Categories: Notícies
Escrit per: Sense ficció
La producció de TV3 dirigida per Montse Armengou i Ricard Belis “Jo també vull sexe!” forma part de la programació de NOSaltres, Mostra de Teatre Inclusiu, que se celebra del 9 al 22 de juny a Barcelona. El certamen té com a objectiu donar veu a les persones a les quals la societat ha fet tornar invisibles i conscienciar sobre la discriminació i la desigualtat social per causa de la raça, l’origen, la discapacitat, el gènere, l’orientació sexual, l’envelliment, la pobresa i la indigència. La mostra es vertebra al voltant de quatre eixos: persones refugiades, persones amb diversitat funcional, persones amb diversitat sexual i afectiva i persones sense sostre. S’han organitzat projeccions cinematogràfiques, exposicions fotogràfiques, aplicatius digitals i xerrades. “Jo també vull sexe!” es projectarà els dies 11, 17 i 23 de maig i 7 de juny, a les 19.00, al Teatre Lliure de Montjuïc.



“Jo també vull sexe!” (2016), de Montse Armengou i Ricard Belis


El documental “Jo també vull sexe!” se centra en les primeres fornades de “sex assistents” a casa nostra i la possibilitat que persones amb discapacitat física o intel·lectual visquin amb plenitud els seus drets sexuals. S'hi recullen testimonis de famílies que s'han vist amb el dilema d'haver de masturbar els fills, de persones amb discapacitat que han descobert el sexe gràcies a l'assistència sexual o de cuidadors que han adaptat els seus serveis per convertir-se en assistents sexuals i facilitar així l'accés al sexe a les persones amb dificultats, bé ajudant l'afectat perquè obtingui el seu propi plaer o acompanyant parelles amb dificultats motores.

Davant dels que s'escandalitzen amb aquestes iniciatives i les consideren amorals, els afectats reclamen poder viure en plenitud els seus drets sexuals. Per molts, l'assistent sexual, una figura que ara comença a introduir-se a Catalunya i que en altres països ja fa anys que existeix, serà l'única manera de no morir sense haver tingut mai una experiència sexual, ni tan sols d'autosatisfacció, perquè la discapacitat els impedeix, fins i tot, l'accés als racons més íntims del seu cos. Assistents sexuals i usuaris ho expliquen en aquest documental colpidor, emotiu, vital i que vol trencar tabús a cara descoberta.

“Jo també vull sexe!” es va estrenar el 29 de novembre del 2016 al programa de TV3 “Sense ficció”. Amb 402.000 espectadors i una quota del 13,6, va estar en el rànquing dels programes més vistos aquell mes i ha estat la producció emesa pel programa més vista al 3 a la carta durant la temporada 2016-2017.

Projeccions
11, 17 i 23 de maig i 7 de juny, a les 19.00
Teatre Lliure de Montjuïc
Plaça Margarida Xirgu, 1

Premis
Premi honorífic, Reconeixements Societat Limitada sobre Diversitat Funcional i Moviments Socials, 2017
Premis Tiflos de Periodisme de l'ONCE, categoria televisió, 2017

Festivals
INPUT, International Public Television Conference, Estats Units, 2018
Inclús, Festival Internacional de Cinema i Discapacitat de Barcelona, 2017


Més informació aquí: estrena i material extra


Dirigit per Montse Armengou i Ricard Belis.
Categories: Notícies
Escrit per: Sense ficció
Dimarts, 27 de març, “Pòlio, crònica d’una negligència”, es projecta a la Universitat Harvard (Estats Units). És una producció de TV3 dirigida per Montserrat Armengou i Ricard Belis que explica com les autoritats franquistes van negar, durant molts anys, l’administració d’una vacuna que hauria pogut evitar les terribles conseqüències que van haver d’afrontar milers de persones a tot l’estat espanyol. La sessió, que comptarà amb la presència de la codirectora Montserrat Armengou, està organitzada pel Departament de Llengües i Literatures Romàniques de la Universitat Harvard, l’Observatori Cervantes de Harvard, l’Institut Ramon Llull i la Universitat de Massachusetts Armherst.




