. També hi havien bars de cites, com ara el Kentucky, que avui dia és un dels bars més concorreguts del Raval i que porta aquest nom en honor als marines americans que el freqüentaven els anys 60. El Kiosko la Cazalla, un bar minúscul amb més de 100 anys d’existència. El Villa Rosa, un famós cafè cantant on Carmen Amaya va començar a ballar i on, des de fa uns quants anys, hi ha el Moog, un dels locals amb més prestigi de la nit underground barcelonina.

Actualment, l’Arc del Teatre es troba en una fase de decadència (potser sempre hi ha estat) i els problemes de pobresa extrema i delinqüència del passat encara ressonen a les parets dels seus edificis. Tradició i modernitat, en una sempiterna convivència, són i seran el cavall de Troia de l’Arc del Teatre, però, sens dubte, també són i seran allò que el fa més interessant i atractiu.
Categories: Notícies
Escrit per: Sense ficció
"Els internats de la por", produïda per Televisió de Catalunya (TVC) i dirigida per Montse Armengou i Ricard Belis, i “Injustícia exprés, el cas Óscar Sánchez”, una producció de Media 3.14 en coproducció amb TVC i TVE dirigida per Michele Catanzaro i Marc Parramon, han estat seleccionats per competir als premis PRIX EUROPA 2015 del The European Broadcasting Festival i competiran en la categoria d’Actualitat al millor programa de televisió europeu d’investigació. El certamen, que tindrà lloc a Berlín del 17 al 24 octubre, ha rebut 664 produccions de televisió, ràdio i internet de 36 països, de les quals 212 han estat nominades als premis després d’un procés de dos mesos per seleccionar les obres.

Els abusos i el tracte denigrant que patien els infants interns en establiments religiosos o de l’Estat durant el franquisme i ben entrada la democràcia que denuncia "Els internats de la por" i la indefensió que provoca l'aplicació abusiva de l'Ordre Europea de Detenció, centrant-se en el cas d'Óscar Sánchez, que va passar 20 mesos empresonat a Itàlia a causa d'un robatori d'identitat, que denuncia “Injustícia exprés, el cas Óscar Sánchez”, són dos treballs d'investigació periodística que han estat estrenats al programa de TV3 “Sense ficció”.

"ELS INTERNATS DE LA POR"



Fins ben entrada la democràcia, milers de nens i nenes continuaven tancats en internats. Col·legis religiosos, orfenats, preventoris antituberculosos o centres d'Auxilio Social es van convertir en una mena de presó per a aquests infants. Allà van patir abusos físics, psíquics, sexuals, explotació laboral o pràctiques mèdiques dubtoses. El documental destapa aquest passat ocult i silenciat. A diferència de països com Irlanda, que han reconegut els maltractaments a nens sota la seva tutela, a Espanya aquests abusos no han estat mai jutjats ni reparats.

El règim franquista va invertir pocs recursos en assistència però va explotar la beneficència amb finalitat propagandística donant la imatge d'una atenció exquisida a aquests nens. Però la realitat era ben diferent. Les criatures rebien caritat a canvi d'adoctrinament i sovint van patir uns maltractaments que excedien el que es pogués considerar normal per als càstigs de l'època. Els maltractaments no eren, per sort, una pràctica generalitzada però sí massa freqüent. Tampoc no tenien lloc exclusivament en centres religiosos, ja que moltes víctimes van patir els abusos en centres dependents de l'Estat. A les tensions morals i la hipocresia de l'època, s'hi afegia la impunitat d'abusar d'unes criatures que difícilment podien denunciar res.



"Els internats de la por" és un documental de producció pròpia del programa de TV3 “Sense ficció” dirigit per Montse Armengou i Ricard Belis. La seva estrena, el 28 d’abril, va ser un tot un èxit d’audiència. Amb 635.000 telespectadors i una quota de pantalla del 19,1%, va ser el programa de televisió més vist aquell dia i el més seguit de la temporada del programa. El programa també va tenir una gran repercussió a les xarxes i va entrar a la llista dels cinc programes amb més audiència social a Espanya. El hashtag #InternatsPorTV3 va ser “trending topic” a Espanya durant tota l’emissió. Posteriorment, el 16 de juny, es va projectar al Centre Cultural Blanquerna de Madrid. L'acte va comptar amb la presència dels seus directors, del jutge Baltasar Garzón i de l'escriptora Almudena Grandes. Actualment, amb gairebé 40.000 reproduccions, és el documental de la temporada 2014-2015 del programa més vist a internet. Els autors en preparen l’edició del llibre, que estarà disponible per al Sant Jordi del 2016 en català i en castellà.

