18/12/2014: "Déu, amb accent"

Escrit per: Sense ficció
Deu persones parlen de Déu. Jueus, catòlics, musulmans, ortodoxos, protestants, sufís, testimonis de Jehovà i budistes participen en aquest documental coral i ens expliquen la seva relació amb allò transcendent.


EMISSIÓ: dimarts 23 de desembre.



Catalunya és un país divers, també en les confessions que practiquen els seus ciutadans en un context de llibertat religiosa i estructures institucionals laiques. L’Església catòlica conviu en aquests moments amb altres esglésies amb les quals comparteix valors, realitats i identitats.

Una societat cohesionada és una societat que coneix la realitat que l’envolta. Sense coneixement no hi pot haver acceptació sòlida i assumida per tothom. Les religions són un patrimoni individual de cada creient, però la suma constitueix una comunitat que sí que té incidència col·lectiva. “Déu, amb accent” és una aproximació a un món allunyat per a molts, i molt pròxim per a altres. Però mereixedors, uns i altres de respecte i reconeixement.


Entrevista a M. Dolors Genovès, directora del documental


El filòsof alemany Karl Jaspers, crític amb les religions, posava l’èmfasi en la comunicació entre els creients i els no creients en la revelació bíblica:

És possible el reconeixement recíproc? És possible que el creient en la revelació surti a la trobada de l’incrèdul? És possible que el creient filosòficament surti a la trobada del creient en la revelació amb idèntic respecte i disposat a escoltar les seves experiències i a aliar-se amb ell davant del món? Poden tots dos actuar conjuntament a la vida sense renunciar a la seva sinceritat i sense reticències? (...) Tota historicitat pot estimar l’altre en la seva sinceritat “existencial” i saber-se a ella vinculada en quelcom envoltant.

K. Jaspers La fe filosòfica davant la revelació (1962)

» Veure més

Escrit per: Sense ficció
“Sense ficció” presenta una coproducció de Televisió de Catalunya. Amb l’autòpsia del cos del General Prim com a punt de partida, “Prim” barreja investigació històrica i forense per explicar, per primera vegada en un documental, com i quan va morir realment Joan Prim, i posar al descobert totes les claus per entendre la seva vida quan es compleixen 200 anys del seu naixement.

EMISSIÓ: dimarts 4 de novembre.



Joan Prim i Prats és un dels catalans més universals que té la societat catalana. La seva vida va lligada a fets cabdals de la història de Catalunya i d’Espanya, però també va deixar una petja molt important en països com Mèxic, el Marroc o França. Ell va fer avançar l’estat per la senda del liberalisme, cosa que li va generar tant admiradors com enemics acèrrims. Precisament una conxorxa dels que més l’odiaven el va liquidar el 27 de novembre de 1870 al carrer del Turco a Madrid, quan era el president espanyol i estava a punt de rebre el nou rei, Amadeu de Savoia. No hi va haver condemnes i la seva mort va esdevenir un misteri des d’aleshores. Fins ara, que un grup de forenses de gran prestigi han exhumat el cadàver per saber exactament com i quan va morir.


"Crec que la història d'Espanya, de Catalunya i d'Europa seria molt diferent si Prim hagués tirat endavant les seves reformes i els seus canvis". Vegeu tot el que ha donat de si l'entrevista a Santi Trullenque, codirector del documental.

» Veure més

Escrit per: Sense ficció
ATENCIÓ: degut a un canvi de programació de darrera hora, el documental "El Madrid real. La llegenda negra de la glòria blanca" s'emetrà el pròxim dijous 16 sobre les 22.40

El periodista Carles Torras fa un recorregut per una etapa de la història del club madrileny i analitza els factors que van convertir un club pràcticament desconegut en un club amb un palmarès d’èxits aclaparador. En el documental, Torras parla amb alguns dels testimonis que certifiquen alguns dels fets, no exempts de polèmica, que van escriure bona part de la “llegenda” del club.



El documental fa un repàs històric de les grans fites de la llegenda esportiva, simbòlica i política del Reial Madrid, de manera documentada, contrastada i neutral. El periodista Carles Torras aporta elements de valor propis dels criteris periodístics per proveir l’espectador de totes les eines necessàries per formar-se ell mateix una idea de com i per què van esdevenir els fets que han marcat la història del Madrid i, de retruc, del FC Barcelona.

» Veure més

01/10/2014: "Inversió de futur"

Escrit per: Sense ficció
EMISSIÓ: dimarts 7 d'octubre.

Hi ha empreses catalanes basades en la recerca i la innovació. Són excepcions o confirmen que la creació de coneixement pot ser el motor econòmic de Catalunya? Com s’ha de gestionar aquest coneixement? Pot ser la clau de volta per dissenyar un futur que no depengui només dels beneficis econòmics a curt termini? Aquest “Sense ficció” descobreix les empreses més punteres i dóna les claus del panorama actual de la investigació i recerca tecnològiques.



