Categories: Notícies
Escrit per: Sense ficció
Les jornades de reflexió Fòrum 10 Comunicació, organitzades per Ràdio Puig-reig, estan dedicades al tema de “La postveritat”. Aquest any, l’edició se celebra els dies 4, 10, 17 i 22 a la sala d’actes Dr. Llaverias de Puig-reig.

El divendres 17 de novembre, a les 21.00, Montse Armengou, periodista i directora del programa de TV3 “Sense ficció”, i Carles Solà, director de l’espai “30 minuts”, tractaran el tema “La postveritat als mitjans de comunicació”. Montse Armengou exposarà les investigacions històriques que han posat al descobert el “fake” que la dictadura franquista només va ser dura al principi o que després de la mort del dictador Franco no hi va haver violacions dels drets humans.

Les sessions seran moderades per Josep Genescà, periodista, director de Ràdio Puig-reig i coordinador de Fòrum10 Comunicació, i es podran seguir en directe per Ràdio Puig-reig. L’entrada és gratuïta.

Més informació, aquí.








Categories: Notícies
Escrit per: Sense ficció
L’aventura d’Albert Adrià en el seu esforç per construir i construir-se a si mateix, per alliberar-se del pes del seu germà Ferran Adrià i de la marca que el va ajudar a convertir-se en sinònim de creativitat culinària, El Bulli.

Coproduït per TV3, pròximament s’emetrà a “Sense ficció”


Albert Adrià té tots els ingredients d'un geni creatiu. Amb el seu germà Ferran va dur a terme la revolució gastronòmica més gran de la història. El Bulli va canviar la forma que la gent entenia el món de la gastronomia, i per això avui el cognom Adrià és sinònim de creativitat i excel·lència.

“Constructing Albert” s’ha enregistrat durant els darrers quatre anys en els quals Albert Adrià ha construït elBarri, un innovador circuit gastronòmic a Barcelona format per sis restaurants que ja acumula diverses estrelles Michelin. El documental culmina amb l’obertura el mes de gener de l’Enigma, el seu projecte personal d’alta cuina.





El “big bang” creatiu a nivel gastronòmic que va significar elBulli va sorgir de la ment de dos germans criats a l’Hospitalet. Des de llavors el nom Adrià és sinònim de creativitat. La cara visible d’aquell laboratori d’innovació a la cuina va ser en Ferran, i la desconeguda l’Albert, el seu germà petit, batejat per la revista “Time” com “l’arma secreta d’El Bulli”. L’Albert fugia de qualsevol protagonisme mediàtic. Per això, després de 33 anys d’exitosa carrera professional la distinció més rellevant que va aconseguir és la de ser “el cuiner més infravalorat del món”.




Dos anys després del tancament d’El Bulli, l’Albert s’endinsa en una nova i transformadora aventura creativa. Al Paral·lel, a la ciutat de Barcelona, construeix un circuit gastronòmic: sis restaurants únics units pel seu segell personal. En el centre d’aquest univers batejat amb el nom d’elBarri es troba el restaurant Tickets, que ha obtingut la seva primera estrella Michelin en elevar la tapa a l’alta gastronomia; Bodega 1900, un homenatge a la vermuteria de tota la vida; el Pakta, una fusió perunojaponesa; Hoja Santa i Niño Viejo, dues formes diferents d’immersió en la millor cuina mexicana, i l’Enigma, el restaurant que Albert pretén situar entre els 10 millors del món.

El documental és una producció de Trueday Films, en coproducció amb Televisió de Catalunya i Alexandra Film i la participació d’Estrella Damm, Lavazza, l’Institut Català d’Indústries Culturals i l’Estonian Film Institut. La “première” mundial va tenir lloc a la secció “Culinary Zinema” del Festival de Cinema de Sant Sebastià 2017.

Projeccions
La nit de l’estrena a Barcelona, el dimecres 15 de novembre, els Cinemes Girona posen a la venda entrades de cinema amb sopar en tres restaurants d’elBarri, el projecte gastronòmic d’Albert Adrià. De moment, s’han exhaurit els sopars al Pakta. El dijous 16 de novembre s’estrena al cinema Rambla de l’Art de Cambrils, a les 20.30.








Més informació
Web
http://www.constructingalbert.com/

Dirigit per Laura Collado i Jim Loomis.


