Arxius

Estas veient: abril 2015
Categoria: Notícies
Escrit per: Sense ficció
"Els internats de la por", el documental dirigit per Montse Armengou i Ricard Belis i emès pel programa "Sense ficció" el dimarts 28, va batre ahir dos rècords d'audiència. D'una banda, va ser el programa de televisió més vist del dia a Catalunya, amb 635.000 espectadors i una quota de pantalla del 19,1%. De l'altra, va establir el rècord de la temporada de l’espai "Sense ficció".



L'emissió també va tenir una gran repercussió a les xarxes socials i l'etiqueta ‪#‎InternatsPorTV3‬ va ser "trending topic" a l'estat espanyol durant tota l’emissió.

Montse Armengou i Ricard Belis comenten precisament, en aquesta entrevista, l'impacte tingut entre els telespectadors i expressat a través de les xarxes socials i responen algunes de les seves preguntes: http://www.ccma.cat/tv3/sense-ficcio/comentem-amb-els-directors-dels-internats-de-la-por-el-seu-impacte-a-xarxes-socials/noticia/2660408/
Categoria: Notícies
Escrit per: Sense ficció
La pre-estrena del documental "Els internats de la por", que va tenir lloc el dimecres 22 d'abril a la seu de la Societat General d'Autors (SGAE) a Barcelona, va comptar amb la presència de l'historiador Paul Preston, prestigiós hispanista britànic que acaba de fer lliurament de tot el seu llegat a l'Arxiu de Poblet; Joan Salvat, director del programa de TV3 "Sense ficció", que estrenarà el documental el dimarts 28 d'abril; els seus directors, Montse Armengou i Ricard Belis, així com d'una àmplia representació dels protagonistes del treball d'investigació que tanca la trilogia sobre la infantesa com a víctima del franquisme, iniciada amb “Els nens perduts del franquisme” (2002) i “Torneu-me el fill!” (2012).



Preston va afirmar, en la presentació prèvia a la projecció, que "el més important del treball de Montserrat Armengou i Ricard Belis és que dóna veu a les víctimes", un gest imprescindible en qualsevol exercici de reparació del mal causat per unes institucions dependents de l'Estat espanyol i de l'Església -en aquest cas, internats, col·legis religiosos, orfenats, preventoris antituberculosos o centres d’Auxilio Social-, que no han condemnat encara mai els maltractaments que van patir milers de nens i nenes fins a ben entrada la democràcia.

Els protagonistes d'"Els internats de la por" no confien en la justícia espanyola, tal i com va quedar palès en les intervencions posteriors a la projecció, i per això la majoria d'ells s’han afegit a la querella argentina contra els crims del franquisme que ha obert a Buenos Aires la jutge María Servini de Cubria. Mentrestant, han confiat el seu relat al programa “Sense ficció”, en unes entrevistes que per a ells han representat, d'alguna manera, aquesta reparació que els neguen les institucions.

L'historiador britànic va destacar que el nou exercici de recuperació de la memòria històrica d'Armengou i Belis "desvetlla aspectes secrets del franquisme". El règim franquista va invertir pocs recursos en assistència però va explotar la beneficència amb finalitat propagandística donant la imatge d’una atenció exquisida a aquests nens. Però la realitat era ben diferent. Les criatures rebien caritat a canvi d’adoctrinament i sovint van patir uns maltractaments que excedien el que es pogués considerar normal per als càstigs de l’època.




Categoria: Notícies
Escrit per: Sense ficció

"Injustícia exprés, el cas Óscar Sánchez", el documental dirigit per Michele Catanzaro i Marc Parramon, ha estat nominat a la Nimfa d'Or del Festival de Televisió de Montecarlo, en la secció de "Documental Informatiu", un dels guardons més prestigiosos de l'àmbit de la producció internacional de televisió, que distingeix els millors programes de tot el món. L'obra premiada es donarà a conèixer el pròxim 18 de juny.



El documental és un dels cinc seleccionats juntament amb "Freedom To Broadcast Hate" (Regne Unit), "The Mystery Of MH370" (Singapur), "Weltspiegel Extra: Mörderische Ukraine Krieg – Flucht Aus Ilowajsk" (Alemanya) i "ZDFzoom: Das Fußball-Imperium - Die Geschäfte Der FIFA" (coproducció internacional), entre els quals el jurat votarà quin recollirà l'estatueta. Bianca Jagger és la presidenta de la secció "Actualités", integrada per un jurat internacional de professionals de la indústria. Cada any més de 30 països estan representats en la selecció d'una competició oberta a cadenes, distribuïdores i productores de televisió, que inclou també qualsevol plataforma digital.

