Arxius

Estas veient: abril 2010
Categoria: Notícies
Escrit per: Sense ficció
El documental 'A través del Carmel', üna coproducció de Televisió de Catalunya, ha estat guardonat amb el Premi Nacional de Cinema, que atorga anualment el Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA). El jurat ha destacat el fet que el documental de Claudio Zulián, 'en un únic pla-seqüència de noranta minuts' hagi donat veu 'a més de dues-centes persones que van viure de prop l'esllavissada de les obres del metro'.

null


El jurat d'aquest premi, format per algunes personalitats de la cultura catalana, recalca que a 'A través del Carmel', 'la memòria sobre el passat conviu amb el batec de la vida, el present i els anhels del futur, en un testimoni vibrant i emocionant de la ciutat'. El documental de Claudio Zulián acosta l'espectador una tarda qualsevol al barri del Carmel, on el gener del 2005 una esllavissada, deguda a les obres de la línia 5 del metro, va deixar veïns del barri sense casa.

Cal destacar també que aquest premi se suma al que ha obtingut el programa "Thalassa", una altra producció de Televisió de Catalunya, que ha estat distingit amb el Premi Nacional d'Audiovisual.

Categoria: Notícies
Escrit per: Sense ficció
El documental "Cuchillo de palo", coproduït per Televisió de Catalunya, ha estat guardonat amb la Biznaga de Plata del Festival de cinema de Màlaga al Millor Documental. Aquest guardó, dotat amb 10.000 euros, és un dels grans premis que ha aconseguit el documental, després d'haver-se estrenat, fa uns mesos, a la Berlinale.

null


NOTA DE PREMSA DE RENATE COSTA, AUTOR DE "CUCHILLO DE PALO"

Era hivern. El meu pare ens va trucar amb urgència. Havien trobat, estirat a terra, el cos despullat del meu oncle. A la cantonada s’havia acumulat una gentada. La policia estava dispersant els “espectadors”. Els meus parents eren allà. Em van demanar d’anar cap a casa i triar la roba amb què volia que l’enterressin. Vaig obrir el seu armari: era buit. Quan vaig preguntar de què s’havia mort, em van contestar: “De tristesa”. Aquesta resposta contradeia tots els records que en tenia. En Rodolfo va ser l’únic d’entre tots els germans del meu pare que va decidir no dedicar-se a la professió del meu avi, ferrer. Al Paraguai dels 80, sota la dictadura d’Stroessner, ell volia ser ballarí.

Aquesta és la recerca de les traces de la seva vida. També el descobriment que en Rodolfo havia estat arrestat i torturat després de ser inclòs en una de les llistes d’homosexuals elaborades periòdicament pel règim, conegudes per la xifra de persones que van formar part de la primera que es va publicar, “108”. Encara avui, al Paraguai, quan algú et diu “108” t’està dient homosexual. Durant més d’una generació, la durada de la dictadura d’Stroessner, els homes sospitosos de ser homosexuals o d’actuar contra el règim, van ser l’objectiu favorit dels col•laboradors.

La història d’en Rodolfo revela una part de la història oculta i silenciada del meu país. Una pel•lícula en què s’enfronten, cara a cara, dues generacions: la dels que van viure sota la dictadura i que es manté silenciosa i la generació que, creixent en democràcia, no té gaire cosa a dir perquè ningú no recorda ja el significat real d’aquesta xifra, “108”. A la família i al país, s’han amagat les mateixes fotografies. Com si ningú tingués el coratge de preguntar-se res: la mateixa manera de mirar cap a una altra banda, els mateixos prejudicis, els mateixos secrets sota l’estora, els mateixos silencis. No hi ha cap pel•lícula sobre aquest període. Mantenir el silenci per a oblidar. Amagar per a esborrar la memòria. Una recerca personal feta de poques certeses i moltes preguntes sovint sense resposta. Preguntes que ens permetran descobrir la relació que construïm amb el passat, i com aquesta relació defineix el nostre present. Una pel•lícula que és, a fi de comptes, sobre qualsevol de nosaltres.

En Rodolfo Héctor Costa Torres era un “Cuchillo de palo” un ganivet “inútil”, durant la dictadura d’Stroessner, que es va perllongar durant més de trenta anys, del 1954 al 1989 i que va suposar l’assassinat polític de més 3.000 persones, la desaparició de més de 500, milers de presoners polítics i un milió d’exiliats.

