Categories: Notícies
Escrit per: Sense ficció
El documental "Las cloacas de Interior", emès dins el programa "Sense ficció" de TV3, amplia els drets d'emissió digital a tot el món, que al principi estaven restringits a Catalunya. El dia de l’estrena va obtenir un resultat històric d'audiència, amb una mitjana de 766.000 espectadors i una quota del 30,1%.

“Las cloacas de Interior”, una producció de Mediapro dirigida per Jaume Roures, és el resultat de nou mesos de feina d’investigació i anàlisi, que acaben destapant per primera vegada les maniobres ocultes del Ministeri de l’Interior.





"Las cloacas de Interior" ja es pot veure per internet des de qualsevol indret. Els drets d'emissió digital s'han ampliat a tot el món, i així queden resoltes les dificultats per veure el documental que, d'entrada, estaven restringits a Catalunya. La política de negociació de drets digitals de TV3 intenta garantir la màxima difusió dels continguts i, sempre que es pot, els vídeos estan disponibles per a tot el món.

El documental "Las cloacas de Interior", que es va emetre el dimarts 18 de juliol dins del programa "Sense ficció" de TV3, va ser líder indiscutible d'audiència dimarts. En total, 1.248.000 persones van veure el programa en algun moment de la seva emissió, que va arribar als 766.000 espectadors de mitjana i a un 30,1% de quota de pantalla. Els espectadors que no el van poder veure aleshores, van tenir una nova oportunitat per recuperar aquesta producció de Mediapro, dirigida per Jaume Roures, dissabte passat. Llavors va aconseguir 232.000 espectadors i un 12,8 de quota de pantalla.



Més informació sobre el documental “Las cloacas de Interior”.




Categories: Notícies
Escrit per: Sense ficció
Amb aquest material, esdevindrà l’arxiu històric de testimonis orals més gran d’Europa


La Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals ha cedit al Banc Audiovisual de Testimonis del Memorial Democràtic al voltant de 1.000 entrevistes a testimonis de la Guerra Civil Espanyola i la dictadura franquista. Amb aquesta incorporació serà l’arxiu d’història oral més gran d’Europa i tindrà accés públic en línia.
Els periodistes Montse Armengou i Ricard Belis de TV3 van treballar amb el Memorial Democràtic per dissenyar i posar en marxa aquest arxiu.





La CCMA ha cedit al Memorial Democràtic imatges d’unes 1000 entrevistes a testimonis que van viure en primera persona la Guerra Civil i la dictadura franquista, les quals han estat gravades i utilitzades parcialment per a la producció de diversos programes dels canals de la Corporació. Les imatges s’incorporaran al Banc Audiovisual de Testimonis del Memorial Democràtic, un arxiu d’història oral a través d’entrevistes i que, amb aquesta incorporació, serà el més gran d’Europa.

Aquestes entrevistes són un testimoni de primera mà de fets de la història recent de Catalunya que donen forma a un arxiu de fonts orals de referència, tant per a investigadors interessats en el segle XX, com per a estudiants que treballen el passat recent o per a un públic general que busca conèixer la història.

En la seva intervenció, el conseller Romeva ha apuntat que “amb aquest conveni ens consolidem com a referent europeu en matèria de preservació i difusió de la memòria democràtica” i ha comparat l’arxiu català de fonts orals amb arxius de memòria amb reconeixement internacional com Yad Vashem a Israel, o la USC Shoah Foundation Institute for Visual History and Education als Estats Units. Ha afegit que “és un deure dels estats preservar i difondre la pluralitat de memòries, per això ens en fem càrrec nosaltres mateixos”.



Banc Audiovisual de Testimonis

El Memorial Democràtic és l’entitat responsable del Banc Audiovisual de Testimonis, un arxiu d’història oral a través d’entrevistes, que recull la pluralitat de les memòries de la història recent de Catalunya i que fa un tractament innovador en la catalogació i la difusió d’aquests materials audiovisuals. Actualment disposa del principal arxiu d’història oral online de l’Estat i el segon d’Europa. Amb la incorporació dels fons d’entrevistes de la CCMA, esdevé el primer d’Europa.

Actualment, el Banc Audiovisual de Testimonis compta amb gairebé un miler de testimonis, dels quals 421 estan publicats online. Amb la incorporació dels fons d’entrevistes de la CCMA es doblaran aquestes xifres, esdevenint el primer d’Europa.