La producció de Media 3.14 en coproducció amb Televisió de Catalunya i TVE i en col·laboració amb DR (Danish Broadcasting Corporation), amb el suport del Programa Media de la Unió Europea i del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, narra la indefensió que produeix l'aplicació abusiva de l'Ordre Europea de Detenció, centrant-se en el cas d'Óscar Sánchez, que va passar 20 mesos empresonat a Itàlia a causa d'un robatori d'identitat.

El programa "Sense ficció" va estrenar "Injustícia exprés, el cas Óscar Sánchez" el 3 de juny de 2014.



Sinopsi

Óscar Sánchez, un rentacotxes de Montgat, va passar 20 mesos empresonat a Itàlia acusat de ser un perillós narcotraficant. Una investigació periodística, però, va acabar revelant que era innocent. L’afer Sánchez, malauradament, no és únic. Una desena d’individus de la Unió Europea han estat extradits per motius poc clars. Tot, per errors de l’ordre europea de detenció i entrega, coneguda com “euro ordre”. Què falla en el mecanisme automatitzat de l’euro ordre? Com s’ha pogut vulnerar el respecte als drets humans dels detinguts? Per què no s’han tingut en compte les garanties per als processats? Aquest documental explica els casos d’aquests ciutadans europeus víctimes de greus errors judicials causats per l’euroordre, un mecanisme pensat per facilitar l'extradició però que s'ha acabat convertit en una forma d’injustícia exprés".

L’ordre europea de detenció i entrega permet fins ara l’arrest i el trasllat, de manera automàtica, d’un individu des del país on es troba cap al país en què el reclama la justícia. Amb aquest procediment, entre autoritats judicials, se suposava que els estats podrien estalviar-se els llargs tràmits que havien implicat fins llavors les extradicions tradicionals. Tot i així aquest instrument ha tingut més ombres que no pas llums.


Entrevista a Michele Catanzaro i Marc Parramon



Categoria: Notícies
Escrit per: Sense ficció
"El gran silenci, Horta de Sant Joan", un documental dirigit per Carles Caparrós i produït per Televisió de Catalunya amb la col·laboració de Brutal Media, té un gran recorregut internacional. El dimecres 22 d’abril es projectarà al 13è International Wildland Fire Safety Summit and 4th Human Dimensions of Wildland Fire Conference, que se celebra a Idaho (EUA) del 20 i al 24 d’abril. Marc Castellnou, el cap dels GRAF i un dels protagonistes del documental, introduirà la producció al congrés d’Idaho, amb la voluntat d’“explicar la complexitat de les decisions preses en l’incendi i les incerteses que van haver d’afrontar els bombers”.



Amb la idea de convertir el documental en una eina educativa, la Fundació Pau Costa de l’Ecologia del Foc i la Gestió d’Incendis i els mateixos bombers del Grup de Reforç en Actuacions Forestals (GRAF) n’estan fent difusió per tot el món amb la traducció castellana i anglesa i incorporant també una versió llarga de 100 minuts que projecten a bombers, voluntaris, policies i altres cossos de seguretat. Aquesta versió del treball sobre l’incendi d’Horta es podria introduir com a part d’una assignatura de formació en els pròxims anys per a mossos, bombers i altres cossos relacionats amb les emergències i la seguretat.

La versió llarga també es presentarà, com a motiu d’estudi i debat, a la jornada sobre emergències que tindrà lloc a l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya, a Mollet del Vallès, el 30 d’abril. Durant tot el dia hi haurà ponències, debats i taules rodones amb la participació d’experts en la matèria.



El documental es va estrenar l’1 de juliol al “Sense ficció” amb una audiència de 431.000 espectadors i un 14,3% de quota de pantalla.

Cinc anys després dels fets, aquest documental dóna veu, per primera vegada en un treball televisiu, als bombers que van treballar contra rellotge per controlar l’incendi d’Horta de Sant Joan del 2009. Entre ells, parla Josep Pallàs, l’únic supervivent de la unitat GRAF Lleida que va tenir l’accident que va provocar la mort de cinc bombers. També ho fa el cap dels GRAF, Marc Castellnou, que ha anat 125 vegades al lloc de l’encerclament mortal per analitzar-ne les causes i extreure’n lliçons per al futur. Entre tots expliquen com va funcionar l’operatiu els primers dies de l’incendi.

