Arxius

Estas veient: gener 2015
Categoria: Notícies
Escrit per: Sense ficció

“L’últim fotograma”, una producció de TVC amb la col·laboració d’Sticaki, es preestrena dilluns 2 de febrer, a les 22.00 al cinema Maldà de Barcelona. La sessió comptarà amb la presència de la seva directora Lali Colomé i d’alguns dels seus protagonistes, que participaran del col·loqui posterior a la projecció. El programa “Sense ficció”, de TV3, estrenarà el documental el dimarts 3.



Ben aviat paraules com cel·luloide, fotograma, bobina o llauna, entre d’altres, passaran a la història. El cinema viu una revolució. En el termini d’un any es deixaran de distribuir pel·lícules en cinta de 35 mil·límetres perquè les còpies vindran en format digital. Aquest canvi obliga a comprar uns projectors molts costosos que alguns cinemes no han pogut assumir i s’han vist obligats a tancar.

Aquesta transformació se suma al fet que la manera de veure cine també està canviant, l’aparició de nous suports tecnològics i de nous hàbits socials ha contribuït a disminuir el nombre d’espectadors. En els últims quatre anys, a Catalunya han baixat la persiana més de cent sales de cinema i, malgrat tot, que tanqui un cinema continua sent notícia. Les sales de cine formen part de l’imaginari col·lectiu, de la història personal de cadascú, perquè tothom alguna vegada ha anat al cinema.

Qui no recorda una pel·lícula que el va marcar? Qui no té algun record especial i íntim vinculat a una sala de cinema? “L’últim fotograma” és un recorregut sentimental per les sales de cinema de Catalunya i un homenatge a la projecció de les pel·lícules en pantalla gran i amb públic.

El documental dóna a conèixer històries excepcionals, sorprenents, irrepetibles i emotives de persones que han consagrat la seva vida a una sala de cinema. “Quien me iba a decir a mí que mi hijo le hablaría de tu a tu a Spielberg”, assegura Juan Antonio Bayona, pare del director català del mateix nom, que explica d’on ve la vocació del seu fill i els sacrificis que la família va haver de fer perquè pogués complir el seu somni de ser cineasta. Una vocació que va néixer a la mítica sala Urgell de Barcelona, avui tancada.

Tan mítica com també ho era la sala de cinema de Mollerussa (el Pla d’Urgell). En veiem els últims minuts de vida acompanyats de Pere Aumedes, el propietari, i dels seus treballadors. Una última sessió que dóna pas al desmantellament, d’una banda, i a la segona oportunitat de què gaudirà el seu mobiliari, de l’altra.

Però no tot són tancaments. “L’últim fotograma” també és testimoni de l’alegria que suposa recuperar un cinema. Després d’una llarga campanya de solidaritat entre els veïns del poble, l’Alhambra de la Garriga (el Vallès Oriental) torna a obrir, adaptat als nous temps. Un repte aconseguit sobretot gràcies a l’estima que tots els veïns tenen al seu gerent, Josep Maria Miró, una institució local.


Categoria: Notícies
Escrit per: Sense ficció

“A la dreta... i més enllà”, el documental de producció pròpia de TV3 dirigit per Montse Armengou i Ricard Belis, es projectarà al Centre Cívic Matas i Ramis d’Horta-Guinardó el divendres 6 de febrer, en un acte organitzat per la Unitat Contra el Feixisme i el Racisme i que comptarà amb la presència de Ricard Belis. L’entrada és gratuïta.




Amb aquest treball per a la reflexió i la prevenció, Armengou i Belis s’endinsen en l’extrema dreta europea i analitzen a fons aquest fenomen a partir de tres situacions: França, Grècia i Espanya.

Marine Le Pen, l’èxit del “lífting”.
El Front Nacional, la força més votada a França, és l’exemple més exitós d’aquest maquillatge a què s’han sotmès molts partits d’extrema dreta per fer-los més digeribles. Diuen que no són racistes, però la “preferència nacional” ratlla la xenofòbia. Volen representació a Europa precisament per destruir les institucions comunitàries i sortir de l’euro. Se segueix l’ascens d’aquest partit a Perpinyà, capital d’un dels departaments més pobres i amb més atur de França. Allà la comunitat gitana s’ha sentit temptada pels cants de sirena de l’extrema dreta en contra dels àrabs.



Alba Daurada, sense vergonya.
A Grècia l’extrema dreta no té cap empatx a seguir utilitzant la vestimenta i els mètodes violents que recorden els esquadrons hitlerians. Defensen la “neteja” d’immigrants perquè la Grècia desesperada i sotmesa pel rescat bancari torni a l’esplendor de l’antiguitat. De la mà del número dos del partit, Illias Kasidiaris –a punt d’entrar a la presó per la implicació d’Alba Daurada en crims i assassinats- coneixem com els grecs s’han deixat seduir pel discurs neofeixista.