La llavor del Banc Audiovisual es va posar l’any 2008, quan els periodistes de TV3 Montserrat Armengou i Ricard Belis van treballar conjuntament amb el Memorial Democràtic per dissenyar i posar en marxa aquest important arxiu audiovisual de testimonis del període 1931-1980, únic a tot l'estat espanyol.

Aquest acord implica, a partir d’ara, un treball conjunt intens entre el Banc Audiovisual de testimonis del Memorial i el Departament de Documentació de TV3, que ha catalogat i digitalitzat les entrevistes originals de testimonis que han participat en els programes històrics realitzats a la televisió pública al llarg de les seves emissions. Gràcies a la catalogació ja feta, el traspàs d’aquest documentació es podrà fer efectiva de forma ràpida i eficient, un cop obtingudes les autoritzacions pertinents. El Banc de Testimonis suposarà una plataforma més àmplia de difusió del patrimoni audiovisual de Catalunya que afavorirà el coneixement i la investigació de la nostra història.

L’acord s’emmarca en la missió de promocionar i de difondre la cultura que té la CCMA, a través de la col·laboració amb aquelles institucions que treballen per al foment de la cultura, l’educació, la creació i la innovació.


El Memorial Democràtic

El Memorial Democràtic és una institució pública que té com a missió la recuperació, la commemoració i el foment de la memòria democràtica a Catalunya (1931-1980), en concret de la Segona República, la Generalitat republicana, la Guerra Civil, la dictadura franquista, l’exili, l’oposició democràtica i la transició política.
Categories: Notícies
Escrit per: Sense ficció
EMISSIÓ: Dimarts 23 a TV3 (00.25) i dimecres al 33 (22.52)

Les últimes setmanes el Valle de los Caídos ha estat notícia arran de l’aprovació al Congrés dels Diputats d’una moció de censura que reclama la retirada de les restes de Franco, l’autorització per primera vegada d’un jutge per exhumar les restes mortals de dues persones afusellades durant la Guerra Civil Espanyola i la insistència de l’ONU al govern espanyol per donar prioritat a aquestes exhumacions i replantejar-se el Valle de los Caídos.
El documental “Avi, et trauré d’aquí!” (2013), es una producció pròpia de Televisió de Catalunya dirigida per Montse Armengou i Ricard Belis. Es va estrenar al programa “Sense ficció” i els últims mesos s’ha projectat en diverses universitats dels Estats Units.


El documental “Avi, et trauré d’aquí” mostra la lluita dels familiars dels milers de republicans enterrats al Valle de los Caídos per recuperar-ne els cossos i deixa al descobert el dispositiu que va posar en marxa el règim franquista per omplir de víctimes de la Guerra Civil el nou mausoleu, obrint i profanant tombes per tot l’Estat sense demanar permís als familiars. Dimarts 23 de maig es reemet a TV3 a les 00.25, després de la nit especial “Veritats de mentida” sobre la postveritat. L’endemà, dimecres 24 de maig, es podrà veure al 33 a les 22.52.




"Avi, et trauré d’aquí!” va ser la promesa i la lluita d’en Joan Pinyol, nét d’un republicà que va ser exhumat de la fossa on estava enterrat i portat per força al Valle de los Caídos, sense el coneixement ni el consentiment dels seus familiars.

Inaugurat el 1959 i presentat com un monument a la reconciliació, el règim franquista no va dubtar a profanar tombes i fosses de víctimes de la Guerra Civil –nacionals i republicans- per farcir aquell immens mausoleu. El Valle de los Caídos s’ha convertit en la fossa comuna més gran d’Espanya.

Molts familiars lluiten per poder treure les restes dels seus parents del Valle i enterrar-los prop de casa. Però les dificultats, tant tècniques com de voluntat política, són moltes. Per aquest afectats, que el seu avi o pare reposi al costat de Franco és un greuge que va causar la dictadura i que la democràcia encara no ha reparat.



Joan Pinyol amb el seu fill al Cementiri de Capellades, on li agradaria que estiguessin enterrades les restes del seu avi.




