Categories: Notícies
Escrit per: Sense ficció
El dilluns 13 de març, a les 19.30, emmarcada dins de la Nit Solidària Vall d’Hebron, es fa la preestrena al Cinemes Bosque de Barcelona del documental “Jarabe contra el cáncer”. El treball, dirigit per Albert Solé i coproduït per Minimal Films, TV3 i Movistar, explica la lluita del cantant Pau Donés contra aquesta malaltia, alhora que mostra l’univers de l’Hospital de la Vall d’Hebron.

Pau Donés i Albert Solé van treballar durant mesos en col·laboració amb el Vall d’Hebron Barcelona Hospital Campus en la realització d’aquest documental que ara s’estrena i que vol ser un retrat de la lluita del cantant contra el càncer de còlon, que se li va diagnosticar l’agost del 2015 i, alhora, una fotografia de com és el dia a dia dels pacients i professionals que conviuen amb aquesta malaltia.




En aquesta producció, Pau Donés va decidir donar visibilitat als tractaments a què era sotmès i a les seves pròpies reflexions amb l'objectiu de desestigmatitzar la malaltia i transmetre un missatge positiu. La seva vida, com la de tots els pacients, va canviar radicalment. Ara està pautada pels controls, les cirurgies i les sessions de quimioteràpia que rep periòdicament a l'hospital Vall d'Hebron de Barcelona, un dels més actius en oncologia. Però tot això no li impedeix continuar la seva activitat diària i, fins i tot, ha preparat un nou disc, un llibre i una nova gira.

A més, a través de l'experiència del Pau, a la qual se suma la de dos pacients més, el Marc Pairó i la Meritxell Jané, i la d'una infermera, la Carolina Buendia, el documental mostra com es mou l'univers de metges, investigadors, infermeres, personal tècnic i administratiu d'una gran ciutat sanitària.




La preestrena, organitzada per la Conselleria de Salut, l’Hospital de la Vall d’Hebron i Minimal Films, es farà dilluns, 13 de març, dins la Nit Solidària Vall d’Hebron. La projecció del documental està oberta al públic en general, que ja pot comprar les entrades al preu de 12 € al web del Grup Balañá i a les taquilles del cinema, i tota la recaptació anirà destinada a la lluita contra el càncer al Vall d’Hebron Barcelona Hospital Campus.

A l’acte hi assistirà el conseller de Salut, Toni Comín; l’adjunt a la direcció i director de continguts i programes de TV3, Sígfrid Gras; el director del programa “Sense ficció”, Joan Salvat; el director del documental, Albert Solé; els seus protagonistes, Marc Pairó, Meritxell Jané i Carol Buendía, i molts dels metges i infermeres que també hi participen. Per problemes d’agenda, en Pau Donés no podrà assistir-hi.

“Jarabe contra el cáncer” s’emetrà al programa “Sense ficció” del 21 de març.
Categories: Notícies
Escrit per: Sense ficció
El documental és una producció pròpia de Televisió de Catalunya dirigida per Montse Armengou i Ricard Belis estrenada el 2013 al programa “Sense ficció”. “Avi, et trauré d’aquí!” mostra la lluita dels familiars dels milers de republicans enterrats al Valle de los Caídos per recuperar-ne els cossos i deixa al descobert el dispositiu que va posar en marxa el règim franquista per omplir de víctimes de la Guerra Civil el nou mausoleu, obrint i profanant tombes per tot l’Estat sense demanar permís als familiars.
Dimarts 14 de febrer es projecta a la universitat de Nova York, al NYU King Juan Carlos I Center, amb la presència de Montse Armengou.






El dimarts 14 de febrer es projecta "Avi, et trauré d’aquí!” al NYU King Juan Carlos I Center amb la presència de Montse Armengou, autora del documental juntament amb en Ricard Belis. La directora imparteix actualment el seminari “Documental i la recuperació de la memòria històrica” a la NYU, la Universitat de Nova York, a King Juan Carlos Chair in Spanish Culture and Civilization, on també presentarà conferències i taules rodones al voltant del seu treball.



Trasllat de restes al Valle de los Caídos.



"Avi, et trauré d’aquí!” va ser la promesa i la lluita d’en Joan Pinyol, nét d’un republicà que va ser exhumat de la fossa on estava enterrat i portat per força al Valle de los Caídos, sense el coneixement ni el consentiment dels seus familiars.

