Categories: Documentals , Història , Societat
Escrit per: Sense ficció
EMISSIÓ: dimarts 25 de març

Pere Casaldàliga és d’aquelles persones que han marcat la societat catalana des de la distància. La història d’un bisbe rebel al Mato Grosso, al Brasil, enfrontat als poderosos i amenaçat de mort per la seva denúncia social. Aquest dimarts, després de la segona part de la ficció “Descalç sobre la terra vermella”, “Sense ficció” ens acostarà a la realitat. Sentirem la pròpia veu de Pere Casaldàliga, que ens parla de les seves causes i de la seva vida, a través d’imatges inèdites rodades per Francesc Escribano en algun dels seus viatges.



El treball també recupera entrevistes fetes a Pere Casaldàliga per Televisió de Catalunya al llarg dels anys, entrevistat pel mateix Francesc Escribano, per Mònica Terribas i per Jaume Barberà. A través de tot el material recollit coneixerem l’evolució del pensament del bisbe i descobrirem l’autèntic Pere Casaldàliga.


Entrevista a Francesc Escribano, director del documental



» Veure més

Escrit per: Sense ficció
El 15 de gener de 1939, Robert Capa, un jove fotògraf, aleshores força desconegut, que havia cobert diversos escenaris de la Guerra Civil espanyola, és a Barcelona. De matinada, s'assabenta que les tropes franquistes estan a punt d'entrar a Tarragona. Immediatament es posa en marxa per arribar-hi. Allà es troba que una bona part de la població civil es disposa a abandonar la ciutat, cap al nord, a través de la carretera N-340. Aquest seria l'inici de l'èxode de centenars de milers de persones, primer cap a Barcelona, després fins a França. Aquell dia, el 15 de gener del 39, Capa els acompanya i fa un total de 101 fotografies.

EMISSIÓ: dimarts 14 de gener.



D'aquestes fotografies avui se'n conserven alguns negatius, algunes còpies originals i els fulls de contacte, el document de referència fotogràfica creat per Robert Capa. Juntament amb les instantànies, Capa escrivia textos breus per acompanyar-les i contextualitzar-les, una mena de "peus de foto" que aporten informacions molt valuoses i reflexions personals sobre el drama de què estava sent testimoni. El documental reconstrueix l’itinerari i mostra els testimonis d’aquelles persones que van viure aquell dia en la seva pròpia pell i amb els seus ulls. Diu Capa: “Així és com s’ha tornat aquests últims anys el món on volíem viure”, i avui podem sentir el dolor d’aquells moments i d’aquella data. El llegat de la fotografia.


Oriol Querol, director del documental, explica com ha estat el procés de reconstrucció de les passes del fotogràf Robert Capa i posa de manifest la dificultat per recuperar la veu dels testimonis que apareixen al documental.

» Veure més

Escrit per: Sense ficció
Dimarts 10 de desembre, dies abans que TV3 emeti La Marató, dedicada enguany a les malalties neurodegenetarives, “Sense ficció”, emet “Bucarest, la memòria perduda”, una coproducció de Televisió de Catalunya amb Bausan Films, Televisió Espanyola i Minimal Film, guanyadora del Premi Gaudí i el Premi Goya al millor documental. Joan Salvat entrevista al plató Albert Solé, autor del treball.

EMISSIÓ: dimarts 10 de desembre.



“Bucarest, la memòria perduda” aborda la seva recerca personal d’Albert Solé per recuperar les arrels en una vida marcada pel seu pare, Jordi Solé Tura, afectat d’Alzheimer.

Albert Solé és periodista i va néixer a l'exili l'any 1962. Les seves arrels estan emmarcades entre un doble exili. El seu pare, Jordi Solé Tura, obligat a marxar d'Espanya per la seva militància antifranquista als anys 60, ha començat un nou exili interior, aquest cop sense possibilitat de retorn: ara lluita contra l'Alzheimer. Aquest documental pretén recuperar els records d'unes vides atípiques en les quals es mesclen personatges històrics i capítols poc coneguts de la Guerra Freda i la lluita contra el franquisme. L'Albert viatjarà d'un exili a un altre intentant recompondre la memòria de la seva família i la seva pròpia.

