Arxius

Estas veient: novembre 2012
Categoria: Documentals
Escrit per: Sense ficció
Estrena, dimarts 11 de desembre

Un càsting excepcional: Joan Massagué, Ricard Guerrero, Joan Guinovart, Xavier Estivill, Pere-Joan Cardona, Lina Badimon, científics amb renom internacional... acompanyats de molts d’altres mostren l’estat actual de les ciències de la vida a Catalunya i l’alt nivell aconseguit en els grans temes que preocupen més la societat.... Els científics parlen de càncer, genètica, cor, origen de la vida, ecologia, diabetis, immunologia i neurologia resumint cent anys de ciència, així com la seva transcendència social.

Carme JunquéJosep BrugadaJoan Massagué

És una experiència humana i humanista col•lectiva, tenaç en la seva persistència en la lluita pel coneixement, que ha configurat un pensament col•lectiu indiscutible en oposició als drames de la història.


null

Fa cent anys, un grapat de científics, conscients tant dels seus deures col•lectius com del destí del país, van proclamar que la veritable glòria de Catalunya només s’assoliria quan es fes Ciència com la que es feia en altres països. El documental interroga sobre aquest repte posant l’accent en els homes que avui la fan i recorre el llarg camí que ha fet la ciència.



D’altra banda, de la mà de Moisès Broggi el documental també s’endinsa en la medicina de guerra, l’exili i la postguerra, que tensen la narració i configuren el caràcter quixotesc d’aquests herois de la ciència. Tots junts han consolidat l’estructura social catalana tant retornant els avenços científics a la societat com participant i donant relleu a la vida cultural del país.


Entrevista a Felip Solé, director del documental.


Direcció, guió i realització: Felip Solé, producció: Fàtima Casaldàliga i Ivan Ripoll, locució: Joan Massotkleiner, ajudant de realització i muntatge: David Burillo, música original: Sergi Pérez Berk, direcció de fotografia: Joaquim Murga, animacions: Andrés Cañal, documentació: Montse Bailac, producció executiva: Muntsa Tarrés, direcció executiva: Joan Salvat.

Amb l’assessorament de la Societat Catalana de Biologia.
Categoria: Documentals
Escrit per: Sense ficció
Estrena, dimarts 4 de desembre

Fa cent anys, la creació de la companyia Barcelona Traction, Light and Power, més coneguda com “La Canadenca”, va ser l’inici de grans canvis a Catalunya. Un enginyer nord-americà, Fred Stark Pearson, va fundar l’empresa a Toronto i va construir les primeres centrals hidroelèctriques al Pirineu, les més grans que s’havien fet mai a Europa. En pocs anys, l’energia elèctrica va arribar a les principals ciutats i a les fàbriques.



Però no va ser gens fàcil. Aquells anys, grans convulsions polítiques, econòmiques i socials van sacsejar el món. Pearson mateix va morir en un vaixell torpedinat al començament de la Primera Guerra Mundial. Tot i així, els seus projectes a Catalunya es van portar a terme i va tenir lloc la segona revolució industrial, una etapa marcada pel progrés econòmic i la prosperitat, però també pels episodis violents i les revolucions socials. Una etapa sense la qual no s’entendria ni la història del segle XX a Catalunya ni la realitat dels nostres dies.

“La gran aventura de La Canadenca” recull la història de les persones que, fa cent anys, van viure en primera fila o des de l’anonimat l’aventura que va portar l’electricitat des de les muntanyes fins a les fàbriques i les ciutats. A través de les vivències de quatre personatges, el documental narra en un to èpic i realista alhora les dues dècades que van des dels primers passos de la Canadenca fins a l’Exposició Internacional de Barcelona de 1929.



Per a les imatges d’arxiu, “La gran aventura de la Canadenca” s’ha nodrit sobretot de les fotografies i les pel•lícules del fons històric d’Endesa, un material d’alta qualitat produït per la mateixa Canadenca o per les empreses filials per deixar constància dels projectes i poder-los mostrar als accionistes i inversors de tot el món, sobretot de Nord-amèrica i d’Europa, que hi van invertir diners però que no van visitar mai Catalunya. El documental també utilitza imatges d’altres arxius, com ara la Filmoteca de Catalunya, la Filmoteca Española i arxius americans i francesos.


"Va portar feina la gestió dels drets i la localització de les imatges"

Jordi Fortuny, director del documental, conversa amb Joan Salvat.


» Veure més

Categoria: Documentals
Escrit per: Sense ficció
Estrena dimarts 27 de novembre

“Modernisme, una història de destrucció” posa al descobert la intensa campanya de descrèdit que hi va haver contra el moviment modernista durant el segle XX per part d’alguns intel·lectuals catalans més rellevants i no —en contra de la creença popular— per part del franquisme.

