Arxius

Estas veient: febrer 2012
Categoria: Notícies
Escrit per: Sense ficció
El documental “Torneu-me el fill!”, de Montse Armengou i Ricard Belis, s’estrena a Buenos Aires, dins el marc de les jornades “España en el corazón en Argentina”, dedicades a la memòria compartida entre l’estat espanyol i el país sud-americà que es fan entre el 28 de febrer i el 2 de març. A l’Argentina ja es va fer una retrospectiva al cinema Cosmos de diversos documentals de TV3 sobre la memòria històrica. En aquest sentit, la història argentina té molt en comú amb el nostre passat més recent, i la desaparició i apropiació il•legal de nens és un drama humà que lamentablement compartim.

null

El documental el presentarà la seva codirectora, Montse Armengou, i una representant de les mares de la Plaza de Mayo. A les mateixes jornades hi participa també, entre d’altres, el ja exjutge de l’Audiència Nacional Baltasar Garzón.

“Torneu-me el fill!” es va estrenar a “Sense ficció” el 2 de febrer de l’any passat, i des de llavors l’han emès diverses televisions europees. A “Sense ficció” el podrem tornar a veure el pròxim dimecres 6 de març a TV3, i el diumenge 11 pel Canal33.



El documental prova com el règim franquista va permetre l’apropiació de nens i les adopcions irregulars; un relat esfereïdor de nens robats durant el franquisme, de mares i de fills que esperen veritat i justícia.
En la segona meitat del franquisme, ser mare soltera era un estigma que poques dones podien suportar. Però algunes d’aquelles dones volien quedar-se el fill i els hi van prendre per la força. Entitats d’adopció, institucions religioses i metges feien possible el somni de molts matrimonis estèrils de poder adoptar un nen a canvi d’ignorar la voluntat de la mare biològica. La moral del nacionalcatolicisme els feia pensar que estaven fent una obra de caritat. Però la caritat era la cara amable del negoci. Alguns metges van comunicar als pares que el seu fill havia mort al part, fins i tot els van arribar a ensenyar un cadàver congelat. Però la defunció d’aquell nen no consta als registres ni als llibres dels cementiris. On ha anat a parar, aquell nadó? Va caure a les xarxes d’adopció?
Categoria: Notícies
Escrit per: Sense ficció
El certamen internacional de televisions públiques Input ha seleccionat dues produccions de TV3 per participar en l’edició que tindrà lloc del 7 a l’11 de maig a Sydney. Són la pel·lícula “Xtrems”, de TV3 i Animal films, i el documental “Comprar, llençar, comprar”, emès a Sense ficció i coproduït per la cadena amb Media 3.14, Article Z, Arte i TVE.

null


Anualment, l’Input reuneix gairebé un miler de professionals de la televisió de 50 països per debatre al voltant dels programes més innovadors i interessants produïts per les cadenes públiques de tot el món.

“Comprar, llençar, comprar”

“Comprar, llençar, comprar”´és un documental amb guió i realització de Cosima Dannoritzer, guardonat en certàmens internacionals com el Japan Prize, que tracta l’obsolescència programada, l’escurçament deliberat de la vida d’un producte per incrementar-ne el consum.

null


L’any 1928, una influent revista de publicitat en plantejava la necessitat sense embuts: “Un article que no es fa malbé és una tragèdia per als negocis.” I també és una tragèdia per a la moderna societat del creixement, que es basa en un cicle cada cop més accelerat de producció, consum i malbaratament.

Basant-se en una acurada recerca de més de tres anys, i fent servir imatges d’arxiu molt poc conegudes, “Comprar, llençar, comprar” relata la fascinant història de l’obsolescència programada des dels seus orígens, cap al 1920 (quan es va formar un càrtel per limitar la vida útil de les bombetes elèctriques) fins a casos actuals que afecten productes electrònics d’última generació (iPods, impressores...) passant per la misteriosa desaparició de les mitges de niló a prova de carreres.

