Categories: Notícies
Escrit per: Sense ficció
“Jo també vull sexe!”, un documental de producció pròpia de Televisió de Catalunya dirigit per Montse Armengou i Ricard Belis, participa en la secció oficial del festival Inclús, el Festival Internacional de Cinema i Discapacitat de Barcelona en la categoria de llargmetratge documental. La producció se centra en les primeres fornades de “sex assistents” a casa nostra i la possibilitat que persones amb discapacitat física o intel·lectual visquin amb plenitud els seus drets sexuals.



“Jo també vull sexe!” (2016), de Montse Armengou i Ricard Belis


El festival aposta per donar visibilitat al col·lectiu de persones amb discapacitat tant física com mental a través d'una selecció de pel·lícules de documental, ficció i curtmetratges i tallers. La quinta edició del certament tindrà lloc del 28 de novembre al 3 de desembre a CaixaForum Barcelona.

La selecció oficial inclou 20 obres seleccionades entre 320 arribades d’arreu del món. N’hi ha del Canadà, Holanda, Itàlia, Suècia, els Estats Units o Espanya, entre d’altres. Totes les pel·lícules han estat subtitulades per a persones amb problemes d'audició, audiodescrites per deficients visuala i compten amb la presència d'intèrprets de llengua de signes.

“Jo també vull sexe!” es projecta el divendres 1 de desembre a les 22.00 amb la presència d’un dels directors, Ricard Belis. Els guanyadors se sabran en la gala de cloenda del dia 3 de desembre, Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat.




El documental es va estrenar el 29 de novembre del 2016 al programa de TV3 “Sense ficció”. Amb 402.000 espectadors i una quota de 13,6, es va situar en el rànquing dels programes més vistos aquell mes i ha estat la producció emesa pel programa més vista al 3 a la carta durant la temporada 2016-2017.



Projecció
Divendres 1 de desembre, a les 22.00
CaixaForum Barcelona


Més informació aquí.



Categories: Notícies
Escrit per: Sense ficció


La producció de TV3 “Jo també vull sexe!” dirigida per Montse Armengou i Ricard Belis sobre les primeres fornades de “sex assistents” a casa nostra i la possibilitat que persones amb discapacitat física o intel·lectual visquin amb plenitud els seus drets sexuals, és una de les sis iniciatives que rebrà un premi honorífic en la cinquena edició dels Reconeixements Societat Limitada sobre Diversitat Funcional i Moviments Socials que organitza el programa de ràdio “Societat Limitada” per commemorar el 3 de desembre el Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat. Els guardons premien persones, entitats i empreses que treballin, vetllin o millorin les condicions de vida de les persones amb diversitat funcional o en l’àmbit social en general.

L’edició d’enguany serà el divendres 1 de desembre a la sala d'actes del Casal de les Dones de Reus, a l’Ajuntament de Reus (Plaça La Patacada, 9, Reus), a les 18.45. Començarà amb la projecció de “Jo també vull sexe!”, que anirà seguida d’un debat amb la directora Montse Armengou sobre el tema de la sexualitat i les persones amb diversitat funcional. L’acte està organitzat amb el suport de Dow Chemical Tarragona, l’Ajuntament de Reus i l’Obra Social La Caixa.

“Jo també vull sexe!” es va estrenar el 29 de novembre del 2016 al programa de TV3 “Sense ficció”. Amb 402.000 espectadors i una quota de 13,6, va estar en el rànquing dels programes més vistos aquell mes i ha estat la producció emesa pel programa més vista al 3 a la carta durant la temporada 2016-2017.



“Jo també vull sexe!” (2016), de Montse Armengou i Ricard Belis



Més informació aquí.

Categories: Notícies
Escrit per: Sense ficció
Divendres 24 de novembre, a les 19.00, el Museu d’Isona i Conca Dellà presenta en un acte, a la Sala Epicentre de Tremp, el documental “L’últim gegant d’Europa”, una producció de TV3 amb la col·laboració de Batabat, dirigit per Jordi Portals.

El llargmetratge, que s’estrenarà el dimarts 28 de novembre, a les 21.55, al programa “Sense ficció”, de TV3, tracta sobre un descobriment paleontològic excepcional: l’esquelet d’un dinosaure pròxim en el temps a l’extinció d’aquests animals, fa 69 milions d’anys. Una troballa que altera la percepció de com eren els últims dinosaures d’Europa, i que deixa un gran ventall d’incògnites als paleontòlegs.