L’endemà, dimecres 28 de març, Montse Armengou presenta la projecció d’”Els internats de la por” a la universitat de Massachusetts Armherst, en el marc del 10th Catalan Film Festival i del 25th Massachusetts Multicultural Film Festival “Film Lives!” de Universitat de Massachusetts Armherst, dedicat en aquesta edició a cinema documental, principalment dirigit per dones que posen de relleu històries individuals i col·lectives en temps difícils.




“Els internats de la por” és un exercici de recuperació de la memòria històrica que destapa un passat ocult i silenciat, protagonitzat per milers de nens i nenes internats en col·legis religiosos, orfenats, preventoris antituberculosos o centres d’auxili social. Centres en què van patir abusos físics, psíquics, sexuals, explotació laboral o pràctiques mèdiques dubtoses, que es van convertir en una mena de presó per a aquests infants i que van perdurar fins ben entrada la democràcia. A diferència de països com Irlanda, que han reconegut els maltractaments a nens sota la seva tutela, a Espanya, aquests abusos no han estat mai jutjats ni reparats.

Aquest treball de Montse Armengou i Ricard Belis va rebre el Premi Bones Pràctiques de Comunicació no Sexista, Associació de Dones Periodistes de Catalunya (2015), va ser finalista als Prix Europa en la categoria d’actualitat al millor programa de televisió europeu d’investigació (2015) i va estar seleccionat a competició oficial en el FIGRA, Festival International du Grand Reportage d’Actualité (2016).




I, per últim, dijous 29 de març, la periodista i directora Montse Armengou, participarà en la conferència “Documentals, víctimes i reparació: el periodisme d’investigació com a eina de recuperació de la memòria històrica” que organitza l’Institut de l’Holocaust, Genocidi i Memòria de UMass, la Universitat de Massachusetts Armherst.
Categories: Notícies
Escrit per: Sense ficció
El dimarts 20 de març, a les 21.55, TV3 dedica un especial de “Sense ficció” als atemptats de Barcelona i Cambrils i al fenomen del terrorisme jihadista, amb l’estrena del documental “17A: Lliçons apreses?”. A continuació, hi haurà un debat en directe amb el títol “17A: Deures pendents”.




“17A: Lliçons apreses”, produït per TV3, dirigit per Montserrat Besses i realitzat per Pere López, té l’objectiu d’analitzar els processos i els comportaments que es donen en els atemptats terroristes. Recorda els atemptats de l’agost a Barcelona i Cambrils per saber els seus preparatius i el “modus operandi” de la cèl·lula de Ripoll. El documental compta amb la participació d’experts en la matèria i amb el testimoni de persones que coneixien i tractaven aquests joves.

Tot seguit s’emetrà “17A: Deures pendents”, un programa en directe conduït per Montserrat Besses i Joan Carles Peris, en què s’abordaran les incògnites i les polèmiques que aquests atemptats han deixat damunt de la taula. En aquest debat, també participaran diferents experts.




El dilluns 19 de març, a les 11.00, a la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la Universitat de Barcelona, es farà un acte de presentació, que inclourà la projecció en primícia del documental.

Hi assistiran David Bassa, cap d’informatius de TV3; Montserrat Besses, directora del documental i copresentadora del debat posterior; Joan Carles Peris, copresentador i guionista de “17A: Deures pendents”, i Lurdes Vidal, directora del Món Àrab de l’Institut Europeu de la Mediterrània. L’acte, que també comptarà amb alguns dels testimonis que participen en aquest treball, estarà presentat per Mònica Baró, professora i degana de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la Universitat de Barcelona.