Categories: Notícies
Escrit per: Sense ficció



El 29 de març d’enguany va morir Enric Pubill i Arnó (Barcelona, 1930-2017), a l’edat de 86 anys. Va ser militant del PSUC, president de l'Associació Catalana d’Expresos Polítics del Franquisme i del Consell de Participació del Memorial Democràtic. Aquestes dues entitats volen retre homenatge a la seva figura i a tots els presos polítics del franquisme. L’acte constarà de dues parts; una primera dedicada al record d’Enric Pubill i una segona a l’obra “A voz ahogada”, de la companyia Apunta Teatre. Es tracta d'una obra de teatre que recorda els presos polítics del franquisme i relata el dia a dia al Penal de Burgos, una de les presons més terribles del franquisme. L’obra es basa en el testimoni del poeta republicà represaliat Marcos Ana, i també de presos polítics catalans que van compartir el seu captiveri, Lluís Martí Bielsa , Joan García Tristany, Enric Pubill, i de l'Antònia Jover, nascuda en tre reixes com a filla de presa política. Dirigida per Ivan Campillo, que també l’interpreta juntament amb Mireia Clemente, Ramon Godino, Jordi Martí i Raül Tortosa.


L’acte tindrà lloc el divendres 27 d’octubre a en el Casino de l’Aliança del Poblenou (Rambla del Poblenou, 42), a les 20.00.
L’activitat és gratuïta però cal demanar entrada per correu electrònic
memorialdemocratic@gencat.cat o bé per telèfon 93 634 73 68

Més informació aquí.

Categories: Notícies
Escrit per: Sense ficció
La periodista i directora Montse Armengou participa el 25 d’octubre en la primera conferència del cicle “Tardes d’història, tardes de literatura”, amb motiu de la celebració del Dia de la Biblioteca organitzada per la Biblioteca Municipal d’Eivissa. Amb el títol "Repressió franquista contra les dones: l'oblit dins l'oblit", la periodista repassarà treballs documentals com “Els nens perduts del franquisme”, Premi Nacional de Periodisme de Catalunya l'any 2002, “Les fosses del silenci”, “Torneu-me el fill!” i “Els internats de la por”, en què va tractar la repressió franquista envers les dones per qüestions de gènere i els abusos sexuals i sobre la maternitat que es va exercir.

La sessió complementa les activitats programades amb motiu del centenari del naixement de l’escriptora Tomasa Cuevas (1917 – 2007), autora d’una trilogia sobre les dones a les presons del règim franquista editada. Ella mateixa va ser una d’aquelles dones empresonades i un dels testimonis del documental “Els nens perduts del franquisme” (2002), de Montse Armengou i Ricard Belis.



“Els nens perduts del franquisme” (1a part, 2002)




“Els nens perduts del franquisme” (2a part, 2002)




“Les fosses del silenci” (1a part, 2003)




“Les fosses del silenci” (2a part, 2003)












Categories: Notícies
Escrit per: Sense ficció
El programa de la IV Jornada de prevenció i d’atenció a adolescents en risc que organitza Amalgama-7 inclou la projecció d’“Adopcions, 18 anys després”, un treball dirigit per Josep Rovira estrenat a TV3 dins el programa “Sense ficció” de TV3.

Tant el documental com la jornada se centren en els perfils, les característiques i les inquietuds que manifesten els infants que van ser adoptats majoritàriament a finals dels anys 90 i que ara són majors d’edat.

La jornada tindrà lloc el 19 d’octubre a l’Auditori de Cosmocaixa Barcelona. Hi participaran representats dels àmbits de l’educació, els serveis socials, entitats del Tercer Sector i professionals de la psicologia i la psiquiatria.


“Adopcions, 18 anys després”




L’adopció és tan antiga com la mateixa humanitat, s’ha practicat tota la vida, però fa uns anys a Catalunya hi va haver un autèntic fenomen social en disparar-se el nombre de famílies que iniciaven els tràmits per adoptar un fill. La demanda va ser tan gran que, més enllà de l’adopció al propi territori, es van obrir vies fins aleshores gairebé inexistents amb països molt distants geogràficament i culturalment, amb un resultat aproximat d’uns setze mil nens i nenes afillats per famílies catalanes.

Coincidint amb tot això, l’any 1995 la cadena britànica Channel 4 havia emès el documental “Cambres de la mort”, sobre les tràgiques conseqüències de la política del fill únic iniciada a la Xina a finals dels anys setanta. La difusió, que es va fer en televisions d’arreu del món -entre elles en el programa “30 minuts de TV3- va generar un gran escàndol internacional i un extens debat sobre abandonaments i adopcions.




