Arxius

Estas veient: abril 2012
Categoria: Documentals
Escrit per: Sense ficció
Atenció al canvi d'horari: aquesta setmana, Sense ficció s'emet dilluns


Emissió: dilluns 30 d'abril del 2012

La vigília del dia internacional del treball, Sense ficció presenta “El llegat de Sísif”, un treball que explica l’origen del debat sobre la “cultura de l’esforç” a Catalunya quan, en un moment de forta crisi econòmica, se’n reclama el retorn per poder afrontar la recuperació. Al mateix temps, el documental també ha viatjat al Japó per constatar que no som únics en aquest debat i per demostrar que el valor de l’esforç també ha estat qüestionat en una societat on, durant segles, ha estat el seu pal de paller. Serà potser que la globalització ens està igualant en valors? Què ha quedat de l’heroi mitològic Sísif, metàfora del sacrifici i el treball etern, repetitiu i absurd? Hem renunciat a ser hereus del seu llegat?



Un documental on membres de la societat civil reflexionen i diagnostiquen la bona o la mala salut de “la cultura de l’esforç”.

Des de l’anàlisi dels mitjans de comunicació, passant per l’educació, la política o l’economia, el documental també analitza tot el que envolta “la cultura de l’esforç” a Catalunya i ho fa incorporant el testimoni d’escriptors, sociòlegs, educadors, filòsofs, pedagogs, historiadors, especialistes en recursos humans, economistes i empresaris que ens donen el seu punt de vista i teixeixen el fil argumental d’aquest document. Testimonis, tots ells, que per la seva tasca diària han tractat i debatut en diverses ocasions aquesta qüestió. Alguns dels entrevistats són el filòsof José Antonio Marina, l’economista Àlex Rovira, l’escriptor Quim Monzó o el reconegut sociòleg nordamericà Richard Sennet.

Al mateix temps, el documental també ha seguit la tasca del tutor de l’Aula Oberta de l’Institut Les Marines de Castelldefels que intenta inculcar als alumnes el valor de l’esforç amb unes tècniques molt particulars.



En el clip següent podeu veure l'entrevista als autors del documental, Anna Barreda i Lluís Montserrat.



» Veure més

Categoria: Documentals
Escrit per: Sense ficció
Emissió: dimecres 25 d'abril del 2012

"Sense ficció" presenta un dels documentals més polèmics d’aquests darrers anys. Un documental que, en aquesta ocasió, juga amb la ficció i la no-ficció. Presentat a nombrosos festivals, com el de Sant Sebastià, i una de les pel•lícules més destacades de l’Input d’aquest any.

Barbara Anderson, una de les afectades per les <i>subprimes</i>.

La ciutat de Cleveland va presentar una demanda contra 21 bancs de Wall Street, que consideren responsables dels embargaments immobiliaris que han arruïnat a molts veïns de la ciutat. Era l’11 de gener del 2008. La ciutat els feia responsables de la devastació que havia assolat els ciutadans. La demanda va ser presentada per Josh Cohen i els seus socis, advocats que representaven l’Ajuntament de Cleveland. Però els bancs de Wall Street van intentar impedir la celebració d’un judici costés el que costés, que van contractar tot una legió d’advocats per evitar el judici i per evitar un jurat popular a la sala. Davant la perspectiva que el judici no es fes mai, el director del documental, Jean Stéphane Bron, va decidir promoure un “judici simulat”, una reconstrucció del cas, en què tot és real.

null

El documental és aquesta reconstrucció en què tot és real, fins i tot els participants i els testimonis: Jutge, advocats, els membres del jurat i les persones que presenten les declaracions, parlen, expliquen, reflexionen sobre el cas. Hi trobarem, el policia que ha d’executar els desnonaments, el funcionari municipal que ha de gastar els diners de la ciutat per evitar la ruïna de les cases abandonades, o els diferents estaments judicials, com els membres del tribunal o els advocats.