A l’acte, on es farà una presentació i s’emetrà en primícia “L’últim gegant d’Europa”, assistirà Àngel Galobart, director del Departament del Mesozoic de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont i director del Museu d’Isona i Conca Dellà; Bernat Vila, paleontòleg de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont; Montse Armengou, directora del programa “Sense ficció”, de TV3; Oriol Cortacans, director de Batabat, i Constante Aranda, alcalde d’Isona.

El documental, un treball de Jordi Portals, produït per TV3 amb la col·laboració de Batabat, està basat en una investigació de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont, i té el suport de la FECYT, i la col·laboració de l’Ajuntament d’Isona i Conca Dellà i la Diputació de Lleida.


“L’últim gegant d’Europa”




La Conca de Tremp, al sud dels Pirineus, és un paradís per als paleontòlegs perquè és un dels pocs llocs on s’han descobert restes dels últims dinosaures que van habitar la Terra i perquè, a més, també s’hi han trobat ossos, ous i petjades. “L’últim gegant d’Europa” explica la història de la troballa d’un esquelet de dinosaure de gran mida que va viure al sud dels Pirineus fa 69 milions d’anys, poc abans de l’impacte del meteorit que va provocar l’extinció d’aquests animals.

Cada resta trobada es converteix en la peça d’un trencaclosques que acabarà encaixant o no, donant respostes i provocant noves preguntes. Aquest treball segueix els avenços de l’equip científic que estudia les restes extraordinàries d’aquest titanosaure en una mena de thriller paleontològic que inclou recreacions i efectes 3D.

Així mateix, el documental també se centra en la recerca que fa el paleontòleg Bernat Vila, un dels directors de l’excavació d’Orcau, del quadern de camp del paleontòleg alemany Walter Kühne, qui va localitzar les primeres restes l’any 1995. La llibreta on Kühne apuntava tots els detalls de l’excavació, desapareguda durant més de seixanta anys, pot contenir informació molt valuosa, però localitzar-la sembla, d’entrada, una tasca impossible.

En aquest descobriment tot és excepcional, pel fet de trobar un esquelet de dinosaure i perquè les mides d’aquest fan plantejar-se als científics si es tracta del més gran descobert mai a Europa (només el coll feia cinc metres de longitud). També perquè amb una antiguitat de 69 milions d’anys, se situa molt a prop del moment de l’extinció, un període difícil d’estudiar per la manca de restes d’aquests animals. La majoria d’esquelets trobats fins ara, als Estats Units i Sud-amèrica, pertanyen al període juràssic o al cretaci inferior, és a dir, fa entre 200 i 100 milions d’anys. Per aquest motiu, el fòssil de dinosaure descobert al jaciment d’Orcau és únic.




Un dels fils conductors del documental és el treball dels paleontòlegs per respondre a totes les incògnites científiques que es plantegen. Quina mida feia? Com menjava? A quina espècie pertany aquest dinosaure que és tan diferent dels que s’han trobat fins ara? Preguntes que es multipliquen i que condueixen els experts a una conclusió espectacular: l’esquelet correspon a una nova classe de dinosaure.

“L’últim gegant d’Europa” dona a conèixer un dinosaure fins ara desconegut al qual haurà que posar nom, i que ajudarà a saber una mica més bé com eren i com van viure aquests animals fascinants que van dominar la Terra durant 160 milions d’anys.
Categories: Notícies
Escrit per: Sense ficció
Les jornades de reflexió Fòrum 10 Comunicació, organitzades per Ràdio Puig-reig, estan dedicades al tema de “La postveritat”. Aquest any, l’edició se celebra els dies 4, 10, 17 i 22 a la sala d’actes Dr. Llaverias de Puig-reig.

El divendres 17 de novembre, a les 21.00, Montse Armengou, periodista i directora del programa de TV3 “Sense ficció”, i Carles Solà, director de l’espai “30 minuts”, tractaran el tema “La postveritat als mitjans de comunicació”. Montse Armengou exposarà les investigacions històriques que han posat al descobert el “fake” que la dictadura franquista només va ser dura al principi o que després de la mort del dictador Franco no hi va haver violacions dels drets humans.

