Arxius

Estas veient: octubre 2012
Categoria: Notícies
Escrit per: Sense ficció
El documental de producció pròpia “El meu nom és Druillet”, dirigit per Montserrat Besses i Pere López, ha estat nominat a la categoria de “Millor documental europeu” en el prestigiós festival que se celebra a Berlín del 20 al 27 d’octubre.



El documental, estrenat a “Sense ficció” el mes de maig, narra la història de Philippe Druillet, artista polifacètic francès que va revolucionar el món del còmic els anys 70, que es disposa a conèixer el passat del seu pare, mort quan ell era petit. Li ha costat anys decidir-se a fer aquest pas. Ho fa, diu, perquè la gent que ha patit té dret a la informació que se’ls deu.

D’un costat, espionatge, repressió, extremisme. De l’altre, descoberta del pare, dolor, ràbia, impotència.

Dues històries personals determinades de manera capital per noms i episodis de la nostra història col•lectiva: el president Lluís Companys, Josep Tarradellas, la Guerra Civil, les txeques de Barcelona, l’exili, la Segona Guerra Mundial...

Philippe Druillet i Montserrat Besses
Categoria: Notícies
Escrit per: Sense ficció
Una coproducció de la cadena amb Soona Films, dirigida per Anna Soldevilla, que en les últimes setmanes ha rebut guardons a Portugal, Turquia i Romania

El documental “Espui”, de la directora Anna Soldevila, acaba de guanyar, aquest cap de setmana, el Premi d’Antropologia Ambiental a l’International Environmental Film Festival of Serra da Estrela, a Portugal. Ha estat l’últim guardó que s’ha endut aquesta coproducció de TVC i Soona Films sobre la bombolla immobiliària, un treball que continua recollint el reconeixement internacional a diversos certàmens.

null

Aquest últim guardó se suma als altres dos premis que ha rebut aquest mes, el premi a l‘Istanbul International Architecture and Urban Films Festival i el premi a la millor pel•lícula sobre hàbitats de muntanya a l‘International Film Festival DOCUMENT.ART de Romania.

A més, “Espui” ha estat seleccionat en més de vint festivals nacionals i internacionals. Ha viatjat a Itàlia, Polònia, Bulgària, Colòmbia, França, Romania, Turquia, Portugal i Holanda.

“Espui”, que es va poder veure al mes de maig en el programa de TV3 “El documental”, és un exemple del que ha passat a Espanya en els últims dotze anys: primer, l’esquizofrènia constructora, el “boom” immobiliari, i després l’esclat de la bombolla i la crisi econòmica, i tot això a partir de la història d’un petit poble del Pirineu català, Espui.

A Espui es va projectar un macrocomplex turístic, amb una zona residencial per a més de 5.000 persones, vuit hotels, un camp de golf, una pista d’esquí, una pista de gel, un SPA-welness i una àmplia zona recreativa. Aquestes obres van quedar aturades al juliol del 2008 i una gran part de les construccions van quedar a mitges. El poble d’Espui està ara sembrat d’estructures a mig fer i d’esquelets de ferro.

La història està narrada en primera persona i va recorrent diferents moments d’aquests dotze anys. La directora intercala la recerca de les seves arrels amb el procés de transformació del poble, i es fon entre la vida dels seus veïns i aquells paisatges canviants.

Categoria: Notícies
Escrit per: Sense ficció
Per primera vegada, tres Coproduccions Documentals de Televisió de Catalunya han estat seleccionades a l’IDFA, el Festival Internacional de Cinema Documental d'Amsterdam, un dels festivals de documental més prestigiosos del món: “Món petit”, “La primavera” i “Bajari. La Barcelona calé”.


Albert Casals, protagonista de "Món petit"

