27/06/2013: "La maleta mexicana"

Escrit per: Sense ficció
• 4.500 negatius inèdits, desapareguts durant 70 anys, que expliquen la feina de Robert Capa i una història oblidada.
• Un documental que ha participat en els festivals de KARLOVY VARY, SAN SEBASTIÀ i MIAMI, entre d’altres.


EMISSIÓ: dimarts 2 de juliol.



"La maleta mexicana" explica la història de tres caixes que es van trobar en un apartament de Ciutat de Mèxic l’any 2007, després que haguessin desaparegut enmig del caos que dominava Europa a principis de la Segona Guerra Mundial. Aquesta maleta contenia 4.500 negatius, fruit de la feina de tres amics que es van conèixer a París entre 1936 i 1937, i que es van convertir, més tard, en els millors reporters fotogràfics del seu temps. Exiliats dels seus propis països, Alemanya, Polònia i Hongria, van ser radicals que entenien els perills del feixisme. Van viatjar junts a Espanya per combatre’l amb les seves càmeres. El seus noms eren Robert Capa, David "Chim" Seymour i Gerda Taro. La pel•lícula aborda el viatge d’aquests negatius de França a Mèxic; descobreix el paper que Mèxic va jugar durant la Guerra Civil i el seu suport a la República durant l’exili; i revela la manera en què enfrontem el passat, 30 anys després de la Transició democràtica.


Paco Poch, productor de "La maleta mexicana" explica com va néixer el projecte i relata les dificultats que van sorgir durant la gestació d'aquesta coproducció internacional.


» Veure més

Escrit per: Sense ficció
Oferim als espectadors internacionals la versió anglesa del documental "Hola, Europa!"




"Hola, Europa!" is a documentary film on the current political situation in Catalonia. 31 personalities reflect on the right of the Catalan people to decide their own future and Catalonia's place in the EU.

Directed by M. Dolors Genovès.

26/04/2013: "Hola, Europa!"

Escrit per: Sense ficció
"No fem coalicions d'estats, unim persones". Jean Monnet

Un documental de l'autora d'"Adéu, Espanya?" i "Això no funciona, o potser sí?"


Trenta-una persones reflexionen sobre el dret a l’autodeterminació i la situació política que es viu a Catalunya, la més transcendent de la seva història moderna. "Hola, Europa"! és un viatge que transcorre pels paisatges, les ciutats i les idees. I rebat cada un dels missatges de la por.

EMISSIÓ: dimarts 7 de maig.

I dimecres 8, xat amb M. Dolors Genovès, directora del documental.



El 80% dels diputats al Parlament de Catalunya donen suport a una consulta per decidir el futur col•lectiu i polític del país. Un 55% dels catalans ha manifestat, segons les enquestes, la seva voluntat de donar suport a una Catalunya amb estat propi. Aquestes xifres no es donen en cap de les nacions que han formulat la possibilitat d’esdevenir independents dels estats als quals pertanyen: el Quebec, Flandes, Escòcia o el País Basc. El fet més transcendent del moment polític que viu Catalunya respon al dret democràtic de poder decidir el futur constitucional del país.

El documental indaga i reflexiona sobre les raons d’aquest posicionament, des de la situació actual, i aborda els arguments i les dificultats que aquest procés pacífic i democràtic haurà de superar.

Sant MauriciCap de CreusEl riu Ebre
GironaBarcelonaLleidaTarragona

"Hola, Europa!" fa un recorregut per tot el territori de Catalunya, de nord a sud. Visita les glaçades aigües de l’estany de Sant Maurici i la Ratera; els paisatges fets de vent, aigua i roca del cap de Creus; els meandres verds i rogencs de l’Ebre. De la natura passa al paisatge treballat de les quatre capitals catalanes: Girona, Barcelona, Lleida i Tarragona. I 15 persones anònimes, 15 retrats, són la representació dels ciutadans de Catalunya. Per reflexionar sobre el present i el futur del país, "Hola, Europa!" recull les opinions i les anàlisis de 31 persones.


Dolors Genovès, directora d'"Hola, Europa!", conversa amb Joan Salvat en acabar el documental.


Una producció de TVC amb la col•laboració de Brutal Media.