Sinopsi

El 21 de juliol del 2009 es va declarar un dels pitjors incendis de Catalunya. Es va cremar bona part del massís del Port, a Horta de Sant Joan, a la Terra Alta. Van ser dos dies de foc intens que van provocar la mort de cinc bombers. Per primera vegada, els protagonistes expliquen al lloc dels fets com va ser que un incendi que semblava controlat es va desbocar i va atrapar tots els efectius que treballaven en l’extinció.

A partir de la reconstrucció dels fets i la identificació de tots els factors que van influir en l’accident, el documental recull les lliçons apreses en aquell episodi i reflexiona sobre la necessitat de gestionar bé els boscos. I ho fa de manera minuciosa, entrevistant els testimonis dels fets, els membres del GRAF que van treballar per controlar l’incendi, i amb colpidores imatges d’arxiu, algunes d’inèdites en televisió, captades pels mateixos membres del cos de Bombers.
Categoria: Notícies
Escrit per: Sense ficció
El programa del canal ETB-2 "Por fin, viernes", va emetre divendres 17 d'abril el documental "Xavier Vinader, periodista. Contra la guerra bruta", dirigit per Àngel leiro i Xavier Muntanyà i produït per Antàrtida Films en col·laboració amb Televisió de Catalunya i 13 Productions.



El programa va aprofitar l'avinentesa per entrevistar Tasio Erkizia, fundador d'Herri Batasuna, i un dels personatges entrevistats en el documental. Podeu veure aquí l'entrevista que li va fer Silvia Intxaurrondo abans de l'emissió.

Si voleu veure la presentació del documental, podeu fer-ho en el vídeo titulat "Disfruta del último programa completo del "Por fin, viernes"". La presentació té lloc en el minut 1:34:37, cap al final del programa.

"Xavier Vinader, periodista. Contra la guerra bruta" va ser estrenat pel programa "Sense ficció" el 16 de desembre de 2014.
Categoria: Notícies
Escrit per: Sense ficció
El documental "A la dreta... i més enllà", una producció de Televisió de Catalunya dirigida per Montse Armengou i Ricard Belis, es projectarà dissabte 11 d'abril a Arenys de Mar, en el marc de la Jornada Antifeixista en record a Guillem Agulló. L'acte, organitzat per Joves per la Terra, Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans d'Arenys de Mar i CUP Arenys de Mar, tindrà lloc al local de la CUP (Riera Bisbe Pol, 102), a les 19.00. Després de la projecció es farà un debat sobre l’augment de l’extrema dreta a Europa i com aturar-la als Països Catalans.



Aquest dissabte 11 d’abril farà 22 anys que Guillem Agulló i Salvador, militant de Maulets de la localitat valenciana de Burjassot (l'Horta Nord), fou assassinat per un grup de feixisme a Montanejos (l'Alt Millars), a l’edat de 19 anys.

"A la dreta... i més enllà" és un treball per a la reflexió i la prevenció que s’endinsa en l’extrema dreta europea i analitzen a fons aquest fenomen a partir de tres situacions: França, Grècia i Espanya. De fet, Espanya és un dels pocs països europeus on l’extrema dreta no té representació parlamentària. Dividida, sense lideratge clar i encara amb molts lligams amb el franquisme, l’extrema dreta espanyola ha tingut una impunitat històrica que les 4.000 víctimes anuals de la seva violència denuncien. Però el procés independentista a Catalunya sembla que està reactivant aquests grups. S’entra en el cor de tres formacions: Plataforma per Catalunya, que neguen ser extrema dreta i han aconseguit una àmplia representació als ajuntaments (67 regidors) amb el seu eslògan “Primer els de casa”; España 2000, que combina les activitats benèfiques de repartiment de menjar “solo para españoles” amb les accions anticatalanistes al País Valencià, i La España en Marcha, l’últim intent d’unitat de l’extrema dreta espanyola, que agrupa partits com Alianza Nacional amb alguns dels seus membres implicats en assassinats i altres episodis violents, com l’assalt a Blanquerna.