Més informació aquí.
Categories: Notícies
Escrit per: Sense ficció
“Jo també vull sexe!”, una producció de TV3 dirigida per Montse Armengou i Ricard Belis, participarà en l’edició d’enguany de l’INPUT, International Public Television Conference, una mostra anual dels programes de televisions públiques més innovadors, provocadors, educatius i amb vocació de servei públic. La trobada internacional reuneix professionals d’arreu del món vinculats a la televisió des del 1978. Cada any, s’hi presenten centenars de programes procedents de gairebé una cinquantena de països membres d’INPUT, dels quals se’n fa una selecció final a Alemanya. Aquest any, la projecció de “Jo també vull sexe!” serà una de les 26 sessions previstes al certamen, que se celebrarà del 30 d’abril al 4 de maig a Brooklyn, i comptarà amb la presència de Montse Armengou.



“Jo també vull sexe!” (2016), de Montse Armengou i Ricard Belis



El documental se centra en les primeres fornades de “sex assistents” a casa nostra i la possibilitat que persones amb discapacitat física o intel·lectual visquin amb plenitud els seus drets sexuals. S'hi recullen testimonis de famílies que s'han vist amb el dilema d'haver de masturbar els fills, de persones amb discapacitat que han descobert el sexe gràcies a l'assistència sexual o de cuidadors que han adaptat els seus serveis per convertir-se en assistents sexuals i facilitar així l'accés al sexe a les persones amb dificultats, bé ajudant l'afectat perquè obtingui el seu propi plaer o acompanyant parelles amb dificultats motores.

Davant dels que s'escandalitzen amb aquestes iniciatives i les consideren amorals, els afectats reclamen poder viure en plenitud els seus drets sexuals. Per molts, l'assistent sexual, una figura que ara comença a introduir-se a Catalunya i que en altres països ja fa anys que existeix, serà l'única manera de no morir sense haver tingut mai una experiència sexual, ni tan sols d'autosatisfacció, perquè la discapacitat els impedeix, fins i tot, l'accés als racons més íntims del seu cos. Assistents sexuals i usuaris ho expliquen en aquest documental colpidor, emotiu, vital i que vol trencar tabús a cara descoberta.




“Jo també vull sexe!” es va estrenar el 29 de novembre del 2016 al programa de TV3 “Sense ficció”. Amb 402.000 espectadors i una quota de 13,6, va estar en el rànquing dels programes més vistos aquell mes i ha estat la producció emesa pel programa més vista al 3 a la carta durant la temporada 2016-2017.

L'especial dedicat als atemptats de Barcelona i Cambrils "Junts contra la por", de l'informatiu per a nens del canal Super3 "InfoK”, també ha estat seleccionat per aquesta edició de l’INPUT.


Premis
Premi honorífic, Reconeixements Societat Limitada sobre Diversitat Funcional i Moviments Socials, 2017
Premis Tiflos de Periodisme de l'ONCE, categoria televisió, 2017


Festivals

Inclús, el Festival Internacional de Cinema i Discapacitat de Barcelona, 2017


Més informació aquí: estrena i material extra


Dirigit per Montse Armengou i Ricard Belis.

Categories: Notícies
Escrit per: Sense ficció
Aquesta setmana la premsa ha fet ressò de que els abusos denunciats al documental “Els internats de la por” (2015), una producció de Televisió de Catalunya dirigida per Montse Armengou i Ricard Belis, encara estan impunes. Es tracta de l’article de la periodista i escriptora Cristina Fallarás titulat “Ortigas ‘en las partes íntimas’: las vejaciones de sacerdotes en los internados franquistas” del diari Público. Des de la seva publicació, el tema ha tingut un gran impacte a les xarxes socials i el tràiler del documental és un dels vídeos més vistos a la carta de TV3.




“Els internats de la por” és un exercici de recuperació de la memòria històrica que destapa un passat ocult i silenciat, protagonitzat per milers de nens i nenes internats en col·legis religiosos, orfenats, preventoris antituberculosos o centres d’Auxilio Social. Centres en què van patir abusos físics, psíquics, sexuals, explotació laboral o pràctiques mèdiques dubtoses, que es van convertir en una mena de presó per a aquests infants i que van perdurar fins ben entrada la democràcia. A diferència de països com Irlanda, que han reconegut els maltractaments a nens sota la seva tutela, a Espanya, aquests abusos no han estat mai jutjats ni reparats.