Inaugurat el 1959 i presentat com un monument a la reconciliació, el règim franquista no va dubtar a profanar tombes i fosses de víctimes de la Guerra Civil –nacionals i republicans- per farcir aquell immens mausoleu. El Valle de los Caídos s’ha convertit en la fossa comuna més gran d’Espanya.

Molts familiars lluiten per poder treure les restes dels seus parents del Valle i enterrar-los prop de casa. Però les dificultats, tant tècniques com de voluntat política, són moltes. Per aquest afectats, que el seu avi o pare reposi al costat de Franco és un greuge que va causar la dictadura i que la democràcia encara no ha reparat.




Joan Pinyol amb el seu fill al Cementiri de Capellades, on li agradaria que estiguessin enterrades les restes del seu avi.



“Avi, et trauré d’aquí!” es va estrenar al programa “Sense ficció” el 19 de març de 2013 amb un rècord d'audiència de 541.000 espectadors i va ser guardonat amb el premi Josep Maria Planes de periodisme d'investigació. És una de les tres pel·lícules que el 2014 van integrar la secció “Sense ficció” del festival DocsBarcelona, programada amb motiu del cinquè aniversari del programa, i posteriorment va participar a DocsBarcelona + Medellín.

Des de la seva estrena, s’ha projectat a Madrid, Badajoz, Navarra, Catalunya (Fornells de la Selva) o Còrcega. El 2013, va ser recollit pels membres d’un Grup de Treball de Desaparicions Forçades de les Nacions Unides que va visitar Barcelona, juntament amb “Torneu-me el fill”, també dirigit per Montse Armengou i Ricard Belis..



PREMIS
Josep Maria Planes de periodisme d'investigació, 2014


FESTIVALS
DocsBarcelona, Festival Internacional de Cinema Documental de Barcelona, 2014
DocsBarcelona + Medellín, Festival Internacional de Documentals DocsBarcelona+Medellín, 2014
Memorimage, Festival Internacional de Cinema de Reus, 2013


Dirigit per Montse Armengou i Ricard Belis.


Categories: Notícies
Escrit per: Sense ficció

El documental "To Kyma. Rescat al mar Egeu", una producció de La Kaseta Ideas Factory en coproducció amb Televisió de Catalunya dirigida per David Fontseca i Arantza Díez, ha estat escollit el millor moment televisiu de TV3 de l'any 2016 pels seus espectadors.




"To Kyma. Rescat al mar Egeu" és un treball colpidor filmat en el cor mateix del drama dels milers i milers de persones que arriben a l'illa grega de Lesbos, fugint desesperadament de la guerra, que el programa "Sense ficció" va estrenar el 26 de gener de l'any passat.



Categories: Notícies
Escrit per: Sense ficció
“Sense Ficció”, el programa dirigit i presentat per Joan Salvat que té com a principal objectiu emetre els documentals de producció pròpia que han marcat estil a TV3 i els millors documentals que es fan arreu del món, celebra el seu vuitè aniversari amb una actualització de la seva imatge.



L’adaptació als nous temps dona tot el protagonisme a l’ésser humà com a centre dels seus documentals i s’aprofita la tècnica del grafit per col·locar-lo en els carrers, pobles, places, vies, etc., del nostre país. Un nou disseny que afecta també el logotip –les sigles SF-- del programa.



En la seva naturalesa de finestra oberta a les millors produccions del gènere que ens permeten reflexionar sobre els grans reptes de la societat actual, “Sense ficció” és el primer espai d’aquesta mena que fa una televisió pública en la seva primera cadena i en horari de “prime time”.

El programa ha estat, un exercici més, un dels espais que han contribuït al liderat absolut de TV3 el 2016 per setè any consecutiu i s’ha esdevingut, després de vuit anys en antena, un dels grans programes de servei públic amb segell TV3 que també ha tingut el premi de la fidelitat de l’audiència.