De la mà d’alguns dels seus membres es veu com justifiquen l’ús de la força i la violència per evitar el trencament de la “sagrada unidad de España”. I també es parla amb les víctimes de la violència feixista, com el pare de Guillem Agulló, exemple emblemàtic d’un crim que ha quedat pràcticament en la impunitat i en què el seu assassí reincideix en activitats delictives de l’extrema dreta o es presenta a les eleccions per un partit ultra.

“A la dreta... i més enllà” es va estrenar el 17 de juny de 2014 al programa “Sense ficció”, de TV3.
Categoria: Notícies
Escrit per: Sense ficció
El 33 emetrà el Dijous Sant a les 23.00 el documental “Déu amb accent”, una producció pròpia de Televisió de Catalunya amb la col·laboració de Brural Media dirigida per M. Dolors Genovès, en què deu persones parlen de Déu. Jueus, catòlics, musulmans, ortodoxos, protestants, sufís, testimonis de Jehovà i budistes participen en aquest documental coral i ens expliquen la seva relació amb el transcendental. El documental va ser estrenat pel programa "Sense ficció" el passat 23 de desembre.



Catalunya és un país divers, també en les confessions que practiquen els seus ciutadans en un context de llibertat religiosa i estructures institucionals laiques. L’Església catòlica conviu en aquests moments amb altres Esglésies amb les quals comparteix valors, realitats i identitats. Una societat cohesionada, és una societat que coneix la realitat que l’envolta. Sense coneixement, no hi pot haver acceptació sòlida i assumida per tothom. Les religions són un patrimoni individual de cada creient, però la suma constitueix una comunitat que té incidència col•lectiva. “Déu, amb accent” és una aproximació a un món allunyat per a molts, i molt pròxim per a altres.


Categoria: Notícies
Escrit per: Sense ficció
El documental "Vestida de negre, una producció de Televisió de Catalunya amb la col·laboració de laQuimera dirigida per Josep Morell, es projectarà el dimecres 8 d'abril a les 18.30, a l'Antiga Audiència de Tarragona (Pl.Pallol, 3), en una sessió de cinefòrum organitzada per Conselleria de Cooperació de l'Ajuntament amb l'objectiu de posar de relleu la situació dels drets de les dones a l’Afganistan. Després de la projecció, els assistents podran comentar el film amb la seva protagonista, la periodista Mònica Bernabé. L'entrada és lliure i gratuïta.



“Vestida de negre”, que va ser emès en el programa "Sense ficció el passat 27 de gener, és un viatge i alhora un retrat personal de l’Afganistan de la mà de la periodista Mònica Bernabé, que ha viscut els últims vuit anys en aquest país. Hi va anar per primera vegada el 2001, quan els talibans eren al govern, i l’onada de solidaritat que va desencadenar aquell viatge arreu de l’estat espanyol va propiciar la posada en marxa d’una ONG per a la defensa dels drets humans de les dones afganeses.

La Mònica Bernabé és també una de les periodistes estrangeres que més temps ha passat de forma continuada a l’Afganistan, on treballa com a “freelance” per al diari “El Mundo” i per diferents emissores de ràdio. Per passar desapercebuda entre la població afganesa, sempre va vestida de negre de cap a peus. Així ha viscut tots aquests anys en un país on la violència és sempre present i on l’any 2014 s’ha focalitzat en els estrangers i representants de les ONG, amb un balanç de sis periodistes assassinats.



El documental “Vestida de negre” ens descobreix quina és la situació de les dones a l’Afganistan, com és la vida a la presó de dones de Kabul, com es treballa a l’hospital de la Creu Roja de Kandahar –capital del territori dominat pels talibans, al sud del país- i què són els anomenats “delictes morals”. També segueix la història dels traductors afganesos que van treballar per a l’exèrcit espanyol i que el govern espanyol va deixar abandonats a la seva sort. Tot sense deixar de banda l’espurna d’esperança que representa el futbol femení.

Mònica Bernabé conclou, en el documental, que “l’Afganistan és un país en guerra i la religió és l’única cosa a què poden agafar-se els afganesos en un país que viu en conflicte permanent des de fa més de 30 anys”. No debades, l’OTAN ha anunciat que mantindrà al país uns 2.700 militars instructors, mentre que els Estats Units hi mantindrà desplegats al voltant de 9.800 soldats fins al 2024.