» Veure més

Escrit per: Sense ficció
“Sense ficció” presenta un documental apassionant que explica les interioritats d’unes organitzacions medievals que, sorprenentment, avui encara perduren: els Ordes Militars de Cavalleria. Defensors de la fe, altruistes i humanistes, els seus membres viuen arreu del món, han actualitzat la seva missió i, avui, tenen com a objectiu afrontar els problemes actuals dels qui més ho necessiten. En aquest documental descobrirem alguns dels seus components i, per primera vegada, ens endinsarem en les entranyes d’aquestes estructures hereves del passat.

EMISSIÓ: dimarts 2 d'abril.



Existeixen des dels temps de les Croades. Són els Ordes Militars de Cavalleria. Els membres actuals continuen la tradició dels avantpassats: defensen la fe i els valors cristians, i practiquen la caritat amb els desvalguts. Són discrets, però són aquí, entre nosaltres, immersos en tots els estaments de la societat. Són cavallers i els uneix una forta vinculació humanística i religiosa.



El documental Ordes Militars. Segueix la llegenda, ens acosta a la realitat actual dels ordes militars de Jerusalem, nascuts fa gairebé mil anys per defensar Terra Santa dels considerats infidels: els sarraïns. Avui estan implantats a gairebé tot el món. Han abandonat l’espasa, però continuen fent una feina social important, seguint els valors fundacionals d’ajuda al pobre i al malalt. Per primera vegada, un documental planteja un tractament íntegre dels cinc ordes militars de Jerusalem, del passat al present. I també per primera vegada s’accedeix a l’interior d’aquestes organitzacions, zeloses dels seus principis i de la imatge que se’n pugui donar en una societat altament condicionada pels mitjans de comunicació. S’expliquen les seves estructures i funcionament intern, però també es mostren unes cerimònies que segueixen rituals antiquíssims d’ordenació de cavallers i dames. Parlen els protagonistes.

Una producció de Televisió de Catalunya, amb la col•laboració d’Optim TV, en associació amb Singular Audiovisual. Dirigit per Enric Canals i realitzat per Juan Ortega.

» Veure més

12/02/2013: "American Jesus"

Escrit per: Sense ficció
Un viatge a l’interior del cristianisme evangèlic dels Estats Units.


EMISSIÓ: dimarts 19 de febrer.



El cristianisme evangèlic és un dels moviments socials més importants als Estats Units. Una subcultura creixent, amb una gran influència i una indústria de 7 mil milions de dòlars, que ha equiparat la fe al màrqueting, la salvació a l’èxit personal i l’Església, al negoci. Malgrat això, les implicacions d’aquest fenomen van molt més enllà del mercat.

null

Per què hi ha una polarització creixent entre la dreta i l’esquerra nord-americanes? Per què milions d’americans esperen impacients la fi del món? Com s’expressa l’espiritualitat a través del “somni americà”? Aquestes són algunes de les preguntes que “Sense ficció” explora a “American Jesus”, oferint un gran ventall de personatges representatius del teixit social nord-americà en totes les seves esferes.


"La idea va ser fer alguna cosa que pogués esdevenir una mena de mapa de la fe americana"
Entrevista a Aram Garriga, director d'"American Jesus"


Un documental dirigit per Aram Garriga i amb la producció executiva de Carles Torras. Una coproducció de Zabriskie Films amb Televisió de Catalunya, Televisió Espanyola., Glass Eye Pix i Visualsuspects.

» Veure més

Escrit per: Sense ficció
Nominat com a Millor Documental als Oscars 2010
Nominat als BAFTA com a Millor debut d’un autor britànic


EMISSIÓ: dimarts 5 de febrer.

null

“Sense ficció” estrena aquest aclamat documental sobre una de les figures clau de l’art de carrer: l’artista de grafiti britànic Banksy. El resultat és un film provocatiu que parla de com viure al marge de la llei, de camaraderia i, també en certa manera, d’incompetència i d’ingenuïtat artística en el mercat de l’art. Sorprenent, divertit i absurd, “Exit through the gift shop” és un conte de fades modern i de carrer que ofereix un punt de vista irònic sobre què és l’art modern, al mateix temps que planteja qüestions de fons al voltant de la fama artística i de la cotització dels artistes.



