Arxius

Estas veient: juny 2015
Categoria: Notícies
Escrit per: Sense ficció
El documental “Injustícia exprés, el cas Óscar Sánchez’”, una coproducció de Televisió de Catalunya (TVC), ha estat guardonat amb el premi Nimfa d’Or al Millor Documental d’Actualitat en la 55a edició del festival de Televisió de Montecarlo (Mònaco). Bianca Jagger era la presidenta de la secció “Actualités”, integrada per un jurat internacional de professionals de la indústria.



“Injustícia exprés, el ‘cas Óscar Sánchez’”, dirigit per Michele Catanzaro i Marc Parramon, és una producció de Media 3.14 en coproducció amb TVC i TVE, en col·laboració amb DR (Danish Broadcasting Corporation) i amb el suport del Programa Media de la Unió Europea i del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. El documental narra la indefensió que produeix l’aplicació abusiva de l’Ordre Europea de Detenció, centrant-se en el cas d’Óscar Sánchez, un rentacotxes de Montgat (el Maresme) que va passar 20 mesos empresonat a Itàlia a causa d’un robatori d'identitat, acusat de ser un perillós narcotraficant.



La investigació ara premiada segueix el relat dels periodistes que van descobrir el cas – un d’ells, el mateix Cataranzo-, inclou testimonis excepcionals i un nombrós arxiu periodístic que treu a la llum totes les arestes i tots els errors de l’ordre coneguda com a “euroordre” i acaba revelant que Óscar Sánchez era innocent.

L’ordre europea permet fins ara l’arrest i el trasllat, de manera automàtica, d’un individu des del país on es troba cap al país en què el reclama la justícia. Amb aquest procediment, entre autoritats judicials, se suposava que els estats podrien estalviar-se els llargs tràmits que havien implicat fins llavors les extradicions tradicionals. Tot i així, aquest mecanisme ha acabat convertit en una forma d’“injustícia exprés”, amb més ombres que no pas llums.



L’afer Sánchez, malauradament, no és únic. Una desena d’individus de la Unió Europea han estat extradits per motius poc clars. El documental explica aquests casos de ciutadans europeus víctimes dels greus errors judicials causats per l’euroordre, tot responent als interrogants de què falla en el mecanisme automatitzat de l’euroordre, com s’ha pogut vulnerar el respecte als drets humans dels detinguts o per què no s’han tingut en compte les garanties per als processats, entre d’altres.

“Injustícia exprés, el ‘cas Óscar Sánchez’” va ser estrenat en el programa “Sense ficció” el 3 de juny de 2015. Podeu veure el documental i l’entrevista amb els seus directors al blog del programa i al servei TV3alacarta.


Categoria: Notícies
Escrit per: Sense ficció
L’arxiu d’història oral del Memorial Democràtic, anomenat Banc Audiovisual de Testimonis, ja és una realitat. La presentació tindrà lloc el divendres 19 de juny al Palau de la Generalitat de Catalunya, en un acte presentat per la periodista de Televisió de Catalunya (TVC), Montse Armengou.

Hi participaran també el director del Memorial Democràtic Jordi Palou-Loverdos; la catedràtica emèrita de la Universitat de Barcelona Mercè Vilanova; el periodista de TVC Ricard Belis; la professora de la Universitat Oberta de Catalunya Laura Solanilla i l’historiador i responsable del Banc Audiovisual de Testimonis Gerard Corbella. Durant la presentació es projectaran alguns dels testimonis recollits al Banc.



El Banc Audiovisual de Testimonis és l’arxiu d’història oral online més gran de l’estat espanyol, i un dels principals d’Europa. Recull entrevistes sobre les temàtiques i el període de referència d’aquesta institució (1931-1980). Memòries polítiques, històries de vida, vivències personals i familiars sobre la Segona República, la Guerra Civil, la dictadura franquista, l’exili, la lluita per les llibertats democràtiques o la Transició espanyola, tenen cabuda en aquest arxiu.

L’arxiu conté 922 entrevistes provinents de 72 projectes de recerca en fonts orals, que sumen un total de 1.121 hores d’enregistraments audiovisuals. Totes les entrevistes estan enregistrades en format audiovisual i estan íntegrament transcrites en l’idioma original del testimoni, amb subtítols a altres idiomes. Actualment es poden consultar 22 projectes amb 403 entrevistes. El Banc recull la pluralitat de les memòries de la història recent de Catalunya i és accessible des del web del Memorial Democràtic.