El documental es va estrenar el 28 d’abril del 2015 en el programa “Sense ficció” de TV3. Amb una audiència de 635.000 espectadors i una quota de pantalla del 19,1, va ser el programa més vist del dia a Catalunya i el més vist de la temporada a la televisió i a la carta. Posteriorment, es va publicar el llibre “Els internats de la por”, una coedició d’Ara Llibres i Televisió de Catalunya.

Després de l’emissió d’”Els internats de la por” a TV3, l’advocada i mediadora de família Montse Fernández Garrido, membre de Feministes de Catalunya, de la Associació Dones Juristes i presidenta de la Comissió pels Drets dels Nous Models de Família de l’Il·lustre Col·legi d´Advocats i Advocades de Barcelona, firmava una carta col·lectiva en què exigia que l’Església demanés perdó públicament i que es reparés el mal fet a les víctimes. Des de llavors, l’advocada ha insistit a periodistes i institucions perquè denunciïn els fets i davant l’Església catòlica i l’Estat.

El 23 de juny del 2016, Montse Fernández Garrido, l’advocada Pilar Rebaque, presidenta de la “Comissió de Dones Advocades" de l’Il·lustre Col.legi d´Advocats i Advocades de Barcelona, els codirectors del documental Montse Armengou i Ricard Belis es van reunir amb l’arquebisbe de Barcelona Juan José Omella. Van sol·licitar que s’abordés el tema a la Conferència Episcopal Espanyola, però finalment no hi va haver consens per fer-ne una declaració.

Recentment, el papa Francisco ha demanat perdó pels abusos sexuals i les tortures exercides per membres de l’Església catòlica a nens i nens en els seu viatge a Amèrica. És en aquest context que l’advocada Montserrat Fernández Garrido va contactar de nou amb la premsa per centrar la mirada en Espanya.


Premis
Premi Bones Pràctiques de Comunicació no Sexista, Associació de Dones Periodistes de Catalunya, 2015


Festivals
FIGRA, Festival International du Grand Reportage d’Actualité, 2016


Més informació, aquí.


Fragments del documental








Categories: Notícies
Escrit per: Sense ficció




“Els internats de la por” (2015), produït per Televisió de Catalunya i dirigit per Montse Armengou i Ricard Belis, és un exercici de recuperació de la memòria històrica que destapa un passat ocult i silenciat, protagonitzat per milers de nens i nenes internats en col·legis religiosos, orfenats, preventoris antituberculosos o centres d’Auxilio Social. Centres en què van patir abusos físics, psíquics, sexuals, explotació laboral o pràctiques mèdiques dubtoses, que es van convertir en una mena de presó per a aquests infants i que van perdurar fins ben entrada la democràcia. A diferència de països com Irlanda, que han reconegut els maltractaments a nens sota la seva tutela, a Espanya, aquests abusos no han estat mai jutjats ni reparats.

El dimecres 31 de gener, el codirector Ricard Belis participa en “Els vespres de l’EOI” amb una xerrada sobre aquest treball, del qual en presentarà alguns fragments. El documental es va estrenar el 28 d’abril del 2015 en el programa “Sense ficció” de TV3. Amb una audiència de 635.000 espectadors i una quota de pantalla del 19,1, va ser el programa més vist del dia a Catalunya i el més vist a la carta de la temporada. Posteriorment, es va publicar el llibre “Els internats de la por”, una coedició d’Ara Llibres i Televisió de Catalunya.

“Els internats de la por” tanca la trilogia sobre la infantesa com a víctima del franquisme, iniciada amb “Els nens perduts del franquisme” (2002) i “Torneu-me el fill!” (2012).


