Arxius

Estas veient: març 2015
Categoria: Documentals
Escrit per: Sense ficció
EMISSIÓ: dimarts 31 a les 21.55.

Un retrat de la situació dels boscos a Catalunya, la majoria abandonats i mal gestionats i, per tant, una amenaça permanent d’incendis difícilment controlables.

Una producció de Televisió de catalunya amb la col·laboració de THE END Produccions Audiovisuals.




Catalunya és un país de boscos. El cinquanta per cent del territori està cobert de boscos i això ens situa entre els països amb més superfície forestal, per damunt de països centreeuropeus com França, Àustria o Itàlia, i a la mateixa alçada de països com Finlàndia o Suècia.

Tenim un espai forestal cada vegada més gran, però alhora també cada vegada més ruïnós. En deu anys s’hi ha acumulat un cinquanta per cent més de combustible, que s’incrementa a un ritme de més de tres milions de tones anuals. Avui només gestionem un deu per cent d’aquesta superfície forestal i les prediccions sobre el canvi climàtic no conviden precisament a pensar que el bosc català estigui bé.



En aquests moments, és obvi que els boscos catalans són un risc quan reben l’impacte d’una pertorbació. Però el bosc per si sol no és cap risc. El risc és la població que ha crescut al seu entorn i que fins i tot s’hi ha ficat a dins.

De la mateixa manera, el foc forestal és un fenomen natural. El que no és natural és la seva recurrència en períodes tan curts de temps. És a dir, que es cremi un bosc mediterrani una vegada cada cinquanta o cent anys forma part del procés lògic de les coses. Actualment, aquests boscos en estat ruïnós i sotmesos a aquesta gran pressió s’incendien un cop cada tres o quatre anys.

Dirigit per Xavi Llopart i Carles Farriols.

Després d'"El bosc, el gran oblidat", "Sense ficció" emetrà “El gran silenci, Horta de Sant Joan”, un documental que dóna veu als bombers que van treballar a contrarrellotge per controlar l’incendi d’Horta de Sant Joan del 2009. Entre ells, parla Josep Pallàs, l’únic supervivent de la unitat GRAF Lleida que va tenir l’accident que va provocar la mort de cinc bombers. També ho fa el cap dels GRAF, Marc Castellnou, que ha anat 125 vegades al lloc de l’atrapament mortal per analitzar-ne les causes i extreure’n lliçons per al futur. Entre tots expliquen com va funcionar l’operatiu els primers dies d’aquell incendi.
Categoria: Documentals
Escrit per: Sense ficció
EMISSIÓ: dimarts 24 a les 21.55.

Una producció de “La Lupa” amb la col·laboració de Televisió de Catalunya.




En Joan Pahisa té 28 anys i una gran passió, el bàsquet. No seria res extraordinari si no fos per un detall: fa exactament un metre d’alçada. La vida d’en Joan no ha estat fàcil, però l'esport l'ha ajudat a tirar endavant. L’estiu del 2013 va participar en els World Dwarf Games a Michigan, als Estats Units, una competició semblant als Jocs Olímpics que se celebra cada quatre anys, exclusiva per a gent de talla baixa. Als Jocs, en Joan va ser l'únic representant d'Espanya, ja que no va trobar ningú que l'acompanyés; és per aquesta raó que s'ha especialitzat en el tenis taula, un esport individual. El seu viatge ens ensenyarà com es veu el món des d'un metre d'alçada. No es tracta només d'esport, es tracta de la vida mateixa. De com l'ha viscut i la viu en Joan i de com la societat el tracta.



Pel Joan, que té 28 anys, no hi ha límits ni fronteres. Ell és enginyer informàtic, però vol ser escriptor. I tot i fer un metre escàs d’alçada, res no pot evitar tampoc que aquest esportista inquiet practiqui moltes disciplines: des del tenis taula, la seva especialitat, fins al bàsquet, la seva aspiració.

El documental segueix el Joan mentre es prepara per anar a uns Mundials de “gent de talla baixa”, els World Dwarf Games, a Michigan (EUA), el 2013. Ell és l’únic representant de l’estat espanyol. Però aquest fet no li impedirà formar un equip integrat per altres europeus per poder competir en esports col·lectius, l’altra gran passió del Joan. Així, en Joan viatjarà 7.000 km per sentir-se com a casa. I també per complir els seus somnis: ser campió del món de tenis taula i, per sobre de tot, jugar a bàsquet una vegada més, probablement la darrera.