N’és una mostra clara el fet que al llarg dels onze mesos en què el programa està en antena –exceptuant l’agost-- el 2016, ha situat un documental en el rànquing dels programes més vistos: al gener, “La cançó censurada” (420.000 espectadors; 13.1 de quota de pantalla); al febrer, “Suñol: un crit valent” (436.000, 13.5); al març, “Pilots” (427.000, 13.8); a l’abril, “Pastilla busca malaltia” (447.000, 14.4); al maig, “Xirinacs, a contracorrent” (353.000, 11.4); al juny, “On acaben els camins” (420.000, 13.9); el juliol, Ciutat salvatge” (290.000, 11.1); al setembre, “Sexe, maraques i chihuahues” ((458.000, 16,7); a l’octubre, “El viatge de l’Unai” (391.000, 13.8), al novembre, “Jo també vull sexe!” (402.000, 13.6), i al desembre, “La Sénia, el paradís perdut” (342.000, 11.4).


Categories: Notícies
Escrit per: Sense ficció
Els documentals "Priorat" i "Sexe, maraques i chihuahues", dues coproduccions de Televisió de Catalunya, han estat nominats al premi a Millor Pel·lícula Documental en els IX Premis Gaudí. Les nominacions es van donar a conèixer el dijous 29 de desembre en una lectura pública a l’Auditori de La Pedrera.

El dimarts 3 de gener de 2017 començarà la segona volta de votacions i la cursa definitiva pels guardons, que es lliuraran el diumenge 29 de gener a l’Auditori Fòrum-CCIB en una gala retransmesa per Televisió de Catalunya, dirigida per Lluís Danés i presentada per l’actor Bruno Oro.



"Priorat", una producció de Lastor Media i Un Capricho de Producciones en coproducció amb Televisió de Catalunya i dirigida per David Fernández de Castro, s'emet dimarts 3 de gener al programa "Sense ficció". El documental, sobre l’èpica història dels que ja són popularment coneguts com els “Cinc Magnífics” --René Barbier, Daphne Glorian-Solomon, Álvaro Palacios, Josep Lluís Pérez i Carles Pastrana, que, a principis dels anys vuitanta, van revolucionar el vi català--, ha estat guardonat el 2016 amb el Premi Ciutat de Reus i el Premi del Públic al Memorimage Festival Internacional de Cinema de Reus, i el Premi Vi Català en el Most Festival Internacional de Cinema del Vi i el Cava.



"Sexe, maraques i chihuahues", la pel·lícula documental sobre la increïble vida del músic Xavier Cugat, és una coproducció de Televisió de Catalunya amb Minimal Films i TVE dirigida per Diego Mas Trelles. El documental va ser estrenat al programa "Sense ficció" el passat 20 de setembre amb el webdoc “Sexe, maraques i chihuahues. La increïble vida de Xavier Cugat”, que proposa un recorregut interactiu per la prolífica vida del polifacètic músic a partir dels seus amors i ritmes caribenys. S’hi pot navegar de tres maneres diferents: descobrint les etapes seqüencials de la seva vida, a partir de les notes musicals que conformen la seva partitura personal --i que ens situen en anys significatius-- i explorant cada bloc relacionat amb un dels seus grans amors.
Categories: Notícies
Escrit per: Sense ficció

Alguns dels protagonistes del documental "Jo també vull sexe!", dirigit per Montse Armengou i Ricard Belis, van assistir de públic a La Marató de TV3 i Catalunya Ràdio, el diumenge 18 de desembre.



Montse Salat i els seus fills Xavi i Eduard, i Immaculada Hernández i Jordi Porta van passar pel plató 1 de TV3.



Després de 21 hores d’emissió en directe, 6 a Catalunya Ràdio i 15 a TV3, el marcador d’aquesta edició, dedicada a l’ictus i les lesions medul·lars i cerebrals traumàtiques, reflectia la quantitat de 8.490.607 euros.
Categories: Notícies
Escrit per: Sense ficció
El documental “La Granja del pas”, dirigit per la directora i actriu Sílvia Munt i produït per Intent Produccions en coproducció amb Televisió de Catalunya, ha rebut dos guardons en dos festivals que han tingut lloc a Marsella: el Grand Prix de documental en el 20è PriMed i el de millor documental al Cinehorizontes.




“La Granja del pas” ens mostra una realitat d’on sorgeixen les preguntes més essencials, les profundes contradiccions d’una societat al límit de les seves forces, la necessitat de replantejar-se el futur i l’intens desig d’alliberar-se.

La Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH), associació i moviment ciutadà pel dret a l’habitatge digne sorgit el febrer del 2009, té a Sabadell el seu lloc de reunió en l’anomenada Granja del pas, una antiga masia recuperada per a la ciutat. Des d’aleshores, s’hi han reunit setmanalment centenars de persones per trobar solucions als seus problemes.



“La Granja del pas” és el fruit d’un any de convivència amb aquestes persones; una pel·lícula centrada en històries humanes. Sense veu en off, aquest és el relat emotiu i contundent d’una veritat que s’explica per si sola, de manera senzilla, honesta i directa. El dolorós camí, les experiències, les pors, però també l’alegria de tornar a creure en les pròpies forces dels autèntics rostres de la crisis.

La precarietat econòmica ens sacseja cada dia, però la fredor de les xifres no pot explicar, ni remotament, el patiment que estan suportant les persones que es troben en aquesta situació i, el que és més important encara, la transformació que en molts casos experimenten.

El documental, que va estar el guanyador també de la secció “Tiempo de Historia” a la Seminci de Valladolid 2015, es va estrenar al programa “Sense ficció” el 2 de febrer del 2016.
Categories: Notícies
Escrit per: Sense ficció

El documental “La Chana”, dirigit per Lucija Stojevic, ha estat guardonat al prestigiós IDFA, l’International Documentary Film Festival d’Amsterdam, amb el VPRO IDFA Premi del públic. Antonia Santiago Amador, coneguda com La Chana, una talentosa “bailaora” de flamenc que torna als escenaris després de 30 anys.



Al llarg del documental, una producció de Noon Films, Bless Bless Productions i RTVE amb la col·laboració de TV3 i el suport de l'ICEC i d’Iceland Film Center, la protagonista revela el secret de la seva desaparició quan estava al cim de la seva carrera.

Sinopsi

Ballarina autodidacta, Antonia Santiago Amador, coneguda com La Chana, té 67 anys i viu una vida tranquil·la a Catalunya. Viu a l’ombra de la vida de la diva la qual una vegada va ser: entre els anys 1960 i 1970, La Chana va ser una de les estrelles més grans del món del flamenc, sorprenent a les audiències d'arreu del món amb el seu estil innovador, velocitat i l'ús inventiu del ritme. Peter Sellers, amb qui apareix a “The Bobo” (1967), la va convidar a Hollywood. De sobte, en el pic de la seva carrera, va desaparèixer d’escena.

Dècades de ball han desgastat el seu cos, però La Chana encara es defineix a si mateixa per la dansa. Sensual, vulnerable, però aparentment invencible, ens porta al seu món de creació i ritme mentre decideix tornar als escenaris després d'una pausa de 25 anys.



Mentre seguim el drama darrere de l’escenari de la seva última actuació asseguda el 2013, La Chana desentranya la història turbulenta de la seva vida i desvela el secret que va truncar la seva prometedora carrera: durant 18 anys, va ser víctima d’abusos domèstics a mans del seu exmarit.

“La Chana” no és una pel·lícula sobre la violència domèstica ni és una història sobre el penediment per una vida que podria haver estat. Es tracta de la voluntat de La Chana per mantenir la superació de les circumstàncies difícils de la vida tal com són. És una història sobre el procés i el poder de la creació, sobre l’envelliment que abraça la vida, la perseverança i la reinvenció. La Chana ens porta profundament a l’essència de la seva passió i revela una història poètica i inspiradora que cristal·litza els enfrontaments entre els extrems i contradiccions de la seva vida; entre l’artista a l’escenari i la dona darrere de les escenes.

El programa “Sense ficció” emetrà el documental en una data encara per determinar.

En podeu veure el tràiler aquí.



Categories: Notícies
Escrit per: Sense ficció
“Els internats de la por”, produït per Televisió de Catalunya i dirigit per Montse Armengou i Ricard Belis, es projecta els dies 21 i 22 de novembre en dues jornades en record dels republicans exiliats que tindran lloc en les localitats franceses de Montsempron e Libós i Santa Liurada –ambdues al departament d’Òlot i Garona, a la regió occitana d’Aquitània--, respectivament. Les sessions estan organitzades pels cinemes Liberty i Utopie en col·laboració amb l’ACREAMP (Associació de Cinemes d’Art i Assaig d’Aquitània, Llemosí i Migdia-Pirineus) i la MER 47 (Memòria de l‘exili republicà espanyol).

