Categories: Notícies
Escrit per: Sense ficció
Coincidint amb la presentació al Parlament Europeu del documental “To Kyma, rescat al mar Egeu”, l’eurodiputat Ernest Urtasun, amb el suport d’altres eurodiputats catalans, presenta avui, dimecres 2 de març, la candidatura de l’ONG ProActiva Open Arms al Premi de la Ciutadania Europea que atorga el Parlament Europeu.



Recordem que aquesta candidatura l’ha impulsat un grup de treballadors del canal 3/24 que han fet les gestions necessàries per donar a conèixer la feina que els voluntaris de l’ONG fan a l’illa de Lesbos, salvant les vides de milers de refugiats

El Parlament Europeu concedeix anualment el Premi de la Ciutadania Europea en reconeixement d’activitats o accions de ciutadans, grups, associacions o organitzacions que han demostrat un compromís excepcional per fomentar la integració entre els ciutadans dels estats membres o promoure la cooperació transfronterera dins de la UE”.



Projecció del documental “To Kyma. Rescat al mar Egeu” al Parlament Europeu

Precisament avui, a les 18.30, “To Kyma. Rescat al mar Egeu”, es podrà veure al Parlament Europeu, en un acte presentat pels eurodiputats catalans Josep M. Terricabras i Ernest Urtasun. Després de la projecció, es farà un debat en què intervindran els directors del documental, David Fontseca i Arantza Diez, i el president de Pro-Activa Open Arms, Òscar Camps.

El documental és una producció de La Kaseta Ideas Factory en coproducció amb TVC rodada entre la tardor i l’hivern del 2015 i que TV3 va estrenar al programa “Sense ficció”.

“To Kyma. Rescat al mar Egeu” narra la proesa de l’equip de socorristes de l’ONG catalana Pro-Activa Open Arms que s’han instal·lat a l’illa grega de Lesbos amb un únic objectiu: salvar vides de famílies senceres, amb nadons i avis, que fugen de la barbàrie de Síria, l’Iraq o l’Afganistan a través del mar Egeu. Travessen els deu quilòmetres de mar que separen la costa turca de l’illa de Lesbos en precàries llanxes pneumàtiques o en vells vaixells de fusta en desús després d’haver pagat una fortuna als traficants. Les màfies turques han convertit l’èxode humanitari més gran des de la Segona Guerra Mundial en una indústria milionària davant la inoperància d’Europa. En un sol dia poden desembarcar a Lesbos fins a 8.000 persones. Durant tot el 2015, 800.000 persones han travessat l’Egeu.
Categories: Notícies
Escrit per: Sense ficció
El documental “El pati del darrere”, produït per Televisió de Catalunya amb la col·laboració d’Al Pati Produccions i dirigit per Isabel Fernández, posa en marxa un projecte multiplataforma titulat Orgull de Baix. L’esmentada productora engega el dimecres 2 de març una campanya de micromecenatge a través de la plataforma Verkami amb el propòsit de “garantir l’execució del projecte en condicions òptimes”.



L’objectiu d’aquest espai interactiu és “completar el relat de la pel·lícula document, proporcionant una experiència de viatge virtual sobre el Baix Llobregat a través d’un mapa web en 3D navegable”, que allotjarà més continguts d’àudio i de vídeo que el documental original. “Orgull de Baix” vol seu una plataforma de visualització del paisatge, la història i la gent de la comarca i, alhora, “plantejar el debat sobre el seu futur” a través de la veu dels seus habitants.

Amb la campanya de micromecenatge, Al Pati Produccions busca arribar a totes aquelles persones amb “interessos comuns amb la causa de la preservació dels espais naturals, l’agricultura urbana o periurbana, l’ecologia i el creixement sostenible al Baix Llobregat, a l’àrea de Barcelona, o a qualsevol altra geografia on la tensió entre la protecció del camp i el creixement de la ciutat sigui una qüestió de debat”.

El programa “Sense ficció” va estrenar l’1 de desembre el documental “El pati del darrere”, el retrat d’una comarca poc coneguda i habitualment menystinguda, que ha viscut un creixement desmesurat en els últims 50 anys i que és fonamental per garantir l’equilibri i la sostenibilitat de la vida dels gairebé cinc milions de persones que transiten diàriament per l’Àrea Metropolitana de Barcelona.