De mica en mica , amb aquestes declaracions dels testimonis, es va explicant el funcionament d’uns crèdits hipotecaris subprime, també coneguts com a hipoteques escombraria, que han portat tota l’economia mundial a un pas del col•lapse i que, en el nostre país, amb un important sector immobiliari afectat, ha tingut i té una rellevància especial.
Així, encara que el judici no és real, tot els elements que l’envolten fan que tot sembli “Sense ficció”.

Una explicació universal sobre el funcionament del capitalisme i la crisi econòmica actual.

Un documental dirigit per Jean-Stéphane Bron produït per la Televisió Suïssa.

13/04/2012: "El fiscal"

Categoria: Documentals
Escrit per: Sense ficció
Emissió: 18 d'abril del 2012

Per primer cop en la història de la humanitat existeix un tribunal internacional per jutjar els crims de la humanitat. Aquesta és la història de com treballa el seu fiscal en cap, Luis Moreno Ocampo.

En una entrevista exclusiva, en la presentació del documental Baltasar Garzón parla amb Joan Salvat del Tribunal de la seva relació amb Ocampo i dels crims del franquisme.

null

Aquest documental és un retrat de Luis Moreno Ocampo, el fiscal en cap del Tribunal Penal Internacional de la Haia. Durant els anys vuitanta va actuar de fiscal en el judici contra els caps de la junta militar Argentina. Barry Stevens, el director del documental, va començar a seguir el recorregut de Moreno a partir del 2009, quan ja feia cinc anys que exercia el càrrec i va poder celebrar el seu primer judici. El cas que es jutjava era el del congolès Thomas Lubanga, acusat de crims de guerra.
El treball mostra els problemes d’un fiscal que no té el suport d’un cos policial propi i analitza la polèmica història del TPI, que arrenca amb els judicis celebrats a Nuremberg al final de la Segona Guerra Mundial.



En l'entrevista en exclusiva feta per Joan Salvat a Baltasar Garzón, el magistrat parla del Tribunal Penal Internacional, de la seva relació amb Luis Moreno Ocampo, fiscal del Tribunal, i dels crims del franquisme.

Un documental dirigit per Barry Stevens.
Una producció de National Film Board of Canada.



» Veure més

Categoria: Documentals
Escrit per: Sense ficció
Emissió: 11 d’abril del 2012

Un documental que ens descobreix un pioner. Ron Galella va ser un dels primers fotògrafs nord-americans dedicat a perseguir les estrelles. Un dels primers paparazzis. Moltes de les seves fotos s’han convertit en molt famoses. Aquesta es la seva vida i la descripció de les seves estratègies per obtenir fotografies dels famosos en la intimitat.

Ron Galella en l'actualitat.


Ron Galella, el fotògraf, es va donar a conèixer per la quantitat de fotos íntimes que va fer de Jackie Kennedy Onassis i per les batalles judicials en què es va enfrontar amb ella. Jacqueline Kennedy Onassis el va portar als tribunals, Marlon Brando li va trencar la mandíbula i, si les mirades matessin, Steve McQueen l’hauria fulminat moltes vegades. Ron Galella no va inventar la paraula “paparazzo” –paraula italiana que descriu un mosquit molest–, però certament el va personificar, i va ser així que va redefinir les relacions entre les estrelles de cine i els famosos amb els fotògrafs.

Galella era un expert: es colava a tot arreu, envaïa i subornava, aixecava la seva càmera i disparava fins que queia (o algú el feia caure). El seu art era l’art d’un franctirador.
Tots els riscos valien la pena, “tot per a la foto perfecta”. I, no obstant això, Galella va trobar alguna cosa en l’essència dels seus personatges, i els va concedir l’eternitat.

nullnull

Ron Galella és conegut com el paparazzi pioner als Estats Units. Newsweek el va descriure com el “paparazzo extraordinari”, i la revista “Time” com “el padrí de la cultura paparazzi”. Està considerat el fotògraf de celebritats més controvertit del món, ja que durant més de tres dècades s’ha dedicat a caçar personatges públics en moments íntims i privats. Les seves fotos han aparegut en revistes tan prestigioses com Time, Vogue, Happer’s Bazaar, People, Rolling Stones, The New York Times i Life.


Un documental dirigit per Leon Gast. Una producció de Magnolia Pictures.

» Veure més