El Valle de los Caídos, paradigma de la memòria històrica

L’11 de maig, el Congrés dels Diputats va aprovar una moció que reclama la retirada de les restes de Franco del Valle de los Caídos, amb l’abstenció del PP. Tot i que la iniciativa tiri endavant, no és d’obligat compliment per al govern de Mariano Rajoy. Dies després, el relator especial per a la promoció de la veritat, la justícia, la reparació i les garanties de no repetició de l'ONU, Pablo de Greiff, va insistir al govern espanyol que havia d’atendre urgentment les reclamacions de les víctimes de la Guerra Civil i el règim franquista. En un comunicat, assenyalava la importància de donar prioritat a les exhumacions, a replantejar-se el Valle de los Caídos i a anul·lar les sentències arbitràries del franquisme. Ja fa tres anys que l’ONU va criticar Espanya pel tractament de les víctimes del franquisme i la Guerra Civil i la gestió de la memòria històrica.

També aquest mes de maig, un jutge ha autoritzat la primera exhumació per la via civil al Valle de los Caídos, perquè les restes mortals de dos afusellats durant la Guerra Civil siguin lliurades a la seva neta. Es tracta del seu avi i el oncle avi, afusellats a Calataiud el 1936 i traslladats al Valle de los Caídos.



Trasllat de restes al Valle de los Caídos.



“Avi, et trauré d’aquí” es projecta als Estats Units

Els últims mesos, el documental s’ha projectat als Estats Units en diverses ocasions. El 14 de febrer es va veure al NYU King Juan Carlos I Center amb la presència de Montse Armengou, autora del documental juntament amb en Ricard Belis, i posteriorment, a la Universitat de Berkeley (Califòrnia), la Universitat de North Carolina, la Universitat de Minnesota i la Universitat de Califòrnia (UCLA, a Los Angeles).

La directora i periodista Montse Armengou ha impartit el seminari “El documental com a eina de recuperació de la memòria històrica” a la NYU, la Universitat de Nova York, on també ha organitzat el cicle de conferències “Víctimes del franquisme: una reparació que mai arriba”, amb la participació entre d’altres del relator de l’ONU Pablo de Greiff, el president d’Amnistia Internacional Espanya Esteban Beltran o el periodista de The New Yorker Jon Lee Anderson.

També ha presentat la conferència “El documental d’investigació com a eina de reparació de les víctimes del franquisme. Memòria històrica i manca de polítiques públiques a Espanya” i ha fet projeccions de documentals com “Pòlio, crònica d’una negligència” o “Els internats de la por” a les universitats de Yale, Massachusetts, North Caroline, James Madison (Virgínia), Merced i Fullerton (Califòrnia).




Cementiri de Lodosa. L’any 1980 un grup de pobles de Navarra va aconseguir treure 133 cossos del Valle de los Caídos, els únics que han sortit mai del mausoleu.



Trajectòria d’“Avi, et trauré d’aquí”

“Avi, et trauré d’aquí!” es va estrenar al programa “Sense ficció” el 19 de març de 2013 amb un rècord d'audiència de 541.000 espectadors i va ser guardonat amb el premi Josep Maria Planes de periodisme d'investigació. És una de les tres pel·lícules que el 2014 van integrar la secció “Sense ficció” del festival DocsBarcelona, programada amb motiu del cinquè aniversari del programa, i posteriorment va participar a DocsBarcelona + Medellín.

Des de la seva estrena, s’ha projectat a Madrid, Badajoz, Navarra, Catalunya (Fornells de la Selva) o Còrcega. El 2013, va ser recollit pels membres d’un Grup de Treball de Desaparicions Forçades de les Nacions Unides que va visitar Barcelona, juntament amb “Torneu-me el fill”, també dirigit per Montse Armengou i Ricard Belis..



PREMIS
Josep Maria Planes de periodisme d'investigació, 2014


FESTIVALS
DocsBarcelona, Festival Internacional de Cinema Documental de Barcelona, 2014
DocsBarcelona + Medellín, Festival Internacional de Documentals DocsBarcelona+Medellín, 2014
Memorimage, Festival Internacional de Cinema de Reus, 2013


Dirigit per Montse Armengou i Ricard Belis.




Categories: Notícies
Escrit per: Sense ficció
El dilluns 13 de març, a les 19.30, emmarcada dins de la Nit Solidària Vall d’Hebron, es fa la preestrena al Cinemes Bosque de Barcelona del documental “Jarabe contra el cáncer”. El treball, dirigit per Albert Solé i coproduït per Minimal Films, TV3 i Movistar, explica la lluita del cantant Pau Donés contra aquesta malaltia, alhora que mostra l’univers de l’Hospital de la Vall d’Hebron.