"INJUSTÍCIA EXPRÉS, EL CAS ÓSCAR SÁNCHEZ"



Óscar Sánchez, un rentacotxes de Montgat, va passar 20 mesos empresonat a Itàlia acusat de ser un perillós narcotraficant. Una investigació periodística, però, va acabar revelant que era innocent. L’afer Sánchez, malauradament, no és únic. Una desena d’individus de la Unió Europea han estat extradits per motius poc clars. Tot, per errors de l’ordre europea de detenció i entrega, coneguda com “euroordre”. Què falla en el mecanisme automatitzat de l’euroordre? Com s’ha pogut vulnerar el respecte als drets humans dels detinguts? Per què no s’han tingut en compte les garanties per als processats? Aquest documental explica els casos d’aquests ciutadans europeus víctimes de greus errors judicials causats per l’euroordre, un mecanisme pensat per facilitar l'extradició, però que s'ha acabat convertit en una forma d’injustícia exprés".



L’ordre europea de detenció i entrega permet fins ara l’arrest i el trasllat, de manera automàtica, d’un individu des del país on es troba cap al país en què el reclama la justícia. Amb aquest procediment, entre autoritats judicials, se suposava que els estats podrien estalviar-se els llargs tràmits que havien implicat fins llavors les extradicions tradicionals. Tot i així aquest instrument ha tingut més ombres que no pas llums.

“Injustícia exprés, el cas Óscar Sánchez” és el relat dels periodistes que van descobrir el cas d’Óscar Sánchez -un d’ells és el director del documental, Michele Catanzaro-, inclou testimonis excepcionals i nombrós arxiu periodístic i treu a la llum totes les arestes del mecanisme.

Michele Catanzaro i Marc Parramon dirigeixen aquesta producció de Media 3.14 en coproducció amb Televisió de Catalunya i TVE. Es va estrenar al programa “Sense ficció” el 3 de juny del 2014. Aquest any ha estat guardonat amb el premi Nimfa d’Or al Millor Documental d’Actualitat en la 55a edició del festival de Televisió de Montecarlo (Mònaco).

Categories: Notícies
Escrit per: Sense ficció
El 33 reemet aquest dissabte, 11 de juliol a les 23.56, el documental "La pel·lícula de la gran catàstrofe europea" ("The Great European Disaster Movie"), una contundent i creativa visió sobre la crisi política, econòmica i d’identitat a què s'enfronta la Unió Europea i que quan es va estrenar al Regne Unit va provocar una gran polèmica en els mitjans de comunicació anglesos.



En un futur no gaire llunyà, un avió es dirigeix a Berlín enmig d'una tempesta. Entre els passatgers hi ha una nena que seu al costat d'un arqueòleg que ha de fer una conferència sobre la Unió Europea, una unió d'estats que ja fa uns quants anys que va deixar d'existir. El desgavell que es viu a Europa causa problemes tècnics a l'aeroport de Berlín i l'avió s'ha de desviar primer a Amsterdam i després a altres aeroports. Mentrestant, l'arqueòleg explica a la nena per què es va desfer la Unió Europea.

"La pel·lícula de la gran catàstrofe europea" és més que una pel·lícula política. Es tracta d'una peça de periodisme compromès amb arguments poderosos per mostrar com el desengany i la ira populars aboquen el continent perillosament a la seva desintegració. Subtil i enginyós, el documental reflexiona sobre la UE a través dels ulls dels actors més importants per al seu èxit: els mateixos europeus.