Amb Lluís Permanyer accedim a cases privades de l’Eixample, mai vistes fins ara, on encara es conserva la més pura essència del Modernisme. Es tracta de mostrar l’esplendor de l’ornamentació i mobiliari original que ha quedat preservat del pas del temps.




El documental planteja, de la mà de Lluís Permanyer, una de les paradoxes més sorprenents generades en el món artístic i cultural de Catalunya. Avui, gent de tot el món ens visita per admirar la Barcelona modernista que va sobreviure en contra de l'opinió d'alguns dels intel·lectuals catalans més importants del segle XX, com Eugeni d’Or, Josep Pla o Carles Riba.

Per entendre el perquè d’aquest descrèdit i d’aquesta febre destructiva, que va atacar principalment l’arquitectura, el documental ens porta al principi d’una història d’esplendor.

El Modernisme va accentuar, entre els burgesos, una competició per veure qui feia la casa més alta, més gran, més ornamentada, més bella i, fins i tot, la més agosarada. El resultat: una arquitectura i un art que va aconseguir enlluernar el món sencer.

Aquest documental dóna les claus que desmenteixen la creença del mateix Permanyer, i de moltes persones, que culpen el franquisme de la destrucció de l’arquitectura modernista de Barcelona. Amb aquest objectiu, indaga en les verdaderes causes que posen en el punt de mira d’aquesta destrucció a intel·lectuals catalans.


"Per mi és molt estimulant perquè és una cosa diferent del tipus de periodisme que faig"
Entrevista a Lluís Permanyer, director de "Modernisme, una història de destrucció".



» Veure més

Categoria: Documentals
Escrit per: Sense ficció
Estrena dimarts 20 de novembre

Què es pot fer per canviar el món?



Amb iniciatives com ara els concerts “Live Aid” i la campanya “Que la pobresa passi a la història”, molts famosos s’han convertit en activistes de la lluita contra la fam. Els músics Bob Geldof i Bono són, segurament, els més populars d’aquests nous paladins de la justícia econòmica. Però han servit per alliberar milions de persones de la pobresa, els seus projectes? En aquest reportatge, Geldof, Bono i Bill Gates parlen amb franquesa sobre les estratègies que han fet servir per aprofitar la debilitat per la fama i el glamur que han trobat en molts polítics.



En algun moment dels anys 80, algú va tenir una idea brillant: si la música i el món de l’espectacle en general aconseguissin que la gent pensés en els que passaven gana, es generaria una demanda de canvi que els polítics no podrien ignorar. En aquest reportatge, Bosse Lindquist repassa la història d’aquesta idea. “Uns quants músics es van proposar canviar el món, i ha arribat el moment de preguntar-se què van aconseguir i si introduir celebritats en la política és una bona manera de combatre la pobresa”, diu el realitzador.

Els més coneguts d’aquella generació d’activistes populars són els músics irlandesos Bob Geldof i Bono, que partint pràcticament de zero van arribar a posar en marxa tot un moviment d’influència molt considerable. “Una vegada t’adones que pots ser útil, t’és impossible abandonar la lluita”, observa Bono.

A “Doneu-nos els diners”, Geldof, Bono i Bill Gates ens ho expliquen tot sobre les estratègies que han utilitzat i les negociacions a porta tancada en què han participat al llarg de trenta anys d’activitat en aquest camp. I parlen amb franquesa del valor que té la fama en la política. Bob Geldof confessa: “El Bono em va trucar per explicar-me com anava la campanya contra el deute dels països pobres i em va dir: ‘Què creus que hauríem de fer?’ I li vaig dir: ‘Fes servir la teva influència, perquè el culte a la celebritat és una moneda molt forta i l’has d’invertir en això’”.


» Veure més

Categoria: Documentals
Escrit per: Sense ficció
Estrena dimarts 20 de novembre

71 televisions de tot el món, unides en un projecte comú

Televisió de Catalunya estrena un dels projectes internacionals més importants fets els últims anys. Més de 70 televisions de tot el món, la majoria públiques, s’han posat d’acord per produir i emetre vuit documentals que toquen diferents aspectes del principal problema de la humanitat: la lluita contra la pobresa.



La sèrie pot tenir una audiència potencial de 500 milions de persones, i entre les 71 televisions implicades s’hi troben televisions de tots els continents.
Televisió de Catalunya ha estat des del principi en aquest projecte, que va arrencar fa dos anys, a través del grup de documentals de l’EBU (European Broadcasting Union). A més de fer possible la producció d’aquests vuit documentals, s’han posat en marxa tot un seguit de curts que es poden veure per internet i a diferents països i s’han organitzat xerrades, conferències i debats.

Els vuits documentals produïts amb els esforços d’aquestes televisions es podran veure a tot el món a finals de novembre.



» Veure més