Premis
Premi Bones Pràctiques de Comunicació no Sexista, Associació de Dones Periodistes de Catalunya, 2015


Festivals
FIGRA, Festival International du Grand Reportage d’Actualité, 2016


Xerrada
“Els internats de la por”
Dimecres 31 de gener, a les 19.30


Ubicació
Sala d’actes de l’EOIBD
Escola Oficial d’Idiomes Barcelona Drassanes
Avinguda Drassanes, 14

Més informació, aquí.



Dirigit per Montse Armengou i Ricard Belis.

Categories: Notícies
Escrit per: Sense ficció
Dimecres 24 de gener

“Les 7 caixes”, el viatge emocional de Dory Sontheimer, rescata del passat el record de les víctimes del nazisme





Aquest migdia s’ha presentat, al Memorial Democràtic de Barcelona, el documental “Les 7 caixes”, que s’estrena el dimarts 30 de gener, a les 21.55, al programa “Sense ficció”, de TV3. Aquesta producció de Bas (Broadcaster Audiovisual Services), amb la coproducció de TV3, és el testimoni audiovisual de la història de Dory Sontheimer i la seva família, víctima de l’holocaust nazi.

L’acte ha comptat amb la presència de Plàcid Garcia-Planas, director del Memorial Democràtic; Montse Armengou, directora del programa “Sense ficció”, de TV3; Carles Canet i David Fontseca, directors de “Les 7 caixes”; Dory Sontheimer, protagonista del documental, i part de l’equip que ha format part d’aquesta producció. L’emissió s’emmarca dins de la celebració del Dia Internacional de Commemoració en Memòria de les Víctimes de l’Holocaust.




“La memòria és viva o no, és fèrtil o es queda en pur marbre”, aquestes són les paraules amb què Plàcid Garcia-Planas ha inaugurat la presentació que, a més, ha definit com “un acte que li dona sentit al Memorial Democràtic”.

Després de veure el colpidor testimoni de la família de Dory Sontheimer, Montse Armengou ha reconegut que “el valor de la Dory ha estat la valentia d’haver obert aquestes caixes i haver-les estès al món”. Armengou ha explicat que aquest documental “és un instrument de veritat, de reparació i de justícia”, i que sense aquests tres eixos “no es pot parlar d’autèntica democràcia”.

Sobre TV3, la directora de “Sense ficció” ha reconegut que, en aquests moments tan difícils, “tenim el compromís i l’aposta de la recuperació de la memòria històrica, que és un dels trets d’identitat de TV3, des de la seva fundació. És important donar llum sobre el passat però, sobretot, donar veu a les víctimes”.

A continuació han agafat la paraula els directors de “Les 7 caixes”. David Fontseca s’ha mostrat agraït a Bas i TV3 per la seva confiança, “per retratar la història de la Dory, que ha estat una experiència molt bonica”. Fontseca ha assenyalat que en un documental com aquest s’ha d’extraure una part històrica important, compartida amb la protagonista, en aquests cas amb Dory.

Per la seva banda, Carles Canet ha indicat que el documental, de 50 minuts de durada, “només són pinzellades d’una història monstruosament gran i inabastable”. Canet, que ha explicat que es va inspirar en el llibre sobre l’experiència de la Dory, s’ha plantejat què hauria fet ell en trobar aquestes caixes i ha reconegut que l’opció de recerca que va escollir Dory és la més complicada. El director ha afirmat que Dory, una sola persona, ha aconseguit vèncer el nazisme: “ha reinvertit tota la diàspora provada pel nazisme, i ha aconseguit reunir gent de tot el món a Barcelona. És una història de descoberta total”.

Per últim, Dory Sontheimer ha agraït, emocionada, a la seva família, als directors, i a l’equip de producció, que van creure en aquesta història, que és “un homenatge a totes les víctimes de l’holocaust”. Quan Dory va trobar les caixes i va saber tota la documentació que hi havia, es va adonar que amagaven una història “molt forta”, la de la seva família, però les va deixar tancades. “Vaig tenir molta por, por que em va fer dubtar molt, i el meu marit, el Josep Maria, em va dir que si les van deixar és perquè se sàpiga la història”.