Aquests són alguns dels hipotètics escenaris d'un futur immediat -gairebé apocalíptics, en termes europeus- que planteja la tesi de "La pel·lícula de la gran catàstrofe europea":

Any 2017. El primer ministre britànic, Nigel Farage -president del Partit per la Independència del Regne Unit (UKIP)- anuncia que s'ha acabat amb èxit la deportació de tots els immigrants que havien arribat els últims deu anys. D'altra banda, la presidenta de la República francesa, Marine Le Pen -líder del Front Nacional- declara l'estat d'emergència a França.

Any 2018. Alexis Tsipras, president de Grècia, anul·la unilateralment tot el deute del país.

Any 2019. El Govern espanyol tanca tots els accessos fronterers amb Gibraltar.

Any 2020. El Consell de la Unió Europea, reunit d'urgència a Berlin, aboleix l'euro.

Any 2021. Angela Merkel, presidenta de la UE, dimiteix. El Consell de la UE aprova la seva dissolució i hi ha combats acarnissats a Viena, on l'avanç de l'Estat Islàmic sembla impossible d'aturar.

Categories: Notícies
Escrit per: Sense ficció
Emissió d’“Àgora, de la democràcia al mercat” i “Poder sense control: la troica”




Grècia viu un dels moments més transcendentals de la seva història contemporània. El torcebraç del president Alexis Tsipras a l’anomenada troica -la Comissió Europea, el Fons Monetari Internacional i el Banc Central Europeu- ha situat el país i la mateixa Unió Europea davant d’un futur incert.



El 33 dedicarà dissabte 4 de juliol, a les 21.50, una nit especial dedicada a la situació grega i a les conseqüències que tenen a Europa les decisions de la troica amb l’emissió de dos excel·lents documentals: “Àgora: de la democràcia al mercat” i “Poder sense control: la troica”. Els dos han estat emesos durant el primer semestre de 2015 en el programa “60 minuts”.



Categories: Notícies
Escrit per: Sense ficció
“Contraban”, una producció pròpia de Televisió de Catalunya dirigida per Josep Rovira, se situa en el lloc 32 del rànquing dels 40 programes més vistos a Catalunya el mes de juny. El documental es va emetre en el programa "Sense ficció" el dimarts 2 de juny amb una audiència de 417.000 espectadors i un 12.8% de quota de pantalla, essent el cinquè programa més vist del dia.



TV3 ha acabat el juny sent líder d’audiència en solitari i mantenint-se com la cadena més vista per desè mes consecutiu. TV3 ha estat la cadena més vista durant 19 dies, ha encapçalat el rànquing de programes més vistos 29 dies i ha situat 21 programes en el rànquing dels 40 de més audiència. El dia 6 de juny, coincidint amb la final de la Lliga de Campions, TV3 va assolir el rècord de la temporada amb una quota del 25,9%. Amb aquests resultats, TV3 i el 3/24 milloren el registre del primer semestre del 2015 en relació amb el mateix període de l’any passat.

Informació, esport i servei, el més vist

TV3 ha liderat el rànquing de programes més vistos del dia en 29 ocasions. D’aquestes, 24 ho han fet en les diferents edicions dels “Telenotícies”. L’edició del “TN Migdia” ha liderat en setze ocasions; el “TN Cap de Setmana Vespre”, quatre; i el “TN Vespre” i el “TN Cap de Setmana Migdia”, en dues, respectivament.

Aquest mes de juny l’esport també ha estat protagonista, especialment amb la final de la Lliga de Campions. Dos programes amb l’esport com a protagonista han liderat l’audiència del dia, el postpartit de la final de Champions, això és la transmissió de l’entrega de la copa als campions; i el programa “Tricampions”, dedicat als actes de celebració dels títols que ha guanyat el FC Barcelona aquesta temporada.

L’actualitat política també és present en la llista de programes líder del dia amb l’entrevista de Mònica Terribas al president Mas, programa més vist del mes fora de l’àmbit esportiu. En aquest rànquing també hi figura la visió humorística de “Polònia”, líder en dues ocasions.
Categories: Notícies
Escrit per: Sense ficció
La Universitat Complutense de Madrid (UCM) dedica un dels seus Cursos de Verano 2015 al robatori i tràfic de nens a Espanya amb el títol “Los gritos silenciados”. Segons la institució, es tracta d’obrir “una anàlisi àmplia i profunda” sobre el que qualifiquen de “greus problemes d’Estat”. El curs tindrà lloc entre els dies 6 i 10 de juliol al Real Sitio de San Lorenzo de El Escorial.



