Arxius

Estas veient: novembre 2015
Categoria: Notícies
Escrit per: Sense ficció
Amb motiu dels 40 anys de la mort de Franco, el canal 33 emetrà el divendres 20 de novembre a les 23.20 una doble sessió especial amb els documentals ”Avi, et trauré d’aquí!”, una producció pròpia de Televisió de Catalunya (TVC) dirigida per Montse Armengou i Ricard Belis, i “Franco, el sentinella d'Occident”, una coproducció de TVC, Sagrera TV S.A., Canal de Historia i Arte amb la col·laboració de l'ICIC dirigida per Jaume Serra i Iñaki Iriarte.

“AVI, ET TRAURÉ D’AQUÍ!”



Aquesta és la promesa i la lluita d’en Joan Pinyol, nét d’un republicà que va ser exhumat de la fossa on estava enterrat i portat per força al Valle de los Caídos, sense el coneixement ni el consentiment dels seus familiars.

Inaugurat el 1959 i presentat com un monument a la reconciliació, el règim franquista no va dubtar a profanar tombes i fosses de víctimes de la Guerra Civil –nacionals i republicans- per farcir aquell immens mausoleu. El Valle de los Caídos s’ha convertit en la fossa comuna més gran d’Espanya.

Molts familiars lluiten per poder treure les restes dels seus parents del Valle i enterrar-los prop de casa. Però les dificultats, tant tècniques com de voluntat política, són moltes. Per aquest afectats, que el seu avi o pare reposi al costat de Franco és un greuge que va causar la dictadura i que la democràcia encara no ha reparat.



“Avi, et trauré d’aquí!”, es va estrenar al programa “Sense ficció” el 19 de març de 2014 i ha estat guardonat amb el premi Josep Maria Planes de periodisme d'investigació. El jurat, format per Jordi Finestres (president), Marina Llansana, Carles Solà, Míriam Tirado, Jordi Torra i Joan Badia (secretari), va reconèixer el fet que el documental posés “d’actualitat una problemàtica oblidada i sovint incòmoda per a molts governs, tant de dretes com d’esquerres", com és la de les víctimes oblidades del franquisme enterrades al Valle de los Caídos. Així mateix, el jurat va afegir "un reconeixement extensiu a Televisió de Catalunya per l’emissió de treballs d’investigació que fan sortir a la llum problemes que afecten amplis col·lectius socials i que no sempre troben el ressò necessari perquè l’opinió pública hi sigui sensible i en prengui consciència. La bona feina feta per professionals periodistes que, amb tenacitat i constància, elaboren treballs allunyats de la immediatesa, que ajuden a entendre les claus de l’actualitat, ha de tenir un reconeixement explícit de tots nosaltres."

Podeu veure "Avi, et trauré d'aquí!" i material extra del documental aquí.

“FRANCO, EL SENTINELLA D’OCCIDENT”

Aquesta és una aproximació en clau personal a la figura que va governar Espanya durant 40 anys amb mà de ferro. El documental és una biografia visual de referència de qui va ser dictador a Espanya durant un dels períodes més foscos de la seva història. Destacats biògrafs, historiadors, col·laboradors i testimonis de personatges que el van conèixer comenten les anècdotes i els principals moments de la seva biografia personal, il·lustrada amb material d'arxiu poc conegut i fotografies d'època.

Podeu veure el documental “Franco, el sentinella d’Occident” aquí.
Categoria: Notícies
Escrit per: Sense ficció
El documental “Els internats de la por”, una producció pròpia de Televisió de Catalunya dirigida per Montse Armengou i Ricard Belis, guanya el Premi Bones Pràctiques de Comunicació no Sexista 2015 per un periodisme rigorós i de qualitat, que fa visibles les dones i les seves actuacions en un programa de televisió generalista d’una cadena pública, que atorga l’Associació de Dones Periodistes de Catalunya (ADPC).



L’acte de lliurament dels Premis de Comunicació no Sexista tindrà lloc el divendres 13 de novembre a l’Auditori del CaixaFòrum en el marc de la commemoració dels 23 anys de l’ADPC. Enguany s’hi afegeix la I edició del Premi Margarita Rivière, que té com a objectiu reconèixer la feina d’excel·lència periodística que destaqui pel seu rigor, independència i visió de gènere. El guardó, que compta amb el suport de la família de la desapareguda Margarita Rivière així com del Col·legi de Periodistes de Catalunya, ha estat atorgat a la periodista Milagros Pérez Oliva, redactora en Cap i membre de la secció d'Opinió i equip d’editorials d’“El País”.