L'origen de l'Albert és rocambolesc: posseeix tres nacionalitats i cap es correspon amb la del seu lloc de naixement veritable. Fins que no va tenir 10 anys no li van dir la veritat, que havia nascut a Romania, clandestinament i protegit per la xarxa del PCE a l'exili. Ningú no podia saber que allà hi havia la principal emissora antifranquista, Radio España Independiente, La Pirenaica, on en Jordi era l'únic periodista jove i l'únic procedent de l'interior del país. La diferent percepció sobre l'evolució del règim franquista que es tenia des de dins i des de fora d'Espanya no va trigar gaire a generar conflictes dins les files de la resistència.


Albert Solé ens ha explicat, entre d'altres qüestions, fins a quin punt li ha canviat la vida fer aquest documental.


La infantesa de l'Albert va estar marcada per la lluita contra el règim, però també per les lluites intestines entre l'aparell del PCE i els renovadors. Com a conseqüència, finalment, en Jordi Solé Tura va ser expulsat del partit, juntament amb Jorge Semprún i Fernando Claudín. La família va quedar desemparada i va haver de tornar a Espanya. Els seus records són les impressions disperses d'un nen: l'empresonament del seu pare, el terror a la policia, les reunions clandestines, les detencions, les converses sobre tortures... Sempre tot relacionat amb la política. Els diferents personatges que anirà trobant durant el documental l'ajudaran a recompondre el trencaclosques de la memòria, a donar-li forma i a entendre les circumstàncies que van marcar la seva infantesa.

Aquesta història arrenca a principis dels anys 60, quan la família es trasllada a Romania, i acaba l'any 1983, quan el PCE i el PSUC es trenquen i acaben, així, amb els somnis d'una generació de lluitadors. El documental acabarà als nostres dies, mostrant la lluita de Jordi Solé Tura contra la malaltia. Pel camí haurem visitat la clandestinitat, els darrers anys de la Dictadura i la Transició espanyoles i, sobretot, la infantesa atípica del fill d'uns progenitors que van decidir ser coherents amb les seves idees.

El documental compta amb la participació de personatges com ara Santiago Carrillo, Manuel Fraga, Miguel Núñez, Jorge Semprún, Jordi Pujol, Antoni Tàpies, Sergi Pàmies, Carmen Claudín, Jordi Borja, a més de la família d'en Jordi Solé Tura.

» Veure més

13/09/2013: "La reina i jo"

Escrit per: Sense ficció
• Sundance Film Festival. EUA, 2009.
• IDFA (Festival Internacional de Cinema Documental d’Amsterdam). Països Baixos, 2009.
• Los Angeles Film Festival. EUA, 2009.



EMISSIÓ: dimarts 17 de setembre.

Un documental peculiar sobre la relació que estableixen la directora del film i l’exreina Farah Diba. L'objectiu final? Mostrar la importància de superar els prejudicis socials per poder conèixer i comprendre la realitat de l'altre i descobrir que dues dones completament diferents pel que fa a educació i ideals polítics troben en l’exili un nexe comú que les acostarà més del que haurien pogut imaginar mai.



Sense ficció presenta el resultat de dos anys de treball. Després de 30 anys a l’exili pel fet d’haver participat en la Revolució Islàmica per enderrocar el règim monàrquic del xa de l’Iran, la cineasta iranianosueca Nahid Persson Sarvestani torna de visita al seu país d'origen i decideix enfrontar-se al repte de fer una pel•lícula centrada en Farah Diba, la viuda del xa. L’exreina rep la Nahid, però aviat descobreix el paper que va tenir la cineasta en la Revolució i comença a sospitar sobre les seves intencions. Tot i que la gravació s'atura, la Nahid torna a guanyar-se la confiança de la reina i juntes emprenen un viatge imprevisible a través del qual dues dones a l'exili descobreixen que tenen força aspectes en comú.



Al llarg del documental, s'intercalen imatges d'arxiu de la vida dels monarques i la revolució iraniana amb les trobades entre la directora i Farah Diba a París, Londres, el Caire i Washington. Així, no només coneixem com va viure l’exreina el seu matrimoni, l'exili i la seva vida després, sinó que ens endinsem en les vivències de Nahid Persson i la repressió que van sofrir ella i la seva família, tant per part de la monarquia del xa com per part del règim de Khomeini.

» Veure més

Escrit per: Sense ficció
Un documental que explica els principals esdeveniments socials i culturals
de la història recent de la ciutat i del país.


Emissió: dimarts 23 de juliol.



"Sense ficció presenta" un viatge apassionant a través de revoltes, revolucions, guerres, períodes d’esplendor i decadència d’una entitat que va saber generar i alhora reflectir els grans canvis socials i culturals que han succeït en els últims 150 anys. L’actor Josep M. Pou guia l’espectador per la ciutat en un viatge a través dels escenaris de la història.