El documental “Adopcions, 18 anys després”, una producció pròpia de TV3 dirigida pel periodista Josep Rovira, entrevista una vintena de nois i noies adoptats de diversos països de procedència i també nascuts a Catalunya. Arribats a la majoria d’edat, han deixat enrere l’adolescència, una de les etapes més difícils de la formació de la personalitat i han pres consciència de la seva realitat i dels motius pels quals van ser abandonats.

Han entrat en l’edat adulta, tenen veu pròpia i són capaços d’expressar davant de la càmera -un per un o en grup- els sentiments més íntims i les pors que els provoca conèixer aquest traumàtic episodi de les seves vides. Alguns han viatjat als països o llocs on van néixer, altres han tingut accés als documents que expliquen el seus orígens i els motius pels quals van ser abandonats, i molts prefereixen no saber-ho.

El seu és un discurs clar i contundent que, en alguns casos, pot arribar fins i tot a impressionar les famílies adoptives, que generalment tenen la creença que les conseqüències d’aquestes experiències sovint dramàtiques s’acaben amb el simple pas dels anys. Alguns d’ells conviuen bé amb la seva realitat; en canvi, d’altres, en situacions més complicades, han hagut de demanar ajut a entitats especialitzades en assistència psicològica. El documental no consulta ni les famílies ni experts en adopció; ha volgut centrar tot l’interès en el testimoni d’aquesta vintena de nois i noies, que parlen en primera persona d’una història personal que reclamen com a pròpia, sigui bona o dolenta.

Dirigit per Josep Rovira.
Categories: Notícies
Escrit per: Sense ficció
“Torneu-me el fill!” (2011) de Montse Armengou i Ricard Belis és un treball d’investigació que va provar com el règim franquista va permetre l’apropiació de nens i les adopcions irregulars els anys 60 i 70. El dijous 19 d’octubre es projecta a la jornada “Niñ@s desaparecid@s, mujeres silenciadas” que organitza la Càtedra UNESCO de Ciutadania, Convivència i Pluralisme de la Universitat Pública de Navarra. En Ricard Belis participarà en el debat posterior via skype. La jornada recull també el cas de nens robats a altres països com l’Argentina i la República d’Irlanda.

El mateix dia, Montse Armengou participa en una taula rodona sobre nens robats durant el franquisme i els primers anys de la democràcia que organitza la Secció de Drets Humans de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Madrid.

Montse Armengou i Ricard Belis són autors també dels documentals i els llibres “Els nens perduts del franquisme” i “Els internats de la por”.





Centenars de persones van denunciar la “desaparició” del seu fill nounat als anys 60 i 70


Nadons que “morien” en el part, mares adoptives que simulaven l’embaràs amb un coixí, nens “a la carta” per 200.000 pessetes, partides de naixement falsificades... Pràctiques habituals als anys 60 i 70 que han denunciat centenars d’afectats.

Al principi el franquisme va propiciar el robatori de nens com a eina de repressió política. Separar els fills dels seus pares “rojos” era una manera de depurar la raça i crear bons espanyols. Més endavant, la repressió va adquirir un caire moral. Entitats d’adopció, institucions religioses, metges i advocats decidien que una dona soltera no era apta com a mare i sempre hi hauria una família cristiana i com cal per adoptar aquell nadó. Aviat va acabar sent un negoci en què no es dubtava a enganyar uns pares dient que el nadó havia mort i vendre’l en les xarxes d’adopció.

Tothom hi va acabar guanyant, menys les mares i els fills, que es van trobar amb uns destins robats per sempre més.


nullnull


Equip
Un documental de Montse Armengou i Ricard Belis
Fotografia: Carles de la Encarnación
Producció: Tona Julià i Jordi Campàs
Documentació: Maribel Serra
Muntatge: M. Josep Tubella
2011



Categories: Notícies
Escrit per: Sense ficció
Montse Armengou conduirà la intervenció de Felipe Moreno a la xerrada “Drets humans i memòria històrica: eines per a la pau”. Moreno, coordinador per a Catalunya i les Balears de la querella argentina pels crims del franquisme, és un destacat activista per la recuperació de la memòria històrica a l’estat espanyol. Per la seva militància antifranquista va ser torturat per Juan Carlos González Pacheco –“Billy el Niño”.