El Banc continua potenciant la recerca en història oral i segueix rebent entrevistes. D’aquesta manera, tots els projectes d’investigació en fonts orals i totes les persones que volen deixar el seu testimoni tenen en aquest arxiu de memòria oral un espai per fer-ho.

Els periodistes Montse Armengou i Ricard Belis van formar part de l’equip de treball que va posar en marxa del Banc Audiovisual de Testimonis, en un acord de col·laboració entre el Memorial Democràtic i TVC.
Categoria: Notícies
Escrit per: Sense ficció
El País Basc ret homenatge al periodista Xavier Vinader, que va morir el passat 9 d'abril, en un acte que tindrà lloc al Museu de Sant Telm de Sant Sebastià el divendres 19 de juny a les 19.30. La projecció del documental "Xavier Vinader, periodista. Contra la guerra bruta", una producció d’Antàrtida Films en col·laboració amb Televisió de Catalunya i 13 Productions i amb la participació de Banc de Sabadell, i un col·loqui posterior moderat pel periodista Martxelo Otamendi, director del diari "Berria", centraran l'esdeveniment.



En el col·loqui hi participaran Tasio Erkizia, professor i fundador d'Herri Batasuna i un dels protagonistes del documental; David Fernández, periodista i diputat de la CUP al Parlament de Catalunya; Javier Salústregui, exdirector del diari "Egin"; Pepe Rei, exdirector de la revista "Ardi Beltza", i Àngel Leiro i Xavier Montanyà, directors del documental en què, primera vegada, Vinader explica a fons la història que el va convertir en el primer periodista exiliat i empresonat de la democràcia espanyola per motius polítics, als anys 80 i que explora l’època més dura de la Transició i el començament de la guerra bruta.

Referent del periodisme d’investigació, Vinader va portar fins al límit el seu compromís periodístic; va revelar qüestions molt incòmodes per a l’Estat i l’extrema dreta; va demostrar la connexió entre la policia i els grups d’extrema dreta que atemptaven contra l’esquerra, en especial contra militants del moviment independentista al País Basc; va revelar les interioritats de la guerra bruta i va denunciar que l'Estat també matava.

“Sense ficció” va estrenar "Xavier Vinader, periodista. Contra la guerra bruta" el 16 de desembre de 2014.

Categoria: Notícies
Escrit per: Sense ficció
La producció de Televisió de Catalunya, "Els internats de la por", dirigida per Montse Armengou i Ricard Belis, es presenta el dimarts 16 de juny al Centre Cultural Blanquerna de Madrid, a les 18.30. L'acte comptarà amb la presència dels seus directors i del jutge Baltasar Garzón i l'escriptora Almudena Grandes, que participaran també en el col·loqui posterior a la projecció (en versió original en català amb subtítols en castellà).



El treball d'Armengou i Belis és un exercici de recuperació de la memòria històrica que destapa un passat ocult i silenciat, protagonitzat per milers de nens i nenes internats en col·legis religiosos, orfenats, preventoris antituberculosos o centres d’Auxilio Social. Centres en què hi van patir abusos físics, psíquics, sexuals, explotació laboral o pràctiques mèdiques dubtoses, que es van convertir en una mena de presó per a aquests infants i que van perdurar fins ben entrada la democràcia. A diferència de països com Irlanda, que han reconegut els maltractaments a nens sota la seva tutela, a Espanya aquests abusos no han estat mai jutjats ni reparats.

"Els internats de la por" tanca la trilogia sobre la infantesa com a víctima del franquisme, iniciada amb “Els nens perduts del franquisme” (2002) i “Torneu-me el fill!” (2012).

El documental es va estrenar el passat 28 d'abril al programa "Sense ficció", essent el programa més vist del dia a Catalunya, amb una audiència de 635.000 espectadors i una quota de pantalla del 19.1.
Categoria: Notícies
Escrit per: Sense ficció
El documental "Perseguits i salvats. Camins de nit i boira", impulsat per la Diputació de Lleida i l'Insitut d'Estudis Ilerdencs, coproduït per Televisió de Catalunya i la Xarxa de Comunicació Local i dirigit per Felip Solé, ha estat guardonat amb el premi Josep Maria Planes d'investigació periodística que atorguen la Fundació Independència i Progrés i la Demarcació Central del Col·legi de Periodistes de Catalunya. El lliurement del premi tindrà lloc el dijous11 de juny a les 20.00, a la sala d'actes del Casino de Manresa, i el recollirà el mateix director del documental.