Categories: Notícies
Escrit per: Sense ficció

El documental “To Kyma. Rescat al mar Egeu”, produït per la Kaseta Ideas Factory en coproducció amb Televisió de Catalunya i dirigit per David Fontseca i Arantza Díez, es projectarà el dimecres 2 de març al Parlament Europeu. La sessió, que tindrà lloc a les 18.00 a la Sala A3G3, anirà seguida d’un debat en què hi participaran els directors del documental i el president de l’ONG ProActiva Open Arms, Òscar Camps, i comptarà amb la presència dels eurodiputats catalans Josep Maria Terricabras i Ernest Urtasun.



Rodat entre la tardor i l’hivern del 2015, aquest documental –emès pel programa “Sense ficció” el passat 26 de gener- narra la proesa d’un equip de socorristes catalans de ProActiva Open Arms que s’han instal·lat a l’illa grega de Lesbos amb un únic objectiu: salvar vides al mar Egeu. Famílies senceres, amb nadons i avis, es juguen la vida diàriament per arribar a Europa fugint de la barbàrie de Síria, l’Iraq o l’Afganistan. Ho fan creuant els deu quilòmetres de mar que separen la costa turca de l’illa de Lesbos, en precàries llanxes pneumàtiques o en vells vaixells de fusta en desús, després d’haver pagat una fortuna als traficants. Les màfies turques han convertit l’èxode humanitari més gran des de la Segona Guerra Mundial en una indústria milionària, davant la inoperància d’Europa. En un sol dia poden desembarcar a Lesbos fins a 8.000 persones. Durant tot el 2015, 800.000 persones han creuat l’Egeu.

Aquest mes de febrer, un grup de treballadors del canal 3/24 i de la méteo d’Informatius han fet pública una iniciativa perquè es reconegui la feina que duen a terme a l’illa de Lesbos els cooperants de l’ONG de l’ONG ProActiva Open Arms, a la qual s’hi ha adherit companys delprograma “sense ficció” i de l’àrea de Documentals de TV3. En concret, estan promovent la seva candidatura a premis que reconeguin la feina en defensa dels drets humans, com són el Premi Sàkharov i el Nobel de la Pau.

Categories: Notícies
Escrit per: Sense ficció
El canal 33 remet dissabte 20 de febrer a les 23.00 el documental "Els internats de la por", dirigit per Montse Armengou i Ricard Belis i produït per Televisió de Catalunya, la mateixa setmana en què el llibre del documental, amb el mateix títol i autors, s'ha posat a la venda a les llibreries i a la Botiga de TV3 i en un moment en què els abusos a menors continuen malauradament sent notícia al nostre país.



D'altra banda, també s'ha fet oficial la selecció a competició del documental en el FIGRA 2016 (Festival International du Grand Reportage d’Actualité), que tindrà lloc entre els dies 30 de març i 3 d’abril, a París. “Els internats de la por” competirà en la secció internacional “Terre(s) d’histoire”, creada el 2009 en honor als directors de documentals que utilitzen els arxius històrics d’arreu del món com a elements fonamentals per a la comprensió del món actual. El premi reconeix la feina d’aquests directors, que treballen amb la intenció de compartir amb el públic la seva passió per la història, conscients de la importància de la memòria.

El novembre de l’any passat, “Els internats de la por” va ser guardonat amb el Premi Bones Pràctiques de Comunicació no Sexista 2015 per un periodisme rigorós i de qualitat per l’Associació de Dones Periodistes de Catalunya. També va estar finalista als Prix Europa 2015 en la categoria d’actualitat al millor programa de televisió europeu d’investigació, entre altres.

Categories: Notícies
Escrit per: Sense ficció
Potser us preguntareu per què un llibre si ja hem fet el documental. En el procés d’investigació recopilem molt material que no pot veure la llum. Un documental d’una hora dóna per molt, però hi ha moltes històries, moltes hores de gravació, molts documents, que no hi tenen cabuda, ja sigui per un problema d’extensió o de ritme narratiu.





Ara teniu l’oportunitat de conèixer més a fons les històries humanes que us van commoure a “Els internats de la por”, de comprendre la responsabilitat d’un estat que va negligir en la seva responsabilitat d’ocupar-se d’aquelles criatures, les més febles, les que haurien necessitat més protecció.

La notícia dels abusos comesos a l’escola dels Maristes de Barcelona ens torna a portar a una trista actualitat que té més possibilitats de repetir-se si no s’aborda un passat que encara continua ocult i sense reparar.

