Arxius

Estas veient: novembre 2016
Categoria: Notícies
Escrit per: Sense ficció
El documental “La Granja del pas”, dirigit per la directora i actriu Sílvia Munt i produït per Intent Produccions en coproducció amb Televisió de Catalunya, ha rebut dos guardons en dos festivals que han tingut lloc a Marsella: el Grand Prix de documental en el 20è PriMed i el de millor documental al Cinehorizontes.




“La Granja del pas” ens mostra una realitat d’on sorgeixen les preguntes més essencials, les profundes contradiccions d’una societat al límit de les seves forces, la necessitat de replantejar-se el futur i l’intens desig d’alliberar-se.

La Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH), associació i moviment ciutadà pel dret a l’habitatge digne sorgit el febrer del 2009, té a Sabadell el seu lloc de reunió en l’anomenada Granja del pas, una antiga masia recuperada per a la ciutat. Des d’aleshores, s’hi han reunit setmanalment centenars de persones per trobar solucions als seus problemes.



“La Granja del pas” és el fruit d’un any de convivència amb aquestes persones; una pel·lícula centrada en històries humanes. Sense veu en off, aquest és el relat emotiu i contundent d’una veritat que s’explica per si sola, de manera senzilla, honesta i directa. El dolorós camí, les experiències, les pors, però també l’alegria de tornar a creure en les pròpies forces dels autèntics rostres de la crisis.

La precarietat econòmica ens sacseja cada dia, però la fredor de les xifres no pot explicar, ni remotament, el patiment que estan suportant les persones que es troben en aquesta situació i, el que és més important encara, la transformació que en molts casos experimenten.

El documental, que va estar el guanyador també de la secció “Tiempo de Historia” a la Seminci de Valladolid 2015, es va estrenar al programa “Sense ficció” el 2 de febrer del 2016.
Categoria: Notícies
Escrit per: Sense ficció

El documental “La Chana”, dirigit per Lucija Stojevic, ha estat guardonat al prestigiós IDFA, l’International Documentary Film Festival d’Amsterdam, amb el VPRO IDFA Premi del públic. Antonia Santiago Amador, coneguda com La Chana, una talentosa “bailaora” de flamenc que torna als escenaris després de 30 anys.



Al llarg del documental, una producció de Noon Films, Bless Bless Productions i RTVE amb la col·laboració de TV3 i el suport de l'ICEC i d’Iceland Film Center, la protagonista revela el secret de la seva desaparició quan estava al cim de la seva carrera.

Sinopsi

Ballarina autodidacta, Antonia Santiago Amador, coneguda com La Chana, té 67 anys i viu una vida tranquil·la a Catalunya. Viu a l’ombra de la vida de la diva la qual una vegada va ser: entre els anys 1960 i 1970, La Chana va ser una de les estrelles més grans del món del flamenc, sorprenent a les audiències d'arreu del món amb el seu estil innovador, velocitat i l'ús inventiu del ritme. Peter Sellers, amb qui apareix a “The Bobo” (1967), la va convidar a Hollywood. De sobte, en el pic de la seva carrera, va desaparèixer d’escena.

Dècades de ball han desgastat el seu cos, però La Chana encara es defineix a si mateixa per la dansa. Sensual, vulnerable, però aparentment invencible, ens porta al seu món de creació i ritme mentre decideix tornar als escenaris després d'una pausa de 25 anys.



Mentre seguim el drama darrere de l’escenari de la seva última actuació asseguda el 2013, La Chana desentranya la història turbulenta de la seva vida i desvela el secret que va truncar la seva prometedora carrera: durant 18 anys, va ser víctima d’abusos domèstics a mans del seu exmarit.

“La Chana” no és una pel·lícula sobre la violència domèstica ni és una història sobre el penediment per una vida que podria haver estat. Es tracta de la voluntat de La Chana per mantenir la superació de les circumstàncies difícils de la vida tal com són. És una història sobre el procés i el poder de la creació, sobre l’envelliment que abraça la vida, la perseverança i la reinvenció. La Chana ens porta profundament a l’essència de la seva passió i revela una història poètica i inspiradora que cristal·litza els enfrontaments entre els extrems i contradiccions de la seva vida; entre l’artista a l’escenari i la dona darrere de les escenes.

El programa “Sense ficció” emetrà el documental en una data encara per determinar.

