Arxius

Estas veient: març 2012
Categoria: Documentals
Escrit per: Sense ficció
Emissió: 4 d’abril del 2012

Aquest documental és un retrat de la vida a l’església del Sant Sepulcre, al centre de Jerusalem. Sis confessions cristianes diferents comparteixen el mateix temple i això origina conflictes i discussions. Una visió de tot el que passa a l’interior de l’església.


null

El germà Jay , un jove franciscà, ha entrat a viure fa poc en el pis compartit més insòlit del món. És l’església del Sant Sepulcre, que es troba al centre de Jerusalem i és el cor de la cristiandat. Sota el seu sostre hi viuen a tocar sis confessions cristianes. Els conflictes que hi ha en aquest col•lectiu multicultural posen a prova durament la bonhomia del jove franciscà.



D’una banda, el germà Samuel, prior de la comunitat armènia, defensa la posició dels seus germans en la jerarquia amb murrieria i passió. De l’altra, el patriarca Teòfil III està satisfet: els seus monjos ortodoxos grecs governen la casa com si no hi hagués ningú més. Abdillakr Joudeh i Wajeeh Nusseibeh tanquen la porta al matí i a la nit. Ells no volen saber res d’aquests embolics: són musulmans. Això sí, discuteixen contínuament sobre quina feina és més noble: agafar la clau o bé fer-la girar dins del pany.

» Veure més

Categoria: Documentals
Escrit per: Sense ficció
Aquest dimecres, a causa de la vaga general convocada pels sindicats el dia 29, el programa Sense ficció no s'emetrà perquè TV3, en aplicació dels serveis mínims, farà una programació especial que començarà a les 0h00 de l'esmentat dia.

Diumenge Sense ficció mantindrà la seva cita setmanal al Canal 33 amb la reemissió de "Els fills de Hitler".

CLICA AQUÍ PER MÉS INFORMACIÓ SOBRE EL DOCUMENTAL
Categoria: Documentals
Escrit per: Sense ficció
Dimecres, 21 de març de 2012

Aquesta setmana reemetem "La Ciutat de la Justícia", una immersió a la vida de les principals instal·lacions judicials de Catalunya per tal d’entendre el funcionament quotidià d’aquesta institució i poder mostrar, de manera entenedora, la complexitat del funcionament judicial i veure quins canvis ha comportat la nova infraestructura. L’equip del documental ha estat el primer a tenir entrada a instal•lacions de la Ciutat de la Justícia on no s’hi havia enregistrat mai, entre les quals destaca tota la part de calabossos que hi ha als soterranis dels edificis.



CLICA AQUÍ PER A MÉS INFORMACIÓ SOBRE EL DOCUMENTAL

11/03/2012: "Els fills de Hitler"

Categoria: Documentals
Escrit per: Sense ficció
Dimecres 14 de març de 2012

Com es pot viure quan el teu cognom evoca directament l’horror del nazisme, dels camps d’extermini i de l’holocaust?

null

Els seus cognoms evoquen l’horror: Himmler, Frank, Göring, Hess... “Els fills de Hitler” és un documental sobre els descendents dels personatges més poderosos del règim nazi: homes i dones que van rebre un llegat que els relaciona inesborrablement amb una de les abominacions més greus que s’han comès en la història. Com van viure de petits el fet de portar un cognom que feia venir al cap immediatament imatges del genocidi? I una altra pregunta que va més enllà: com podem viure amb el pes dels crims dels nostres avantpassats?

Aquesta és la història d’alguns d’ells, de com des de petits s’han enfrontat als cognoms que evocaven directament els camps de concentració, el genocidi, la Gestapo, els camps d’extermini. Alguns s’han instal•lat a terres llunyanes, intentant posar quilòmetres entre ells mateixos i els fets que van protagonitzar els seus pares o familiars; d’altres han intentat oblidar els fets.


» Veure més

Categoria: Documentals
Escrit per: Sense ficció
Diumenge 11 de març de 2012 (Aquesta setmana, excepcionalment, no hi ha Sense ficció el dimecres i només s'emetrà diumenge a la tarda al Canal 33)

Després de l'estrena a Buenos Aires aquesta setmana passada, tornem a emetre "Torneu-me el fill", un documental de producció pròpia estremidor sobre les adopcions irregulars durant el franquisme.




Dels autors d’“Els nens perduts del franquisme”, un documental que prova com el règim va permetre l’apropiació de nens i les adopcions irregulars.

Nadons que “morien” en el part, mares adoptives que simulaven l’embaràs amb un coixí, nens “a la carta” per 200.000 ptes, partides de naixement falsificades... Pràctiques habituals als anys 60 i 70 que ara denuncien centenars d’afectats.

Al principi, el franquisme va propiciar el robatori de nens com a eina de repressió política. Separar els fills dels seus pares “rojos” era una manera de depurar la “raça” i crear bons espanyols. Més endavant, la repressió va adquirir un caràcter moral. Entitats d’adopció, institucions religioses, metges i advocats decidien que una dona soltera no era apta com a mare, i sempre hi hauria una família cristiana i com cal per adoptar aquell nadó. Aviat va acabar sent un negoci on no es dubtava a enganyar uns pares dient-los que el nadó havia mort per vendre’l en les xarxes d’adopció. Tothom hi va acabar guanyant, menys mares i fills, que es van trobar amb uns destins robats per sempre més





VEURE MÉS