Arxius

Estas veient: juny 2012
Categoria: Documentals
Escrit per: Sense ficció
Emissió: dimecres 27 de juny

“Aquesta societat no funciona per a la majoria dels ciutadans. Hem de recuperar l’equilibri, i això requereix
que es facin noves lleis per garantir que els bancs tornin a dedicar-se al seu objectiu bàsic de deixar diners
i deixin de jugar, d’especular i d’intentar ensorrar països com Grècia, Espanya, Portugal o Irlanda per tornar a l’objectiu de contribuir a crear riquesa.”

Joseph Stiglitz, catedràtic d’Economia Universitat de Nova York i premi Nobel d’Economia l’any 2001.




El documental “El futur era de tots” planteja dues trames que caminen en paral•lel. La primera, la més didàctica, explica com va néixer l’estat del benestar a Europa i com es gestionava en el present com a fórmula per garantir una certa igualtat d’oportunitats en un món on els més febles s’han de protegir de la cobdícia d’alguns. En aquest sentit, el documental referma el paper de les polítiques socials de l’Estat com a element cohesionador del sistema capitalista, que sovint no és eficaç a l’hora de redistribuir la riquesa. Aquest paper de l’estat del benestar, que mai no havien criticat ni les dretes ni les esquerres europees, sembla que ara no és compatible amb les polítiques d’austeritat que proclamen tots els polítics que comanden la vida política i econòmica: els líders europeus, el govern espanyol i el de la Generalitat.

La segona trama del documental, més pròpia del periodisme d’actualitat, segueix el dia a dia de diferents actors implicats en aquesta lluita per no deixar morir l’estat del benestar, per no permetre que la societat camini cap enrere i s’arribi a situacions similars a l’Europa dels anys trenta en què la desigualtat i les injustícies socials provocarien un malestar social de conseqüències imprevisibles.

Aquest seguiment recorre una cronologia de sis mesos, que s’inicia a començament de maig de l’any passat, el 2011, quan encara ningú no es podia ni imaginar que el 15 de maig sorgiria espontàniament el moviment dels “indignats”, el moviment 15-M. I acaba mig any més tard amb totes les administracions (europea, estatal i autonòmica) advertint que s’acosten temps encara més difícils i defensant unes mesures d’austeritat que, ara per ara, no inviten a somiar que hi haurà un futur sense ensurts.


Entrevista a Carles Bosch, director de "El futur era de tots"


“El futur era de tots” s’ha rodat a diferents llocs de Catalunya, amb especial èmfasi en el barri de Roquetes, on encara es manté viva la memòria d’una època, els anys 50 i els 60, en què no hi havia res del que ara es coneix com a estat del benestar. També visita països com la Gran Bretanya i Suècia, on les polítiques d’austeritat han aprimat els beneficis que l’estat del benestar garantia als seus ciutadans, i Washington, capital dels país amb les pitjors estadístiques pel que fa a la distribució de la riquesa. Finalment “El futur era de tots” s’acosta també al Brasil, l’altra cara de la moneda. Els governs brasilers dels últims anys s’han preocupat per redistribuir la riquesa, una fórmula que ha funcionat i on tots, els més pobres i els més rics, s’aprofiten de les polítiques redistributives.

En definitiva, el documental pretén recordar com ha estat de difícil arribar a construir l’estat del benestar. Fa memòria d’on venim, dels temps de la pobresa de molts i de la riquesa d’uns quants, per viure
el present amb la determinació d’evitar que el futur s’assembli al passat.

Dirigit per Carles Bosch. Una producció de Televisió de Catalunya amb la col•laboració de LaQuimera.

» Veure més

Categoria: Documentals
Escrit per: Sense ficció
Emissió: dimecres 20 de juny

· Guanyador Emmy 2011 al Millor Programa Històric
· Dels autors de “102 minuts que van canviar Amèrica”

Un documental que “Sense ficció” emet el dia que comença
la cimera de l’ONU sobre canvi climàtic Rio +20


L’huracà Katrina va ser un dels desastres naturals més televisats de la història dels Estats Units. En el transcurs de setanta-dues hores, una tempesta catastròfica va convertir-se en una inundació de grans dimensions que, al seu torn, va esdevenir una tragèdia humana apocalíptica que va sacsejar diversos Estats, el més devastat dels quals va ser Louisiana. Durant aquest temps, videoaficionats, equips de notícies, agències governamentals, turistes, caçadors de tempestes i molts altres testimonis van enregistrar les imatges i els sons que representaven l’avanç del caos. “Testimonis del Katrina” recull les seves gravacions i mostra, de primera mà, l’evolució de l’huracà i la tragèdia que va desencadenar al seu pas.

null

Agafant més d’un centenar d’aquestes fonts, el documental “Testimonis del Katrina” reconstrueix l’avanç de l’huracà tal com va succeir, des de les hores prèvies fins a les posteriors, i ho fa recomponent els fets a partir de les mirades dels qui els van viure. Recorrent tots els punts de la geografia que van ser afectats pel Katrina, aquest documental relata com va ser l’huracà i les seves funestes conseqüències, tot oferint imatges originals que testimonien la por, el dolor i la ira, però també el sentit de supervivència i l’humor. Set anys després de la tragèdia –agost del 2005–, aquest documental és un retrat perdurable d’un moment decisiu de la història nord-americana.