En podeu veure el tràiler aquí.



Categoria: Notícies
Escrit per: Sense ficció
“Els internats de la por”, produït per Televisió de Catalunya i dirigit per Montse Armengou i Ricard Belis, es projecta els dies 21 i 22 de novembre en dues jornades en record dels republicans exiliats que tindran lloc en les localitats franceses de Montsempron e Libós i Santa Liurada –ambdues al departament d’Òlot i Garona, a la regió occitana d’Aquitània--, respectivament. Les sessions estan organitzades pels cinemes Liberty i Utopie en col·laboració amb l’ACREAMP (Associació de Cinemes d’Art i Assaig d’Aquitània, Llemosí i Migdia-Pirineus) i la MER 47 (Memòria de l‘exili republicà espanyol).

La projecció al cinema Liberty de Montsempron e Libós és dilluns 21 a les 19.15, i la del cinema Utopie de Santa Liurada és dimarts 22 a les 19.00.



Memòria històrica

El treball és un exercici de recuperació de la memòria històrica que destapa un passat ocult i silenciat, protagonitzat per milers de nens i nenes internats en col·legis religiosos, orfenats, preventoris antituberculosos o centres d’Auxilio Social. Centres en què van patir abusos físics, psíquics, sexuals, explotació laboral o pràctiques mèdiques dubtoses, que es van convertir en una mena de presó per a aquests infants i que van perdurar fins ben entrada la democràcia. A diferència de països com Irlanda, que han reconegut els maltractaments a nens sota la seva tutela, a Espanya, aquests abusos no han estat mai jutjats ni reparats.



“Els internats de la por” tanca la trilogia sobre la infantesa com a víctima del franquisme, iniciada amb “Els nens perduts del franquisme” (2002) i “Torneu-me el fill!” (2012).

El documental, que es va estrenar el 28 d’abril de l’any passat al programa “Sense ficció”, va ser el programa més vist del dia a Catalunya, amb una audiència de 635.000 espectadors i una quota de pantalla del 19,1. Amb més de 40.000 reproduccions al servei TV3alacarta des de la seva estrena, s’ha convertit en el documental més vist en línia de les últimes temporades del programa.

Fa un any, “Els internats de la por” va ser guardonat amb el Premi Bones Pràctiques de Comunicació no Sexista 2015 per un periodisme rigorós i de qualitat per l’Associació de Dones Periodistes de Catalunya. També va ser finalista als Prix Europa 2015 en la categoria d’actualitat al millor programa de televisió europeu d’investigació, entre altres.
Categoria: Notícies
Escrit per: Sense ficció
“Els internats de la por”, produït per Televisió de Catalunya i dirigit per Montse Armengou i Ricard Belis, es projecta els dies 21 i 22 de novembre en dues jornades en record dels republicans exiliats que tindran lloc en les localitats franceses de Montsempron e Libós i Santa Liurada –ambdues al departament d’Òlot i Garona, a la regió occitana d’Aquitània--, respectivament. Les sessions estan organitzades pels cinemes Liberty i Utopie en col·laboració amb l’ACREAMP (Associació de Cinemes d’Art i Assaig d’Aquitània, Llemosí i Migdia-Pirineus) i la MER 47 (Memòria de l‘exili republicà espanyol).

La projecció al cinema Liberty de Montsempron e Libós és dilluns 21 a les 19.15, i la del cinema Utopie de Santa Liurada és dimarts 22 a les 19.00.



Memòria històrica

El treball és un exercici de recuperació de la memòria històrica que destapa un passat ocult i silenciat, protagonitzat per milers de nens i nenes internats en col·legis religiosos, orfenats, preventoris antituberculosos o centres d’Auxilio Social. Centres en què van patir abusos físics, psíquics, sexuals, explotació laboral o pràctiques mèdiques dubtoses, que es van convertir en una mena de presó per a aquests infants i que van perdurar fins ben entrada la democràcia. A diferència de països com Irlanda, que han reconegut els maltractaments a nens sota la seva tutela, a Espanya, aquests abusos no han estat mai jutjats ni reparats.



“Els internats de la por” tanca la trilogia sobre la infantesa com a víctima del franquisme, iniciada amb “Els nens perduts del franquisme” (2002) i “Torneu-me el fill!” (2012).