Espanya: impunitat, molts ultres i cap escó.
Espanya és un dels pocs països europeus on l’extrema dreta no té representació parlamentària. Dividida, sense lideratge clar i encara amb molts lligams amb el franquisme, l’extrema dreta espanyola ha tingut una impunitat històrica que les 4.000 víctimes anuals de la seva violència denuncien. Però el procés independentista a Catalunya sembla que està reactivant aquests grups. S’entra en el cor de tres formacions.



Plataforma per Catalunya neguen ser extrema dreta i han aconseguit una àmplia representació als ajuntaments (67 regidors) amb el seu eslògan “Primer els de casa”.

España 2000 combina les activitats benèfiques de repartiment de menjar “solo para españoles” amb les accions anticatalanistes al País Valencià.

La España en Marcha és l’últim intent d’unitat de l’extrema dreta espanyola, i agrupa partits com Alianza Nacional amb alguns dels seus membres implicats en assassinats i altres episodis violents, com l’assalt a Blanquerna.

De la mà d’alguns dels seus membres es veu com justifiquen l’ús de la força i la violència per evitar el trencament de la “sagrada unidad de España”.

I també es parla amb les víctimes de la violència feixista, com el pare de Guillem Agulló, exemple emblemàtic d’un crim que ha quedat pràcticament en la impunitat i en què el seu assassí reincideix en activitats delictives de l’extrema dreta o es presenta a les eleccions per un partit ultra.

“A la dreta... i més enllà” es va estrenar el passat 17 de juny al programa “Sense ficció”, de TV3.
Categoria: Notícies
Escrit per: Sense ficció
El cicle "Visions Documental" ha programat el dimarts 13 de gener, a les 20.00, al Cinemes Girona de Barcelona, la projecció del documental "Tomás Alcoverro entre l'Orient i l'Occident".



El film s'endinsa en l'experiència del periodista Tomás Alcoverro, que fa 40 anys que cobreix l'Orient Mitjà per al diari "La Vanguardia". Resident a Beirut, és el corresponsal que més temps fa que és ininterrompudament en aquella zona i a la pel·lícula analitza les revoltes àrabs, l'evolució del periodisme i la distància que separa Orient d'Occident.

Alcoverro participarà en el col·loqui posterior a la projecció, juntament amb els seus autors Uri Garcia i Kim Amor.

El programa "Sense ficció", de TV3, va emetre el documental l'octubre del 2011.

http://blogs.ccma.cat/senseficcio.php?query=alcoverro&amount=0&blogid=522
Categoria: Notícies
Escrit per: Sense ficció
La 7a edició dels Premis Gaudí ha nominat tres documentals que compten amb participació de TVC: “Demà moriré”, de Justin Webster; “Bugarach”, de Ventura Durall, Sergi Cameron i Salvador Sunyer, i “Els anys salvatges”, de Ventura Durall. La gala del cinema català tindrà lloc el diumenge 1 de febrer al Sant Jordi Club.

“Demà moriré”

El documental està dirigit per Justin Webster i produït per la productora catalana JWP en associació amb Antàrtida Produccions i Plus Pictures, en coproducció amb TVC, BBC, ITVS i TVE, amb el suport de Media, ICIC, Danish Film Institute i la col·laboració de Canal + España, RTS, DR, SVT.



“Demà moriré” és un “thriller” polític que indaga en la fosca i increïble història de l’assassinat de l’advocat guatemalenc Rodrigo Rosenberg. El documental explica el cas que va fer la volta al món per mitjà d’un vídeo a YouTube que la víctima va gravar abans de morir, on denunciava el seu imminent assassinat en mans del president de Guatemala. El cas, ple de girs inesperats, va estar a punt de fer caure el govern del país i va requerir la intervenció de les Nacions Unides amb un equip liderat pel fiscal espanyol Carlos Castresana.

Seleccionada com una de les 10 pel·lícules "imprescindibles" del 2013 per la publicació en línia especialitzada “Indiewire”, “Demà moriré” ha fet gira per festivals de cinema i documental d’arreu del món amb molt bones crítiques. Entre els guardons que ha rebut, hi ha el premi Pro-Docs al Millor Documental Televisiu Català del DocsBarcelona 2014; el premi a la millor pel·lícula documental 2013 al TallGrass Film Festival, a Kansas (EUA); una menció especial a la 37a Mostra Internacional de Cine de Sao Paulo (Brasil); el premi al millor documental per a un director no llatinoamericà al 35 Festival del Nuevo Cine Latinoamericano, a l'Havana (Cuba), i el premi al millor director al Festival Internacional de Cine de Cartagena de Indias (FICCI).

El programa “Sense ficció” va emetre “Demà moriré” el dia 23 de setembre.

Tràiler de “Demà moriré”


“Bugarach”

El documental està dirigit per Ventura Durall, Sergi Cameron i Salvador Sunyer i és una coproducció de Nanouk Films, Televisió de Catalunya, TVE i Filmtank.



