Arxius

Estas veient: juliol 2013
Categoria: Documentals
Escrit per: Sense ficció
Fa uns dies es coneixia mundialment que Detroit s'ha declarat en bancarrota. Per aquest motiu, avui dimecres 24, a les 22.15, l’edició del 33 de “Sense ficció”, presenta “Rèquiem per Detroit”, la destrucció d’una ciutat i del somni americà, vista pel documentalista britànic Julien Temple.



És com si hi hagués passat un tsunami o un tornado pitjor que el “Katrina”. “Sense ficció” mostra la destrucció d’una ciutat, Detroit, que era la quarta d’Amèrica i que ara és un lloc ple de decadència. Detroit, nascuda amb la indústria de l’automòbil, ens demostra què passa quan una crisi econòmica i social destrueix tots els paràmetres de la convivència. Un paisatge que es trobarà Barack Obama en el seu segon mandat, a pesar de les ajudes abocades per salvar la indústria de l’automòbil en altres indrets.

Abans Detroit era la quarta ciutat d’Amèrica. Va néixer dels cotxes i per als cotxes. Amb els seus barris residencials pioners, les seves autovies i els seus centres comercials, era la imatge del somni americà. Però els enfrontaments racials van provocar l’entrada de l’exèrcit al centre de la ciutat.

Amb les seves lluites violentes entre els sindicats i Henry Ford i les tres grans empreses automobilístiques, la ciutat es va convertir en l’escenari del malson americà. Ara és una ciutat autènticament postindustrial i antiutòpica, on la naturalesa torna a emergir en el 40% dels terrenys del centre urbà.

La malesa creix entre els edificis d’oficines abandonats, les cases i les fàbriques de cotxes en ruïnes, i cobreix els fanals dels carrers. En algunes comissaries de policia i oficines de correus abandonades encara hi ha papers sobre les taules. A les primeres autovies que es van construir a Amèrica ja no hi ha embussos a les hores punta.

La delinqüència, el vandalisme, els incendis provocats i les baralles de gossos són les activitats principals que es practiquen en un edifici que havia estat el més gran de l’Amèrica del Nord. Però aquí també hi ha esperança. Els carrers es converteixen en art. L’agricultura torna al centre de la ciutat. Els joves es troben per ajudar-se. El moviment agrícola urbà és el que creix més ràpidament als Estats Units. Ara Detroit torna a marcar el camí, però en una direcció molt diferent.

Un documental dirigit per Julien Temple, producció George Hencken. BBC, Gran Bretanya.

"Rèquiem per Detroit" es va emetre el passat 15 de gener al "Sense ficció" i va tenir una molt bona acollida entre els espectadors: va ser el 4rt programa més vist del dia amb un 13.1 de quota de pantalla i més de 400.000 espectadors.
Categoria: Documentals
Escrit per: Sense ficció
Un documental que explica els principals esdeveniments socials i culturals
de la història recent de la ciutat i del país.


Emissió: dimarts 23 de juliol.



"Sense ficció presenta" un viatge apassionant a través de revoltes, revolucions, guerres, períodes d’esplendor i decadència d’una entitat que va saber generar i alhora reflectir els grans canvis socials i culturals que han succeït en els últims 150 anys. L’actor Josep M. Pou guia l’espectador per la ciutat en un viatge a través dels escenaris de la història.

El documental el presenta l’actor Josep M. Pou i pretén ser una aproximació didàctica i sobretot entretinguda de la història d’una entitat tan plural, complexa i diversa com l’Ateneu Barcelonès.


Tràiler


Pou viatja en el temps; des dels primers anys del s. XIX fins al present. Un recorregut amb moments d’esplendor com quan l’Ateneu va impulsar l’ús del català com a llengua de ciència o quan va liderar la vida cultural del país. Però també amb moments més difícils, com la intervenció de la junta per Primo de Rivera, la confiscació de la biblioteca per la FAI o la purga que va ordenar Franco després de la guerra.

Una coproducció de Televisió de Catalunya i Goroka.

» Veure més

11/07/2013: "El cielo abierto"

Categoria: Documentals
Escrit per: Sense ficció
· Festival Internacional de Cine en Guadalajara. Mèxic, 2010.
· Festival des Films du Monde. Canadà, 2010.
· Festival Internacional de Cinema de Mar del Plata. Selecció oficial. Argentina, 2010.


EMISSIÓ: dimarts 16 de juliol.



Primer va ser la paraula, després la bala assassina i a continuació el silenci. "El cielo abierto" és la història de monsenyor Óscar Arnulfo Romero, la veu dels sense veu a El Salvador, el capellà revolucionari que va ser assassinat el 24 de març de 1980. Les seves homilies, retransmeses per ràdio a tot el país, eren una crida constant contra la violència i la violació dels drets humans que tenien lloc al seu país. La història d’un crim llargament anunciat, fet premonitori d’una guerra civil que duraria més de 10 anys i crit d’atenció a la resta del món cap a les injustícies patides per un poble amenaçat per la pobresa i les desaparicions de familiars.


Tràiler

» Veure més

Categoria: Documentals
Escrit per: Sense ficció
Una pel•lícula meravellosa. Commovedora, sensible i necessària.
Antonio Pérez-Hernández, ambaixador d’Espanya a Nicaragua.

Ultrarealista, tendre, íntim i ple d’esperança davant el desafiament de ser mare en circumstàncies extremes.
Revista Marie Claire


ESTRENA: dimarts 9 de juliol.

Present a festivals de documentals i de drets humans i emès en diverses cadenes de televisió del món. Un documental que posa en evidència la situació de moltes mares adolescents que crien els seus fills acabats de néixer als carrers d’una de les ciutats més conflictives de Llatinoamèrica: Managua. “L’arribada de la Carla” comença tres mesos abans del naixement de la Carla i segueix l’evolució de la nena i de la seva mare adolescent durant el primer any de vida del nadó.



A Managua, la capital de Nicaragua, la jove de 19 anys Sujeylin Aguilar intenta pujar la seva filla acabada de néixer, la Carla, als mateixos carrers que ella ha anomenat “casa seva” durant els últims vuit anys. Fins llavors, la Sujeylin ha estat vivint a costa del seu company, traficant de drogues, i de l’ajuda de les ONGs locals.

Instal•lades en un parc de la ciutat, mare i filla, que formen part d’un clan integrat per altres joves i adolescents – als quals la Sujeylin considera la seva família i la majoria dels quals són addictes a la inhalació de cola - lluiten per sobreviure i per poder celebrar el primer any de vida de la nena. Fins al naixement de la Carla, la jove mare no s’havia fet la idea de quants poden arribar a ser els perills que assetgen la vida de la seva filla acabada de néixer: des de les condicions d’insalubritat del parc fins a les autoritats policials, que poden prendre a la Sujeylin la custòdia de la nena.

null

Davant dels inconvenients, la mare de la Carla farà nombrosos intents per escapar-se de la seva vida anterior, des de llogar una habitació amb el seu company fins a tornar a visitar la seva família, que fa gairebé vuit anys que no veu.

Ple d’esperança, el documental “L’arribada de la Carla” ens oferirà una història personal, una aventura íntima i intensa narrada per la mateixa Sujeylin, sobre la maternitat en circumstàncies extremes i el relat d’una segona generació de nens i nenes que malviuen – o viuen com poden - als carrers de Managua.



Dirigit per Koen Suidgeest. Una coproducció de Televisió de Catalunya, El Rayo Films, Cobra Films, Daggewood Films and ITVS International.