Felipe Moreno


Montse Armengou ha dirigit juntament amb Ricard Belis diversos documentals que han posat al descobert aspectes desconeguts de la repressió franquista, com “Els nens perduts del franquisme”, “Torneu-me el fill”, “Avi, et trauré d’aquí”, “Els internats de la por”, etc.

Dilluns, 2 d’octubre, 19.00, al CC Sant Jordi-Ribera Baixa, el Prat de Llobregat.

Més informació a:
http://www.elprat.cat/la-ciutat/guia-agenda/drets-humans-i-memoria-historica-eines-la-pau



Categories: Notícies
Escrit per: Sense ficció
El documental "Las cloacas de Interior", emès dins el programa "Sense ficció" de TV3, amplia els drets d'emissió digital a tot el món, que al principi estaven restringits a Catalunya. El dia de l’estrena va obtenir un resultat històric d'audiència, amb una mitjana de 766.000 espectadors i una quota del 30,1%.

“Las cloacas de Interior”, una producció de Mediapro dirigida per Jaume Roures, és el resultat de nou mesos de feina d’investigació i anàlisi, que acaben destapant per primera vegada les maniobres ocultes del Ministeri de l’Interior.





"Las cloacas de Interior" ja es pot veure per internet des de qualsevol indret. Els drets d'emissió digital s'han ampliat a tot el món, i així queden resoltes les dificultats per veure el documental que, d'entrada, estaven restringits a Catalunya. La política de negociació de drets digitals de TV3 intenta garantir la màxima difusió dels continguts i, sempre que es pot, els vídeos estan disponibles per a tot el món.

El documental "Las cloacas de Interior", que es va emetre el dimarts 18 de juliol dins del programa "Sense ficció" de TV3, va ser líder indiscutible d'audiència dimarts. En total, 1.248.000 persones van veure el programa en algun moment de la seva emissió, que va arribar als 766.000 espectadors de mitjana i a un 30,1% de quota de pantalla. Els espectadors que no el van poder veure aleshores, van tenir una nova oportunitat per recuperar aquesta producció de Mediapro, dirigida per Jaume Roures, dissabte passat. Llavors va aconseguir 232.000 espectadors i un 12,8 de quota de pantalla.



Més informació sobre el documental “Las cloacas de Interior”.




Categories: Notícies
Escrit per: Sense ficció
Amb aquest material, esdevindrà l’arxiu històric de testimonis orals més gran d’Europa


La Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals ha cedit al Banc Audiovisual de Testimonis del Memorial Democràtic al voltant de 1.000 entrevistes a testimonis de la Guerra Civil Espanyola i la dictadura franquista. Amb aquesta incorporació serà l’arxiu d’història oral més gran d’Europa i tindrà accés públic en línia.
Els periodistes Montse Armengou i Ricard Belis de TV3 van treballar amb el Memorial Democràtic per dissenyar i posar en marxa aquest arxiu.





La CCMA ha cedit al Memorial Democràtic imatges d’unes 1000 entrevistes a testimonis que van viure en primera persona la Guerra Civil i la dictadura franquista, les quals han estat gravades i utilitzades parcialment per a la producció de diversos programes dels canals de la Corporació. Les imatges s’incorporaran al Banc Audiovisual de Testimonis del Memorial Democràtic, un arxiu d’història oral a través d’entrevistes i que, amb aquesta incorporació, serà el més gran d’Europa.

Aquestes entrevistes són un testimoni de primera mà de fets de la història recent de Catalunya que donen forma a un arxiu de fonts orals de referència, tant per a investigadors interessats en el segle XX, com per a estudiants que treballen el passat recent o per a un públic general que busca conèixer la història.

En la seva intervenció, el conseller Romeva ha apuntat que “amb aquest conveni ens consolidem com a referent europeu en matèria de preservació i difusió de la memòria democràtica” i ha comparat l’arxiu català de fonts orals amb arxius de memòria amb reconeixement internacional com Yad Vashem a Israel, o la USC Shoah Foundation Institute for Visual History and Education als Estats Units. Ha afegit que “és un deure dels estats preservar i difondre la pluralitat de memòries, per això ens en fem càrrec nosaltres mateixos”.



