Arxius

Estas veient: febrer 2012

24/02/2012: "Pepe & Rubianes"

Categoria: Documentals
Escrit per: Sense ficció
Estrena a televisió, dimecres 29 de febrer de 2012


null

A Broadway Danny Rose, de Woody Allen, un grup de d’amics del món de l’espectacle rememoren, al voltant d’una taula, la vida i miracles d’un company de professió ja desaparegut.

Aquest és també el punt de partida del nostre documental sobre PEPE RUBIANES: el 12 de gener de 2010, en un pis del passeig de Gràcia, un grup d’amics que el van conèixer millor que ningú, i que s’autodenominen “les viudes de Rubianes”, es troben (com acostumen a fer de tant en tant) per sopar i recordar com era Pepe, la seva insòlita personalitat, els bons (i mals) moments compartits, les anècdotes, els trets que millor defineixen el còmic mes polèmic i inclassificable d’aquest país.

Les viudes de Rubianes

Companys inseparables com ara JOAN LLUÍS BOZZO, amb qui va començar la seva carrera d’actor; PEP MOLINA, actor, amb qui va compartir tantes vivències i viatges; JOAN GRÀCIA, membre del Tricicle; LUCILA AGUILERA, amb qui va estar casat set anys i va continuar mantenint una amistat profunda i sincera; CARLES FLAVIÀ, còmic, xouman i el seu amic de l’ànima; MARÍA ROSALES, el seu gran amor i mà dreta durant quinze anys; TONI COLL, el seu mànager; MANEL POUSA, “el pare Manel”, capellà amb qui Rubianes mai va deixar de col•laborar en els seus festivals benèfics; i per últim, JOAN MANUEL SERRAT, amic de tota la vida, per qui el Pepe sentia una gran admiració, que era recíproca.




» Veure més

Categoria: Documentals
Escrit per: Sense ficció
Estrena, dimecres 22 de febrer de 2012

La conjuntura econòmica actual fa possible el retorn d’algunes fàbriques a Catalunya, un fenomen impensable fa molt pocs anys després de dècades de deslocalitzacions. Som davant un fenomen nou que porta esperança i optimisme per al teixit industrial de Catalunya.

null

Els Barça Toons són uns ninotets de plàstic amb les cares dels jugadors del FC Barcelona, un producte barat, ràpid i senzill de fer. És la típica joguina que qualsevol associa amb les plantes de producció massiva de la Xina, perquè se’n poden fer tirades enormes a uns preus gairebé irrisoris. I així ha estat en les últimes dècades. Però des de fa uns quants mesos, els Barça Toons es fabriquen en una planta de Sant Boi de Llobregat. És només un detall, un producte menor, però que posa de manifest fins a quin punt s’ha transformat la conjuntura econòmica mundial en molt poc temps. El documental “El (re)torn de la indústria” analitza precisament els factors d’aquest canvi, que ha provocat que aquests ninotets, que abans havien de fer gairebé 20.000 quilòmetres, ara, en canvi, no cal que es moguin de casa.





Amb el nostre país afectat encara per una crisi profunda, hi ha moltes veu que alerten que cal canviar el model productiu per no tornar a caure en els mateixos errors i creuen necessari tornar a apostar per la indústria, com ja havia fet tradicionalment Catalunya. Després de dècades de deslocalitzacions, sembla que arriba el moment de la relocalització: és el torn i el retorn de la indústria. Així ho defensa, per exemple, la gran patronal catalana, Foment del Treball Nacional: “Ha d’haver-hi un retorn, perquè un país sense indústria no és país, és un país feble”.

» Veure més

Categoria: Documentals
Escrit per: Sense ficció
Estrena, dimecres 15 de febrer de 2012

Un recorregut pels arguments de dos models d’estat.

null

Per molts, vivim el període democràtic més llarg i sòlid de la història de l’estat espanyol i la monarquia de Joan Carles I ha estat decisiva per consolidar-lo. El compromís del rei amb la democràcia i el seu paper clau en episodis com el 23-F han fet de la monarquia una institució ben valorada, per molts inqüestionable i fins no fa gaire intocable.



VERSIÓN EN CASTELLANO






Del regnat de Joan Carles s’ha dit que era una “república coronada”, una manera d’expressar el suport que el monarca ha rebut de partits tradicionalment republicans, com el Partit Comunista i el PSOE. Un ampli espectre polític, que va de la dreta a l’esquerra, passant per una part del nacionalisme català, considera que la monarquia és garantia d’estabilitat i continuïtat. O dit d’una altra manera, prefereixen un rei neutral i sense poders que un president de la república vinculat a un partit.

» Veure més

Categoria: Documentals
Escrit per: Sense ficció
Estrena, dimecres 8 de febrer de 2012

null

Durant un any i mig, Bèlgica ha funcionat amb un govern en funcions. Aquest petit país del cor d’Europa acull les institucions europees i l’OTAN. No només les acull, sinó que en va ser membre fundador.

Contrasta aquesta funció representativa d’una Europa unida –teòricament, unida- amb una Bèlgica federal –oficialment, federal i unida- que no sap o no pot integrar les regions que la formen. De fet, el contenciós entre Flandes i Valònia és un exponent del problema que hi ha a la Unió Europea entre el nord i el sud. El mateix problema que hi ha entre Catalunya i Espanya.

Bèlgica va néixer com a país independent, el 1830. I, en els darrers trenta anys, ha passat de ser un país centralista a un país federal. La transformació d’un model a l’altre ha necessitat reformar la Constitució cinc vegades. I ara s’han posat d’acord a redactar-ne la sisena.



El documental fa una aproximació a la realitat institucional, social, cultural i econòmica de les regions-estats que integren Bèlgica: Brussel•les, Flandes, Valònia i la Comunitat Germanòfona. Amb una extensió semblant a la catalana i uns 11 milions d’habitants, a Bèlgica es parlen tres llengües: neerlandès, francès i alemany. Un país on cada comunitat lingüística viu d’esquena a l’altra.

Els espectadors de TVC podran llegir en clau europea i catalana l’“embolic” belga. I s’adonaran que el que passa a Catalunya també passa al cor d’Europa.

Palau Reial

» Veure més