El documental, que es va estrenar el 28 d’abril de l’any passat al programa “Sense ficció”, va ser el programa més vist del dia a Catalunya, amb una audiència de 635.000 espectadors i una quota de pantalla del 19,1. Amb més de 40.000 reproduccions al servei TV3alacarta des de la seva estrena, s’ha convertit en el documental més vist en línia de les últimes temporades del programa.

Fa un any, “Els internats de la por” va ser guardonat amb el Premi Bones Pràctiques de Comunicació no Sexista 2015 per un periodisme rigorós i de qualitat per l’Associació de Dones Periodistes de Catalunya. També va ser finalista als Prix Europa 2015 en la categoria d’actualitat al millor programa de televisió europeu d’investigació, entre altres.
Categoria: Notícies
Escrit per: Sense ficció

El documental “Priorat”, una producció de Lastor Media i Un Capricho de Producciones en coproducció amb Televisió de Catalunya dirigida per David Fernández de Castro, ha guanyat el Premi Ciutat de Reus i el Premi del Jurat en l’onzena edició del Festival Memorimage 2016.



“Priorat” és el relat apassionat i èpic de la història dels cinc pioners –els “cinc magnífics” –que han propiciat la transformació radical d’una comarca deprimida en un dels territoris del vi més prestigiosos del món: René Barbier, Daphne Glorian-Solomon, Álvaro Palacios, Josep Lluís Pérez i Carles Pastrana. Cinc joves valents, arrauxats i visionaris que a principis dels vuitanta van compartir un somni i una aventura que va revolucionar el vi català.

El programa “Sense ficció” estrenarà el documental a principis del 2017.
Categoria: Notícies
Escrit per: Sense ficció
El documental “Avi, et trauré d’aquí!”, una producció de Televisió de Catalunya dirigida per Montse Armengou i Ricard Belis, es projecta en el marc de les jornades sobre les ombres del franquisme que es duen a terme a Ajaccio (Còrcega) entre els dies 14 i 23 de novembre, organitzades per l’associació Amicale des Corses, de Montpeller. La projecció tindrà lloc dimecres 16 a les 17.30, a l’hemicicle de l’Assemblea de Còrsega, i comptarà amb la presència de Gilles Simoni, president del Consell Executiu; Jean-Guy Talamoni, president de l’Assemblea, i de la directora del documental, Montse Armengou.



“Avi, et trauré d’aquí!” és la promesa de Joan Pinyol, nét d’un republicà que va ser exhumat de la fossa on va ser enterrat i portat sense el permís de la família al Valle de los Caídos. Durant anys van estar portant flors al cementiri de Lleida fins que van saber, gràcies a una investigació de la historiadora Queralt Solé, que, en realitat, el seu avi reposava al Valle, al costat del seu botxí.



Inaugurat el 1959 i presentat com un monument a la reconciliació, el règim franquista no va dubtar a profanar tombes i fosses de víctimes de la Guerra Civil –nacionals i republicans- per farcir aquell immens mausoleu. El Valle de los Caídos s’ha convertit en la fossa comuna més gran d’Espanya.

El documental conté imatges rodades per familiars de republicans navarresos enterrats al Valle. Els únics cossos que han sortit mai d’allà. Aquelles imatges, gravades en Super 8, en els primers temps de la transició, es barregen amb declaracions dels familiars.

Es va estrenar el 19 de març de 2014 al programa “Sense ficció” i ha estat guardonat amb el premi Josep Maria Planes de periodisme d’investigació.
Categoria: Notícies
Escrit per: Sense ficció
El documental “Barraques. La ciutat oblidada”, una producció de Televisió de Catalunya dirigida per Alonso Carnicer i Sara Grimal, es projecta el dissabte 5 de novembre, en el marc del Fòrum Lluites compartides, que té lloc en l’edifici històric de la Universitat de Barcelona. La projecció és a l’Aula Magna a les 16.00 i l'entrada és gratuïta.




“Barraques. La ciutat oblidada”, que es va emetre en el programa “Sense ficció” el 14 de gener de 2010, descobreix la Barcelona barraquista amb testimonis i materials d’arxiu excepcionals, bona part dels quals fins aleshores inèdits. Un treball que va ser guardonat amb el Premi Cinema Rescat al millor treball de documentació i de recerca del Festival Memorimage de Reus 20090.