Arxius

Estas veient: gener 2013
Categoria: Documentals
Escrit per: Sense ficció
Nominat com a Millor Documental als Oscars 2010
Nominat als BAFTA com a Millor debut d’un autor britànic


EMISSIÓ: dimarts 5 de febrer.

null

“Sense ficció” estrena aquest aclamat documental sobre una de les figures clau de l’art de carrer: l’artista de grafiti britànic Banksy. El resultat és un film provocatiu que parla de com viure al marge de la llei, de camaraderia i, també en certa manera, d’incompetència i d’ingenuïtat artística en el mercat de l’art. Sorprenent, divertit i absurd, “Exit through the gift shop” és un conte de fades modern i de carrer que ofereix un punt de vista irònic sobre què és l’art modern, al mateix temps que planteja qüestions de fons al voltant de la fama artística i de la cotització dels artistes.



Thierry Guetta és un francès que viu a Los Angeles. I té una única obsessió: enregistrar-ho tot amb la seva càmera de vídeo. A poc a poc, i de la mà del seu cosí, es va introduint en el món de l’art urbà. Fins que, sorprès pels titulars de mitjans de comunicació que parlen de l’obra d’un artista urbà revolucionari, es planteja arribar a descobrir qui s’amaga darrere del sobrenom “Banksy”, un dels artistes de carrer més reconeguts. Guetta no només arribarà a trobar el seu anhelat artista, sinó que, amb ell, enregistrarà alguns dels moments estel•lars de la seva obra. Inspirat pel mateix Banksy, Guetta intentarà convertir-se ell mateix en un artista de carrer.



Una de les curiositats d’aquest documental, polèmic i transgressor, és que als títols de crèdit oficials no hi apareix cap director ni guionista. Només hi consta: “Un film de Banksy”.
Categoria: Documentals
Escrit per: Sense ficció
La natura també te límits. Aquesta es la història d’un home que durant 13 anys els va travessar, fins que va ser devorat.

EMISSIÓ: dimarts 29 de gener.

Un dels documentals mes aclamats de tots els temps.
Una pel•lícula de Werner Herzog.
Premiat al Sundance, i per la crítica de New York, Chicago, Los Angeles, San Francisco, Toronto.


null

La vida de Timothy Treadwell, “l’home que xiuxiuejava als óssos”, va ser una barreja d’activisme ecologista apassionat, mitges veritats idealistes i mentides. Tot plegat es va començar a descobrir després de la seva tràgica mort, l’octubre del 2003. Poca gent sabia que la major part del que explicava Treadwell sobre la seva vida era inventat.

Treadwell, l’autoproclamat home dels óssos d’Alaska, volia ser famós, però va viure pobre i sense fama durant bona part dels seus 46 anys de vida. Segons ell, les drogues, l’alcohol i les baralles van ser el seu pa de cada dia fins a finals dels anys 80. Llavors va descobrir els óssos del parc nacional de Katmai, a Alaska, i es va fixar com a objectiu salvar-los d’uns caçadors furtius que sembla que no existien.



Els seus esforços van despertar l’interès dels mitjans de comunicació nord-americans. En una aparició en un programa de gran audiència dels Estats Units, va declarar que els óssos bruns, que de vegades són ferotges, eren uns animals que només es volien divertir. Però la diversió va tenir un final macabre: el 6 d’octubre del 2003, Treadwell i la seva parella van aparèixer morts després de l’atac d’un ós bru de gairebé 500 quilos.


Tràiler de "Grizzly man.L'home dels óssos".


El fet va quedar gravat en una cinta d’àudio i va provocar molta polèmica. Allò va ser el final de la vida de pel•lícula de Treadwell, però va obrir un nou capítol en la història de l’home que xiuxiuejava als óssos.

Un documental de Werner Herzog, Lions Gate Films i Discovery Docs.
Categoria: Documentals
Escrit per: Sense ficció
“Resseguir la trajectòria de l’hospital és una altra manera d’explicar la història de Barcelona i del país”.


EMISSIÓ: dimarts 22 de gener.