El documental el presenta l’actor Josep M. Pou i pretén ser una aproximació didàctica i sobretot entretinguda de la història d’una entitat tan plural, complexa i diversa com l’Ateneu Barcelonès.


Tràiler


Pou viatja en el temps; des dels primers anys del s. XIX fins al present. Un recorregut amb moments d’esplendor com quan l’Ateneu va impulsar l’ús del català com a llengua de ciència o quan va liderar la vida cultural del país. Però també amb moments més difícils, com la intervenció de la junta per Primo de Rivera, la confiscació de la biblioteca per la FAI o la purga que va ordenar Franco després de la guerra.

Una coproducció de Televisió de Catalunya i Goroka.

» Veure més

11/07/2013: "El cielo abierto"

Categories: Documentals , Història , Societat
Escrit per: Sense ficció
· Festival Internacional de Cine en Guadalajara. Mèxic, 2010.
· Festival des Films du Monde. Canadà, 2010.
· Festival Internacional de Cinema de Mar del Plata. Selecció oficial. Argentina, 2010.


EMISSIÓ: dimarts 16 de juliol.



Primer va ser la paraula, després la bala assassina i a continuació el silenci. "El cielo abierto" és la història de monsenyor Óscar Arnulfo Romero, la veu dels sense veu a El Salvador, el capellà revolucionari que va ser assassinat el 24 de març de 1980. Les seves homilies, retransmeses per ràdio a tot el país, eren una crida constant contra la violència i la violació dels drets humans que tenien lloc al seu país. La història d’un crim llargament anunciat, fet premonitori d’una guerra civil que duraria més de 10 anys i crit d’atenció a la resta del món cap a les injustícies patides per un poble amenaçat per la pobresa i les desaparicions de familiars.


Tràiler

» Veure més

27/06/2013: "La maleta mexicana"

Escrit per: Sense ficció
• 4.500 negatius inèdits, desapareguts durant 70 anys, que expliquen la feina de Robert Capa i una història oblidada.
• Un documental que ha participat en els festivals de KARLOVY VARY, SAN SEBASTIÀ i MIAMI, entre d’altres.


EMISSIÓ: dimarts 2 de juliol.



"La maleta mexicana" explica la història de tres caixes que es van trobar en un apartament de Ciutat de Mèxic l’any 2007, després que haguessin desaparegut enmig del caos que dominava Europa a principis de la Segona Guerra Mundial. Aquesta maleta contenia 4.500 negatius, fruit de la feina de tres amics que es van conèixer a París entre 1936 i 1937, i que es van convertir, més tard, en els millors reporters fotogràfics del seu temps. Exiliats dels seus propis països, Alemanya, Polònia i Hongria, van ser radicals que entenien els perills del feixisme. Van viatjar junts a Espanya per combatre’l amb les seves càmeres. El seus noms eren Robert Capa, David "Chim" Seymour i Gerda Taro. La pel•lícula aborda el viatge d’aquests negatius de França a Mèxic; descobreix el paper que Mèxic va jugar durant la Guerra Civil i el seu suport a la República durant l’exili; i revela la manera en què enfrontem el passat, 30 anys després de la Transició democràtica.


Paco Poch, productor de "La maleta mexicana" explica com va néixer el projecte i relata les dificultats que van sorgir durant la gestació d'aquesta coproducció internacional.


» Veure més

Escrit per: Sense ficció
Aquí podreu trobar material extra del documental.


Itziar González, arquitecta

Parla de la capacitat que tenen els ciutadans per influir en la salut d’una ciutat.
Entén la ciutat com un organisme: “Qui està impedint que la ciutat bategui al ritme ciutadà?”. Defensa que la indústria de la construcció del segle XX pugui ser reconvertida en la indústria de la rehabilitació i del reciclatge del segle XXI.




José García Montalvo, catedràtic d’Economia

Ens adverteix de com certes mesures econòmiques, i certes retallades, poden tenir com a conseqüència la destrucció del talent dels ciutadans. Ens parla també d’uns altres buits possibles, no físics, sinó de coneixement: un àmbit, com el de la recerca, en el qual Catalunya havia avançat molt, està amenaçat ara també de degradar-se i buidar-se d’investigadors. Afirma que el seu discurs és optimista 100% perquè no ens podem permetre una altra cosa. La solució vindrà de la mà del ciutadà, de la seva lluita, del seu treball.