El documental, rodat a Catalunya, França, Alemanya, els EUA i Ghana, recull testimonis d’una pràctica empresarial que s’ha convertit en la base de l’economia moderna, i mostra les terribles conseqüències mediambientals que se’n deriven – com els enormes abocadors de “escombraries electròniques” que sorgeixen al voltant de ciutats com Accra. També presenta diversos exemples de l’esperit de resistència que està creixent entre els consumidors.

A més de documentar la història secreta de l’obsolescència programada, el film presenta l’anàlisi i l’opinió de economistes, dissenyadors i pensadors que proposen vies alternatives per salvar l’economia i el medi ambient. També inclou exemples d’emprenedors que posen en pràctica nous models de negoci que no es basen en l’obsolescència.

Una producció de Televisió de Catalunya, Media 3.14, Article Z, Arte, TVE. Amb el suport del programa MEDI. En col·laboració amb NRK, Tore Tomter, Carina Bordevich, RTBF, Claire Colart, SBS-TV Australia, Mark Atkins, Andrew Golding, TG4, Micheal O’Meallaigh, Télévision Suisse Romande (TSR), Unité des Films Documentaires, Irène Challand / Gaspard Lamunière, YLE, Jenny Westergård. Amb el suport de Programme MEDIA Plus de la Communauté Européenne.







Categoria: Notícies
Escrit per: Sense ficció
Amb l’emissió, de dilluns a divendres, a les 11.00, d’una sèrie de documentals que retraten la situació als diferents països.

null

Dilluns dia 20: “Síria, partit d’escacs a la frontera”

En el context de les revoltes àrabs i, concretament, del moviment de protestes a Síria que s’ha dut a terme des del març, la repressió del règim posterior i la resposta internacional que ha seguit els fets, aquest reportatge aporta llum sobre el naixement del conflicte.

Síria, anomenada pel govern dels EUA "estat patrocinador del terrorisme", és una dictadura de partit únic governada des del 1970 per Hafez al-Assad i, després de la seva mort el 2000, pel seu fill Bashar. Però aquest país, limitat per les fronteres amb Turquia, l’Iraq, el Líban, Israel i Jordània, tot i l'absència d'importants reserves de petroli, és alhora un país estratègic i un país assetjat: Síria és a la vegada un jugador i un peó en la partida d'escacs "geopolítica” que caracteritza l'Orient Mitjà avui dia.

Dimarts dia 21: Vés-te'n, diari de la plaça Tahrir



La caiguda de Ben Ali a Tunísia, el 14 de gener del 2011, obre una escletxa d'esperança al món àrab. Tots els ulls es posen a Egipte, on grups de solidaritat amb el jove alexandrí Khaled Saïd, assassinat per la policia, convoquen els egipcis a sortir al carrer contra el règim. La data escollida és el 25 de gener, dia nacional de la policia, vista com un dels pilars d'un sistema sostingut durant dècades al país i governat per Mohammed Hosni Mubarak, amb el suport occidental. El poble reclama llibertat i justícia social i trenca la barrera de la por, surt al carrer i inicia una revolta que sacsejarà el món sencer. Aquest documental és la crònica des de dins, narrada per la càmera del català Marc Almodóvar, dels 18 dies de lluita que van fer caure un dels dictadors més estables del Pròxim Orient.

» Veure més

Categoria: Notícies
Escrit per: Sense ficció
El Festival Internacional del Documental DOCSBARCELONA ha premiat dues obres fetes amb la participació de Televisió de Catalunya:

DIMANCHE À BRAZZAVILLE d'Enric Bach i Adrià Monés es va endur el PREMI DEL PÚBLIC i MARIA i JO de Félix Fernando de Castro es va endur el premi TEENS & DOCS, concedit per nens i joves d'entre 7 i 16 anys.


null


En "Dimanche a Brazaville", un jove locutor de ràdio, Carlos La Menace, ens convida
a compartir el cap de setmana amb tres personatges de Brazzaville, la capital del Congo.
El sapeur Yves Saint Laurent, envoltat de pobresa extrema, escull l’elegància com a forma de vida.
Chériff Bakala no és un raper qualsevol. Mescla hip hop amb música tradicional,
utilitzant bateries fabricades amb bidons d’aigua. I Palmas Yaya, campió vigent de catch de Brazzaville,
confia en el vodú per tal de revalidar el seu títol en el moment més complicat de la seva vida.