Els membres de jurat de la tercera edició del premi creat per homenatjar el manresà Josep Maria Planes, qui fou un destacat periodista del primer terç del segle XX i un dels pares del periodisme d'investigació a Catalunya, han estat Josep Maria Tresserras, Josep Gifreu, Vicenç Villatoro, Llúcia Oliva, Teresa Carreras, Jordi Finestres i Gonçal Mazcuñán.

Sabem que prop de 6 milions de jueus van morir durant l’holocaust. També que des de França se’n van deportar 76.000, entre els quals 11.000 infants. Però ignorem encara el nombre de jueus que van aconseguir fugir travessant els Pirineus. "Perseguits i salvats. Camins de nit i boira" comença quan els alemanys controlen la frontera francoespanyola i ens mostra com les successives expedicions d’homes, dones, infants i vells jueus (més de 5.000) aconsegueixen travessar les altes muntanyes pirinenques de l’Arieja i de Lleida amb l’objectiu d’arribar a Barcelona. Punt de partida d’un nou viatge cap a Palestina, Amèrica o Àfrica del Nord. La vall d’Aran, els dos Pallars i l’Alt Urgell i Lleida són l’escenari dels seus patiments i els passadors catalans, els seus àngels de llum, però també de tenebra. Com s’organitzen les expedicions, com es financen? Un documental amb entrevistes a testimonis que en van ser els actors en primera persona, i amb reconstruccions dels fets dels jueus i dels seus passadors, tots supervivents dels perills de les muntanyes de nit i boira.

"Perseguits i salvats. Camins de nit i boira" va ser emès en el programa "Sense ficció" el 2 de desembre de 2014.

Categoria: Notícies
Escrit per: Sense ficció
Els documentals "El gran silenci, Horta de Sant Joan", dirigit per Carles Caparrós i produït per Televisió de Catalunya (TVC) amb la col·laboració de Brutal Media, i "Glance up (Mirant amunt)", dirigit per Enric Ribes i Oriol Martínez i produït per La Lupa amb la col·laboració de TVC, han rebut els premis Pro-Docs al millor documental de televisió del 2014 i Docs & Teens, respectivament, lliurats el diumenge 31 de maig en el marc del festival DocsBarcelona 2015.



Entre els finalistes del Premi Pro-Docs, atorgat per l'Associació de Productors de Documentals, hi havia també les produccions de TVC "A la dreta... i més enllà, dirigit per Montse Armengou i Ricard Belis; "Encants, diari d’un trasllat", dirigit per Joan López Lloret i produït amb la col·laboració de Batabat, i "Injustícia exprés. El cas Óscar Sánchez", dirigit per Michele Catanzaro i Marc Parramon i coproduït amb Media 3.14 i TVE.

El Premi Docs & Teens rebut per "Glance up (Mirant amunt)" l'atorga el públic adolescent que assisteix a aquesta secció del festival.

Pel que fa a "El gran silenci, Horta de Sant Joan", la Fundació Pau Costa de l’Ecologia del Foc i la Gestió d’Incendis i els mateixos bombers del Grup de Reforç en Actuacions Forestals (GRAF) n’estan fent difusió per tot el món amb la traducció espanyola i anglesa i incorporant també una versió llarga de 100 minuts que projecten a bombers, voluntaris, policies i altres cossos de seguretat, amb la idea de convertir el documental en una eina educativa. Aquesta versió del treball sobre l’incendi d’Horta es podria introduir com a part d’una assignatura de formació en els pròxims anys per a mossos, bombers i altres cossos relacionats amb les emergències i la seguretat.

El documental es va estrenar l’1 de juliol al "Sense ficció" amb una audiència de 431.000 espectadors i un 14,3% de quota de pantalla.

D'altra banda, el Premi Nou Talent lliurat en el 18a edició del Docs Barcelona, ha estat per a la coproducció de TVC "Game Over", dirigit per la debutant Alba Sotorra. El guardó està dotat amb una aportació en espècie de 5.000€ per treballs de 'finishing' per a un llargmetratge documental per a la propera obra del director. El jurat n'ha destacat "la mirada especial amb què l’autora deconstrueix una crisi socioeconòmica, familiar i de maduració del protagonista".