Pau Donés i Albert Solé van treballar durant mesos en col·laboració amb el Vall d’Hebron Barcelona Hospital Campus en la realització d’aquest documental que ara s’estrena i que vol ser un retrat de la lluita del cantant contra el càncer de còlon, que se li va diagnosticar l’agost del 2015 i, alhora, una fotografia de com és el dia a dia dels pacients i professionals que conviuen amb aquesta malaltia.




En aquesta producció, Pau Donés va decidir donar visibilitat als tractaments a què era sotmès i a les seves pròpies reflexions amb l'objectiu de desestigmatitzar la malaltia i transmetre un missatge positiu. La seva vida, com la de tots els pacients, va canviar radicalment. Ara està pautada pels controls, les cirurgies i les sessions de quimioteràpia que rep periòdicament a l'hospital Vall d'Hebron de Barcelona, un dels més actius en oncologia. Però tot això no li impedeix continuar la seva activitat diària i, fins i tot, ha preparat un nou disc, un llibre i una nova gira.

A més, a través de l'experiència del Pau, a la qual se suma la de dos pacients més, el Marc Pairó i la Meritxell Jané, i la d'una infermera, la Carolina Buendia, el documental mostra com es mou l'univers de metges, investigadors, infermeres, personal tècnic i administratiu d'una gran ciutat sanitària.




La preestrena, organitzada per la Conselleria de Salut, l’Hospital de la Vall d’Hebron i Minimal Films, es farà dilluns, 13 de març, dins la Nit Solidària Vall d’Hebron. La projecció del documental està oberta al públic en general, que ja pot comprar les entrades al preu de 12 € al web del Grup Balañá i a les taquilles del cinema, i tota la recaptació anirà destinada a la lluita contra el càncer al Vall d’Hebron Barcelona Hospital Campus.

A l’acte hi assistirà el conseller de Salut, Toni Comín; l’adjunt a la direcció i director de continguts i programes de TV3, Sígfrid Gras; el director del programa “Sense ficció”, Joan Salvat; el director del documental, Albert Solé; els seus protagonistes, Marc Pairó, Meritxell Jané i Carol Buendía, i molts dels metges i infermeres que també hi participen. Per problemes d’agenda, en Pau Donés no podrà assistir-hi.

“Jarabe contra el cáncer” s’emetrà al programa “Sense ficció” del 21 de març.
Categories: Notícies
Escrit per: Sense ficció
El documental és una producció pròpia de Televisió de Catalunya dirigida per Montse Armengou i Ricard Belis estrenada el 2013 al programa “Sense ficció”. “Avi, et trauré d’aquí!” mostra la lluita dels familiars dels milers de republicans enterrats al Valle de los Caídos per recuperar-ne els cossos i deixa al descobert el dispositiu que va posar en marxa el règim franquista per omplir de víctimes de la Guerra Civil el nou mausoleu, obrint i profanant tombes per tot l’Estat sense demanar permís als familiars.
Dimarts 14 de febrer es projecta a la universitat de Nova York, al NYU King Juan Carlos I Center, amb la presència de Montse Armengou.






El dimarts 14 de febrer es projecta "Avi, et trauré d’aquí!” al NYU King Juan Carlos I Center amb la presència de Montse Armengou, autora del documental juntament amb en Ricard Belis. La directora imparteix actualment el seminari “Documental i la recuperació de la memòria històrica” a la NYU, la Universitat de Nova York, a King Juan Carlos Chair in Spanish Culture and Civilization, on també presentarà conferències i taules rodones al voltant del seu treball.



Trasllat de restes al Valle de los Caídos.



"Avi, et trauré d’aquí!” va ser la promesa i la lluita d’en Joan Pinyol, nét d’un republicà que va ser exhumat de la fossa on estava enterrat i portat per força al Valle de los Caídos, sense el coneixement ni el consentiment dels seus familiars.

Inaugurat el 1959 i presentat com un monument a la reconciliació, el règim franquista no va dubtar a profanar tombes i fosses de víctimes de la Guerra Civil –nacionals i republicans- per farcir aquell immens mausoleu. El Valle de los Caídos s’ha convertit en la fossa comuna més gran d’Espanya.

Molts familiars lluiten per poder treure les restes dels seus parents del Valle i enterrar-los prop de casa. Però les dificultats, tant tècniques com de voluntat política, són moltes. Per aquest afectats, que el seu avi o pare reposi al costat de Franco és un greuge que va causar la dictadura i que la democràcia encara no ha reparat.




Joan Pinyol amb el seu fill al Cementiri de Capellades, on li agradaria que estiguessin enterrades les restes del seu avi.



