Arxius

Estas veient: octubre 2017
Categoria: Notícies
Escrit per: Sense ficció



El 29 de març d’enguany va morir Enric Pubill i Arnó (Barcelona, 1930-2017), a l’edat de 86 anys. Va ser militant del PSUC, president de l'Associació Catalana d’Expresos Polítics del Franquisme i del Consell de Participació del Memorial Democràtic. Aquestes dues entitats volen retre homenatge a la seva figura i a tots els presos polítics del franquisme. L’acte constarà de dues parts; una primera dedicada al record d’Enric Pubill i una segona a l’obra “A voz ahogada”, de la companyia Apunta Teatre. Es tracta d'una obra de teatre que recorda els presos polítics del franquisme i relata el dia a dia al Penal de Burgos, una de les presons més terribles del franquisme. L’obra es basa en el testimoni del poeta republicà represaliat Marcos Ana, i també de presos polítics catalans que van compartir el seu captiveri, Lluís Martí Bielsa , Joan García Tristany, Enric Pubill, i de l'Antònia Jover, nascuda en tre reixes com a filla de presa política. Dirigida per Ivan Campillo, que també l’interpreta juntament amb Mireia Clemente, Ramon Godino, Jordi Martí i Raül Tortosa.


L’acte tindrà lloc el divendres 27 d’octubre a en el Casino de l’Aliança del Poblenou (Rambla del Poblenou, 42), a les 20.00.
L’activitat és gratuïta però cal demanar entrada per correu electrònic
memorialdemocratic@gencat.cat o bé per telèfon 93 634 73 68

Més informació aquí.

Categoria: Notícies
Escrit per: Sense ficció
La periodista i directora Montse Armengou participa el 25 d’octubre en la primera conferència del cicle “Tardes d’història, tardes de literatura”, amb motiu de la celebració del Dia de la Biblioteca organitzada per la Biblioteca Municipal d’Eivissa. Amb el títol "Repressió franquista contra les dones: l'oblit dins l'oblit", la periodista repassarà treballs documentals com “Els nens perduts del franquisme”, Premi Nacional de Periodisme de Catalunya l'any 2002, “Les fosses del silenci”, “Torneu-me el fill!” i “Els internats de la por”, en què va tractar la repressió franquista envers les dones per qüestions de gènere i els abusos sexuals i sobre la maternitat que es va exercir.

La sessió complementa les activitats programades amb motiu del centenari del naixement de l’escriptora Tomasa Cuevas (1917 – 2007), autora d’una trilogia sobre les dones a les presons del règim franquista editada. Ella mateixa va ser una d’aquelles dones empresonades i un dels testimonis del documental “Els nens perduts del franquisme” (2002), de Montse Armengou i Ricard Belis.



“Els nens perduts del franquisme” (1a part, 2002)




“Els nens perduts del franquisme” (2a part, 2002)




“Les fosses del silenci” (1a part, 2003)




“Les fosses del silenci” (2a part, 2003)












Categoria: Notícies
Escrit per: Sense ficció
El programa de la IV Jornada de prevenció i d’atenció a adolescents en risc que organitza Amalgama-7 inclou la projecció d’“Adopcions, 18 anys després”, un treball dirigit per Josep Rovira estrenat a TV3 dins el programa “Sense ficció” de TV3.

Tant el documental com la jornada se centren en els perfils, les característiques i les inquietuds que manifesten els infants que van ser adoptats majoritàriament a finals dels anys 90 i que ara són majors d’edat.

La jornada tindrà lloc el 19 d’octubre a l’Auditori de Cosmocaixa Barcelona. Hi participaran representats dels àmbits de l’educació, els serveis socials, entitats del Tercer Sector i professionals de la psicologia i la psiquiatria.


“Adopcions, 18 anys després”




L’adopció és tan antiga com la mateixa humanitat, s’ha practicat tota la vida, però fa uns anys a Catalunya hi va haver un autèntic fenomen social en disparar-se el nombre de famílies que iniciaven els tràmits per adoptar un fill. La demanda va ser tan gran que, més enllà de l’adopció al propi territori, es van obrir vies fins aleshores gairebé inexistents amb països molt distants geogràficament i culturalment, amb un resultat aproximat d’uns setze mil nens i nenes afillats per famílies catalanes.