"Maria i jo", emès recentment al Sense ficció, retrata la relació d'un pare amb la seva filla autista i la seva lluita diària per buscar una bona comunicació. El documental ha estat també finalista a millor documental dels premis Goya i Gaudí 2011.

PALMARÈS DOCS BARCELONA 2012



Categoria: Notícies
Escrit per: Sense ficció
El documental coproduit per TV3 "El Regne de Mr. Edhi" guanya el FIPA d’Argent i el Premi Especial Télérama al Festival International des Programmes Audiovisuels (FIPA) celebrat a França durant la setmana passada.

PALMARÈS DEL FESTIVAL

null

“El regne de Mr. Edhi” és una mirada a la condició de les dones al Paki­stan, a través de la lluita d’una parella fora de sèrie: Abdul Sattar Edhi i la seva dona Bilquis Edhi. Junts, han creat la xarxa d’assistència social i mèdica més eficaç del país, la Fundació Edhi.
Recolzada només per donacions de pakistanesos, la Fundació Edhi s'ha convertit en l'ONG més gran del país, construïda a partir d'una xarxa més o menys estructurada d'edificis i d'oficines atapeïdes de gent: nens abandonats en la foscor de la nit a l'exterior dels centres d'adopció, dones abandonades pels marits, bojos, malalts, així com 3.500 membres de personal i 30.000 voluntaris dels 350 centres d'emergència, 22 hospitals, 4 asils i 4 orfenats. El senyor Edhi no accepta ni un cèntim del govern.

“No crec en la política ni en els polítics. Cap de les dues coses serveix per res. Sembla que per ells no existeixi la més mínima regla d'integritat o de justícia.” - Edhi, 81 anys.



I enmig del caos de la Fundació Edhi, un sol cap: L'Edhi. Un personatge únic, complex i carismàtic, de mètodes poc ortodoxes que, al menys a ulls occidentals, genera diverses qüestions de tipus ètic amb respostes qüestionables. Als centres no hi ha cap manual, ni cap manera establerta de fer les coses; l'Edhi fa i desfà les normes. La gent que hi treballa inclina el cap amb respecte quan ell s'acosta. Al seu regne, és conegut amb afecte, però també amb una certa temença, com "El dictador".

El regne del senyor Edhi furga en aquest món que, en la seva imperfecció caòtica i la seva independència, reflecteix l'home que l'ha creat. És un lloc on veiem les penúries més dures i les històries humanes més encoratjadores.

"El regne de Mr. Edhi" és un documental dirigit per Amélie Saillez i produït per Lastor Media, Mundis Producciones i 43 Films amb la col.laboració de Televisió de Catalunya, Media i l'ICIC.


Categoria: Notícies
Escrit per: Sense ficció
Al llarg d’aquesta nova temporada, la novena del programa, “Karakia”segueix aprofundint en la història dels protagonistes i en el coneixement de les seves cultures d’origen.

null

Es tracta d’un treball que continua els retrats monogràfics emesos l’any passat i que ens acosta a una visió més propera dels personatges a partir de la seva regió de procedència.
30 minuts per capítol, dedicats íntegrament a conèixer també les receptes més autòctones i casolanes i els seus referents culturals.
Aquest any hem triat 12 regions del planeta per fer-hi un cop d’ull, des de Catalunya, i a través de la mirada dels nostres veïns.



LA WEB DEL PROGRAMA