Aquest documental és un intent de reconstruir la imatge dels perseguits, dels que es van haver d’amagar, dels “anormals”, en paraules de la gent que evita parlar, i fent això, capturar la imatge d’una societat que va ser, i encara és, presonera d’una certa intolerància, del silenci i de la passivitat. Filmar el present per a recuperar el passat que ens permeti créixer en la comprensió d’allò que ens ha fet ser com som. La vida també està feta de zones d’ombra. Enfrontant-nos a allò que no hem viscut significa acceptar que portem al damunt el pes de la història, de la família i de la societat, en siguem conscients o no.

La pel•lícula forma part de la història no oficial que es fa visible a partir d’un relat personal que es demostra universal. Una història que no fa referència només al Paraguai o al passat. Ens ha de fer pensar en la manera que l’acceptació individual de la identitat pot ser crucial en la construcció d’una manera de pensar col•lectiva. La pel•lícula és una immersió en la diferència, en l’alteritat i, en certa manera, una reconciliació amb tot allò de què som fets. Finalment, hem d’aprendre a viure amb els nostres fantasmes.

En Rodolfo va ser el número 41 d’una d’aquestes llistes infames.
Categoria: Notícies
Escrit per: Sense ficció
El programa "Thalassa", una producció de l'àrea de Documentals de Televisió de Catalunya, ha obtingut el Premi Nacional de Cultura 2010 en la categoria d'Audiovisual, el màxim reconeixement institucional a la cultura i a la creació que s'atorga a Catalunya.

El Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA) va fer públic el passat dimecres dia 21 d'abril que Pere Secorún, director del programa "Thalassa", ha estat guardonat amb el Premi Nacional de Cultura 2010 d’Audiovisual. El CoNCA destaca que Pere Secorún ha rebut el premi “per demostrar cada setmana, durant els darrers 20 anys, amb el programa "Thalassa" que és possible fer televisió temàtica d’alta qualitat –en forma i fons- i aconseguir telespectadors fidels mitjançant reportatges sobre mars, llacs, rius i oceans”.

Pere Secorún, director de "Thalassa"


El guardó es lliurarà el proper 3 de juliol al Palau de la Generalitat de Catalunya en un acte presidit pel president de la Generalitat de Catalunya José Montilla i els consellers del CoNCA.

"Thalassa" també guanya el Premi Francesc Roig Toqués

El programa del 33 també ha estat el guanyador de la primera edició del Premi Francesc Roig i Toqués de Vilanova i la Geltrú, que reconeix la contribució al coneixement i divulgació d’algun aspecte relatiu al mar. El premi, anual i de caràcter honorífic, té com a objectiu el reconeixement a la dedicació d’un projecte o trajectòria de tipus cívic, cultural o científic de l’àmbit de la mediterrània, que hagi contribuït al coneixement i divulgació d’algun aspecte relatiu al mar.

El veredicte del jurat considera que "Thalassa" “ha estat un programa capdavanter en el tractament dels temes mediambientals i, en especial, sobre la temàtica marinera, pel qual ha rebut diversos premis, convertint aquest espai en un clàssic de la televisió al nostre país”.

El veredicte del premi s’ha fet coincidir amb la commemoració del segon aniversari de la mort de Francesc Roig Toqués, impulsor del museu vilanoví dedicat a les curiositats marineres que porta el seu nom, on la principal atracció era veure com un peix, la famosa “carpa Juanita”, bevia d’un porró.

El premi consisteix amb el lliurament d’una escultura realitzada per un artista local, enguany per Xavier Cuenca. L’acte de lliurament tindrà lloc el 29 de juny al Saló de Plens de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, emmarcat dins els actes de celebració de la Setmana del Mar 2010.
Categoria: Notícies
Escrit per: Sense ficció
A partir del divendres 9 d'abril i durant 13 setmanes, el Canal 33 emetrà la sèrie documental "Sèniors", una aposta que reflecteix la manera com les persones jubilades afronten el dia a dia. Cada capítol ens donarà una visió real i actual del que és el món dels jubilats a través de 39 persones de tot Catalunya que cobren pensió.



Aquesta nova sèrie documental vol trencar els tòpics. Aquests "Sèniors" ens demostraran que ser jubilat no vol dir ser passiu i que els anys no estan renyits amb l’optimisme. La seva experiència continua sent tan vàlida com quan treballaven.

“Sèniors” és una producció del Departament de documentals de Televisió de Catalunya i THE END produccions audiovisuals.