Les sessions seran moderades per Josep Genescà, periodista, director de Ràdio Puig-reig i coordinador de Fòrum10 Comunicació, i es podran seguir en directe per Ràdio Puig-reig. L’entrada és gratuïta.

Més informació, aquí.








Categories: Notícies
Escrit per: Sense ficció
L’aventura d’Albert Adrià en el seu esforç per construir i construir-se a si mateix, per alliberar-se del pes del seu germà Ferran Adrià i de la marca que el va ajudar a convertir-se en sinònim de creativitat culinària, El Bulli.

Coproduït per TV3, pròximament s’emetrà a “Sense ficció”


Albert Adrià té tots els ingredients d'un geni creatiu. Amb el seu germà Ferran va dur a terme la revolució gastronòmica més gran de la història. El Bulli va canviar la forma que la gent entenia el món de la gastronomia, i per això avui el cognom Adrià és sinònim de creativitat i excel·lència.

“Constructing Albert” s’ha enregistrat durant els darrers quatre anys en els quals Albert Adrià ha construït elBarri, un innovador circuit gastronòmic a Barcelona format per sis restaurants que ja acumula diverses estrelles Michelin. El documental culmina amb l’obertura el mes de gener de l’Enigma, el seu projecte personal d’alta cuina.





El “big bang” creatiu a nivel gastronòmic que va significar elBulli va sorgir de la ment de dos germans criats a l’Hospitalet. Des de llavors el nom Adrià és sinònim de creativitat. La cara visible d’aquell laboratori d’innovació a la cuina va ser en Ferran, i la desconeguda l’Albert, el seu germà petit, batejat per la revista “Time” com “l’arma secreta d’El Bulli”. L’Albert fugia de qualsevol protagonisme mediàtic. Per això, després de 33 anys d’exitosa carrera professional la distinció més rellevant que va aconseguir és la de ser “el cuiner més infravalorat del món”.




Dos anys després del tancament d’El Bulli, l’Albert s’endinsa en una nova i transformadora aventura creativa. Al Paral·lel, a la ciutat de Barcelona, construeix un circuit gastronòmic: sis restaurants únics units pel seu segell personal. En el centre d’aquest univers batejat amb el nom d’elBarri es troba el restaurant Tickets, que ha obtingut la seva primera estrella Michelin en elevar la tapa a l’alta gastronomia; Bodega 1900, un homenatge a la vermuteria de tota la vida; el Pakta, una fusió perunojaponesa; Hoja Santa i Niño Viejo, dues formes diferents d’immersió en la millor cuina mexicana, i l’Enigma, el restaurant que Albert pretén situar entre els 10 millors del món.

El documental és una producció de Trueday Films, en coproducció amb Televisió de Catalunya i Alexandra Film i la participació d’Estrella Damm, Lavazza, l’Institut Català d’Indústries Culturals i l’Estonian Film Institut. La “première” mundial va tenir lloc a la secció “Culinary Zinema” del Festival de Cinema de Sant Sebastià 2017.

Projeccions
La nit de l’estrena a Barcelona, el dimecres 15 de novembre, els Cinemes Girona posen a la venda entrades de cinema amb sopar en tres restaurants d’elBarri, el projecte gastronòmic d’Albert Adrià. De moment, s’han exhaurit els sopars al Pakta. El dijous 16 de novembre s’estrena al cinema Rambla de l’Art de Cambrils, a les 20.30.








Més informació
Web
http://www.constructingalbert.com/

Dirigit per Laura Collado i Jim Loomis.


Categories: Notícies
Escrit per: Sense ficció



El 29 de març d’enguany va morir Enric Pubill i Arnó (Barcelona, 1930-2017), a l’edat de 86 anys. Va ser militant del PSUC, president de l'Associació Catalana d’Expresos Polítics del Franquisme i del Consell de Participació del Memorial Democràtic. Aquestes dues entitats volen retre homenatge a la seva figura i a tots els presos polítics del franquisme. L’acte constarà de dues parts; una primera dedicada al record d’Enric Pubill i una segona a l’obra “A voz ahogada”, de la companyia Apunta Teatre. Es tracta d'una obra de teatre que recorda els presos polítics del franquisme i relata el dia a dia al Penal de Burgos, una de les presons més terribles del franquisme. L’obra es basa en el testimoni del poeta republicà represaliat Marcos Ana, i també de presos polítics catalans que van compartir el seu captiveri, Lluís Martí Bielsa , Joan García Tristany, Enric Pubill, i de l'Antònia Jover, nascuda en tre reixes com a filla de presa política. Dirigida per Ivan Campillo, que també l’interpreta juntament amb Mireia Clemente, Ramon Godino, Jordi Martí i Raül Tortosa.