La resta de Premis de Comunicació no Sexista 2015 són:

• Premi Bones Pràctiques de Comunicació no Sexista per una iniciativa digital pionera de comunicació feminista: Montserrat Boix Piqué, creadora de “Mujeres en red, el Periódico Feminista”.

• Premi Bones Pràctiques de Comunicació no Sexista per un periodisme rigorós i de qualitat, fent visibles les dones i les seves actuacions en una programa de ràdio generalista d’una cadena privada: Pepa Bueno Márquez, directora del programa “Hoy por Hoy” de la Cadena Ser.

• Premi Bones Pràctiques de Comunicació no Sexista per una iniciativa en comunicació no sexista en un diari digital generalista: Ana Requena Aguilar, coordinadora de la secció Micromachismos d’“Eldiario.es”.

• Premi Bones Pràctiques de Comunicació no Sexista per la promoció de l’esport femení en columnes d’opinió: Juan Mora, del “Diario AS”.

• Premi Bones Pràctiques de Comunicació no Sexista per la qualitat en la investigació i la formació en llenguatge i comunicació amb perspectiva de gènere: Estrella Montolío Durán, catedràtica de llengua espanyola de la Universitat de Barcelona.

• Premi Bones Pràctiques de Comunicació no Sexista per crear opinió en perspectiva de gènere en premsa escrita generalista i temática: Mònica Planas Callol, dels diaris “Ara” i “Mundo Deportivo”.

• Premi Bones Pràctiques de Comunicació no Sexista per un periodisme rigorós i de qualitat, pels reportatges publicats en un mitjà generalista en paper sobre temes socials, amb inclusió d’homes i dones: Cristina Sen López, del diari “La Vanguardia”.

• Premi Trajectòria 2015: Núria Ribó Crusat.

Els tocs d’atenció de l’edició 2015 han recaigut en:

• Joaquin Luna, per algunes de les seves columnes d’opinió a “La Vanguardia” (“Anar de putes”, 8 febrer 2015) i “Empoderar a la dona”, 26 octubre 2015) on es transmet un discurs masclista i de poc respecte vers les dones.

• Es demana també més respecte a les recomanacions sobre violència masclista per l’excès de sensacionalisme en el tratactament del cas de Nou Barris, el novembre del 2014, al diari “El Periódico de Catalunya”, i per la noticia sobre el cas de Sant Pere Pescador, el novembre del 2014, al “Diari de Girona”.
Categoria: Notícies
Escrit per: Sense ficció
El documental "Joana Biarnés, una entre tots", coproducció de TV3, REC Videoproduccions i TVE dirigida per Òscar Moreno i Jordi Rovira ha estat guardonat amb 3 dels 5 premis del festival: Premi Ciutat de Reus, Premi MemoriJove i Premi del Públic en la desena edició de Memorimage, Festival Internacional de Cinema de Reus. El documental "Els que es quedaren", coproduït per TVC i Filmsnòmades i dirigit per Vanessa Batista, ha rebut el Premi MemoriReus-Rabassa.



El jurat del Memorimage 2015, format per Marc Cubells, Toni Orensanz i Francesc Torres ha atorgat per unanimitat a "Joana Biarnés, una entre tots" el Premi Ciutat de Reus a la millor pel·lícula d'aquesta edició per "ser una gran història que et captiva des del començament fins al final i que revela una realitat desconeguda de gran interès; per ser una plataforma que projecta valors d'igualtat, esforç, lluita i superació, a més d'una lliçó d’humilitat, i també per la seva tensió narrativa, el tractament dels grafismes, la postproducció de les imatges i la feina ben feta". A més, el film ha recollit també el Premi MemoriJove, atorgat per votació popular pels alumnes assistents a les projeccions matinals, així com també el Premi del Públic.

La fotoperiodista Joana Biarnés va estar tres hores a la suite dels Beatles, va enganyar Roman Polanski adoptant una identitat falsa, va ser fotògrafa personal de Raphael, va escollir el vestit de Massiel per a Eurovisió i es va ruboritzar quan Clint Eastwood va besar-la als llavis. Amiga íntima de Xavier Cugat, Joan Manuel Serrat, la duquessa d'Alba, Salvador Dalí, Fernando Rey, el Cordobés, Lola Flores... El documental "Joana Biarnés, una entre tots" és l'extraordinària i desconeguda història d'una pionera que va superar els

El programa "Sense ficció" emetrà properament el documental.

