Arxius

Estas veient: juny 2017
Categoria: Documentals
Escrit per: Sense ficció
EMISSIÓ: Dimarts 4 de juliol, a les 21.55, a TV3 i 30 dies a internet (geolocalitzat a Espanya)

Una producció d’Actual Prod





Madonna és una de les grans icones del pop, una de les cantants més ben pagades de tots els temps i la cantant individual que més discos ha venut al món. Es coneix prou bé la seva faceta d’artista, els seus èxits musicals, els vídeos sexuals i provocatius, la seva capacitat de reinventar la seva imatge i la seva música, però, com és la persona, qui és, en realitat?




“La veritable història de Madonna” ens porta al descobriment de la personalitat d’aquesta artista, actriu i empresària, d’aparença fràgil, però de temperament fort i fermes conviccions, icona de la música però també font d’inspiració per a moltes dones: la seva família —la defunció de la mare quan ella tenia 5 anys la marcarà profundament— la seva exuberància, el seu desig precoç de seduir i d’escandalitzar. El documental repassa la seva relació amb la religió, l’espiritualitat, la maternitat, la sexualitat, la relació amb els homes, les seves guerres d’egos amb els seus nombrosos amants, la seva primera trobada amb Sean Penn i les paradoxes i contradiccions que l’han acompanyat al llarg de la seva vida. Finalment, aquest documental explora la seva relació amb l’edat i el seu cos, la recerca de la joventut eterna i coneixerem una possible successora: la seva filla Lourdes.

El documental compta amb nombroses imatges d’arxiu inèdites i entrevistes exclusives amb persones del seu entorn, com amics de la infància, el seu germà, la seva biògrafa o el seu primer agent.

Dirigit per Jean-François Firey.

Categoria: Documentals
Escrit per: Sense ficció
EMISSIÓ: Dimarts 27 de juny, a les 21.55, a TV3 i internet

Els primers cíborgs


Una coproducció de TV3 i Mediapro


Un cíborg és un individu que porta dispositius electrònics implantats al seu organisme que li donen capacitats que van més enllà de les capacitats “normals” d’un humà.

Moltes persones porten implantats aparells electrònics que restauren alguna funció de l’organisme. Per exemple, els marcapassos que regulen el ritme cardíac. D’aquí pocs anys, no tan sols podrem reparar el que no funciona en el nostre cos, sinó que la tecnologia ens permetrà tenir capacitats que superen la naturalesa humana i, per tant, ens convertirem en cíborgs.




En pocs anys, la tecnologia es fusionarà amb els nostres cossos de maneres que avui ens semblen inimaginables, redefinirà els límits del que és ser humà i augmentarà les nostres capacitats biològiques com a espècie. Actualment, la fusió del cos amb la tecnologia està restringida i només s'accepta per raons mèdiques. Però ja hi ha persones que, mogudes per l’afany d’experimentar, han creuat els límits biològics: són els primers cíborgs, i s’enfronten a la reacció de la societat, que va de la malfiança a l'entusiasme. Avui són tan sols una petita minoria, i molta gent els considera experimentadors trastocats, però en un futur proper potser els reconeixerem com a pioners.

“Cíborgs entre nosaltres” presenta la història de diversos cíborgs, com la de Neil Harbisson, un artista català que va ser el primer cíborg reconegut oficialment per un govern. Els protagonistes expliquen per què han decidit fer aquests pas, quins problemes els suposa la seva condició de cíborgs en la seva vida quotidiana i de quina manera lluiten per superar els recels de la societat.

El documental també visita els laboratoris d’investigadors d’alt nivell, i descobrim que la ciència està més a prop del que ens pensem de poder transformar-nos en cíborgs i que la barrera és, sobretot, de tipus ètic. En la part final del documental, s’analitzen les implicacions filosòfiques, ètiques i legals que té el fet d’anar més enllà del que és humà i permetre que les màquines formin part de nosaltres.




Dirigit per Rafel Duran Torrent.
Categoria: Documentals
Escrit per: Sense ficció
EMISSIÓ: Dimarts 20 de juny, a les 21.55, a TV3 i internet

És possible un futur 100% renovable i una democratització real de l’energia?


El canvi climàtic és una realitat confirmada per la comunitat científica internacional, que reclama la descarbonització del planeta. Mentre el món viu un autèntic boom mundial de l’energia solar, Espanya està a la cua en inversió en energia fotovoltaica. “Revolució solar”, una producció de Televisió de Catalunya dirigida per Ricard Belis i Joan Marí, posa llum sobre les causes de la situació energètica espanyola i es pregunta si serà possible un futur 100% renovable.





"Revolució solar" (versión subtitulada al castellano)


L’accident de la central nuclear de Fukushima va propiciar l’Acord de París de desembre del 2015, que estableix mesures per a la reducció de les emissions de gasos amb efecte hivernacle a partir de 2020.

