Arxius

Estas veient: gener 2018
Categoria: Notícies
Escrit per: Sense ficció




“Els internats de la por” (2015), produït per Televisió de Catalunya i dirigit per Montse Armengou i Ricard Belis, és un exercici de recuperació de la memòria històrica que destapa un passat ocult i silenciat, protagonitzat per milers de nens i nenes internats en col·legis religiosos, orfenats, preventoris antituberculosos o centres d’Auxilio Social. Centres en què van patir abusos físics, psíquics, sexuals, explotació laboral o pràctiques mèdiques dubtoses, que es van convertir en una mena de presó per a aquests infants i que van perdurar fins ben entrada la democràcia. A diferència de països com Irlanda, que han reconegut els maltractaments a nens sota la seva tutela, a Espanya, aquests abusos no han estat mai jutjats ni reparats.

El dimecres 31 de gener, el codirector Ricard Belis participa en “Els vespres de l’EOI” amb una xerrada sobre aquest treball, del qual en presentarà alguns fragments. El documental es va estrenar el 28 d’abril del 2015 en el programa “Sense ficció” de TV3. Amb una audiència de 635.000 espectadors i una quota de pantalla del 19,1, va ser el programa més vist del dia a Catalunya i el més vist a la carta de la temporada. Posteriorment, es va publicar el llibre “Els internats de la por”, una coedició d’Ara Llibres i Televisió de Catalunya.

“Els internats de la por” tanca la trilogia sobre la infantesa com a víctima del franquisme, iniciada amb “Els nens perduts del franquisme” (2002) i “Torneu-me el fill!” (2012).


Premis
Premi Bones Pràctiques de Comunicació no Sexista, Associació de Dones Periodistes de Catalunya, 2015


Festivals
FIGRA, Festival International du Grand Reportage d’Actualité, 2016


Xerrada
“Els internats de la por”
Dimecres 31 de gener, a les 19.30


Ubicació
Sala d’actes de l’EOIBD
Escola Oficial d’Idiomes Barcelona Drassanes
Avinguda Drassanes, 14

Més informació, aquí.



Dirigit per Montse Armengou i Ricard Belis.

Categoria: Notícies
Escrit per: Sense ficció
Dimecres 24 de gener

“Les 7 caixes”, el viatge emocional de Dory Sontheimer, rescata del passat el record de les víctimes del nazisme





Aquest migdia s’ha presentat, al Memorial Democràtic de Barcelona, el documental “Les 7 caixes”, que s’estrena el dimarts 30 de gener, a les 21.55, al programa “Sense ficció”, de TV3. Aquesta producció de Bas (Broadcaster Audiovisual Services), amb la coproducció de TV3, és el testimoni audiovisual de la història de Dory Sontheimer i la seva família, víctima de l’holocaust nazi.

L’acte ha comptat amb la presència de Plàcid Garcia-Planas, director del Memorial Democràtic; Montse Armengou, directora del programa “Sense ficció”, de TV3; Carles Canet i David Fontseca, directors de “Les 7 caixes”; Dory Sontheimer, protagonista del documental, i part de l’equip que ha format part d’aquesta producció. L’emissió s’emmarca dins de la celebració del Dia Internacional de Commemoració en Memòria de les Víctimes de l’Holocaust.




“La memòria és viva o no, és fèrtil o es queda en pur marbre”, aquestes són les paraules amb què Plàcid Garcia-Planas ha inaugurat la presentació que, a més, ha definit com “un acte que li dona sentit al Memorial Democràtic”.

Després de veure el colpidor testimoni de la família de Dory Sontheimer, Montse Armengou ha reconegut que “el valor de la Dory ha estat la valentia d’haver obert aquestes caixes i haver-les estès al món”. Armengou ha explicat que aquest documental “és un instrument de veritat, de reparació i de justícia”, i que sense aquests tres eixos “no es pot parlar d’autèntica democràcia”.

Sobre TV3, la directora de “Sense ficció” ha reconegut que, en aquests moments tan difícils, “tenim el compromís i l’aposta de la recuperació de la memòria històrica, que és un dels trets d’identitat de TV3, des de la seva fundació. És important donar llum sobre el passat però, sobretot, donar veu a les víctimes”.

A continuació han agafat la paraula els directors de “Les 7 caixes”. David Fontseca s’ha mostrat agraït a Bas i TV3 per la seva confiança, “per retratar la història de la Dory, que ha estat una experiència molt bonica”. Fontseca ha assenyalat que en un documental com aquest s’ha d’extraure una part històrica important, compartida amb la protagonista, en aquests cas amb Dory.

Per la seva banda, Carles Canet ha indicat que el documental, de 50 minuts de durada, “només són pinzellades d’una història monstruosament gran i inabastable”. Canet, que ha explicat que es va inspirar en el llibre sobre l’experiència de la Dory, s’ha plantejat què hauria fet ell en trobar aquestes caixes i ha reconegut que l’opció de recerca que va escollir Dory és la més complicada. El director ha afirmat que Dory, una sola persona, ha aconseguit vèncer el nazisme: “ha reinvertit tota la diàspora provada pel nazisme, i ha aconseguit reunir gent de tot el món a Barcelona. És una història de descoberta total”.

Per últim, Dory Sontheimer ha agraït, emocionada, a la seva família, als directors, i a l’equip de producció, que van creure en aquesta història, que és “un homenatge a totes les víctimes de l’holocaust”. Quan Dory va trobar les caixes i va saber tota la documentació que hi havia, es va adonar que amagaven una història “molt forta”, la de la seva família, però les va deixar tancades. “Vaig tenir molta por, por que em va fer dubtar molt, i el meu marit, el Josep Maria, em va dir que si les van deixar és perquè se sàpiga la història”.

Durant la projecció del documental i la roda de premsa, Dory ha explicat la tasca que fa visitant escoles i joves que comencen a estudiar la Segona Guerra Mundial i l’holocaust. “Si poses noms i cares a les històries, que és diferent a dir una xifra, és quan la història agafa força”.






“Les 7 caixes”

El documental és una història de recreació d’una família que, en el seu passat, va ser víctima de l’holocaust nazi. Dory Sontheimer, als 57 anys, quan van morir els seus pares, va trobar unes caixes que li van mostrar un passat totalment diferent al que havia viscut. A partir d’aquest moment, es va proposar el repte de reunir la seva família, que estava repartida per tot el món.

“Les 7 caixes” és un viatge, físic i emocional, que segueix el rastre de la família de Dory, i que fa possible un retrobament amb els seus familiars que, fins fa poc, eren desconeguts.

Durant la producció es poden veure els documents que amaguen la vertadera història d’aquesta família, fotografies, cartes i passaports, entre d’altres. I visita diferents localitzacions, com el pis a Alemanya on van viure els avis de Dory, o la fàbrica Lehmann on el seu pare treballava fent nines.