Tots els mòbils del món porten tecnologia patentada per una empresa sorgida de la Universitat Politècnica de Catalunya. Un emprenedor català explota un descobriment fet a Catalunya que permet congelar fruita. Una investigació liderada per una empresa familiar del Prat de Llobregat crea un sensor de gasos únic al món. Són excepcions o confirmen que l’aposta per la recerca i la innovació poden ser el motor econòmic de Catalunya? El divulgador científic Pere Estupinyà parla amb representats del món empresarial, de la recerca, la política i la docència per saber si Catalunya està preparada per tenir un model productiu basat en la creació de coneixement. Entre d’altres, hi intervé el conseller d’Economia i Coneixement, Andreu Mas-Colell.

Un documental de Televisió de Catalunya amb la col•laboració de Media 3.14.

» Veure més

Escrit per: Sense ficció
Una producció pròpia del "Sense ficció"


EMISSIÓ: dimarts 9 de setembre

Durant anys, un home recull centenars de cartes escrites i milers de fotografies que retraten la història d’un grapat d’homes lluitant durant quatre anys de la Primera Guerra Mundial. Voluntaris que escriuen cartes des de la trinxera. Combatents en una dotzena de batalles amb un peu a la tomba. Qui són? Quants són? Aquest documental, una producció pròpia de Televisió de Catalunya feta pel “Sense ficció”, en revela la seva història.



13 de juliol de 1936, vigília de la inauguració del monument als Voluntaris Catalans de la Primera Guerra Mundial. El Dr. Joan Solé i Pla assaja el discurs que ha preparat mentre que a Barcelona hi ha rumors d’un imminent cop d’estat militar contra la República. Amb el seu discurs rememora els primer dies d’aquella guerra.

Amb la Primera Guerra Mundial també naixia el separatisme modern. En Solé i Pla i un grup d'amics creen el Comitè de Germanor amb els voluntaris catalans que lluiten a la Legió Estrangera francesa, amb el convenciment que el seu sacrifici donarà la legitimitat a Catalunya en el futur concert de les nacions. Creen la revista Iberia amb el concurs de la comunitat francesa de Barcelona, portaveu dels voluntaris als fronts de guerra. Envien paquets amb queviures, llibres, banderes i diners als voluntaris. Promouen el padrinatge de guerra entre les joves i nenes catalanes i mobilitzen la societat progressista catalana gràcies a un treball sense treva.

Durant anys en Solé i Pla ha recollit centenars de cartes escrites pels voluntaris i milers de fotografies que retraten la història d’aquest grapat d’homes lluitant durant quatre anys de guerra. Homes que escriuen cartes des de la trinxera. Combatents en una dotzena de batalles amb un peu a la tomba. Qui són? Quants són? Ni pocs ni molts... només voluntaris catalans a la Primera Gran Guerra Mundial... que editant La Trinxera Catalana escriuen una pagina nova en la història de Catalunya.

» Veure més

03/07/2014: "Retorn a Homs"

Categories: Documentals , Política , Societat
Escrit per: Sense ficció
· Gran Premi del Jurat “Cinema del món” SUNDANCE 2014
· Film d’obertura IDFA 2014
· Premi DocsBarcelona 2014


EMISSIÓ: dimarts 8 de juliol.

"Igual que els seus herois, som empesos [en el documental] cap al conflicte amb immediatesa frenètica a mesura que experimentem una ciutat, els temuts ritus de pas de dos amics, i en última instància, tota una nació esquinçada per la boira de la guerra". The New York Times.

Rodat entre l’agost del 2011 i l’agost del 2013, aquest documental és un retrat molt íntim d'un grup de joves revolucionaris a la ciutat d'Homs, a l'oest de Síria. Somien que el seu país un dia serà lliure de l’opressió del president Bashar al-Assad i busquen la lluita per la justícia a través de manifestacions pacífiques. Però a mesura que la repressió de l'exèrcit es torna més brutal i la seva ciutat es transforma en una ciutat fantasma, els joves es converteixen en insurgents armats.



Els protagonistes són dos amics: Abdul Basset, un carismàtic porter de la selecció nacional de futbol de 19 anys, que es converteix en la veu del moviment amb les seves cançons revolucionàries, i l'activista dels mitjans, l’Ossama Al Homsi, un càmera de vídeo de 24 anys. El treball de càmera, en primers plans, porta l'espectador a endinsar-se de ple en el grup. Les escenes de protesta donen pas a les de les fugides dels civils, seguides de batalles ombrívoles en una ciutat deserta i de l'augment del nombre d’éssers estimats caiguts durant la guerra.


"Nosaltres som part d'aquesta revolució"
Entrevista a Talal Derki, director de "Retorn a Homs"


Les cançons de Basset, cantades a cappella, són la banda sonora del documental, a més del "silenci , només interromput pel cant dels ocells i el soroll de les armes i de les bombes i morters. De tant en tant, el director fa algun comentari en veu en off : "El món està observant com ens estan matant un per un, mentre calla i es manté en silenci com una tomba."

Un documental de Talal Derki.

» Veure més

Categories: Extres , Política , Societat
Escrit per: Sense ficció
En aquest apartat trobareu material exclusiu que no ha sortit en el documental i que us permetrà aprofundir molt més en el tema.