Estem immersos en una transició energètica global que té per objectiu una producció energètica 100% renovable en les pròximes dècades. I el panorama energètic ha començat a canviar: assistim a situacions tan paradoxals com les del Regne Unit, que és el país d’Europa que ha invertit més en energia solar els últims anys, o Alemanya, que ha posat en marxa el programa governamental ‘Energiewende’ --‘transició energètica’-- amb l’objectiu d’arribar a un 80% d’energia renovable l'any 2050.

En l’altre costat de la paradoxa, hi trobem els Estats Units, presidits per Donald Trump, que s’acaben de desmarcar de l’Acord de París, o Espanya, el territori amb més potencial fotovoltaic d’Europa, que el 2015 només va instal·lar 0,05 GW i està estancada a la cua dels països inversors, molt per darrere d’altres països europeus amb menys potencial solar, com Holanda, Suïssa, Dinamarca o Àustria.




Espanya va ser pionera en el foment de l’energia solar durant el govern socialista de Rodríguez Zapatero amb un reial decret llei del 2007, però el 2010 el mateix govern va fer un gir radical amb un polèmic reial decret impulsat pel ministre d’Indústria, Miguel Sebastián, que retallava un 45% les primes garantides als parcs solars. Les posteriors lleis aprovades pel govern popular de Mariano Rajoy van accentuar les traves legals a la producció d’energia solar.

Aquestes mesures van afectar a 60.000 famílies --4.300 a Catalunya-- i a una trentena de fons d’inversió internacionals, que van denunciar el Regne d’Espanya davant del CIADI, l’organisme d’arbitratge internacional del Banc Mundial. El CIADI va fallar el seu primer veredicte contra Espanya aquest mes de maig per l’incompliment de la Carta de l’Energia. La inseguretat jurídica que va suposar aquest gir normatiu dels successius executius del PSOE i del PP ha allunyat aquests fons d’inversió del potencial solar a l’estat espanyol.

El documental “Revolució solar” posa llum sobre les causes de la complexa situació energètica espanyola i viatja al Regne Unit i a Alemanya per veure com dos països amb menys sol que l’estat espanyol lideren aquest ‘boom’ solar a Europa.




Els experts consultats situen com a grans assignatures pendents de la transició energètica l’estalvi i l’eficiència, aspectes en els quals l’autoproducció d’electricitat n’és un pilar clau. En aquest sentit, la intervenció arquitectònica que ha tingut lloc en un edifici d’habitatges socials de Taradell (Osona) demostra la importància de l’energia solar en l’abaratiment del cost de l’electricitat i en la disminució de la pobresa energètica.

Una placa solar costa avui un 80% menys que fa deu anys, període en el qual la factura de la llum ha pujat un 70%. Això fa de l’energia solar una font renovable altament rendible. En paral·lel, trobem experiències que demostren que hi ha models energètics alternatius als oligopolis elèctrics, com les cooperatives que proliferen arreu d’Europa en els últims anys. La cooperativa gironina Som Energia n’és un exemple, amb un projecte de generació elèctrica col·lectiva amb diversos camps solars a Andalusia, que el documental també visita.

Ens preguntem si serà possible la democratització de l’energia de la mateixa manera que les noves tecnologies han democratitzat la comunicació. La resposta a aquest i altres aspectes relacionats amb el sistema elèctric espanyol --la subhasta on es decideix el preu de l’electricitat; les anomenades ‘portes giratòries’ entre empreses elèctriques i alts càrrecs de l’administració pública; què paguem realment a la factura de la llum; com afronta Catalunya la transició energètica des d’una capacitat reguladora gairebé nul·la i amb un sistema energètic molt depenent de l’energia nuclear o si el cotxe elèctric serà una realitat immediata o la mobilitat sostenible haurà d’esperar encara un temps a consolidar-se, etc.--, troben resposta en el documental “Revolució solar”.


Material extra del documental "Revolució solar".





Pere Guerra, comissió d’energia Pimec
“El risc d’invertir en energia solar a Espanya no ha estat tecnològic, ha estat regulatori: el risc d’invertir en un país poc seriós.”



Álvaro Nadal, ministre d’Energia
“Un financiero no puede decir que no sabía que se estaban poniendo en España la mitad de las renovables del mundo a unos precios que nadie estaba pagando.”



Jorge Morales de Labra, director de Geoatlanter
“España es líder mundial en hacer el ridículo, porque todos los países han comprobado que la palabra del rey en el Boletín Oficial del Estado no vale nada.”



Coque Claret, arquitecte
“Les energies renovables són absolutament indispensables per combatre la pobresa energètica; viure en males condicions de confort té uns costos sanitaris elevadíssims i escurça la vida.”