“Avi, et trauré d’aquí!” es va estrenar al programa “Sense ficció” el 19 de març de 2013 amb un rècord d'audiència de 541.000 espectadors i va ser guardonat amb el premi Josep Maria Planes de periodisme d'investigació. És una de les tres pel·lícules que el 2014 van integrar la secció “Sense ficció” del festival DocsBarcelona, programada amb motiu del cinquè aniversari del programa, i posteriorment va participar a DocsBarcelona + Medellín.

Des de la seva estrena, s’ha projectat a Madrid, Badajoz, Navarra, Catalunya (Fornells de la Selva) o Còrcega. El 2013, va ser recollit pels membres d’un Grup de Treball de Desaparicions Forçades de les Nacions Unides que va visitar Barcelona, juntament amb “Torneu-me el fill”, també dirigit per Montse Armengou i Ricard Belis..



PREMIS
Josep Maria Planes de periodisme d'investigació, 2014


FESTIVALS
DocsBarcelona, Festival Internacional de Cinema Documental de Barcelona, 2014
DocsBarcelona + Medellín, Festival Internacional de Documentals DocsBarcelona+Medellín, 2014
Memorimage, Festival Internacional de Cinema de Reus, 2013


Dirigit per Montse Armengou i Ricard Belis.


Categories: Notícies
Escrit per: Sense ficció

El documental "To Kyma. Rescat al mar Egeu", una producció de La Kaseta Ideas Factory en coproducció amb Televisió de Catalunya dirigida per David Fontseca i Arantza Díez, ha estat escollit el millor moment televisiu de TV3 de l'any 2016 pels seus espectadors.




"To Kyma. Rescat al mar Egeu" és un treball colpidor filmat en el cor mateix del drama dels milers i milers de persones que arriben a l'illa grega de Lesbos, fugint desesperadament de la guerra, que el programa "Sense ficció" va estrenar el 26 de gener de l'any passat.



Categories: Notícies
Escrit per: Sense ficció
“Sense Ficció”, el programa dirigit i presentat per Joan Salvat que té com a principal objectiu emetre els documentals de producció pròpia que han marcat estil a TV3 i els millors documentals que es fan arreu del món, celebra el seu vuitè aniversari amb una actualització de la seva imatge.



L’adaptació als nous temps dona tot el protagonisme a l’ésser humà com a centre dels seus documentals i s’aprofita la tècnica del grafit per col·locar-lo en els carrers, pobles, places, vies, etc., del nostre país. Un nou disseny que afecta també el logotip –les sigles SF-- del programa.



En la seva naturalesa de finestra oberta a les millors produccions del gènere que ens permeten reflexionar sobre els grans reptes de la societat actual, “Sense ficció” és el primer espai d’aquesta mena que fa una televisió pública en la seva primera cadena i en horari de “prime time”.

El programa ha estat, un exercici més, un dels espais que han contribuït al liderat absolut de TV3 el 2016 per setè any consecutiu i s’ha esdevingut, després de vuit anys en antena, un dels grans programes de servei públic amb segell TV3 que també ha tingut el premi de la fidelitat de l’audiència.



N’és una mostra clara el fet que al llarg dels onze mesos en què el programa està en antena –exceptuant l’agost-- el 2016, ha situat un documental en el rànquing dels programes més vistos: al gener, “La cançó censurada” (420.000 espectadors; 13.1 de quota de pantalla); al febrer, “Suñol: un crit valent” (436.000, 13.5); al març, “Pilots” (427.000, 13.8); a l’abril, “Pastilla busca malaltia” (447.000, 14.4); al maig, “Xirinacs, a contracorrent” (353.000, 11.4); al juny, “On acaben els camins” (420.000, 13.9); el juliol, Ciutat salvatge” (290.000, 11.1); al setembre, “Sexe, maraques i chihuahues” ((458.000, 16,7); a l’octubre, “El viatge de l’Unai” (391.000, 13.8), al novembre, “Jo també vull sexe!” (402.000, 13.6), i al desembre, “La Sénia, el paradís perdut” (342.000, 11.4).


Categories: Notícies
Escrit per: Sense ficció
Els documentals "Priorat" i "Sexe, maraques i chihuahues", dues coproduccions de Televisió de Catalunya, han estat nominats al premi a Millor Pel·lícula Documental en els IX Premis Gaudí. Les nominacions es van donar a conèixer el dijous 29 de desembre en una lectura pública a l’Auditori de La Pedrera.