Thierry Guetta és un francès que viu a Los Angeles. I té una única obsessió: enregistrar-ho tot amb la seva càmera de vídeo. A poc a poc, i de la mà del seu cosí, es va introduint en el món de l’art urbà. Fins que, sorprès pels titulars de mitjans de comunicació que parlen de l’obra d’un artista urbà revolucionari, es planteja arribar a descobrir qui s’amaga darrere del sobrenom “Banksy”, un dels artistes de carrer més reconeguts. Guetta no només arribarà a trobar el seu anhelat artista, sinó que, amb ell, enregistrarà alguns dels moments estel•lars de la seva obra. Inspirat pel mateix Banksy, Guetta intentarà convertir-se ell mateix en un artista de carrer.



Una de les curiositats d’aquest documental, polèmic i transgressor, és que als títols de crèdit oficials no hi apareix cap director ni guionista. Només hi consta: “Un film de Banksy”.

24/10/2012: "Yayoma"

Categories: Documentals , Cultura , Economia , Societat
Escrit per: Sense ficció
Estrena, dimarts 30 d'octubre a les 21h50

Un viatge al Senegal de la mà de Lluís Llach, que hi resideix habitualment i que hi ha creat la Fundació Lluís Llach per ajudar els més desafavorits.

A través d’una sèrie de personatges reals, coneixerem la realitat del país, la situació de la dona o la desesperació dels joves per trobar una vida millor mar enllà.




“Yayoma” és el nom d’un dels projectes de la Fundació, que consisteix a promoure la pesca sostenible, mitjançant la construcció de vaixells, perquè els joves puguin tenir una ocupació i no hagin de marxar, arriscant la seva pròpia vida.

Ja fa alguns anys que Lluís Llach viu a cavall entre Barcelona i el Senegal. En un dels seus viatges, concretament a la regió de Sine Saloum, a la comunitat rural de Palmarin, Lluís Llach va concebre la creació d’una Fundació per pal•liar les mancances econòmiques, culturals i socials de la població.



Gràcies als testimonis d’en Mady i en Bubakar, en Lluís coneix de primera mà l’experiència dels joves que volen sortir de la regió i que arrisquen tot el que tenen per aconseguir plaça en una patera o cayuco que els porti a una vida millor. Les seves experiències seran reveladores a l’hora de posar en marxa el principal projecte de la Fundació: la construcció de vaixells de pesca.


Lluís Llach i el director del documental, Lluís Danés, conversen amb Joan Salvat.



» Veure més

01/10/2012: "Enxaneta"

Categories: Documentals , Cultura , Societat
Escrit per: Sense ficció
Emissió, 9 d’octubre del 2012

Una mirada diferent sobre el món dels castells



"Enxaneta" és un documental, produït per Televisió de Catalunya, sobre el món dels castells, una tradició popular catalana amb 210 anys d'història que consisteix a fer construccions humanes. Fa poc els castells van rebre el reconeixement de la Unesco com a patrimoni immaterial de la humanitat.

El documental "Enxaneta" fa una aproximació a tots els valors que contenen els castells i que van ser mereixedors del reconeixement de la Unesco. Partint de la gravació íntegra en 3D del Concurs de Castells de Tarragona del 2010, "Enxaneta" explica amb la veu d'una nena tot el que experimenten els castellers quan afronten la consecució d'un castell. L'esperit de superació, el treball en equip, la integració de les dones i de gent de totes les classes socials, de totes les edats i de qualsevol nacionalitat fan dels castells una valuosa eina de cohesió social en el si de les 61 colles castelleres que hi ha a Catalunya.


Joan Salvat entrevista Paulí Subirà i Natàlia Cucurella, director i productora del documental.


Amb la participació de rellevants castellers de diverses colles, "Enxaneta" representa un viatge de tota la família castellera a través dels conceptes que sempre han definit els castells: valor, força, equilibri i seny. I aborda temes poc tractats fins ara, com la por i el risc que representen les caigudes.

