Arxius

Estas veient: novembre 2017
Categoria: Documentals
Escrit per: Sense ficció
EMISSIÓ: Dimarts 28 de novembre, a les 21.55, a TV3

A la Conca de Tremp s’ha fet una troballa paleontològica excepcional: l’esquelet d’un dinosaure de grans dimensions i més pròxim en el temps a l’extinció dels dinosaures, fa 69 milions d’anys. Un descobriment que canvia les idees de com eren els últims dinosaures a Europa i que obre un munt d’interrogants als paleontòlegs encara per respondre


Una producció de Televisió de Catalunya amb la col·laboració de Batabat





La Conca de Tremp, al sud dels Pirineus, és un paradís per als paleontòlegs. No només perquè s’hi hagin trobat ossos, ous i petjades, sinó perquè és un dels pocs llocs al món on s’han trobat restes dels últims dinosaures que van habitar la Terra. “L’últim gegant d’Europa” explica la història d’una troballa paleontològica excepcional: l’esquelet d’un dinosaure de grans dimensions que va viure al sud dels Pirineus fa 69 milions d’anys, poc abans de l’impacte del meteorit que va provocar l’extinció d’aquests animals.

Cada resta trobada és la peça d’un trencaclosques que acabarà encaixant o no, donant respostes i provocant noves preguntes. La narració va seguint els avenços de l’equip científic que estudia les restes extraordinàries d’aquest titanosaure en una mena de thriller paleontològic que no estalvia recreacions ni efectes 3D. Per reunir totes les peces del puzle, hauran de remuntar-se a l’excavació que va realitzar al jaciment d’Orcau el paleontòleg alemany Walter Kühne l’any 1955, localitzar les primeres restes que va trobar i aconseguir la llibreta on apuntava tots els detalls de l’excavació, desapareguda durant més de 60 anys.




En aquesta descoberta tot és excepcional. Primer, perquè no és gens habitual trobar un esquelet de dinosaure. Segon, perquè les mides de l’esquelet fan plantejar-se, als científics, si es tracta del dinosaure més gran trobat mai a Europa. Només el coll feia cinc metres de longitud. Tercer, perquè amb una antiguitat de 69 milions d’anys, se situa molt pròxim al moment de l’extinció, un període molt difícil d’estudiar per la manca de restes trobades. La majoria d’esquelets trobats fins ara, a Estats Units i a Sud-amèrica, pertanyen al període juràssic o al cretaci inferior, és a dir, fa entre 200 i 100 milions d‘anys. Per tot això, el fòssil de dinosaure excavat al jaciment d’Orcau el fa del tot únic.




Les investigacions els plantegen moltes incògnites científiques. Quina mida tenia el titanosaure? Com menjava? Com es movia? Com es reproduïa? A quina espècie pertany aquest dinosaure tan diferent dels que s’han trobat fins ara? Es tracta del dinosaure més gran trobat mai a Europa? El seu descobriment escriurà una pàgina en blanc de la història d’aquests animals fascinants que van dominar la Terra durant 160 milions d’anys i que, de manera sobtada, van desaparèixer per sempre.

Dirigit per Jordi Portals.

Categoria: Documentals
Escrit per: Sense ficció
EMISSIÓ: Dimarts 14 de novembre, a les 21.55, a TV3 i internet

La crisi ens ha deixat un nou model de desigualtat social.
Els indicadors de recuperació coincideixen amb l’anomenada quarta revolució industrial, la de la intel·ligència artificial i els robots, que canviarà per sempre el món laboral que coneixem.


Una producció de Televisió de Catalunya amb la col·laboració de Produccions El Videocassette




Tenir una formació acadèmica o experiència no és garantia actualment d’aconseguir una feina. La crisi ha generat un nou model de desigualtat social. Tot i que els indicadors assenyalen una recuperació econòmica, aquesta recuperació es fonamenta en la precarietat laboral, els salaris baixos i la temporalitat. “Que repuntin indicadors econòmics no farà que visquem com fins ara. Viurem diferent”, assegura Genís Roca, un dels consultors més respectats en l’adaptació d’empreses i organitzacions als nous paràmetres digitals. Viurem diferent... però com?

Aquest context social i econòmic coincideix amb l’anomenada quarta revolució industrial, la de la intel·ligència artificial i els robots. Segons els experts en robotització i automatització Carl Frey i Michael Osborne, autors de l’estudi “The Future of Employment: How Susceptible Are Jobs to Computerisation?” (El futur del treball: com de susceptibles són els llocs de treball a la informatització?), publicat per la Universitat d’Oxford, el 47% de les professions als Estats Units (CaixaBank ha extrapolat la dada a Espanya i l’ha situat al 43%) estan en risc de ser totalment automatitzades. Per ells, el futur passa per formar-se en aquest àmbit o conformar-se amb feines del ram de serveis amb sous més baixos.

Aquestes dades són possibles perquè l’automatització ja no es limita als processos industrials. El documental mostra com la intel·ligència artificial comença a introduir-se en àmbits socials com els serveis d’atenció al client, que amenacen de buidar els call centers de persones, el vehicle i l’autobús autònoms, que posaran en perill la feina de taxistes i conductors, la banca o la medicina. En aquest últim camp, la intel·ligència artificial es fa servir com a una segona opinió per recomanar, per exemple, quin tractament és el més adient per a un pacient amb càncer.



El robots també s’introdueixen en entorns socials. Un altre investigador d’Oxford, Shimon Whiteson, desenvolupa un robot autònom per a l’atenció a la gent gran, i a Catalunya la investigadora Carme Torras treballa amb màquines que ja són capaces de vestir persones o plegar roba. L’objectiu és desenvolupar robots que ajudin les persones amb mobilitat reduïda.

Els avenços tecnològics comporten un impacte immediat sobre l’ocupació. La revolució tecnològica s’accelerarà i comportarà l’eliminació de molts llocs de treball. En un extrem quedaran les feines de serveis més difícils d’automatitzar i amb sous més baixos i, en l’altre, les noves feines qualificades relacionades amb la tecnologia. N’hi haurà prou? Quants treballadors corren el risc de no seguir el ritme? Seran expulsats del món laboral o s’hauran de conformar amb feines de baix nivell, mal pagades? Reciclar-se en feines tecnològiques és la millor opció? En aquest sentit, el documental utilitza com a fil narratiu un curs de programació per a persones a l’atur que s’ha fet al Centre d’Empreses Innovadores de Balaguer. L’esforç dels estudiants Paola Alfonso i Rafa Martínez per entrar en una de les professions amb més futur simbolitza la transformació d’un mercat laboral cada vegada més polaritzat. Tothom hi podrà accedir? Les opinions i experiències recollides apunten cap a un escenari ple d’incògnites en els pròxims anys.

Dirigit per Jaume Ginestà.