Durant la projecció del documental i la roda de premsa, Dory ha explicat la tasca que fa visitant escoles i joves que comencen a estudiar la Segona Guerra Mundial i l’holocaust. “Si poses noms i cares a les històries, que és diferent a dir una xifra, és quan la història agafa força”.






“Les 7 caixes”

El documental és una història de recreació d’una família que, en el seu passat, va ser víctima de l’holocaust nazi. Dory Sontheimer, als 57 anys, quan van morir els seus pares, va trobar unes caixes que li van mostrar un passat totalment diferent al que havia viscut. A partir d’aquest moment, es va proposar el repte de reunir la seva família, que estava repartida per tot el món.

“Les 7 caixes” és un viatge, físic i emocional, que segueix el rastre de la família de Dory, i que fa possible un retrobament amb els seus familiars que, fins fa poc, eren desconeguts.

Durant la producció es poden veure els documents que amaguen la vertadera història d’aquesta família, fotografies, cartes i passaports, entre d’altres. I visita diferents localitzacions, com el pis a Alemanya on van viure els avis de Dory, o la fàbrica Lehmann on el seu pare treballava fent nines.
Categories: Notícies
Escrit per: Sense ficció
El dijous 14 de desembre s’inaugura la videoinstal·lació “Lost”, de l’artista multidisciplinària Rosa Pascual, a Bòlit, Centre d'Art Contemporani de Girona. El projecte s’inspira sobretot en els milers de casos de nens robats a l’estat espanyol durant el règim franquista i compta amb la projecció de dos treballs dirigits per Montse Armengou i Ricard Belis. “Els nens perduts del franquisme”, Premi Nacional de Periodisme de Catalunya l'any 2002, es podrà veure el dimecres 20 de desembre, i “Torneu-me el fill!”, el dimecres 10 de gener del 2018.

“Els nens perduts del franquisme” (2002) revela un dels períodes més foscos de la història recent d'Espanya: la desaparició de nens fills de republicans i la separació forçosa de les seves famílies per part de la repressió franquista. “Torneu-me el fill” (2013) continua la investigació al llarg de la segona meitat del franquisme. Llavors ser mare soltera era un estigma que poques dones podien suportar. Però algunes d’aquelles dones volien quedar-se el fill i els hi van prendre per la força. Entitats d’adopció, institucions religioses i metges feien possible el somni de molts matrimonis estèrils de poder adoptar un nen a canvi d’ignorar la voluntat de la mare biològica. La moral del nacionalcatolicisme els feia pensar que estaven fent una obra de caritat. Però la caritat era la cara amable del negoci. Alguns metges van comunicar als pares que el seu fill havia mort al part, fins i tot els van arribar a ensenyar un cadàver congelat. Però la defunció d’aquell nen no consta als registres i als llibres dels cementiris. On va anar a parar aquell nadó? Va caure en les xarxes d’adopció?

Encara avui en dia, algunes famílies busquen els seus fills, d’altres no saben que existeixen, es donen per morts o no es trobaran mai. Per això, tot i que l’objectiu del projecte és sensibilitzar sobre aquesta problemàtica, el seu gran somni seria que hi hagués algun retrobament.

Després de la inauguració internacional a la ciutat de Girona, està previst que la videoinstal·lació “Lost” estigui de gira els pròxims dos anys per Espanya, Europa i els Estats Units.



