Arxius

Estas veient: maig 2016
Categoria: Documentals
Escrit per: Sense ficció
EMISSIÓ: dimarts 31 a les 22.45, a TV3.



Una producció de La Lupa Produccions en coproducció amb Televisió de Catalunya.

Qian Anhua és un empresari milionari de la nova Xina. Filòsof, poeta, músic, agosarat, extravagant, poc ortodox i amb una obsessió: que els treballadors de la seva fàbrica siguin feliços. Inverteix molts diners en el benestar dels seus obrers. Ara Qian ha trobat una cosa extraordinària per oferir-los: una vella tradició provinent del sud d’Europa, concretament de Catalunya.

Fa mil cinc-cents anys, el gran poeta Tao Yian Ming va escriure el poema “El jardí de les flors del presseguer”. Durant segles, la gent ha buscat on era aquest lloc màgic, sense èxit. Ara l’hem trobat. En una vila al costat de la ciutat de Deqing, a la província de Zhejiang, hi ha una fàbrica tèxtil amb dues mil persones que hi treballen i hi viuen, un món aparentment ideal creat per aquest home, anomenat Qian Anhua. Un dia, Qian va descobrir els castells de Catalunya, i de seguida en va captar la filosofia. Era just el que necessitava per enfortir els valors i els lligams entre els seus treballadors.



Amb els millors mestres, els millors músics i els millors vestits, va importar aquesta pràctica. La va copiar amb precisió, al mil·límetre. Així van néixer els Xiquets de Hangzhou, la primera colla castellera de tota l’Àsia. Sota la tutela de la Colla Vella dels Xiquets de Valls, amb qui estan agermanats, han après molt ràpid. I s’estan preparant per al seu primer gran repte: la participació en l’exhibició més important del món que es fa cada dos anys a Tarragona, la Biennal de Castells. Seria la primera vegada en què una colla de fora del país hi participa. Per aconseguir arribar a aquesta competició, hauran de fer un 8, tot un rècord per a una colla no catalana.



“El jardí de les flors del presseguer. Els Xiquets de Hangzhou” fa un retrat d’una fàbrica diferent, una fàbrica que podria ser la més feliç del món i en la qual la cultura castellera hi té un paper fonamental. I a la manera de conte xinès, s’endinsa durant sis mesos en l’interior d’una colònia tèxtil amb un funcionament que fuig de qualsevol tòpic.

Dirigit per Enric Ribes i Oriol Martínez.
Categoria: Documentals
Escrit per: Sense ficció
EMISSIÓ: dimarts 24 a les 21.55, a TV3.

Premi Especial del Jurat i Premi Candescent en el Festival de Sundace 2015

Una producció d’Al Morrow i Bous De Jong.



“Com canviar el món” (“How to change the world”) narra les aventures d’un eclèctic grup de joves pioners -periodistes hippies canadencs, fotògrafs, músics, científics i insubmisos nord-americans- que es van proposar aturar les proves nuclears impulsades pel president Richard Nixon a Amchitka (Alaska) i van acabar creant un moviment ecologista mundial.

Greenpeace va ser fundada per un grup d’amics molt unit i apassionat, forjat a principis dels anys setanta a Vancouver. Junts van crear una nova forma d’activisme ambiental que combinava gestos simbòlics molt agosarats i difusió en mitjans de comunicació de tot el món: la col·locació d’una petita embarcació de goma entre els vaixells arponers i les balenes, el bloqueig de vaixells trencagel amb els seus propis cossos o la polvorització de les pells de cries de foca amb tint de color per treure’ls tot el valor en el mercat de la pell. El col·lectiu va tenir una visió profètica del poder dels mitjans, coneixedors que l’arribada de la comunicació de masses significava que la imatge s’havia de convertir en una eina més eficaç per al canvi que una vaga o una manifestació. Però l’estiu de 1977, Greenpeace Vancouver va demandar Greenpeace San Francisco i l’organització era víctima de les seves pròpies arrels anàrquiques, acumulant grans deutes i protagonitzant freqüents lluites internes.



“Com canviar el món” es basa en entrevistes amb els actors clau de la història de Greenpeace i en imatges d’arxiu inèdites, que ens acosten a aquests personatges extraordinaris i al seu món, intens i sovint excèntric i perillós. D’alguna manera, el grup ha transcendit les contradiccions dels seus membres per dur a terme algunes de les protestes ambientals més valentes i importants de la història.

El documental abasta el període comprès entre la primera expedició per entrar a la zona de l’assaig nuclear, el 1971, i les primeres campanyes de salvament de balenes i foques, i acaba el 1979, quan, víctimes del seu propi èxit, els fundadors van deixar el seu paper central per crear Greenpeace Internacional. En el cor del treball, hi ha Bob Hunter, un periodista carismàtic que d’alguna manera va unir “els místics i els mecànics” en un grup amb un sol propòsit, sovint pagant un alt cost personal.



“Com canviar el món” és un retrat íntim dels membres originals del grup i d’un activisme idealista versus el pragmatisme, dels principis versus el compromís, que estaven d’acord que un grapat de persones podia canviar el món, però que no sempre es posaven d’acord sobre com fer-ho.

PREMIS:
- Premi Especial del Jurat i Premi Candescent en el Festival de Sundance 2015
- Millor documental de Medi Ambient al Sheffield Doc Fest 2015.
- Millor documental en el Festival de Sebastopol 2015.
- Millor documental en el Global Visions Film Festival 2015.
- Millor documental en el Portland EcoFilm Festival 2015.
- Favorit dels espectadors en el Top Ten del Hot Docs 2015.