Assumpta Farran, directora de l’ICAEN
“Confio que veiem que el recurs energètic del segle XXI és el sol.”


Dirigit per Ricard Belis i Joan Marí.




07/06/2017: “En lluita”

Categoria: Documentals
Escrit per: Sense ficció
EMISSIÓ: Dimarts 13 de juny, a les 21.55, a TV3 i internet

Les lluites durant el final del franquisme i la democràcia a Catalunya


Una producció de Televisió de Catalunya amb la col·laboració de Funky Monkey

“En lluita” recorre les lluites socials que hi ha hagut a Catalunya en els últims 40 i 50 anys, des del final del règim franquista fins a l’actualitat, a través de les històries de cinc protagonistes que han viscut les lluites veïnals, la lluita per la identitat catalana, la lluita per la pau i l’esclat social dels últims anys. Un viatge al passat i al present de la mobilització ciutadana a Catalunya a través, també, de les reflexions d’una quinzena de persones que participen o han participat activament en la lluita obrera, l’ecologista, la feminista, pels drets humans o pels drets socials, entre d’altres, i que representen l’extens moviment associatiu del país. “En lluita”, doncs, és també una reflexió col·lectiva que permet entendre per què i de quina manera s’ha lluitat a Catalunya en les últimes dècades a partir de l’experiència i la transformació personal de qui s’hi ha implicat.




Amb els seus protagonistes, el documental recorda la Marxa per la Llibertat l’any 1976; el segrest d’autobusos al barri de Pomar de Badalona el 1985; el paper dels insubmisos en la lluita per la pau i la transformació personal d’una activista de la PAH arran del 15M. Aquestes històries són el punt de partida per a les reflexions col·lectives sobre el tarannà de les lluites, les dificultats, el per què ens mobilitzem o la repressió, entre d’altres.

Quaranta anys després de la caiguda del règim franquista i en un moment en què Catalunya viu un moment de mobilització ciutadana massiva, “En lluita” ajuda a entendre la societat que hem construït i el que queda per aconseguir per viure un futur millor.





Testimonis
Rosa Luna, veïna del barri de Pomar
Carmen Díaz, veïna del barri de Pomar
Andrés Naya, líder veïnal de Barcelona / activista de la lluita veïnal
Joana Imbernon, activista per l’escola en català
Carles Vallejo, activista de la lluita obrera
Norma Falconi, activista pels drets dels immigrants
Trini Cuesta, activista per la sanitat pública
Susanna Abella, Plataforma en Defensa de l’Ebre
Maria Morón, pionera de la lluita feminista
Joan Rebull, activista antinuclear
Jordi Cuixart, president d’Òmnium Cultural
Josep Arasa, organitzador de la Marxa de la Llibertat
Jordi Bilbeny, organitzador de la Consulta d’Arenys de Munt
Iban EK, activista en moviments socials
Elba Mansilla, activista en moviments socials
Jordi Muñoz, antimilitarista
Eugeni Rodríguez, activista pels drets del col·lectiu LGTBI
Pep Riera, pagès i activista
Adonio González, iaioflauta
Llum Oliver, veïna del bloc ocupat de la Bordeta





Llocs i fets, entre d’altres

Barri de Pubilla Cases
L’Hospitalet de Llobregat, 1975

Manifestació per l’amnistia laboral
Barri del Poblenou, Barcelona, 1976

Marxa de la Llibertat
Vilafranca del Penedès i Montblanc, 1976

Jornades Catalanes de la Dona
Barcelona, 1976

Vaga de Laforsa
Cornellà de Llobregat, 1978

Manifestació del Front d’Alliberament Gai
Barcelona, 1979

Vaga universitària contra les taxes
Barcelona, 1984

Barri de Pomar
Badalona, 1985

Manifestació contra el servei militar
Barcelona, 1986

Acció per la llibertat dels insubmisos empresonats
Barcelona, 1991

Míting veïnal “Guerra de l’aigua”
Barcelona, 1996

Enfrontaments pel desallotjament del Cine Princesa
Barcelona, 1996

Cadena humana contra el Pla Hidrològic
Tortosa, 2001

Tancada església del Pi
Barcelona, 2001

La Marxa Blava
Brussel·les, Bèlgica, 2001

Manifestació “No a la Guerra”
Barcelona, 2003

Consulta sobre la independència
Arenys de Munt, 2009

Acampada 15M
Barcelona, 2011

Manifestació dels indignats
Barcelona, 2011

Ocupació del Bloc de la Bordeta
Barcelona, 2015

Diada de l’11 de Setembre
Barcelona, 2014

Tancada d’immigrants, “Papers sense contracte”
Barcelona, 2016

Manifestació “Volem Acollir”
Barcelona, 2017


Dirigit per Pere Llibre i Eloi Vila.