» Veure més

Categoria: Notícies
Escrit per: Sense ficció

La directora de documentals de Televisió de Catalunya, Montse Armengou, participa en els III Encontres “Impacte dels fonamentalismes polítics, econòmics, religiosos i culturals en els drets sexuals i drets reproductius”, que organitza l’associació Medicus Mundi Guipúscoa i que té lloc a la Sala d’Actes Kutxa Andia de Sant Sebastià (País Basc) els dies 12 i 13 de novembre.



Armengou intervé en la jornada “Fonamentalismes religiosos i polítics: desafiaments constants per a les dones”, que té lloc el dijous 12, i ho fa amb la ponència titulada “Franquisme i repressió sobre les dones: maternitats imposades, nens robats i abusos sexuals “en nom de Déu””, que s’emmarca en la sessió “Dret a la Reparació i a la Memòria històrica”. Durant la ponència s’hi projectaran fragments de diversos documentals, entre els quals hi ha “Els internats de la por”, “Torneu-me el fill” o “Els nens perduts del franquisme”, tots codirigits per Montse Armengou i Ricard Belis.



La tercera edició dels Encontres, que porta per lema “La teva boca, fonamental contra els fonamentalismes”, té com a referent la campanya llatinoamericana “Contra los fundamentalismos, lo fundamental es la gente”, impulsada per l’Articulació Feminista MARCOSUR des de Medicus Mundi i des del Movimiento Manuela Ramos amb la intenció d’amplificar les veus que s’oposen amb fermesa a les pràctiques i discursos socials que sotmeten a les persones a situacions de violència i opressió.

Entre els principals objectius de les jornades, cal destacar l’anàlisi de les causes i els factors socials que contribueixen a la pervivència dels fonamentalismes; fer públiques les diverses estratègies feministes de lluita contra aquests fonamentalismes, i la creació d’aliances entre les diverses organitzacions i xarxes que s’hi dediquen per tal d’establir propostes d’acció conjuntes.


Categoria: Notícies
Escrit per: Sense ficció
"La granja del Pas" de Sílvia Munt, primer premi de la secció Tiempo de Historia i "Filosofia a la presó", de Gilbert Arroyo i Marc Parramon, millor documental de la secció Doc.España a la Semana Internacional de Cine de Valladolid, Seminci, que s’ha celebrat del 24 al 31 d'octubre.

Tots dos documentals estan coproduïts per TVC i s'emetran en el programa de TV3 "Sense ficció".


"LA GRANJA DEL PAS"



El documental competia a la secció Tiempo de Historia, que engloba treballs centrats en les realitats més actuals i els successos que han marcat i determinaran el futur. Ha estat premiat “per la sobrietat expressiva i qualitat narrativa amb què aconsegueix transmetre una notable informació d'un alt contingut emocional, sobre un tema de tanta transcendència com és el problema dels desnonaments.”

La precarietat econòmica que s’està vivint al nostre país sacseja cada dia, però la fredor de les xifres no pot explicar el patiment que estan suportant les persones que es troben en aquesta situació i, el que és més important encara, la transformació que en molts casos experimenten.

Després de conviure amb ells durant un any, la pel·lícula se centra en les històries humanes. Des del seu relat comparteix amb ells la seva veritat, on expliquen de manera senzilla i directa el seu dolorós camí, les seves experiències, les seves pors, però també l'alegria de tornar a creure en les seves pròpies forces; un viatge personal que trenca un mur atàvic a l'interior de qui ho escolta i mostra una realitat d'on sorgeixen les preguntes més essencials, les profundes contradiccions d'una societat al límit de les seves forces, la necessitat de replantejar-se el futur i l'intens desig d'alliberar-se.

"FILOSOFIA A LA PRESÓ"



El documental, filmat al Centre Penitenciari Lledoners, prop de Manresa, s'estrenava a Seminci, on competia a la secció Doc.España. Ha estat premiat “per aconseguir convertir un debat d'idees en una història plena d'emoció.”

Durant 11 setmanes, en una presó propera a Barcelona, set presos i set estudiants de Dret dialoguen durant hores sobre la seva experiència vital, la felicitat, l'amor, la por, la justícia, el sentit de la vida o la veritat, i sobre les possibilitats i dificultats de la reinserció. El documental permet seguir l'evolució de cada participant al llarg del procés, des de les reticències i prejudicis inicials fins a la comprensió que la veritat és complexa i no es pot reduir a un estereotip. Un retrat sense màscares de dos col·lectius valents que aposten per trencar la seva bombolla i entendre les raons de l'altre.