Coincidint amb tot això, l’any 1995 la cadena britànica Channel 4 havia emès el documental “Cambres de la mort”, sobre les tràgiques conseqüències de la política del fill únic iniciada a la Xina a finals dels anys setanta. La difusió, que es va fer en televisions d’arreu del món -entre elles en el programa “30 minuts de TV3- va generar un gran escàndol internacional i un extens debat sobre abandonaments i adopcions.




El documental “Adopcions, 18 anys després”, una producció pròpia de TV3 dirigida pel periodista Josep Rovira, entrevista una vintena de nois i noies adoptats de diversos països de procedència i també nascuts a Catalunya. Arribats a la majoria d’edat, han deixat enrere l’adolescència, una de les etapes més difícils de la formació de la personalitat i han pres consciència de la seva realitat i dels motius pels quals van ser abandonats.

Han entrat en l’edat adulta, tenen veu pròpia i són capaços d’expressar davant de la càmera -un per un o en grup- els sentiments més íntims i les pors que els provoca conèixer aquest traumàtic episodi de les seves vides. Alguns han viatjat als països o llocs on van néixer, altres han tingut accés als documents que expliquen el seus orígens i els motius pels quals van ser abandonats, i molts prefereixen no saber-ho.

El seu és un discurs clar i contundent que, en alguns casos, pot arribar fins i tot a impressionar les famílies adoptives, que generalment tenen la creença que les conseqüències d’aquestes experiències sovint dramàtiques s’acaben amb el simple pas dels anys. Alguns d’ells conviuen bé amb la seva realitat; en canvi, d’altres, en situacions més complicades, han hagut de demanar ajut a entitats especialitzades en assistència psicològica. El documental no consulta ni les famílies ni experts en adopció; ha volgut centrar tot l’interès en el testimoni d’aquesta vintena de nois i noies, que parlen en primera persona d’una història personal que reclamen com a pròpia, sigui bona o dolenta.

Dirigit per Josep Rovira.
Categoria: Notícies
Escrit per: Sense ficció
“Torneu-me el fill!” (2011) de Montse Armengou i Ricard Belis és un treball d’investigació que va provar com el règim franquista va permetre l’apropiació de nens i les adopcions irregulars els anys 60 i 70. El dijous 19 d’octubre es projecta a la jornada “Niñ@s desaparecid@s, mujeres silenciadas” que organitza la Càtedra UNESCO de Ciutadania, Convivència i Pluralisme de la Universitat Pública de Navarra. En Ricard Belis participarà en el debat posterior via skype. La jornada recull també el cas de nens robats a altres països com l’Argentina i la República d’Irlanda.

El mateix dia, Montse Armengou participa en una taula rodona sobre nens robats durant el franquisme i els primers anys de la democràcia que organitza la Secció de Drets Humans de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Madrid.

Montse Armengou i Ricard Belis són autors també dels documentals i els llibres “Els nens perduts del franquisme” i “Els internats de la por”.





Centenars de persones van denunciar la “desaparició” del seu fill nounat als anys 60 i 70


Nadons que “morien” en el part, mares adoptives que simulaven l’embaràs amb un coixí, nens “a la carta” per 200.000 pessetes, partides de naixement falsificades... Pràctiques habituals als anys 60 i 70 que han denunciat centenars d’afectats.

Al principi el franquisme va propiciar el robatori de nens com a eina de repressió política. Separar els fills dels seus pares “rojos” era una manera de depurar la raça i crear bons espanyols. Més endavant, la repressió va adquirir un caire moral. Entitats d’adopció, institucions religioses, metges i advocats decidien que una dona soltera no era apta com a mare i sempre hi hauria una família cristiana i com cal per adoptar aquell nadó. Aviat va acabar sent un negoci en què no es dubtava a enganyar uns pares dient que el nadó havia mort i vendre’l en les xarxes d’adopció.

Tothom hi va acabar guanyant, menys les mares i els fills, que es van trobar amb uns destins robats per sempre més.


nullnull


Equip
Un documental de Montse Armengou i Ricard Belis
Fotografia: Carles de la Encarnación
Producció: Tona Julià i Jordi Campàs
Documentació: Maribel Serra
Muntatge: M. Josep Tubella
2011