Arxius

Estas veient: gener 2011
Categoria: Notícies
Escrit per: Sense ficció
Dimecres, 2 de febrer, a les 21.50, TV3 estrena a “Sense ficció” el documental de producció pròpia “Torneu-me el fill!”, un treball de Montse Armengou i Ricard Belis, autors d’”Els nens perduts del franquisme”, que prova com el règim franquista va permetre l’apropiació de nens i les adopcions irregulars. Un relat esfereïdor de nens robats durant el franquisme, de mares i de fills que esperen veritat i justícia.

Montse Armengou, Joan Salvat i Ricard Belis, durant la presentació del documental.

Avui dilluns 31 de gener s’ha fet la presentació i un visionat del documental a les instal·lacions de TV3, a Sant Joan Despí, amb l’assistència de Joan Salvat, cap de l’àrea de Documentals de TV3 i director de “Sense ficció”, i Montse Armengou i Ricard Belis.

“Estem davant d’una estrena internacional” ha explicat Joan Salvat referint-se a la projecció de la temàtica. I ho ha exemplificat dient que “ens acaba d’arribar un e-mail d’una televisió Suïssa preguntant-nos pel documental”. Un tema colpidor que no deixa ningú indiferent i “que s’ha fet cent per cent amb els esforços de professionals de TV3”. “El treball és una aposta forta de l’Àrea de Documentals i del programa “Sense Ficció”.

Montse Armengou ha explicat que aquest documental és fill d’”Els nens perduts del franquisme”. “En aquella ocasió es demostrava que centenars de criatures van ser robades durant el règim franquista i ens vàrem centrar en la subtracció de nens com a eina política. “Ara, en aquest nou treball, se’n parla “com a eina de repressió contra mares solteres” a qui se’ls sostreien les criatures, fets que s’acabaven convertint “en un robatori, en un negoci, en un tràfic de nadons”. El treball d’investigació “ha durat nou mesos i hem treballat amb 200 casos”. Segons Armengou: “no estem parlant d’un crim polític, però pensem que la implicació del franquisme és clara. Sabien que tenien carta blanca per actuar sense impunitat”. Ha assegurat que uns dels reptes que han tingut a l’hora de tirar endavant el projecte ha estat convèncer a participar-hi moltes mares que “encara continuen amb l’empremta de l’escarni que suposava ser mare soltera”.

Formalment, el documental té dos pilars, ha dit Ricard Belis: “El testimoni de mares a qui han pres els fills o fills que busquen les mares, i un treball d’investigació que s’ha il·lustrat amb imatges reconstruïdes perquè era la millor manera d’explicar-ho, a causa que les imatges de l’època només mostraven centres i mares feliços.” Reconeix que hi ha persones que no queden ben parades en el documental: “en alguns casos, els afectats s’acusen entre ells i altres ja són coneguts perquè ja han aparegut en els mitjans com és el cas del Dr. Eduardo Vela, que encara exerceix a Madrid.”

Arran de la demanda col·lectiva presentada a la Fiscalia General de l'Estat per l'Associació Nacional d'Afectats per Adopcions, en què se sol·licita l'obertura d'una investigació penal a nivell nacional sobre els seus casos, Montse Armengou diu: “S’han destapat els fantasmes en moltes famílies. Indaguen i no hi ha registres, no hi ha històries clíniques de les mares...”. I creuen que la gent els trucarà per demanar ajuda. De fet, ha afegit Belis, “encara es posen en contacte amb nosaltres demanant-nos ajuda arran d’”Els nens perduts del franquisme”.

Categoria: Notícies
Escrit per: Sense ficció
Els documentals “Bicicleta, cullera, poma” i “Maria i jo”, tots dos coproduïts per Televisió de Catalunya, han estat nominats als Premis Goya d’enguany en la categoria “millor pel•lícula documental”. Els documentals competiran, en el mateix apartat, amb “Ciudadano Negrín” i “How Much does Your Building Weig, Mr. Foster?”.