Montse Armengou i Ricard Belis

Podeu fer un tast del llibre clicant aquí.
Categories: Notícies
Escrit per: Sense ficció
Un grup de treballadors del canal 3/24 i de la méteo d’Informatius han llançat una iniciativa perquè es reconegui la feina que duen a terme a l’illa de Lesbos els cooperants de l’ONG Proactiva OpenArms, a la qual s'hi han adherit companys del programa "Sense ficció" i de l'àrea de Documentals de TV3. En concret, estan promovent la seva candidatura a premis que reconeguin la feina en defensa dels drets humans, com són el Premi Sàkharov i el Nobel de la Pau.



En el comunicat que han fet arribar al Portal intern expliquen que “aquestes persones arrisquen cada dia la seva vida per ajudar els refugiats que travessen la franja del mar Egeu entre Turquia i Grècia per arribar a Europa i fugir de la guerra. És per això que hem decidit promoure la seva candidatura a guardons que reconeguin la feina pels drets humans, com ara el Premi Sàkharov, del Parlament Europeu, o el mateix Nobel de la Pau. La iniciativa es vol fer amb la mateixa humilitat i sense estridències, però també amb la tenacitat amb què treballen aquests cooperants a Lesbos, i també moltes altres petites organitzacions a les fronteres d’Eslovènia o d’Hongria... El contacte professional que hem tingut amb ells al canal 3/24, a “Els matins” o des dels telenotícies, i el magnífic reportatge de “Sense ficció” “To Kyma. Rescat al mar Egeu” encara ens ha fet prendre més consciència de la immensa tasca que fan dia rere dia, lluny de les seves famílies i les seves feines; s’endinsen al mar per donar esperança a milers de vides en perill. No s’hi pot afegir gaire cosa més, si heu vist aquest reportatge de “Sense ficció”.



”Ells fugen de qualsevol protagonisme, però gairebé és un deure moral que a aquestes persones se’ls reconegui la feina que estan fent, perquè, amb els vents que bufen, Europa necessitarà molta gent com ells. Ens han ensenyat com aparquen la por cada dia i es llancen a aigües incertes, amb comprensió i sense recels.”

Tomàs Molina, que és membre de la Comissió de Tecnologia del Parlament de Catalunya, ja ha fet una petició a la presidència de la cambra perquè valori fer els passos necessaris per presentar una candidatura al Premi Nobel de la Pau, i també l’ha feta al rector de la Universitat de Barcelona, Dídac Ramírez. Aquesta petició es podria fer extensiva a la resta de rectors de les universitats catalanes. Paral·lelament, es demanarà una reunió als eurodiputats catalans perquè presentin una candidatura per a la nominació al Parlament Europeu per al Premi Sàkharov, que es lliura cada any a Estrasburg.

Categories: Notícies
Escrit per: Sense ficció
El documental “Els internats de la por”, dirigit per Montse Armengou i Ricard Belis, és una investigació esfereïdora, un exercici de recuperació de la memòria històrica, un exemple de periodisme compromès i també és, des d’avui mateix, un llibre que podeu trobar a les llibreries, signat pels mateixos autors i coeditat per Ara Llibres i Televisió de Catalunya.



L’edició d’“Els internats de la por” ens recorda que ens trobem davant d’“un exercici de periodisme de primer ordre” en què els seus autors “volen oferir als damnificats la reparació que no els donen les institucions i facilitar que se sàpiga què va passar en aquells internats, amb aquesta infantesa tan injustament tractada”. Sens dubte, es tracta d’una de les principals novetats editorials de la pròxima Diada de Sant Jordi.

Des de la seva estrena, el 28 d’abril de l’any passat al programa “Sense ficció”, el documental ha obtingut una excel·lent acollida, tant pel que fa a les audiències -va ser el programa més vist del dia a Catalunya, amb 635.000 espectadors i una quota de pantalla del 19,1 i amb més de 40.000 reproduccions al servei TV3alacarta, és el documental més vist en línia de les últimes temporades del programa- com des d’un punt de vista social i professional, a Catalunya i en l’àmbit internacional.



L’historiador i prestigiós hispanista britànic Paul Preston, que va participar en la pre-estrena d’“Els internats de la por” a la seu de Societat General d’Autors a Barcelona, el 22 d’abril de 2015, i en la projecció a la London School of Economics de Londres, el passat 10 de desembre, ha dit del documental que “el més important és que dóna veu a les víctimes” alhora que “desvetlla aspectes secrets del franquisme”.