El dimarts 3 de gener de 2017 començarà la segona volta de votacions i la cursa definitiva pels guardons, que es lliuraran el diumenge 29 de gener a l’Auditori Fòrum-CCIB en una gala retransmesa per Televisió de Catalunya, dirigida per Lluís Danés i presentada per l’actor Bruno Oro.



"Priorat", una producció de Lastor Media i Un Capricho de Producciones en coproducció amb Televisió de Catalunya i dirigida per David Fernández de Castro, s'emet dimarts 3 de gener al programa "Sense ficció". El documental, sobre l’èpica història dels que ja són popularment coneguts com els “Cinc Magnífics” --René Barbier, Daphne Glorian-Solomon, Álvaro Palacios, Josep Lluís Pérez i Carles Pastrana, que, a principis dels anys vuitanta, van revolucionar el vi català--, ha estat guardonat el 2016 amb el Premi Ciutat de Reus i el Premi del Públic al Memorimage Festival Internacional de Cinema de Reus, i el Premi Vi Català en el Most Festival Internacional de Cinema del Vi i el Cava.



"Sexe, maraques i chihuahues", la pel·lícula documental sobre la increïble vida del músic Xavier Cugat, és una coproducció de Televisió de Catalunya amb Minimal Films i TVE dirigida per Diego Mas Trelles. El documental va ser estrenat al programa "Sense ficció" el passat 20 de setembre amb el webdoc “Sexe, maraques i chihuahues. La increïble vida de Xavier Cugat”, que proposa un recorregut interactiu per la prolífica vida del polifacètic músic a partir dels seus amors i ritmes caribenys. S’hi pot navegar de tres maneres diferents: descobrint les etapes seqüencials de la seva vida, a partir de les notes musicals que conformen la seva partitura personal --i que ens situen en anys significatius-- i explorant cada bloc relacionat amb un dels seus grans amors.
Categories: Notícies
Escrit per: Sense ficció

Alguns dels protagonistes del documental "Jo també vull sexe!", dirigit per Montse Armengou i Ricard Belis, van assistir de públic a La Marató de TV3 i Catalunya Ràdio, el diumenge 18 de desembre.



Montse Salat i els seus fills Xavi i Eduard, i Immaculada Hernández i Jordi Porta van passar pel plató 1 de TV3.



Després de 21 hores d’emissió en directe, 6 a Catalunya Ràdio i 15 a TV3, el marcador d’aquesta edició, dedicada a l’ictus i les lesions medul·lars i cerebrals traumàtiques, reflectia la quantitat de 8.490.607 euros.
Categories: Notícies
Escrit per: Sense ficció
El documental “La Granja del pas”, dirigit per la directora i actriu Sílvia Munt i produït per Intent Produccions en coproducció amb Televisió de Catalunya, ha rebut dos guardons en dos festivals que han tingut lloc a Marsella: el Grand Prix de documental en el 20è PriMed i el de millor documental al Cinehorizontes.




“La Granja del pas” ens mostra una realitat d’on sorgeixen les preguntes més essencials, les profundes contradiccions d’una societat al límit de les seves forces, la necessitat de replantejar-se el futur i l’intens desig d’alliberar-se.

La Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH), associació i moviment ciutadà pel dret a l’habitatge digne sorgit el febrer del 2009, té a Sabadell el seu lloc de reunió en l’anomenada Granja del pas, una antiga masia recuperada per a la ciutat. Des d’aleshores, s’hi han reunit setmanalment centenars de persones per trobar solucions als seus problemes.



“La Granja del pas” és el fruit d’un any de convivència amb aquestes persones; una pel·lícula centrada en històries humanes. Sense veu en off, aquest és el relat emotiu i contundent d’una veritat que s’explica per si sola, de manera senzilla, honesta i directa. El dolorós camí, les experiències, les pors, però també l’alegria de tornar a creure en les pròpies forces dels autèntics rostres de la crisis.

La precarietat econòmica ens sacseja cada dia, però la fredor de les xifres no pot explicar, ni remotament, el patiment que estan suportant les persones que es troben en aquesta situació i, el que és més important encara, la transformació que en molts casos experimenten.

El documental, que va estar el guanyador també de la secció “Tiempo de Historia” a la Seminci de Valladolid 2015, es va estrenar al programa “Sense ficció” el 2 de febrer del 2016.

Següent