null


“Bicicleta, cullera, poma”, dirigit per Carles Bosch, explica la història de la lluita de l’expresident Pasqual Maragall, a qui se li diagnostica Alzheimer l’any 2007. El documental el segueix durant dos anys, a partir del diagnòstic, i es converteix així en testimoni d’excepció d’una croada de Maragall i de la seva família que comença una vegada superat el cop inicial. “Maria i jo” també és el retrat d’un personatge entranyable i especial. En aquest cas, es tracta de Maria, la filla del dibuixant Miguel Gallardo. Maria, que és autista, viu amb la seva mare a les Canàries, però el documental mostra la història d’un dels viatges que fa regularment amb el seu pare a un resort de vacances. En definitiva, el documental, dirigit per Félix Fernández de Castro, esdevé un relat original que retrata amb sentit de l’humor la discapacitat de Maria i la manera d’enfrontar-s’hi dels qui l’envolten.

null


Després d’un excel•lent recorregut per les sales de cinema, els dos documentals competiran pel guardó, un dels més prestigiosos de l’estat en l’apartat cinematogràfic, el diumenge 13 de febrer. El lliurament dels premis es farà al Teatro Real de Madrid.
Categoria: Notícies
Escrit per: Sense ficció
El documental “Bicicleta, cullera, poma”, del qual Televisió de Catalunya n'és productora associada, ha guanyat el Premi Gaudí en l’apartat de millor pel•lícula documental. La feina de Carles Bosch, que retrata la figura de l’expresident de la Generalitat Pasqual Maragall des que se li diagnostica l’Alzheimer, s’ha imposat en la tercera edició dels Premis Gaudí als treballs ¿Donde se nacionaliza la marea? de Carlos Benpar, Familystrip, de Lluís Miñarro, i Maria i jo, de Félix Fernández de Castro.

null

Carles Bosch, Diana Garrigosa i Pasqual Maragall en una fotografia feta a Sant Sebastià, on es va presentar el documental el passat mes de setembre.

Doble premi

La mateixa nit, el documental també ha rebut el premi José María Forqué al millor documental. El guardó, lliurat durant una cerimònia gairebé paral•lela a la dels Premis Gaudí, però en aquest cas feta a Madrid, és atorgat per Egeda, entitat que vetlla pels drets dels productors. Aquest any ha arribat a la setzena edició.

Aquest pot haver estat el tret de sortida de “Bicicleta, cullera, poma” pel que fa al seu periple per la galeria de premis espanyols. Fa uns dies, s’ha sabut que el documental de Carles Bosch també ha estat nominat als premis Goya juntament amb el documental “Maria i jo”, treball que ha estat coproduït per Televisió de Catalunya.

Categoria: Notícies
Escrit per: Sense ficció
El programa s’emetrà, a partir del dia 12 de gener, tots els dimecres a la nit per TV3. El programa canvia així de dia d’emissió, perquè fins ara s’emetia els dijous a mitjanit.
“Sense ficció”, el primer espai documental d'aquestes característiques que fa una televisió pública en la primera cadena, és una de les apostes de Televisió de Catalunya i, aquest any, celebrarà el segon aniversari.


Categoria: Notícies
Escrit per: Sense ficció
Comencem l'any i el "Sense ficció" està d'enhorabona. El documental de M. Dolors Genovès “Adéu, Espanya?”, coproduït per TV3 i emès al “Sense ficció”, ha tancat l'any ocupant la posició número 28 del rànquing dels programes més vistos de l'any a Catalunya. Amb una audiència de 733.000 espectadors i amb una quota del 23,9%, és un dels 29 programes que TV3 col•loca en el rànquing dels 40 més vistos de l’any, exceptuant el futbol.

D'altra banda, pel que fa als estudis qualitatius que TV3 fa a través del panel GFK, celebrem que el “Sense ficció” també aconsegueix una bona posició entre els programes més ben valorats i se situa en el lloc 35 del rànquing anual de qualitat de totes les cadenes, amb un 8,64. El mes de novembre, el “Sense ficció” ja va ser el programa més ben valorat de tot el mes, amb un 8,5 de puntuació. El documental de M. Dolors Genovès torna a donar bones notícies en aquest apartat en ocupar el setè lloc dels programes qualitativament més ben valorats del 2010, amb un 8,95 de puntuació.

TV3 tanca el 2010 a Catalunya com a cadena líder amb un 14,8% de quota, 2 punts per sobre de la segona del rànquing, Telecinco, que té un 12,8%. TV3 ha estat líder durant 225 dies de l’any (63%), és a dir, que 2 de cada 3 dies ha estat la més vista.