La pel·lícula segueix cinc personatges que s'enfronten a una suposada fi del món a Bugarach, un petit poble del Llenguadoc i únic lloc a la terra que resistirà les flames de l'Apocalipsi pronosticat pels maies per al 21 de desembre del 2012. A partir d'aquest moment neix un fenomen d’àmbit mundial que es materialitza en l'arribada creixent de turistes, “new agers”, periodistes, comunes hippies, sectes, especuladors i tafaners a la població.

“Bugarach” ha estat guanyador del Premi Internacional de la Crítica del Festival Message to Man (Sant Petersburg).

Tràiler de “Bugarach”


“Els anys salvatges”

El documental està dirigit per Ventura Durall i coproduït per Nanouk Films i Televisió de Catalunya, compta per premis la seva participació en festivals.



La pel·lícula segueix en Daniel, en Yohannes i l'Habtom durant tres anys. Són tres nens que malviuen pels carrers d'Addis Abeba intenten sobreviure utilitzant la imaginació, cometent robatoris menors i protegint-se els uns als altres. L'atzar, la nostàlgia i la necessitat els porten a emprendre un viatge catàrtic cap al nord d'Etiòpia amb l’objectiu de reunir-se amb les seves famílies després de llargs anys d'absència. Els tres hauran de fer front a les pors d'aquest passat desdibuixat, coincidint amb el pas de la innocència a la maduresa.

“Els anys salvatges” ha estat guardonat amb el Magnolia Award a la millor fotografia en la categoria de Documentals, en el 20è Shangai TV Festival, i amb el premi al Millor documental en el 6è Festival Internacional de Cinema i Drets Humans de València.

Tràiler d’“Els anys salvatges”


“Gabor”

El documental està dirigit per Sebastián Alfie i produït per Minimal Films.



“Gabor” tracta sobre la ceguesa en l’altiplà bolivià. Buscant equips per rodar el documental coneix Gabor, Sebastián Alfie coneix un director de fotografia retirat que va perdre la vista fa deu anys. Aleshores li proposa que sigui el seu col·laborador i que rodin junts a Bolívia.

El film ha estat guardonat amb el premi Canal+ al Millor Documental Espanyol en la secció “Panorama” de llargmetratges del Festival DocumentaMadrid 2014, amb Biznaga de Plata al millor director i premi del públic en el 17è Festival de Málaga 2014 i amv la Menció Especial del Jurat al Millor Llargmetratge Estranger en el I Festival Internacional de Cine de Puerto Madryn - MAFICI 2014 (Argentina).

Tràiler de "Gabor"



Categoria: Notícies
Escrit per: Sense ficció
El documental “Entre el cel i la terra”, una producció de Lastor Media en coproducció amb Televisió de Catalunya, codirigit per Tono Folguera, David Fernández de Castro i Román Parrado, ha estat guardonat amb el premi a la millor pel·lícula en el IV Festival Internacional de Cine de l’Antàrtida sobre Medi Ambient i Sostenibilitat (FICAMS 2014), que s’ha celebrat el desembre a la localitat de Punta Arenas, capital de la regió de Magallanes i Antàrtica Xilena.

El jurat del Festival ha valorat “el seu guió, que rescata una història de prematura consciència ambiental; la seva excel•lent fotografia i la seva direcció”.



“Entre el cel i la terra”, que va ser estrenat al Memoriatge i al FICMA 2013 i que va rebre una menció especial del jurat de la 7a edició de l’Ecozine Film Festival de Saragossa, va ser emès en el programa “Sense ficció”, de TV3, el 3 de desembre del 2013.

Sinopsi

L’any 1976, les màquines excavadores començaven a posar els fonaments del que havia de ser el complex turístic més gran de la península Ibèrica, 64.000 apartaments d’estiueig edificats sobre l’últim reducte dels Aiguamolls de l’Empordà. Un grup de joves, encapçalats per Jordi Sargatal, va prendre la iniciativa per paralitzar unes obres que ja estaven en marxa. Així va començar una lluita que va durar 7 anys.

“Entre el cel i la terra” és la història dels joves que es van atrevir a desafiar el sistema preestablert. Combatent amb tota la seva valentia i enginy, van aturar la destrucció del que amb el temps ha esdevingut una de les més grans reserves d’ocells del sud d’Europa; una lluita que va concloure el 13 d’octubre de 1983 amb la creació, votada al Parlament català per unanimitat, del Parc Natural.

Jordi Sargatal, promotor de la Campanya de Defensa que va aconseguir aturar la urbanització del paratge de l’actual Parc Natural, és un dels protagonistes destacats d’aquest documental on també participen altres figures determinants en el procés com són Ramon Folch, Martí Boada, Francesc Giró, Narcís Serra o Jordi Pujol, entre d’altres.

Aquí podeu veure “Entre el cel i la terra” i l'entrevista de Joan Salvat a Tono Folguera