El mateix Joan ha reconegut en alguna intervenció que la seva no és una història de superació perquè sempre ha viscut així. Per tant, el documental d’avui és el relat, l’evidència, que la “diferència” radica, bàsicament, en els ulls de qui mira.

Dirigit per Enric Ribes i Oriol Martínez.




Entrevista a Oriol Gispert i a Enric Ribes, productor i director de "Glance up (Mirant amunt)".



Premis i festivals:
· Premi Especial del Públic al MIRADASDOC.
· Premi Millor cinematografia al MADE IN MICHIGAN FILM FESTIVAL.
· DOCSBARCELONA.
· MADE IN MICHIGAN FILM FESTIVAL (Michigan, USA).
· DOCSMEDELLÍN (Medellín, Colòmbia).
· MIRADASDOC (Guía de Isora, Tenerife).
· ALL SPORTS LA FILM FESTIVAL (L.A., EUA).
· FECIDISCOV (Madrid).

12/03/2015: “Al nord del sol”

Categoria: Documentals
Escrit per: Sense ficció
EMISSIÓ: 17 de març a les 22.50.

Unes vacances èpiques a casa sense diners i a zero graus!


Premi del Públic al Millor Documental en el London Surf Festival 2012


Millor Documental en el Norwegian Documentary Film Festival


Una producció de Filmhuset Produksjoner AS.



L’Inge Wegge -25 anys- i el Jørn Ranum -22 anys- van passar nou llargs, freds i foscos mesos d’hivern noruec en una aïllada i deshabitada badia d’una remota illa àrtica de la costa del nord de Noruega. Davant no hi havia res més que el vast oceà Atlàntic. Allà, van construir una cabana de fusta flotant i d’altres materials de rebuig que va arribar a la riba i no van menjar res més que menjar gratis, caducat, que d’una altra manera les botigues haurien llençat.



Van ser nou mesos sense electricitat ni telèfons mòbils ni internet. Una forma de vida molt diferent, amb temps per pensar i per fer les coses d’una manera que l’atrafegada vida urbana no sol permetre. Els nois van portar amb ells el seu sentit de l’humor i dos elements de gran importància: les seves taules de surf -potser la motivació més gran d’aquesta aventura àrtica. Perquè l’allunyada badia amaga un secret molt ben guardat: algunes de les millors onades del món per fer surf.

Dirigit per Inge Wegge i Jørn Nyseth Ranum.

Categoria: Documentals
Escrit per: Sense ficció
EMISSIÓ: 10 de març.

Un banc abandonat. Un banquer ‘top’ de la inversió. Un mirada inquieta a un univers paral·lel.


Millor documental a l’European Film Award 2014.




Els amos de l’univers no són ni els polítics, ni els exèrcits, ni els governs. Els veritables amos de l’univers són els bancs d’inversions.

Un poderós banquer alemany ens dóna una visió inquietant de les seves emocions, motivacions i prediccions, mentre ens revela un univers paral·lel d’ingressos desorbitats i pressió despietada.

Descobrim un sistema que aïlla els banquers de la resta del món i els fa incapaços de reflexionar sobre la seva pròpia feina.



Marc Bauder, director
Marc Bauder va néixer el 1974 a Stuttgart (Alemanya). Va estudiar administració d’empreses i després es va formar com a cineasta a l’escola Potsdam-Babelsberg.
El 1999 va fundar la seva pròpia productora, Bauderfilm, amb la qual ha produït i dirigit, entre d’altres, “The System”, “After Revolution”, “The Top Manager”, “The Communist” i “Grow or go”. El seu documental “Master of the Universe” (“Confessions d’un banquer”) es va estrenar mundialment en la Setmana de la Crítica de Locarno i va formar part de la secció oficial de l’última edició del DocsBarcelona.

Premis
European Film Award 2014 - Best Documentary
Best Film @ Semaine d.l.C. Locarno 2013
German Critic's Prize for Best Documentary 2014
German Film Prize LOLA 2014 (Nom)
Best Documentary Astra Filmfest 2014
Helmut-Schmidt-Journalistenpreis 2014
Grand Prix FIFDH Paris 2014



Entrevista amb Rainer Voss, protagonista de "Confessions d'un banquer"