Banc Audiovisual de Testimonis

El Memorial Democràtic és l’entitat responsable del Banc Audiovisual de Testimonis, un arxiu d’història oral a través d’entrevistes, que recull la pluralitat de les memòries de la història recent de Catalunya i que fa un tractament innovador en la catalogació i la difusió d’aquests materials audiovisuals. Actualment disposa del principal arxiu d’història oral online de l’Estat i el segon d’Europa. Amb la incorporació dels fons d’entrevistes de la CCMA, esdevé el primer d’Europa.

Actualment, el Banc Audiovisual de Testimonis compta amb gairebé un miler de testimonis, dels quals 421 estan publicats online. Amb la incorporació dels fons d’entrevistes de la CCMA es doblaran aquestes xifres, esdevenint el primer d’Europa.

La llavor del Banc Audiovisual es va posar l’any 2008, quan els periodistes de TV3 Montserrat Armengou i Ricard Belis van treballar conjuntament amb el Memorial Democràtic per dissenyar i posar en marxa aquest important arxiu audiovisual de testimonis del període 1931-1980, únic a tot l'estat espanyol.

Aquest acord implica, a partir d’ara, un treball conjunt intens entre el Banc Audiovisual de testimonis del Memorial i el Departament de Documentació de TV3, que ha catalogat i digitalitzat les entrevistes originals de testimonis que han participat en els programes històrics realitzats a la televisió pública al llarg de les seves emissions. Gràcies a la catalogació ja feta, el traspàs d’aquest documentació es podrà fer efectiva de forma ràpida i eficient, un cop obtingudes les autoritzacions pertinents. El Banc de Testimonis suposarà una plataforma més àmplia de difusió del patrimoni audiovisual de Catalunya que afavorirà el coneixement i la investigació de la nostra història.

L’acord s’emmarca en la missió de promocionar i de difondre la cultura que té la CCMA, a través de la col·laboració amb aquelles institucions que treballen per al foment de la cultura, l’educació, la creació i la innovació.


El Memorial Democràtic

El Memorial Democràtic és una institució pública que té com a missió la recuperació, la commemoració i el foment de la memòria democràtica a Catalunya (1931-1980), en concret de la Segona República, la Generalitat republicana, la Guerra Civil, la dictadura franquista, l’exili, l’oposició democràtica i la transició política.
Categories: Notícies
Escrit per: Sense ficció
EMISSIÓ: Dimarts 23 a TV3 (00.25) i dimecres al 33 (22.52)

Les últimes setmanes el Valle de los Caídos ha estat notícia arran de l’aprovació al Congrés dels Diputats d’una moció de censura que reclama la retirada de les restes de Franco, l’autorització per primera vegada d’un jutge per exhumar les restes mortals de dues persones afusellades durant la Guerra Civil Espanyola i la insistència de l’ONU al govern espanyol per donar prioritat a aquestes exhumacions i replantejar-se el Valle de los Caídos.
El documental “Avi, et trauré d’aquí!” (2013), es una producció pròpia de Televisió de Catalunya dirigida per Montse Armengou i Ricard Belis. Es va estrenar al programa “Sense ficció” i els últims mesos s’ha projectat en diverses universitats dels Estats Units.


El documental “Avi, et trauré d’aquí” mostra la lluita dels familiars dels milers de republicans enterrats al Valle de los Caídos per recuperar-ne els cossos i deixa al descobert el dispositiu que va posar en marxa el règim franquista per omplir de víctimes de la Guerra Civil el nou mausoleu, obrint i profanant tombes per tot l’Estat sense demanar permís als familiars. Dimarts 23 de maig es reemet a TV3 a les 00.25, després de la nit especial “Veritats de mentida” sobre la postveritat. L’endemà, dimecres 24 de maig, es podrà veure al 33 a les 22.52.




"Avi, et trauré d’aquí!” va ser la promesa i la lluita d’en Joan Pinyol, nét d’un republicà que va ser exhumat de la fossa on estava enterrat i portat per força al Valle de los Caídos, sense el coneixement ni el consentiment dels seus familiars.

Inaugurat el 1959 i presentat com un monument a la reconciliació, el règim franquista no va dubtar a profanar tombes i fosses de víctimes de la Guerra Civil –nacionals i republicans- per farcir aquell immens mausoleu. El Valle de los Caídos s’ha convertit en la fossa comuna més gran d’Espanya.

Molts familiars lluiten per poder treure les restes dels seus parents del Valle i enterrar-los prop de casa. Però les dificultats, tant tècniques com de voluntat política, són moltes. Per aquest afectats, que el seu avi o pare reposi al costat de Franco és un greuge que va causar la dictadura i que la democràcia encara no ha reparat.



