Arxius

Estas veient: juny 2015
Categoria: Documentals
Escrit per: Sense ficció
EMISSIÓ: Dimarts 30 de juny, a les 21.55, a TV3

Una producció de Whats up Doc i Lastor Media.



Aquesta història arrenca a la vora del mar. Comença a la Mediterrània (Maó, Menorca) i continua a l’Atlàntic (Rota, Cadis), on Joan Manuel Serrat i Joaquín Sabina escriuen a quatre mans les cançons de “La orquesta del Titanic”, el disc de la seva segona i última gira conjunta per terres americanes. La pel·lícula es remunta algunes dècades enrere, quan els dos artistes van descobrir aquell continent, amb el qual mantenen una llarga història d’amor.

Serrat viatja per Amèrica llatina des de fa 45 anys. Va estar exiliat a Mèxic quan la dictadura franquista va ordenar la seva persecució. A l’Argentina i a Xile segueix ben viu el record del compromís del “Nano” contra els règims militars que el van declarar persona no grata.



Sabina va arribar més tard a Amèrica. La seva poesia i la seva actitud “canalla” sedueixen un públic que abasta diverses generacions. A l’Argentina, canta amb la força d’un roquer i el sentiment d’un cantant de tangos. A Mèxic, els “mariachis” i les orquestres de poble entonen la cançó “Y nos dieron las 10” sense saber que la va escriure Sabina.

“Serrat i Sabina. El símbol i el ‘cuate’” és un viatge de dos artistes diferents i còmplices a través d’un continent que ha viscut grans canvis i on han arrelat de manera profunda. Serrat és el símbol de tota una generació, que el venera com a referent. Sabina és una altra cosa. És el “cuate”, aquesta paraula tan mexicana que descriu l’amic, el col·lega, el còmplice.

Dirigit per Francesc Relea.

Categoria: Documentals
Escrit per: Sense ficció
EMISSIÓ: dimarts 16 de juny a les 21.55, a TV3.

Una producció de Televisió de Catalunya amb la col·laboració de Rumbo Sur.

La Barceloneta. Un barri popular de poc més d’un quilòmetre quadrat, situat al costat de la platja, on hi viuen 16.000 persones i que atreu gent d’arreu del món. Paradigma dels canvis que experimenta la ciutat de Barcelona.



Aquest documental és una calidoscopi de mirades creuades, que ens descobreix el caràcter d’un barri en plena transformació i ens dóna les claus per comprendre’n la personalitat.

Darrere de la façana del “barri de moda” i “alegre”, hi trobem una població orgullosa del seu entorn i de les pròpies arrels, i alhora preocupada pel seu barri. En tan poc espai, hi ha diverses barcelonetes superposades: la dels pescadors, la dels obrers, la dels treballadors del port, la del turisme... Entre totes, configuren una barriada complexa, que intentem descobrir a través d’alguns del seus habitants.



El creixement dels últims anys i el turisme han fet canviar moltes coses, però la Barceloneta continua sent un lloc amb fesomia pròpia i amb una ànima irreductible. Malgrat les transformacions inevitables, conserva el perfil d’una personalitat molt forta i ha sabut mantenir un teixit social cohesionat i una marcada identitat marítima.

La Barceloneta d’avui ha d’afrontar un seguit de reptes i contradiccions, com l’explosió del turisme, els problemes amb els apartaments turístics, el mòbing relacionat amb l’especulació immobiliària, la massificació, la transformació del port vell, la marina de luxe, la crisi de la pesca, el creixement portuari, etc., que amenacen una vida tradicional que encara conserva la seva mesura humana.

Dirigit per Pere Secorún.


Entrevista a Pere Secorún, director de "La Barceloneta, retrat d'un barri"
Categoria: Documentals
Escrit per: Sense ficció
EMISSIÓ: dimarts 9 a les 21.55, a TV3.

Una coproducció de Televisió de Catalunya i Alea Docs & Films.



Big data, el rastre informàtic que deixen les nostres dades a la xarxa, s’ha convertit en el Gran Germà de l’era digital. Càmeres de videovigilància, targetes de crèdit, ordinadors, telèfons geolocalitzats... Milers de milions de ciutadans hiperconnectats que van deixant fins als mínims detalls de la seva vida personal emmagatzemats en els gegantescos servidors del núvol. “Si no reaccionem als perills que amaga aquest sistema de vigilància global, el nostre futur pot ser una gran presó digital”, assegura Marc Rotenberg, president de la fundació EPIC.

Accessible a les agències de seguretat dels estats i als serveis d’anàlisi de les empreses privades que dominen internet, la nostra intimitat ha deixat de ser un espai privat. Mario Costeza va trigar sis anys a aconseguir que Google retirés una dada personal que no era certa. “La nostra sentència del Tribunal Europeu de Justícia permetrà el dret a l’oblit de centenars de milers de ciutadans”.



A partir dels atemptats de l’11 de setembre a Nova York, el 70% de les comunicacions telefòniques i per correu electrònic del planeta són controlades i enregistrades pels sistemes d’escolta de l’Agència Nacional de Seguretat (NSA), l’agència secreta nord-americana que controla les comunicacions. Thomas Drake, exanalista de la NSA, manté que “en una societat de la vigilància com la que vivim tots som sospitosos per definició”.

En aquest món estretament vigilat, fins a on estan amenaçats la nostra vida privada i el nostre drets a la llibertat individual? Trenta anys després de “1984”, la fantasia visionària de George Orwell s’ha vist superada per la realitat. I la societat de la vigilància té tots els ciutadans sota control.

Dirigit per Alexandre Valenti i Pedro Barbadillo.



Entrevista a Pedro Barbadillo.