» Veure més

Escrit per: Sense ficció
Emissió: dimecres 13 de juny

La presó Model ha crescut envoltada de polèmica: pel fet d’ocupar una de les cruïlles més cèntriques de l’Eixample barceloní; per la saturació de les seves cel•les; per la constant demanda de la necessitat de remodelar-la i, finalment, pel seu possible tancament i la construcció d’una nova Model a la Zona Franca projecte que, ara com ara, està aturat i deixa el futur de la presó en interrogant.
A “Històries de la Model”, presos de totes les èpoques, des de principis del segle XX fins avui mateix, rememoren les seves experiències a la presó barcelonina i, alhora, ressusciten una part de la crònica històrica del nostre país.



La presó Model es va inaugurar el 1904 al barri de l’Eixample de Barcelona, i reflectia l’esperit de progrés de tota una època. Tanmateix, els avenços que anunciava en aspectes cabdals, com ara les condicions de vida dels interns o el mateix concepte de regeneració i reinserció, aviat es van veure superats per la realitat política i social del país fins al punt que l’edifici va esdevenir símbol de la repressió del poder de l’Estat a Catalunya, des de la Setmana Tràgica del 1909 fins a l’arribada de la democràcia.
Les cel•les han exercit de magatzem de persones en èpoques tan diverses com la immediata postguerra, quan la repressió de republicans i catalanistes va assolir el punt més àlgid, o bé la dècada dels 80, quan l’expansió de les drogues va desfermar la delinqüència entre les classes més baixes de la societat. La presència de fins a onze reclusos en un espai d’escassos metres quadrats propiciava situacions de tensió i dificultava una convivència que ja era prou complicada a causa d’unes condicions deficients d’alimentació, higiene i oci.


Entrevista a Enric Canals, director "Històries de La Model"

La vida a la presó, les relacions amb els companys de condemna; les visites dels familiars; els esdeveniments polítics i els consegüents canvis dels perfils dels presoners; els motins causats per reivindicacions nobles i no tan nobles; els intents de fuga d’uns reclusos que s’hi veuen obligats davant la perspectiva d’un llarg futur de reclusió; les històries personals que menen al presidi. Són moltes les vivències que, a través dels seus protagonistes, ens presenta “Històries de la Model”: un recorregut per la vida d’un edifici que no deixa ningú indiferent.
Malgrat haver estat concebuda fa més d’un segle com un element de regeneració, els testimonis de tants presos al llarg dels anys certifiquen que la Model passarà a la història com el model del que no hauria de ser una presó.


Dirigit per Enric Canals i realitzat per Jaume Santacana.

03/06/2012: "El cine de Paco"

Escrit per: Sense ficció
Emissió: dimecres 6 de juny

Un documental que descobreix el què el No-Do mai ens va ensenyar


null

Durant anys i de manera repetida apareixia en les cròniques del NODO un Francisco Franco pescant enormes peixos en diversos rius del nord de la península amb una habilitat que el cronista es cuidava de lloar com a increïble. Mig món ja sospitava aleshores que tot allò era un muntatge, però no hi havia manera de saber-ho perquè el “noticiario documental” va ser un dels millors invents del règim per fer-se autopropaganda i aquelles imatges de pesca, evidentment, ho eren.


Entrevista a Josep Rovira, director de "El cine de Paco"


El documental “El cine de Paco “ ha tingut accés a una part de les imatges descartades del NO-DO on es veuen seqüències inèdites de Franco pescant o jugant a golf, que es van censurar en el seu moment perquè no donaven una bona imatge del “caudillo”. Com molta gent recorda, en els noticiaris editats, quan Franco jugava a golf li entraven totes les pilotes i cobrava uns peixos formidables, però, com es veurà, la realitat era tota una altra.

null

El documental de 50 minuts és un passeig per les imatges més grotesques del NODO a les quals s’han afegit uns valuosíssims retalls provinents del magatzem anomenat de descartes del noticiari que no havien estat mai projectats públicament. La combinació entre les imatges del que es deia i les que s’amagaven és com a mínim sorprenent i, a vegades, mostren la subtilesa de la censura, mentre que, en altres, evidencien la manipulació del règim a l’hora de no mostrar la decrepitud del “caudillo”.

Franco volia que Espanya fos un país fantàstic i el NO-DO era el millor vehicle per transmetre aquesta imatge de felicitat col•lectiva, de perfecció política i de bravura en la figura del seu líder.

Era la seva manera de fer cinema, era el cine de Paco.

Anterior Següent