El títol del curs és una referència directa al tractament que pateixen, encara avui, les mares com a “víctimes primàries d’aquests delictes complexos” alhora que vol evidenciar “les mancances” que aquestes troben “en el camí fins al coneixement de la veritat” i “detectar les llacunes” que envolten la difusió dels casos descoberts. Sovint aquestes informacions se centren més a posar el focus en allò “anecdòtic i sensacionalista” que en fer-ne una anàlisi profunda sobre l’“origen, causes i seqüeles” que pateixen les víctimes i les seves famílies, segons l’argumentari del curs de la UCM.

No debades, un dels cinc eixos en què se sustenten les jornades –tots centrats en les víctimes- apel·la directament a la difusió que en fan els mitjans de comunicació. El dimarts 7 de juliol, a les 16.30, tindrà lloc la taula rodona “La información relevante y la incidental”, en què hi participarà, entre d’altres ponents, Montse Armengou, periodista de TV3 i codirectora d’“Els nens perduts del franquisme” (2002), documental que demostrava que centenars de criatures van ser robades durant el règim franquista, centrant-se en la subtracció de nens com a eina política.

“Els nens perduts del franquisme” fa part de la trilogia sobre la infantesa com a víctima del franquisme juntament a “Torneu-me el fill!” (2012) i “Els internats de la por” (2015), dirigida per Montse Armengou i Ricard Belis.
Categories: Notícies
Escrit per: Sense ficció
El documental "El gran silenci, Horta de Sant Joan", produït per Televisió de Catalunya amb la col·laboració de Brutal Media i dirigit per Carles Caparrós, es projectarà divendres 3 de juliol al Palau Robert de Barcelona, a les 9 del matí, en el marc de la 5a Escola d'Estiu que organitza l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya. Les jornades, que en la seva cinquena edició giren al voltant de la "Societat segura: coresponsabilitat i resiliència", tenen lloc entre els dies 1 i 3 de juliol, i el documental sobre l'incendi que va tenir lloc a Horta de Sant Joan el 21 de juliol del 2009 inaugura la sessió dedicada a "La resiliència".



El film dóna veu, per primera vegada en un treball televisiu, als bombers que van treballar a contrarellotge per controlar l’incendi d’Horta de Sant Joan del 2009. Entre ells, parla Josep Pallàs, l’únic supervivent de la unitat GRAF Lleida que va tenir l’accident que va provocar la mort de cinc bombers. També ho fa el cap dels GRAF, Marc Castellnou, que ha anat 125 vegades al lloc de l’atrapament mortal per analitzar-ne les causes i extreure’n lliçons per al futur. Entre tots expliquen com va funcionar l’operatiu els primers dies d’aquell incendi.

El 21 de juliol del 2009 es va produir un dels pitjors incendis de Catalunya. Va cremar bona part del massís del Port, a Horta de Sant Joan, a la Terra Alta. Van ser dos dies de foc intens que van provocar la mort de cinc bombers. Per primera vegada, els protagonistes expliquen al lloc dels fets com va ser que un incendi que semblava controlat es va desbocar i va atrapar tots els efectius que treballaven en l’extinció.

A partir de la reconstrucció dels fets i la identificació de tots els factors que van influir en l’accident, el documental recull les lliçons apreses en aquell episodi d’atrapaments i reflexiona sobre la necessitat de gestionar bé els boscos. I ho fa de manera minuciosa, entrevistant els testimonis dels fets, els membres del GRAF –Grup de Reforç en Actuacions Forestals- que van treballar per controlar l’incendi, i amb colpidores imatges d’arxiu, algunes d’elles inèdites en televisió, captades pels mateixos membres del cos de bombers.

El programa "Sense ficció", de TV3, va estrenar el documental l'1 de juliol de 2014.


Anterior Següent



Televisió de Catalunya

© Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, S.A.