L’acte tindrà lloc el divendres 27 d’octubre a en el Casino de l’Aliança del Poblenou (Rambla del Poblenou, 42), a les 20.00.
L’activitat és gratuïta però cal demanar entrada per correu electrònic
memorialdemocratic@gencat.cat o bé per telèfon 93 634 73 68

Més informació aquí.

Categories: Notícies
Escrit per: Sense ficció
La periodista i directora Montse Armengou participa el 25 d’octubre en la primera conferència del cicle “Tardes d’història, tardes de literatura”, amb motiu de la celebració del Dia de la Biblioteca organitzada per la Biblioteca Municipal d’Eivissa. Amb el títol "Repressió franquista contra les dones: l'oblit dins l'oblit", la periodista repassarà treballs documentals com “Els nens perduts del franquisme”, Premi Nacional de Periodisme de Catalunya l'any 2002, “Les fosses del silenci”, “Torneu-me el fill!” i “Els internats de la por”, en què va tractar la repressió franquista envers les dones per qüestions de gènere i els abusos sexuals i sobre la maternitat que es va exercir.

La sessió complementa les activitats programades amb motiu del centenari del naixement de l’escriptora Tomasa Cuevas (1917 – 2007), autora d’una trilogia sobre les dones a les presons del règim franquista editada. Ella mateixa va ser una d’aquelles dones empresonades i un dels testimonis del documental “Els nens perduts del franquisme” (2002), de Montse Armengou i Ricard Belis.



“Els nens perduts del franquisme” (1a part, 2002)




“Els nens perduts del franquisme” (2a part, 2002)




“Les fosses del silenci” (1a part, 2003)




“Les fosses del silenci” (2a part, 2003)












Categories: Notícies
Escrit per: Sense ficció
El programa de la IV Jornada de prevenció i d’atenció a adolescents en risc que organitza Amalgama-7 inclou la projecció d’“Adopcions, 18 anys després”, un treball dirigit per Josep Rovira estrenat a TV3 dins el programa “Sense ficció” de TV3.

Tant el documental com la jornada se centren en els perfils, les característiques i les inquietuds que manifesten els infants que van ser adoptats majoritàriament a finals dels anys 90 i que ara són majors d’edat.

La jornada tindrà lloc el 19 d’octubre a l’Auditori de Cosmocaixa Barcelona. Hi participaran representats dels àmbits de l’educació, els serveis socials, entitats del Tercer Sector i professionals de la psicologia i la psiquiatria.


“Adopcions, 18 anys després”




L’adopció és tan antiga com la mateixa humanitat, s’ha practicat tota la vida, però fa uns anys a Catalunya hi va haver un autèntic fenomen social en disparar-se el nombre de famílies que iniciaven els tràmits per adoptar un fill. La demanda va ser tan gran que, més enllà de l’adopció al propi territori, es van obrir vies fins aleshores gairebé inexistents amb països molt distants geogràficament i culturalment, amb un resultat aproximat d’uns setze mil nens i nenes afillats per famílies catalanes.

Coincidint amb tot això, l’any 1995 la cadena britànica Channel 4 havia emès el documental “Cambres de la mort”, sobre les tràgiques conseqüències de la política del fill únic iniciada a la Xina a finals dels anys setanta. La difusió, que es va fer en televisions d’arreu del món -entre elles en el programa “30 minuts de TV3- va generar un gran escàndol internacional i un extens debat sobre abandonaments i adopcions.




El documental “Adopcions, 18 anys després”, una producció pròpia de TV3 dirigida pel periodista Josep Rovira, entrevista una vintena de nois i noies adoptats de diversos països de procedència i també nascuts a Catalunya. Arribats a la majoria d’edat, han deixat enrere l’adolescència, una de les etapes més difícils de la formació de la personalitat i han pres consciència de la seva realitat i dels motius pels quals van ser abandonats.