Xavier Casals, doctor en Història per la Universitat de Barcelona i expert en moviments neonazis, ens explica en aquesta entrevista les claus de l’ascens de l’extrema dreta a Europa, els perills de menystenir-ne l’auge i la responsabilitat dels partits tradicionals, tant de dretes com d’esquerres.





Xavier Vinader i Joan Cantarero, dos veterans periodistes que han investigat les trames ultres, conversen sobre les noves formes amb què es maquilla l’extrema dreta i els riscos del periodisme compromès que denuncia aquests perillosos moviments.



Categories: Documentals , Societat
Escrit per: Sense ficció
EMISSIÓ: 13 de maig.



L’adopció és tan antiga com la mateixa humanitat, s’ha practicat tota la vida, però fa uns anys a Catalunya es va produir un autèntic fenomen social en disparar-se el nombre de famílies que iniciaven els tràmits per adoptar un fill. La demanda va ser tan gran que, més enllà de l’adopció al propi territori, es van obrir vies fins aleshores gairebé inexistents amb països molt distants geogràficament i culturalment, amb un resultat aproximat d’uns setze mil nens i nenes afiliats per famílies catalanes.

Coincidint amb tot això, l’any 1995 la cadena britànica Channel 4 havia emès el documental “Cambres de la mort”, sobre les tràgiques conseqüències de la política del fill únic iniciada a la Xina a finals dels anys setanta. La difusió, que es va fer en televisions d’arreu del món -entre elles en el programa “30 minuts de TV3- va generar un gran escàndol internacional i un extens debat sobre abandonaments i adopcions.

El documental “Adopcions, 18 anys després”, una producció pròpia de TV3 dirigida pel periodista Josep Rovira, entrevista una vintena de nois i noies adoptats de diversos països de procedència i també nascuts a Catalunya. Arribats a la majoria d’edat, han deixat enrere l’adolescència, una de les etapes més difícils de la formació de la personalitat i han pres consciència de la seva realitat i dels motius pels quals van ser abandonats.

» Veure més

Categories: Documentals , Societat
Escrit per: Sense ficció
EMISSIÓ: 6 de maig



Pràcticament tothom pot respondre a la pregunta. Queden lluny o ben a prop? Va ser una època fàcil o difícil? Les il·lusions i els projectes dels 20 anys s’han fet realitat? O s’ha seguit un altre camí?

A cada època, i a cada conjuntura, corresponen els seus projectes. I les seves lluites per aconseguir-los. No és el mateix tenir 20 anys en la Catalunya dels anys 50, o dels 70 o ara; però a tothom li ha fet falta – li fa falta– tenacitat i esforç per aconseguir els seus objectius.

A “On paren els teus 20 anys?” totes les generacions s’hi poden trobar reflectides. Alguns dels seus protagonistes són coneguts; altres, no: la cantant Mayte Martín, l’advocada i líder feminista Lídia Falcón, l’il·lustrador Miquel Fuster, el viticultor René Barbier, el pescador Jordi Pons, l’estudiant Pilar Puig i el pagès i carnisser Agustí Porta.

Set vides, set perfils, set veus que, davant de la càmera, s’endinsen amb sinceritat en el seu passat. En algun cas han arribat fins on els ha permès el pudor i el dolor. Perquè, de vegades, esdeveniments tràgics capgiren l’itinerari vital previst.

Tots comparteixen una història de lluita personal. “On paren els teus 20 anys?” vol recollir aquesta lluita que ha forjat el seu passat i el seu present. Els protagonistes parlen d’ells però també de tots nosaltres.

Testimoni personal i col·lectiu alhora que permet fer un recorregut per la història social del país.

En aquest enllaç, hi trobareu tots els "Extres" del documental


Entrevista a Montserrat Besses, codirectora del documental


Una producció interna de TVC
Direcció, realització i guió: Montserrat Besses i Pere López
Producció: Laura Navalpotro
Direcció fotografia: David Bou
Postproducció vídeo: Joan Carles Calvera




» Veure més

Categories: Documentals , Història , Societat
Escrit per: Sense ficció
EMISSIÓ: dimarts 25 de març

Pere Casaldàliga és d’aquelles persones que han marcat la societat catalana des de la distància. La història d’un bisbe rebel al Mato Grosso, al Brasil, enfrontat als poderosos i amenaçat de mort per la seva denúncia social. Aquest dimarts, després de la segona part de la ficció “Descalç sobre la terra vermella”, “Sense ficció” ens acostarà a la realitat. Sentirem la pròpia veu de Pere Casaldàliga, que ens parla de les seves causes i de la seva vida, a través d’imatges inèdites rodades per Francesc Escribano en algun dels seus viatges.



El treball també recupera entrevistes fetes a Pere Casaldàliga per Televisió de Catalunya al llarg dels anys, entrevistat pel mateix Francesc Escribano, per Mònica Terribas i per Jaume Barberà. A través de tot el material recollit coneixerem l’evolució del pensament del bisbe i descobrirem l’autèntic Pere Casaldàliga.


Entrevista a Francesc Escribano, director del documental



» Veure més

Anterior Següent