“Els nens perduts del franquisme” (1a part, 2002)




“Els nens perduts del franquisme” (2a part, 2002)







Lost
Art Collaboratif de Rosa Pascual
Del 14 de desembre del 2017 al 14 de gener del 2018
Inauguració: el dijous 14 de desembre a les 19.00


Projeccions
“Els nens perduts del franquisme”
Dimecres 20 de desembre, a les 18.30
“Torneu-me el meu fill”
Dimecres 10 de gener del 2018, a les 18.30


Ubicació
Bòlit, Centre d'Art Contemporani, Girona
(Plaça Pou Rodó 7-9)


Més informació, aquí.
http://www.bolit.cat/cat/programacio/exposicions/lost/presentacio.html
http://www.bolit.cat/cat/programacio/exposicions/lost/activitats.html#m_2738


Categories: Notícies
Escrit per: Sense ficció
“Jo també vull sexe!”, un documental de producció pròpia de Televisió de Catalunya dirigit per Montse Armengou i Ricard Belis, participa en la secció oficial del festival Inclús, el Festival Internacional de Cinema i Discapacitat de Barcelona en la categoria de llargmetratge documental. La producció se centra en les primeres fornades de “sex assistents” a casa nostra i la possibilitat que persones amb discapacitat física o intel·lectual visquin amb plenitud els seus drets sexuals.



“Jo també vull sexe!” (2016), de Montse Armengou i Ricard Belis


El festival aposta per donar visibilitat al col·lectiu de persones amb discapacitat tant física com mental a través d'una selecció de pel·lícules de documental, ficció i curtmetratges i tallers. La quinta edició del certament tindrà lloc del 28 de novembre al 3 de desembre a CaixaForum Barcelona.

La selecció oficial inclou 20 obres seleccionades entre 320 arribades d’arreu del món. N’hi ha del Canadà, Holanda, Itàlia, Suècia, els Estats Units o Espanya, entre d’altres. Totes les pel·lícules han estat subtitulades per a persones amb problemes d'audició, audiodescrites per deficients visuala i compten amb la presència d'intèrprets de llengua de signes.

“Jo també vull sexe!” es projecta el divendres 1 de desembre a les 22.00 amb la presència d’un dels directors, Ricard Belis. Els guanyadors se sabran en la gala de cloenda del dia 3 de desembre, Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat.




El documental es va estrenar el 29 de novembre del 2016 al programa de TV3 “Sense ficció”. Amb 402.000 espectadors i una quota de 13,6, es va situar en el rànquing dels programes més vistos aquell mes i ha estat la producció emesa pel programa més vista al 3 a la carta durant la temporada 2016-2017.



Projecció
Divendres 1 de desembre, a les 22.00
CaixaForum Barcelona


Més informació aquí.



Categories: Notícies
Escrit per: Sense ficció


La producció de TV3 “Jo també vull sexe!” dirigida per Montse Armengou i Ricard Belis sobre les primeres fornades de “sex assistents” a casa nostra i la possibilitat que persones amb discapacitat física o intel·lectual visquin amb plenitud els seus drets sexuals, és una de les sis iniciatives que rebrà un premi honorífic en la cinquena edició dels Reconeixements Societat Limitada sobre Diversitat Funcional i Moviments Socials que organitza el programa de ràdio “Societat Limitada” per commemorar el 3 de desembre el Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat. Els guardons premien persones, entitats i empreses que treballin, vetllin o millorin les condicions de vida de les persones amb diversitat funcional o en l’àmbit social en general.

L’edició d’enguany serà el divendres 1 de desembre a la sala d'actes del Casal de les Dones de Reus, a l’Ajuntament de Reus (Plaça La Patacada, 9, Reus), a les 18.45. Començarà amb la projecció de “Jo també vull sexe!”, que anirà seguida d’un debat amb la directora Montse Armengou sobre el tema de la sexualitat i les persones amb diversitat funcional. L’acte està organitzat amb el suport de Dow Chemical Tarragona, l’Ajuntament de Reus i l’Obra Social La Caixa.

“Jo també vull sexe!” es va estrenar el 29 de novembre del 2016 al programa de TV3 “Sense ficció”. Amb 402.000 espectadors i una quota de 13,6, va estar en el rànquing dels programes més vistos aquell mes i ha estat la producció emesa pel programa més vista al 3 a la carta durant la temporada 2016-2017.



“Jo també vull sexe!” (2016), de Montse Armengou i Ricard Belis



Més informació aquí.

Següent