El llargmetratge documental “Món petit” narra la història de l’Albert Casals, un jove d’Esparreguera de vint anys que viatja amb la seva companya fins als antípodes de casa seva, Nova Zelanda, sense diners, equipatge, ni poder caminar. A través del fil conductor de la seva aventura travessant mig món, el film descriu la vida de l’Albert, la malaltia que li va inutilitzar les cames i l’educació rebuda per part d’uns pares que no l’han sobreprotegit i que han optat per donar-li llibertat en comptes de limitar-lo pel fet que necessita una cadira de rodes. Des de petit l’Albert somiava viatjar pertot arreu. Finalment, als quinze anys, els pares el van deixar anar sol a recórrer el món sense res a les butxaques. La seva història es va donar a conèixer arran de la publicació de la seva autobiografia, “El món sobre rodes”, el segon llibre de no-ficció en català més venut per Sant Jordi del 2009. Dos anys i tres continents visitats més tard va escriure “Sense fronteres”. La seva epopeia passarà aviat a la gran pantalla. L’estrena mundial de "Món petit” serà a Amsterdam i arribarà a les sales de cinema la primera meitat del 2013. Aquesta és l’única producció de l’Estat espanyol en competició oficial en l’edició de l’IDFA, que se celebrarà al mes de novembre. El film competeix en la secció Best First Appearance, on es trobarà amb els millors documentals de directors debutants de l'any. Marcel Barrena, el director del documental, va guanyar el Premi Gaudí a la Millor Pel•lícula per a Televisió el 2011 i els premis de millor director i millor pel•lícula pel jurat i per la crítica al Festival d’Alacant per “Cuatro estaciones”, la seva “opera prima”. “Món petit” és una producció d’Umbilical Produccions i Corte y Confección de Películas en coproducció amb Televisió de Catalunya i Televisió Espanyola, amb el suport de l’ICIC, l’Institut Català de les Indústries Culturals, i de l’ICAA, l’Institut de la Cinematografia i les Arts Audiovisuals.

Els llargmetratges “La primavera” i “Bajari. La Barcelona calé” participen en Reflecting Images: Panorama, una secció oficial no competitiva de l’IDFA que recull films atractius pel format o l’elecció del tema i que opten al Premi del Públic.

Categoria: Notícies
Escrit per: Sense ficció
L’edició 2012 del Festival internacional Oenovideo, un certamen dedicat als films sobre la vinya i el vi, ha lliurat el seu Gran Premi al documental “Terra d’Oportunitats”, coproduït per Televisió de Catalunya i Séptimo Elemento i dirigit per Roger Roca.

null

Aquest film retrata la vida quotidiana a Vallbona de les Monges de L’Olivera, una explotació vitivinícola. Una part del seu equip està format per persones amb dificultat d’inserció social. La pel•lícula, més enllà de presentar una realitat específica, es fa ressò igualment d’una realitat silenciosa però cada cop més present i que podríem anomenar Agricultura social.

La cerimònia de lliurament dels premis s’ha celebrat aquest divendres 28 de setembre al Palau de Luxemburg de París, seu actual del senat francès. L’acte ha inclòs una conferència de premsa amb el títol “La dimensió social del vi: un nou valor possible per al món vitivinícola del segle XXI?”, en la qual també ha participar Roger Roca.

L’acte incloïa la projecció de la pel•lícula guanyadora, “Terra d’oportunitats”, la cerimònia de lliurament dels premis i un còctel, en què també eren representats algun dels vins de L’Olivera. Una petita delegació de representants d’aquest celler de Costers del Segre hi ha pogut assistir.

A l’acte s’ha reconegut la gran qualitat del film així com també la tasca d’aquesta organització que treballa al poble de Vallbona des de l’any 1974 i que elabora vins i olis de gran qualitat associats a un projecte social d’inclusió.
Categoria: Notícies
Escrit per: Sense ficció
“Sègula. El futur de les terres de l’Ebre” es presentarà a Tortosa, Alcanar, Flix i Sant Jaume d’Enveja les pròximes setmanes. El documental s’estrenarà properament a “Sense ficció”.

Properes presentacions: Tortosa 20 d'octubre (auditori Felip Pedrell, 19h30), Barcelona 5 de novembre.

null


El documental fa una diagnosi de la situació socioeconòmica i mediambiental de les Terres de l’Ebre i dóna la veu als seus habitants, que volen tenir un futur en un territori on estan arrelats des de fa moltes generacions. L’anàlisi de la realitat presta especial consideració a les forces que poden incidir en el territori i els condicionants que afecten el desenvolupament futur. “Sègula” visualitza les diferents perspectives d’una mateixa realitat i estudia els antecedents que han desembocat en la situació actual.

Aturats, jubilats, autònoms, empresaris, pescadors i arrossaires són les veus de l’Ebre que no ens deixaran indiferents. Una gent que reclama un futur a la seva comarca, massa sovint oblidada.