Arxius

Estas veient: desembre 2015
Categoria: Notícies
Escrit per: Sense ficció

El web interactiu "El Swissleaks de Falciani" competirà en la secció Smart Fipa de la 29a edició del Festival International de Programmes Audiovisuels que se celebrà a Biarritz del19 al 24 de gener. Es tracta del webdoc vinculat al documental d'investigació "La llista de Falciani" que narra la història de la fi dels comptes bancaris secrets i l'evasió fiscal. Dirigit per Ben Lewis, aquesta coproducció de Televisió de Catalunya va inaugurar l'última edició del DocsBarcelona.



"La llista de Falciani", de Ben Lewis, és la història de la fi dels comptes bancaris secrets i l'evasió fiscal descoberta arran del robatori de dades corresponents a 130.000 comptes protegits, de ciutadans de 180 països, que configuren una xarxa de dades bancàries d'evasió fiscal de milers de milions d'euros i que van arribar a les mans dels governs afectats. Les va donar a conèixer un empleat del banc suís HSBC, Hervé Falciani. D'aquesta manera, Falciani va precipitar el final del secret bancari a Suïssa, un final que va tenir conseqüències arreu del món. En menys d'una dècada i a l'ombra de la crisi econòmica, aquesta filtració va canviar les regles del joc. L'accés directe a Hervé Falciani i les entrevistes amb els personatges més rellevants a Europa i als Estats Units tracen, a una escala mai vista fins ara, tota la història d'un escàndol bancari.



L'HSBC Private Bank està especialitzat en la gestió del patrimoni de clients rics. Uns 2.500 empleats treballen en aquesta filial del banc britànic HSBC que, comptant el total dels balanços, és el segon banc del món. Els empleats del banc han de respectar per damunt de tot un element de la seva feina: la discreció. El secret bancari suís és la base del negoci que converteix Suïssa en el paradís fiscal més gran del món. Es diu que en aquest país hi ha dipositat un terç dels impostos defraudats arreu del món. Suïssa és el primer recurs per a qualsevol que intenti esquivar les autoritats fiscals del seu país. Això es fa per pagar menys impostos, però també per amagar i dissimular el patrimoni. En els fitxers informàtics es barregen les dades d'occidentals rics amb les dels financers de genocidis i del terrorisme. Gràcies al flux de dades, l'especialista en informàtica Falciani va veure com l'HSCB ajudava els seus clients rics a no pagar impostos.

» Veure més

Categoria: Notícies
Escrit per: Sense ficció
El documental "Els internats de la por" es projectarà el dijous 10 de desembre a la London School of Economics and Political Science de Londres, a les 18.00 hores, en una sessió que comptarà amb la presència del l'historiador i prestigiós hispanista britànic Paul Preston i de la codirectora Montse Armengou.



Preston va afirmar, en la pre-estrena del documental, que va tenir lloc el passat 22 d'abril a la seu de la Societat General d'Autors a Barcelona, que "el més important del treball de Montserrat Armengou i Ricard Belis és que dóna veu a les víctimes", un gest imprescindible en qualsevol exercici de reparació del mal causat per unes institucions dependents de l'Estat espanyol i de l'Església -en aquest cas, internats, col·legis religiosos, orfenats, preventoris antituberculosos o centres d’Auxilio Social-, que no han condemnat encara mai els maltractaments que van patir milers de nens i nenes fins a ben entrada la democràcia.

L'historiador britànic va destacar que el nou exercici de recuperació de la memòria històrica d'Armengou i Belis "desvetlla aspectes secrets del franquisme". El règim franquista va invertir pocs recursos en assistència però va explotar la beneficència amb finalitat propagandística donant la imatge d’una atenció exquisida a aquests nens. Però la realitat era ben diferent. Les criatures rebien caritat a canvi d’adoctrinament i sovint van patir uns maltractaments que excedien el que es pogués considerar normal per als càstigs de l’època.

"Els internats de la por" tanca la trilogia sobre la infantesa com a víctima del franquisme iniciada pels seus autors amb els documentals "Els nens perduts del franquisme" (2002) i "Torneu-me el fill!" (2012). TV3 el va estrenar el 28 d'abril al programa "Sense ficció", sent el programa més vist del dia a Catalunya, amb una audiència de 635.000 espectadors i una quota de pantalla del 19,1%. El novembre va ser guardonat amb el Premi Bones Pràctiques de Comunicació no Sexista 2015 per un periodisme rigorós i de qualitat per l’Associació de Dones Periodistes de Catalunya. També va estar nominat als Prix Europa 2015 en la categoria d’actualitat al millor programa de televisió europeu d’investigació, entre altres.