Mercè Tatjer, geògrafa, historiadora

S’atura en el fet de com Barcelona canvia, i també com la ciutat no sembla saber ben bé què vol ser. Repassa la relació que hi ha entre petit comerç i grans superfícies, per una banda, i cohesió social del barri, per l’altra.




Joan Roca, director Museu d’Història de Barcelona

Insisteix en noves formes de recuperar i rehabilitar espais. Posa l’accent en el factor humà, en com la gent i el seu saber fer han estat la clau de recuperació de la ciutat en altres situacions encara més difícils que l’actual.




LaCol, col•lectiu d’arquitectes, plataforma Can Batlló pel barri

Aquests joves arquitectes expliquen com ajuden a dissenyar i rehabilitar els espais i les naus de Can Batlló que s’estan recuperant. Formen part de la plataforma veïnal que les reivindica i les autogestiona. Parlen també de la seva voluntat de respectar la memòria i el potencial d’aquest espai singular que és el recinte fabril de la Bordeta. Entenen la seva feina en el marc del treball col•lectiu. Tothom ha de sentir que participa en el procés, diuen.




Luis Llanas i Isabel Morell, Associació de Comerciants de Creu Coberta

A l’entrada de l’eix de Creu Coberta hi ha un solar que indica un dels projectes urbanístics que dura des de fa dècades però que encara no s’ha dut a terme: la continuació del carrer Diputació per poder passar de l’Eixample a la Gran Via sense haver de travessar la plaça d’Espanya. Aquest projecte, sempre inacabat, condiciona, com una nafra, la vida i el comerç del barri. Des de l’Associació de Comerciants n’expliquen les conseqüències i proposen solucions i alternatives.




Amics de Fabra i Coats

Jordi Gili, Antoni Martínez i Pere Fernández, extreballadors de Fabra i Coats, recorden la vida i la decadència d’una de les fàbriques emblemàtiques de la Barcelona industrial. Expliquen com han fet que l’Ajuntament sigui el propietari del recinte i de tot el material que han pogut conservar: la memòria d’un saber fer i de les dones i els homes que van donar vida a aquells espais.



"Buit, ple. La ciutat arítmica".
Escrit per: Sense ficció
EMISSIÓ: dimarts 4 de juny.

“Local disponible”, “Es traspassa”, “Es lloga”: rètols com aquest formen part del nostre paisatge més proper. Cada vegada en veiem més.
Darrere de cada cartell hi ha una història personal o familiar. Sovint amb conseqüències greus. Però també hi ha una història col•lectiva: la de la salut de la nostra ciutat o del nostre poble.

Aquests espais desocupats, símptoma evident de la crisi econòmica, configuren una nova fisonomia urbana. La ciutat es modifica. Què ens expliquen aquests espais? Això és el que aborda "Buit, ple. La ciutat arítmica".
Aquesta crisi, representa un punt d’inflexió en la manera de construir la ciutat?



El documental, a partir dels espais buits, parla dels ritmes irregulars en el creixement de Barcelona, com s’ha construït i modificat. I com continua canviant cada dia.
Es constata que cada crisi, o cada canvi en profunditat en el sistema productiu, ha generat, al llarg de la història, la seva onada d’espais desocupats.

El documental, produït per Televisió de Catalunya, se centra en els espais buits d’activitat econòmica, allà on s’ha aturat, o està a punt d’aturar-se, l’activitat comercial o industrial.

S’acosta a botigues desocupades i als comerciants que s’han vist obligats a tancar i buscar alternatives al seu negoci. Molts barris a Barcelona podrien servir d’exemple, però s’han triat dos llocs coneguts: les Galeries Maldà, a Ciutat vella i l’eix comercial Creu Coberta.

null

L’activitat comercial en aquesta via urbana ve de molt antic, de l’època de les muralles. Ara està en un moment difícil i paradoxal: no es beneficia en res del turisme que atrau la plaça d’Espanya, just al costat, i del centre comercial Arenas (un espai també desocupat des de la desaparició de la plaça de toros i posteriorment reutilitzat). A Creu Coberta s’està perdent, com en tants altres llocs de la ciutat, el model de comerç tradicional.


Montserrat Besses ens explica algunes de les claus del documental.


» Veure més

Escrit per: Sense ficció
Oferim als espectadors internacionals la versió anglesa del documental "Hola, Europa!"




"Hola, Europa!" is a documentary film on the current political situation in Catalonia. 31 personalities reflect on the right of the Catalan people to decide their own future and Catalonia's place in the EU.

Directed by M. Dolors Genovès.

Anterior Següent