Arxius

Estas veient: gener 2012

18/01/2012: "María i jo"

Categoria: Documentals
Escrit per: Sense ficció
Dimecres, 25 de gener de 2012

Un documental que ens ensenya la relació d’una família amb la seva filla autista. La lluita diària per buscar una bona comunicació.
Finalista a millor documental dels premis Goya i Gaudí 2011.


null

Aquest documental és una adaptació al cinema de la novel•la gràfica del mateix nom ”Maria i jo”, de Miguel Gallardo, que va ser guanyadora del Premi Nacional espanyol del Còmic 2008.
És la historia del viatge del mateix Miguel Gallardo i la seva filla, María, a les Illes Canàries per passar unes vacances en un complex turístic de l’illa. Un escenari molt diferent i un lloc on no s’acostuma a veure cap pare sol que viatgi amb una filla que pateix autisme.

null

“Maria i jo” és un quadern de viatge en què s’han anotat, una per una, igual que les llistes que tant li agrada fer a la Maria, totes les coses, grans i petites, que omplen la vida diària dels Gallardo de vacances. El documental recull la manera peculiar de comunicar-se, les reaccions de les persones de l’entorn amb la Maria, els problemes de convivència que planteja el fet que encara sigui una nena entre ells dos, i amb la resta del món, que no sempre està disposat a acceptar persones que són una excepció en relació amb el concepte general de normalitat. I també les recompenses que els van acompanyant durant aquestes vacances diferents formen part de l’essència de la pel•lícula.

» Veure més

Categoria: Documentals
Escrit per: Sense ficció
Dimecres, 18 de gener del 2012

Després d’haver estat guardonat en alguns del més prestigiosos festivals de cinema i d’haver estat nominat com a millor documental per als premis Gaudí 2012, el film dirigit per Albert Solé sobre la figura de l’històric lluitador Miguel Núñez arriba a Sense ficció.


null

El film narra els darrers mesos de vida d’un “heroi del nostre temps”, segons el va definir Vázquez Montalbán, i la manera com encara el final, coherent, lúcid i sarcàstic fins a l’últim minut. Però és també una metàfora sobre el final de la generació de la Guerra Civil, una generació que, segons afirma el director de la pel•lícula, “ha donat molt a aquest país i no els hem tornat gairebé res”. Al film hi participen també lluitadors històrics com Sebastià Piera, Maria Salvo, el poeta Marcos Ana (que va ser el pres més longeu de la dictadura) o el pintor i escultor Agustín Ibarrola.



Miguel Núñez va passar 14 anys a la presó, va ser repetidament torturat, però va mantenir fins a l’últim alè la seva fe en la justícia social. També hi apareixen personatges como el president bolivià Evo Morales, el poeta i exlíder de la revolució sandinista Ernesto Cardenal o l’expresident Pasqual Maragall, tots ells bons amics de Núñez.

» Veure més

Categoria: Documentals
Escrit per: Sense ficció
Dimecres, 11 de gener

Guanyador de l’Oscar al millor llargmetratge documental (2009)
Guanyador del BAFTA a la millor pel•lícula britànica (2008)
Premi del Jurat al millor documental internacional i Premi del Públic al Sundance (2009)


null

El 7 d’agost de 1974 un jove francès anomenat Philippe Petit va començar a caminar per un cable penjat il•legalment entre les Torres Bessones de Nova York, els edificis més alts del món en aquell moment. Després de caminar un hora pel cable per passar d’una torre a l’altra, va ser detingut, examinat psicològicament i empresonat abans que l’alliberessin. La gesta de Philippe Petit, coneguda com “el crim artístic del segle”, el va convertir en una celebritat mediàtica.



Abans d’aparèixer als informatius i la portada dels diaris d’arreu del món, Philippe Petit s’havia estat preparant durant més de sis anys i mig. Comptava amb un equip d’amics i col•laboradors, entre els quals hi havia la seva parella, per superar els nombrosos i extraordinaris desafiaments que una acció d’aquestes característiques exigia: idear la manera i els estris necessaris per al passeig entre les dues torres, introduir-se amb tot el material en els edificis, llavors en construcció, i fixar-hi un cable de dos-cents quatre quilograms. Havien de passar-lo entre els quaranta-dos metres que separaven els terrats de les dues torres, ancorar-lo i tensar-lo de manera que suportés els vents i el moviment de vaivé dels edificis. Ho van fer a la nit sense que cap vigilant de les torres se n’adonés. A les 7.15, Philippe Petit s’enfilava al cable per començar el seu passeig a una alçada de més de quatre-cents metres sobre els carrers de Manhattan.

» Veure més