Un documental de National Geographic. Dirigit per Greg Jacobs i Jon Siskel
Categoria: Documentals
Escrit per: Sense ficció
Emissió: dimecres 13 de juny

La presó Model ha crescut envoltada de polèmica: pel fet d’ocupar una de les cruïlles més cèntriques de l’Eixample barceloní; per la saturació de les seves cel•les; per la constant demanda de la necessitat de remodelar-la i, finalment, pel seu possible tancament i la construcció d’una nova Model a la Zona Franca projecte que, ara com ara, està aturat i deixa el futur de la presó en interrogant.
A “Històries de la Model”, presos de totes les èpoques, des de principis del segle XX fins avui mateix, rememoren les seves experiències a la presó barcelonina i, alhora, ressusciten una part de la crònica històrica del nostre país.



La presó Model es va inaugurar el 1904 al barri de l’Eixample de Barcelona, i reflectia l’esperit de progrés de tota una època. Tanmateix, els avenços que anunciava en aspectes cabdals, com ara les condicions de vida dels interns o el mateix concepte de regeneració i reinserció, aviat es van veure superats per la realitat política i social del país fins al punt que l’edifici va esdevenir símbol de la repressió del poder de l’Estat a Catalunya, des de la Setmana Tràgica del 1909 fins a l’arribada de la democràcia.
Les cel•les han exercit de magatzem de persones en èpoques tan diverses com la immediata postguerra, quan la repressió de republicans i catalanistes va assolir el punt més àlgid, o bé la dècada dels 80, quan l’expansió de les drogues va desfermar la delinqüència entre les classes més baixes de la societat. La presència de fins a onze reclusos en un espai d’escassos metres quadrats propiciava situacions de tensió i dificultava una convivència que ja era prou complicada a causa d’unes condicions deficients d’alimentació, higiene i oci.


Entrevista a Enric Canals, director "Històries de La Model"

La vida a la presó, les relacions amb els companys de condemna; les visites dels familiars; els esdeveniments polítics i els consegüents canvis dels perfils dels presoners; els motins causats per reivindicacions nobles i no tan nobles; els intents de fuga d’uns reclusos que s’hi veuen obligats davant la perspectiva d’un llarg futur de reclusió; les històries personals que menen al presidi. Són moltes les vivències que, a través dels seus protagonistes, ens presenta “Històries de la Model”: un recorregut per la vida d’un edifici que no deixa ningú indiferent.
Malgrat haver estat concebuda fa més d’un segle com un element de regeneració, els testimonis de tants presos al llarg dels anys certifiquen que la Model passarà a la història com el model del que no hauria de ser una presó.


Dirigit per Enric Canals i realitzat per Jaume Santacana.

03/06/2012: "El cine de Paco"

Categoria: Documentals
Escrit per: Sense ficció
Emissió: dimecres 6 de juny

Un documental que descobreix el què el No-Do mai ens va ensenyar


null

Durant anys i de manera repetida apareixia en les cròniques del NODO un Francisco Franco pescant enormes peixos en diversos rius del nord de la península amb una habilitat que el cronista es cuidava de lloar com a increïble. Mig món ja sospitava aleshores que tot allò era un muntatge, però no hi havia manera de saber-ho perquè el “noticiario documental” va ser un dels millors invents del règim per fer-se autopropaganda i aquelles imatges de pesca, evidentment, ho eren.


Entrevista a Josep Rovira, director de "El cine de Paco"


El documental “El cine de Paco “ ha tingut accés a una part de les imatges descartades del NO-DO on es veuen seqüències inèdites de Franco pescant o jugant a golf, que es van censurar en el seu moment perquè no donaven una bona imatge del “caudillo”. Com molta gent recorda, en els noticiaris editats, quan Franco jugava a golf li entraven totes les pilotes i cobrava uns peixos formidables, però, com es veurà, la realitat era tota una altra.

null

El documental de 50 minuts és un passeig per les imatges més grotesques del NODO a les quals s’han afegit uns valuosíssims retalls provinents del magatzem anomenat de descartes del noticiari que no havien estat mai projectats públicament. La combinació entre les imatges del que es deia i les que s’amagaven és com a mínim sorprenent i, a vegades, mostren la subtilesa de la censura, mentre que, en altres, evidencien la manipulació del règim a l’hora de no mostrar la decrepitud del “caudillo”.

Franco volia que Espanya fos un país fantàstic i el NO-DO era el millor vehicle per transmetre aquesta imatge de felicitat col•lectiva, de perfecció política i de bravura en la figura del seu líder.

Era la seva manera de fer cinema, era el cine de Paco.