L’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau és el centre sanitari en actiu més antic del món. Fa més de sis segles que vetlla per la salut dels catalans i ha afrontat i sortejat diversos moments de crisi que n’han fet perillar la seva existència, des d’epidèmies fins a setges, passant per diversos i constants problemes econòmics.

nullnull

“Sense ficció” presenta “L’Hospital de la Ciutat”, un documental conduït pel periodista Enric Calpena que ressegueix sis segles d’història, explica aspectes desconeguts de Barcelona i mostra el vincle de la ciutat i dels seus habitants amb el que, fins a començaments del S. XX, va ser l’únic gran hospital català. Una entitat que, avui i com la resta d’institucions sanitàries, també afronta l’amenaça d’acomiadaments i de retallades.


Entrevista a Juan Manuel Arizmendi, guionista del documental.


Una producció de Televisió de Catalunya en col•laboració amb Media 3.14

» Veure més

Categoria: Documentals
Escrit per: Sense ficció
La destrucció d’una ciutat i del somni americà, vista pel documentalista britànic Julien Temple.


EMISSIÓ: dimarts 15 de gener.

null

És com si hi hagués passat un tsunami o un tornado pitjor que el “Katrina”. “Sense ficció” mostra la destrucció d’una ciutat, Detroit, que era la quarta d’Amèrica i que ara és un lloc ple de decadència. Detroit, nascuda amb la indústria de l’automòbil, ens demostra què passa quan una crisi econòmica i social destrueix tots els paràmetres de la convivència. Un paisatge que es trobarà Barack Obama en el seu segon mandat, a pesar de les ajudes abocades per salvar la indústria de l’automòbil en altres indrets.

Abans Detroit era la quarta ciutat d’Amèrica. Va néixer dels cotxes i per als cotxes. Amb els seus barris residencials pioners, les seves autovies i els seus centres comercials, era la imatge del somni americà. Però els enfrontaments racials van provocar l’entrada de l’exèrcit al centre de la ciutat.

nullnull

Amb les seves lluites violentes entre els sindicats i Henry Ford i les tres grans empreses automobilístiques, la ciutat es va convertir en l’escenari del malson americà.
Ara és una ciutat autènticament postindustrial i antiutòpica, on la naturalesa torna a emergir en el 40% dels terrenys del centre urbà.

La malesa creix entre els edificis d’oficines abandonats, les cases i les fàbriques de cotxes en ruïnes, i cobreix els fanals dels carrers. En algunes comissaries de policia i oficines de correus abandonades encara hi ha papers sobre les taules. A les primeres autovies que es van construir a Amèrica ja no hi ha embussos a les hores punta.



Un documental dirigit per Julien Temple, producció George Hencken. BBC, Gran Bretanya.

» Veure més

02/01/2013: "L'edat daurada"

Categoria: Documentals
Escrit per: Sense ficció
Un retrat de la vellesa i dels canvis socials a Catalunya


ESTRENA dimarts 8 de gener



Catalunya té actualment 1.200.000 persones que passen dels 65 anys. L’any 2040, la població major de 65 anys serà gairebé el doble.
Cada vegada hi ha més gent que arriba a la mal anomenada “tercera edat”, un cul de sac que engloba edats i realitats molt diferents. I això anirà “in crescendo” durant les pròximes dècades. Alguns ho consideraven l’”edat daurada”, quan s’acabava amb la feina i les preocupacions. Ara els canvis socials estan transformant aquesta valoració.



Fills de la guerra i de la postguerra espanyola... Com encaixen els nostres avis l’era de les xarxes socials, de la comunicació sense fronteres? Quin paper juguen dintre de la societat si són cada vegada un col•lectiu més nombrós? Per contradictori que sembli, tot sembla indicar que la nostre gent gran cada dia esta més sola i cada dia compta menys.


Entrevista de Joan Salvat als directors del documental, Xavi Llopart i Carles Farriols


El documental “L’edat daurada” intentarà donar resposta a preguntes com: Hi ha hagut un canvi de valors a la societat? Què passa quan ens jubilem? Quin paper juga la gent gran en la societat d’avui? Els nostres avis volen anar a una residència? Hi ha molta gent gran que viu sola a Catalunya?

» Veure més