Dirigit per Jerry Rothwell.
Categoria: Documentals
Escrit per: Sense ficció
EMISSIÓ: dimarts 17 a les 2155 i a les 23.15, a TV3.

"Sense ficció" estrena “Xirinacs, a contracorrent”, una producció de Zeba Produccions amb coproducció de TV3 dirigida per Sergi Sala i Sergi Guix, sobre el polític pacifista, doctor en Filosofia i sacerdot Lluís Maria Xirinacs, i “Papers de Panamà: el cop del segle”, una producció de Premières Lignes, sobre la filtració més gran de la història: 11,5 milions d’arxius secrets mostren el món més secret de les finances “offshore”.

“XIRINACS, A CONTRACORRENT”



Durant els darrers anys del franquisme, Lluís Maria Xirinacs va ser aplaudit per la majoria dels antifranquistes catalans. La seva constància i les seves formes no-violentes de lluita i desobediència el van portar a ser un dels personatges públics més coneguts del país.

La seva fermesa i els seus anhels de llibertat es van mantenir durant la Transició, a diferència de molts altres companys antifranquistes que, amb la mort de Franco i l’entrada de la democràcia, van donar per bona la llibertat per la qual havien lluitat fins aleshores. Va ser llavors quan el seu reconeixement públic va començar a davallar i, molts dels que l’havien aplaudit, se’n van allunyar.



Ara, amb la perspectiva del temps, i immersos en el procés sobiranista, són diverses les veus que reclamen un reconeixement social, públic i institucional del qui va ser un visionari i un ideòleg d’aquest procés que viu avui Catalunya. El documental “Xirinacs, a contracorrent” es pregunta si aquest polític pacifista, doctor en Filosofia i sacerdot, mereix el reconeixement de personatge destacat de la història recent del país o bé es tracta d’una figura pública que, com ho van ser moltes altres, ha estat mitificat en excés i situat en una posició que no és la que li pertoca.




Entrevista a Sergi Guix, director de "Xirinacs, a contracorrent"

» Veure més

Categoria: Documentals
Escrit per: Sense ficció
EMISSIÓ: dimarts 10 de maig a les 21.55 i a les 23.20, a TV3.

"Sense ficció" estrena dos grans documentals sobre dues històries personals que atrapen: “Joana Biarnés, una entre tots” és una coproducció de REC videoproduccions amb Televisió de Catalunya i TVE dirigida per Òscar Moreno i Jordi Rovira, i “El bon fill”, una producció de Berkovitz Films i Laughing Buddha Films dirigida per Shirley Berkovitz, sobre la increïble història d’Or, un noi israelià de 22 anys decideix complir el seu somni a qualsevol preu.

“JOANA BIARNÉS, UNA ENTRE TOTS”



Va estar-se tres hores a la suite dels Beatles, va enganyar el director Roman Polanski adoptant una identitat falsa, va ser la fotògrafa personal de Raphael, va escollir el vestit de Massiel per al Festival d’Eurovisió i es va ruboritzar quan Clint Eastwood va besar-la als llavis. Amiga íntima de Xavier Cugat, Joan Manuel Serrat, la duquessa d’Alba, Salvador Dalí, Fernando Rey, el “Cordobés”, Lola Flores...

“Joana Biarnés. Una entre tots” és la desconeguda història de la primera fotoperiodista espanyola. Una pionera que va superar els prejudicis d’una època –els anys 50 i 60– per triomfar en una professió dominada per homes al llarg de trenta anys de carrera, en què va immortalitzar també personatges històrics com Jackie Kennedy, Orson Welles, Rudolf Nureyev, Audrey Hepburn i Charlie Rivel, entre molts altres. Una dona que hauria pogut convertir-se en una llegenda i va desaparèixer. Fins avui.



L’any 1985, desencisada per la deriva sensacionalista del fotoperiodisme, Joana Biarnés va penjar la càmera per obrir, amb el seu marit, Ca Na Joana, un restaurant a l’illa d’Eivissa que es va convertir en un referent gastronòmic a l’illa.

El documental recorre la trajectòria d’aquesta pionera, narrada en primera persona, i compta amb la participació de Joan Manuel Serrat, Juan Mari Arzak, Raphael, Ramon Masats i Gervasio Sánchez, entre altres. En els darrers mesos, Biarnés s’ha vist immersa en un progressiu reconeixement de la seva figura i obra, tot i l’oblit en què havia caigut arran de les dues dècades apartada de la fotografia. El film ha estat guardonat amb el Premi Especial de la secció “Afirmando los derechos de la mujer” en la passada edició del Festival de Màlaga.



El 4 de novembre de 2015, “Joana Biarnés. Una entre tots” va inaugurar la desena edició del Memorimage – Festival Internacional de Cinema de Reus, on va rebre els següents guardons: Ciutat de Reus a la millor pel·lícula de la Secció Oficial; Premi Cinema-Rescat al millor treball documental i recerca; Premi del públic a la millor pel·lícula de la Secció Oficial, i Premi MemoriJove a la millor pel·lícula de la secció MemoriJove, atorgat pel públic adolescent assistent al festival.

El passat més d’abril va ser el Documental del Mes, programació estable impulsada per DocsBarcelona.




Entrevista a Òscar Moreno i Jordi Rovira, directors de "Joana Biarnés, una entre tots".

» Veure més