“Els internats de la por” tanca la trilogia sobre la infantesa com a víctima del franquisme iniciada pels seus autors amb els documentals “Els nens perduts del franquisme” (2002) i “Torneu-me el fill!” (2012).

El novembre passat va ser guardonat amb el Premi Bones Pràctiques de Comunicació no Sexista 2015 per un periodisme rigorós i de qualitat per l’Associació de Dones Periodistes de Catalunya. També va ser finalista als Prix Europa 2015 en la categoria d’actualitat al millor programa de televisió europeu d’investigació, entre altres i ha estat seleccionat a competició oficial en el FIGRA 2016 (Festival International du Grand Reportage d’Actualité), que tindrà lloc entre els dies 30 de març i 3 d’abril, a París, on competirà en la secció internacional “Terre(s) d’histoire”, creada el 2009 en honor als directors de documentals que utilitzen els arxius històrics d’arreu del món com a elements fonamentals per a la comprensió del món actual.



Categories: Notícies
Escrit per: Sense ficció
El documental “Els internats de la por”, produït per Televisió de Catalunya i dirigit per Montse Armengou i Ricard Belis, es projectarà el dimecres 17 de febrer a les 19.00, a l’Aula 62 de l’Escola de Pràctica Jurídica de Barcelona (carrer Mallorca, 283), en una sessió organitzada per la Comissió de la Memòria Històrica i la Comissió per a la Igualtat de Drets dels Nous Models de Família.

A continuació, hi haurà una taula rodona moderada per l’advocada Montserrat Fernández Garrido (Comissió per a la Igualtat de Drets dels Nous Models de Família), en què intervindran la periodista Montse Armengou i els testimonis Encarnació Clotet i Joan Sisa. La presentació anirà a càrrec de l’advocada Pilar Rebaque (Comissió de la Memòria Històrica). La sessió tindrà lloc en el marc de la programació de les activitats de Sant Raimon 2016, edició en què el Col·legi d’Advocats de Barcelona celebra el 50è aniversari de l’Escola de Pràctica Jurídica, “una de les primeres de l’estat i una de les més reconegudes”, segons el seu degà, Josep Oriol Rusca.



El treball és un exercici de recuperació de la memòria històrica que destapa un passat ocult i silenciat, protagonitzat per milers de nens i nenes internats en col·legis religiosos, orfenats, preventoris antituberculosos o centres d’Auxilio Social. Centres en què van patir abusos físics, psíquics, sexuals, explotació laboral o pràctiques mèdiques dubtoses, que es van convertir en una mena de presó per a aquests infants i que van perdurar fins ben entrada la democràcia. A diferència de països com Irlanda, que han reconegut els maltractaments a nens sota la seva tutela, a Espanya, aquests abusos no han estat mai jutjats ni reparats.

“Els internats de la por” tanca la trilogia dirigida per Armengou i Belis sobre la infantesa com a víctima del franquisme, iniciada amb “Els nens perduts del franquisme” (2002) i “Torneu-me el fill!” (2012).



El documental, que es va estrenar el 28 d’abril de l’any passat al programa “Sense ficció”, va ser el programa més vist del dia a Catalunya, amb una audiència de 635.000 espectadors i una quota de pantalla del 19,1. Amb més de 40.000 reproduccions al servei TV3alacarta des de la seva estrena, s’ha convertit en el documental més vist en línia de les últimes temporades del programa.

FIGRA 2016

La investigació d’Armengou i Belis ha estat seleccionada a competició oficial en el FIGRA 2016 (Festival International du Grand Reportage d’Actualité), que tindrà lloc entre els dies 30 de març i 3 d’abril, a París. “Els internats de la por” competirà en la secció internacional “Terre(s) d’histoire”, creada el 2009 en honor als directors de documentals que utilitzen els arxius històrics d’arreu del món com a elements fonamentals per a la comprensió del món actual. El premi reconeix la feina d’aquests directors, que treballen amb la intenció de compartir amb el públic la seva passió per la història, conscients de la importància de la memòria.

El novembre de l’any passat, “Els internats de la por” va ser guardonat amb el Premi Bones Pràctiques de Comunicació no Sexista 2015 per un periodisme rigorós i de qualitat per l’Associació de Dones Periodistes de Catalunya. També va estar finalista als Prix Europa 2015 en la categoria d’actualitat al millor programa de televisió europeu d’investigació, entre altres.