La projecció al cinema Liberty de Montsempron e Libós és dilluns 21 a les 19.15, i la del cinema Utopie de Santa Liurada és dimarts 22 a les 19.00.



Memòria històrica

El treball és un exercici de recuperació de la memòria històrica que destapa un passat ocult i silenciat, protagonitzat per milers de nens i nenes internats en col·legis religiosos, orfenats, preventoris antituberculosos o centres d’Auxilio Social. Centres en què van patir abusos físics, psíquics, sexuals, explotació laboral o pràctiques mèdiques dubtoses, que es van convertir en una mena de presó per a aquests infants i que van perdurar fins ben entrada la democràcia. A diferència de països com Irlanda, que han reconegut els maltractaments a nens sota la seva tutela, a Espanya, aquests abusos no han estat mai jutjats ni reparats.



“Els internats de la por” tanca la trilogia sobre la infantesa com a víctima del franquisme, iniciada amb “Els nens perduts del franquisme” (2002) i “Torneu-me el fill!” (2012).

El documental, que es va estrenar el 28 d’abril de l’any passat al programa “Sense ficció”, va ser el programa més vist del dia a Catalunya, amb una audiència de 635.000 espectadors i una quota de pantalla del 19,1. Amb més de 40.000 reproduccions al servei TV3alacarta des de la seva estrena, s’ha convertit en el documental més vist en línia de les últimes temporades del programa.

Fa un any, “Els internats de la por” va ser guardonat amb el Premi Bones Pràctiques de Comunicació no Sexista 2015 per un periodisme rigorós i de qualitat per l’Associació de Dones Periodistes de Catalunya. També va ser finalista als Prix Europa 2015 en la categoria d’actualitat al millor programa de televisió europeu d’investigació, entre altres.
Categories: Notícies
Escrit per: Sense ficció
“Els internats de la por”, produït per Televisió de Catalunya i dirigit per Montse Armengou i Ricard Belis, es projecta els dies 21 i 22 de novembre en dues jornades en record dels republicans exiliats que tindran lloc en les localitats franceses de Montsempron e Libós i Santa Liurada –ambdues al departament d’Òlot i Garona, a la regió occitana d’Aquitània--, respectivament. Les sessions estan organitzades pels cinemes Liberty i Utopie en col·laboració amb l’ACREAMP (Associació de Cinemes d’Art i Assaig d’Aquitània, Llemosí i Migdia-Pirineus) i la MER 47 (Memòria de l‘exili republicà espanyol).

La projecció al cinema Liberty de Montsempron e Libós és dilluns 21 a les 19.15, i la del cinema Utopie de Santa Liurada és dimarts 22 a les 19.00.



Memòria històrica

El treball és un exercici de recuperació de la memòria històrica que destapa un passat ocult i silenciat, protagonitzat per milers de nens i nenes internats en col·legis religiosos, orfenats, preventoris antituberculosos o centres d’Auxilio Social. Centres en què van patir abusos físics, psíquics, sexuals, explotació laboral o pràctiques mèdiques dubtoses, que es van convertir en una mena de presó per a aquests infants i que van perdurar fins ben entrada la democràcia. A diferència de països com Irlanda, que han reconegut els maltractaments a nens sota la seva tutela, a Espanya, aquests abusos no han estat mai jutjats ni reparats.



“Els internats de la por” tanca la trilogia sobre la infantesa com a víctima del franquisme, iniciada amb “Els nens perduts del franquisme” (2002) i “Torneu-me el fill!” (2012).

El documental, que es va estrenar el 28 d’abril de l’any passat al programa “Sense ficció”, va ser el programa més vist del dia a Catalunya, amb una audiència de 635.000 espectadors i una quota de pantalla del 19,1. Amb més de 40.000 reproduccions al servei TV3alacarta des de la seva estrena, s’ha convertit en el documental més vist en línia de les últimes temporades del programa.

Fa un any, “Els internats de la por” va ser guardonat amb el Premi Bones Pràctiques de Comunicació no Sexista 2015 per un periodisme rigorós i de qualitat per l’Associació de Dones Periodistes de Catalunya. També va ser finalista als Prix Europa 2015 en la categoria d’actualitat al millor programa de televisió europeu d’investigació, entre altres.

Anterior Següent