Joan Pinyol amb el seu fill al Cementiri de Capellades, on li agradaria que estiguessin enterrades les restes del seu avi.




El Valle de los Caídos, paradigma de la memòria històrica

L’11 de maig, el Congrés dels Diputats va aprovar una moció que reclama la retirada de les restes de Franco del Valle de los Caídos, amb l’abstenció del PP. Tot i que la iniciativa tiri endavant, no és d’obligat compliment per al govern de Mariano Rajoy. Dies després, el relator especial per a la promoció de la veritat, la justícia, la reparació i les garanties de no repetició de l'ONU, Pablo de Greiff, va insistir al govern espanyol que havia d’atendre urgentment les reclamacions de les víctimes de la Guerra Civil i el règim franquista. En un comunicat, assenyalava la importància de donar prioritat a les exhumacions, a replantejar-se el Valle de los Caídos i a anul·lar les sentències arbitràries del franquisme. Ja fa tres anys que l’ONU va criticar Espanya pel tractament de les víctimes del franquisme i la Guerra Civil i la gestió de la memòria històrica.

També aquest mes de maig, un jutge ha autoritzat la primera exhumació per la via civil al Valle de los Caídos, perquè les restes mortals de dos afusellats durant la Guerra Civil siguin lliurades a la seva neta. Es tracta del seu avi i el oncle avi, afusellats a Calataiud el 1936 i traslladats al Valle de los Caídos.



Trasllat de restes al Valle de los Caídos.



“Avi, et trauré d’aquí” es projecta als Estats Units

Els últims mesos, el documental s’ha projectat als Estats Units en diverses ocasions. El 14 de febrer es va veure al NYU King Juan Carlos I Center amb la presència de Montse Armengou, autora del documental juntament amb en Ricard Belis, i posteriorment, a la Universitat de Berkeley (Califòrnia), la Universitat de North Carolina, la Universitat de Minnesota i la Universitat de Califòrnia (UCLA, a Los Angeles).

La directora i periodista Montse Armengou ha impartit el seminari “El documental com a eina de recuperació de la memòria històrica” a la NYU, la Universitat de Nova York, on també ha organitzat el cicle de conferències “Víctimes del franquisme: una reparació que mai arriba”, amb la participació entre d’altres del relator de l’ONU Pablo de Greiff, el president d’Amnistia Internacional Espanya Esteban Beltran o el periodista de The New Yorker Jon Lee Anderson.

També ha presentat la conferència “El documental d’investigació com a eina de reparació de les víctimes del franquisme. Memòria històrica i manca de polítiques públiques a Espanya” i ha fet projeccions de documentals com “Pòlio, crònica d’una negligència” o “Els internats de la por” a les universitats de Yale, Massachusetts, North Caroline, James Madison (Virgínia), Merced i Fullerton (Califòrnia).




Cementiri de Lodosa. L’any 1980 un grup de pobles de Navarra va aconseguir treure 133 cossos del Valle de los Caídos, els únics que han sortit mai del mausoleu.



Trajectòria d’“Avi, et trauré d’aquí”

“Avi, et trauré d’aquí!” es va estrenar al programa “Sense ficció” el 19 de març de 2013 amb un rècord d'audiència de 541.000 espectadors i va ser guardonat amb el premi Josep Maria Planes de periodisme d'investigació. És una de les tres pel·lícules que el 2014 van integrar la secció “Sense ficció” del festival DocsBarcelona, programada amb motiu del cinquè aniversari del programa, i posteriorment va participar a DocsBarcelona + Medellín.

Des de la seva estrena, s’ha projectat a Madrid, Badajoz, Navarra, Catalunya (Fornells de la Selva) o Còrcega. El 2013, va ser recollit pels membres d’un Grup de Treball de Desaparicions Forçades de les Nacions Unides que va visitar Barcelona, juntament amb “Torneu-me el fill”, també dirigit per Montse Armengou i Ricard Belis..



PREMIS
Josep Maria Planes de periodisme d'investigació, 2014


FESTIVALS
DocsBarcelona, Festival Internacional de Cinema Documental de Barcelona, 2014
DocsBarcelona + Medellín, Festival Internacional de Documentals DocsBarcelona+Medellín, 2014
Memorimage, Festival Internacional de Cinema de Reus, 2013


Dirigit per Montse Armengou i Ricard Belis.




Següent