Categories: Notícies
Escrit per: Sense ficció

L’estrena del documental “To Kyma. Rescat al mar Egeu”, el passat 26 de gener al programa “Sense ficció”, ha suposat un impuls a les aportacions rebudes per Pro-Activa Open Arms, segons que han confirmat fonts de la mateixa ONG. Una setmana després de la seva emissió, el treball dirigit per David Fontseca i Arantza Díez ha tingut prop de 17.000 reproduccions al servei TV3alacarta, convertint-se en un dels documentals amb més reproduccions de les últimes temporades del programa.



“L’emissió del documental va tenir un impacte immediat en les nostres xarxes socials, primer, i a la nostra web, després, -afirmen des de Pro-Activa Open Arms- i han sigut moltíssimes les reaccions de gent anònima que no ens coneixia i que, en veure’l, no només ens han felicitat per la tasca que fem, sinó que s’han ofert per col·laborar amb nosaltres i emprendre iniciatives per ajudar-nos a recaptar fons”. En aquest sentit, les aportacions al ‘crowdfunding’ que té operatiu l’organització “han augmentat significativament” des de l’emissió del documental, una producció de La Kaseta Ideas Factory en coproducció amb Televisió de Catalunya.

Al sentiment d’indignació que va despertar l’emissió s’hi han d’afegir també “les innumerables trucades de col·legis i agrupacions que ens demanen col·laboració fent xerrades i explicant la nostra experiència enmig d’aquesta crisi humanitària”.



Rodat entre la tardor i l’hivern del 2015, aquest documental narra la proesa d’un equip de socorristes catalans de Pro-Activa Open Arms que s’han instal·lat a l’illa grega de Lesbos amb un únic objectiu: salvar vides al mar Egeu. Famílies senceres, amb nadons i avis, es juguen la vida diàriament per arribar a Europa fugint de la barbàrie de Síria, l’Iraq o l’Afganistan. Ho fan creuant els deu quilòmetres de mar que separen la costa turca de l’illa de Lesbos en precàries llanxes pneumàtiques o en vells vaixells de fusta en desús després d’haver pagat una fortuna als traficants. Les màfies turques han convertit l’èxode humanitari més gran des de la Segona Guerra Mundial en una indústria milionària davant la inoperància d’Europa. En un sol dia poden desembarcar a Lesbos fins a 8.000 persones. Durant tot el 2015, 800.000 persones han creuat l’Egeu.

“To Kyma. Rescat al mar Egeu” va ser el cinquè programa més vist del dia a Catalunya el 26 de gener, amb una audiència de 344.000 espectadors i una quota del 10,8%. També va ser el novè programa de Ttelevisió més comentat del dia a tot l’estat via Twitter. Segons dades de Kantar Media es van publicar 3.532 missatges a Twitter, que van arribar a una audiència única de 51.390 usuaris.
Categories: Notícies
Escrit per: Sense ficció
TV3 ha liderat el rànquing dels 40 programes més vistos del mes de gener, on hi ha situat 23 programes, i es manté com la preferida dels espectadors catalans. El primer canal de la televisió nacional de Catalunya ha estat la cadena més vista durant 20 dies, ha encapçalat el rànquing de programes més vistos 29 dies i ha situat 23 programes en el rànquing dels 40 de més audiència.



El documental “La cançó censurada” va tenir una audiència de 420.000 espectadors i una quota del 13,1% i és el trentè programa mes vist del mes. Dirigida per Lluís Danés i produïda per Televisió de Catalunya (TVC) amb la col·laboració de Batabat i el suport de la Fundació Catalunya, va ser emesa en el programa “Sense ficció” el passat 19 de gener.

A partir de la dècada del 1960, quan baixa una mica la brutal repressió política i cultural que el franquisme ha executat des de finals de la guerra civil, a Catalunya sorgeixen diverses iniciatives per recuperar la llengua i la cultura. El que es coneix com la Nova Cançó és segurament la més popular. De seguida es converteix en un fenomen de masses, per motius que van molt més enllà dels purament musicals. Les lletres de les cançons són sovint reivindicatives i els concerts es converteixen en manifestacions polítiques per plantar cara al franquisme. Davant d’aquesta realitat, el règim franquista s’hi oposa amb un instrument contundent: la censura. Entre 1962 i 1977 es van censurar més de 400 cançons en català.

Anterior Següent



Televisió de Catalunya

© Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, S.A.