Arxius

Estas veient: gener 2014
Categoria: Documentals
Escrit per: Sense ficció
Un documental de producció pròpia d'un dels equips del "Sense ficció"


ESTRENA: dimarts 11 de febrer.



Entre 1956 i 1963 més de 14.000 persones van contreure la pòlio a Espanya. Unes 2.000 van morir i la resta van quedar amb greus seqüeles que els han afectat tota la vida. Totes aquestes víctimes es podien haver evitat perquè ja hi havia un remei eficaç contra la pòlio, la vacuna Salk injectable primer i després l’oral Sabin. Però les autoritats franquistes no van fer cap campanya de vacunació massiva i gratuïta, només les persones més properes al règim o amb més recursos econòmics van poder vacunar-se. El criteri econòmic va imperar sobre el benestar de la població. Més tard, la lluita entre famílies polítiques del franquisme per control de la sanitat van endarrerir l’aplicació d’una vacuna que hauria pogut salvar tantes vides, com va passar a molts països, inclòs el veí Portugal del dictador Salazar.

Fins el 1963 no s’organitza la primera campanya estatal de vacunació contra la pòlio, que reduirà dràsticament l’impacte d’aquesta terrible malaltia paralitzant. Malgrat aquest èxit, la relaxació en les campanyes de vacunació i les retallades en els pressupostos sanitaris del moment van fer que la pòlio no quedés oficialment erradicada d’Espanya fins el 1988.


TRÀILER


Molts afectats de pòlio, després d’anys d’esforços i superació per portar una vida més o menys normalitzada, s’han d’enfrontar ara a la síndrome postpòlio, un quadre que sol apareixer cap als 40 o 50 anys i que empitjora tremendament la seva afectació. Han passat de ser un epidèmia temuda a una malaltia rara.

Els supervivents de la pòlio saben que són els últims testimonis d’una plaga que va arrassar la humanitat i que ara ja està pràcticament erradicada a tot el món. En els seus últims anys de vida lluiten per denunciar la negligència d’una dictadura que els va deixar infectar i la injustícia d’una democràcia que no ha reconegut el seu patiment.




Entrevistes als autors a "El matí de Catalunya Ràdio" i a "Els matins" de TV3


MATERIAL EXTRA

VERSIÓN DEL DOCUMENTAL EN CASTELLANO

Un documental de Montse Armengou i Ricard Belis.
Categoria: Documentals
Escrit per: Sense ficció


Avui, 23 de gener, fa 5 anys que vam emetre el prime "Sense ficció". Tenim la intenció de celebrar-ho amb diversos esdeveniments que us anirem anunciant al Facebook des d'ara i fins el mes de maig. I alguns d'ells estan pensants per vosaltres! Així que us animem a que entre tot@s augmentem el nombre de "M'agrada" de la nostra pàgina de facebook. Així tothom estarà informat de les novetats que vindran!

Gràcies per fer possibles aquests 5 anys de Sense ficció!

Si cliqueu l'enllaç "Veure més" de sota, podreu llegir la carta que ha fet Joan Salvat, director del "Sense ficció", en motiu de l'aniversari. Una reflexió sobre el programa i el món del documental.

» Veure més

Categoria: Documentals
Escrit per: Sense ficció
El mercat de segona mà, de curiositats, d’antiguitats, sempre ha tingut un referent a Barcelona: els Encants. Un mercat amb una llarga història al darrere, que descobreix aquest documental.
La gran transformació que està vivint la plaça de les Glòries, ha fet que el mercat s’hagi traslladat, des de fa uns mesos, a una nova ubicació, molt més moderna. L’anunci d’aquest canvi va trasbalsar els comerciants i va generar moltes esperances, però, alhora, també molts neguits.
Un equip de televisió va seguir durant més d’un any el procés, entrant en la vida dels comerciants i d’alguns clients, per saber si els nous Encants mantindran la identitat guanyada a través del temps. “Encants, diari d’un trasllat” n’és el resultat.


EMISSIÓ: dimarts 21 de gener.



Els Encants formen part de la identitat de Barcelona, és un microcosmos amb vida pròpia que s’ha mogut per la ciutat des de fa molts d’anys. Cada dia centenars de paradistes, clients, turistes i curiosos passegen pels seus passadissos, buscant alguna cosa. Hi ha qui busca productes quotidians; d’altres, antiguitats; d’altres roba de segona mà, andròmines de tot tipus, color i origen. Aquesta diversitat és l’essència d’aquest caos endreçat que han esdevingut els Encants al llarg de tots aquest temps.


"Hi ha molta gent que va a buscar allà perquè hi ha moltes famílies amb problemes". Joan López Lloret, director del documental, ha explicat com ha viscut l'experiència de gravar, durant més d'un any, als Encants de Barcelona.


Entre els clients dels Encants entrevistats en el documental hi ha des d’una noia del Camerun que només havia vist parades a terra al seu país fins a un buidador de pisos protagonista de la subhasta matinal, l’arxiver dels Encants o bé el periodista Emili Manzano, client habitual. L’equip de gravació també ha viscut les angoixes i esperances dels paradistes, des dels que porten diverses generacions al mercat fins als nouvinguts provinents d’altres cultures, per veure com feien aquest canvi i superaven dificultats com la pluja el dia previst de la inauguració. Al mateix temps, el documental també fa un repàs de la història dels Encants, des de l’origen mateix de la paraula als diferents emplaçaments que ha tingut a la ciutat.

Una producció de TVC amb la col·laboració de Batabat.

» Veure més

Categoria: Documentals
Escrit per: Sense ficció
El 15 de gener de 1939, Robert Capa, un jove fotògraf, aleshores força desconegut, que havia cobert diversos escenaris de la Guerra Civil espanyola, és a Barcelona. De matinada, s'assabenta que les tropes franquistes estan a punt d'entrar a Tarragona. Immediatament es posa en marxa per arribar-hi. Allà es troba que una bona part de la població civil es disposa a abandonar la ciutat, cap al nord, a través de la carretera N-340. Aquest seria l'inici de l'èxode de centenars de milers de persones, primer cap a Barcelona, després fins a França. Aquell dia, el 15 de gener del 39, Capa els acompanya i fa un total de 101 fotografies.

EMISSIÓ: dimarts 14 de gener.



D'aquestes fotografies avui se'n conserven alguns negatius, algunes còpies originals i els fulls de contacte, el document de referència fotogràfica creat per Robert Capa. Juntament amb les instantànies, Capa escrivia textos breus per acompanyar-les i contextualitzar-les, una mena de "peus de foto" que aporten informacions molt valuoses i reflexions personals sobre el drama de què estava sent testimoni. El documental reconstrueix l’itinerari i mostra els testimonis d’aquelles persones que van viure aquell dia en la seva pròpia pell i amb els seus ulls. Diu Capa: “Així és com s’ha tornat aquests últims anys el món on volíem viure”, i avui podem sentir el dolor d’aquells moments i d’aquella data. El llegat de la fotografia.


Oriol Querol, director del documental, explica com ha estat el procés de reconstrucció de les passes del fotogràf Robert Capa i posa de manifest la dificultat per recuperar la veu dels testimonis que apareixen al documental.

» Veure més