Han entrat en l’edat adulta, tenen veu pròpia i són capaços d’expressar davant de la càmera -un per un o en grup- els sentiments més íntims i les pors que els provoca conèixer aquest traumàtic episodi de les seves vides. Alguns han viatjat als països o llocs on van néixer, altres han tingut accés als documents que expliquen el seus orígens i els motius pels quals van ser abandonats, i molts prefereixen no saber-ho.

El seu és un discurs clar i contundent que, en alguns casos, pot arribar fins i tot a impressionar les famílies adoptives, que generalment tenen la creença que les conseqüències d’aquestes experiències sovint dramàtiques s’acaben amb el simple pas dels anys. Alguns d’ells conviuen bé amb la seva realitat; en canvi, d’altres, en situacions més complicades, han hagut de demanar ajut a entitats especialitzades en assistència psicològica. El documental no consulta ni les famílies ni experts en adopció; ha volgut centrar tot l’interès en el testimoni d’aquesta vintena de nois i noies, que parlen en primera persona d’una història personal que reclamen com a pròpia, sigui bona o dolenta.

Dirigit per Josep Rovira.
Categories: Notícies
Escrit per: Sense ficció
“Torneu-me el fill!” (2011) de Montse Armengou i Ricard Belis és un treball d’investigació que va provar com el règim franquista va permetre l’apropiació de nens i les adopcions irregulars els anys 60 i 70. El dijous 19 d’octubre es projecta a la jornada “Niñ@s desaparecid@s, mujeres silenciadas” que organitza la Càtedra UNESCO de Ciutadania, Convivència i Pluralisme de la Universitat Pública de Navarra. En Ricard Belis participarà en el debat posterior via skype. La jornada recull també el cas de nens robats a altres països com l’Argentina i la República d’Irlanda.

El mateix dia, Montse Armengou participa en una taula rodona sobre nens robats durant el franquisme i els primers anys de la democràcia que organitza la Secció de Drets Humans de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Madrid.

Montse Armengou i Ricard Belis són autors també dels documentals i els llibres “Els nens perduts del franquisme” i “Els internats de la por”.





Centenars de persones van denunciar la “desaparició” del seu fill nounat als anys 60 i 70


Nadons que “morien” en el part, mares adoptives que simulaven l’embaràs amb un coixí, nens “a la carta” per 200.000 pessetes, partides de naixement falsificades... Pràctiques habituals als anys 60 i 70 que han denunciat centenars d’afectats.

Al principi el franquisme va propiciar el robatori de nens com a eina de repressió política. Separar els fills dels seus pares “rojos” era una manera de depurar la raça i crear bons espanyols. Més endavant, la repressió va adquirir un caire moral. Entitats d’adopció, institucions religioses, metges i advocats decidien que una dona soltera no era apta com a mare i sempre hi hauria una família cristiana i com cal per adoptar aquell nadó. Aviat va acabar sent un negoci en què no es dubtava a enganyar uns pares dient que el nadó havia mort i vendre’l en les xarxes d’adopció.

Tothom hi va acabar guanyant, menys les mares i els fills, que es van trobar amb uns destins robats per sempre més.


nullnull


Equip
Un documental de Montse Armengou i Ricard Belis
Fotografia: Carles de la Encarnación
Producció: Tona Julià i Jordi Campàs
Documentació: Maribel Serra
Muntatge: M. Josep Tubella
2011



Categories: Notícies
Escrit per: Sense ficció
Montse Armengou conduirà la intervenció de Felipe Moreno a la xerrada “Drets humans i memòria històrica: eines per a la pau”. Moreno, coordinador per a Catalunya i les Balears de la querella argentina pels crims del franquisme, és un destacat activista per la recuperació de la memòria històrica a l’estat espanyol. Per la seva militància antifranquista va ser torturat per Juan Carlos González Pacheco –“Billy el Niño”.



Felipe Moreno


Montse Armengou ha dirigit juntament amb Ricard Belis diversos documentals que han posat al descobert aspectes desconeguts de la repressió franquista, com “Els nens perduts del franquisme”, “Torneu-me el fill”, “Avi, et trauré d’aquí”, “Els internats de la por”, etc.

Dilluns, 2 d’octubre, 19.00, al CC Sant Jordi-Ribera Baixa, el Prat de Llobregat.

Més informació a:
http://www.elprat.cat/la-ciutat/guia-agenda/drets-humans-i-memoria-historica-eines-la-pau



Següent