Arxius

Estas veient: abril 2010

23/04/2010: "La veu de l'amo"

Categoria: Documentals
Escrit per: Sense ficció
En el context de la Setmana de TV3 ens preguntem "Com vivim el temps dedicat a la feina? Quin lloc ocupa la feina en la nostra vida quotidiana?" Treballar és essencial per a la salut física i mental; per tant, no tenir feina es garantia de patiment. Però el treball també pot fer emmalaltir.


La crisi ha fragilitzat tothom; ha fet augmentar la por i el silenci. No és un luxe, doncs, en època de reestructuracions, parlar dels símptomes que ens poden fer detectar que la nostra feina és una font de dolor. Dolor no tan sols físic, sinó també -i sobretot- psicològic. Cadascun de nosaltres hi estem exposats.



Emissió: diumenge 2 de maig.

El patiment no depèn de quina feina es fa, sinó de COM es fa aquesta feina. I qui és responsable d’aquest COM? Qui determina l’organització del treball? Qui imposa els ritmes de producció? Qui estableix els objectius a aconseguir?

"La veu de l’amo" s’endinsa en el binomi patiment i treball. Ho fa de la mà de testimonis que han gosat parlar del seu dolor i de metges que tracten amb pacients per a qui anar a la feina suposa, cada dia, una prova difícil de superar. Ho fa també des de l’altra vessant: l’empresarial. Executius, directors de Recursos Humans i professors ens parlen de com s’ha fet i com es fa el que ara s’anomena la gestió de persones.

Veure la nota de premsa del documental.

23/04/2010: "Madres"

Categoria: Documentals
Escrit per: Sense ficció
Mares de la Plaza de Mayo narren, en primera persona, la dura experiència d’haver perdut la pista dels seus fills i filles durant l’última dictadura militar a Argentina. Els mocadors blancs de les mares són un símbol universal de la lluita pels drets humans.


null

Emissió: dijous 29 d'abril.

“Sense ficció” presenta un documental, Madres - resultat de tres anys de gestions, investigació, rodatge i muntatge-, que ens acosta a la veritable història d’aquestes dones que van perdre els seus fills i filles durant la dictadura militar argentina. Narrat per disset dones i a manera de cor col•lectiu, aporta un testimoni del passat que permet conèixer millor el present. La seva història no es pot separar de la dels seus fills i filles desapareguts quan es va impulsar a la regió el Terrorisme d’Estat amb la finalitat d’imposar un model econòmic de dependència externa i de concentració del capital que va portar el país a l’alienació del patrimoni. Perquè això fos possible, les forces armades van eliminar tots els referents d’una generació que s’oposava a aquest pla. Cada dia desapareixien persones a Argentina. El dolor, i també l’esperança d’aquestes dones i mares, les va portar a superar les pors i a instal•lar-se en una plaça que significa el centre del poder polític i econòmic del país. La seva vida es va convertir en la història de la recerca dels seus fills i filles tot enfrontant-se, sense armes, a un poder totalitari, repressiu i brutal. Aquestes dones continuen lluitant avui, recuperant les banderes de justícia que, un dia, els seus fills van voler onejar. El seu crit, quotidià, proclama justícia i espera restaurar la memòria històrica per “30.000 detinguts desapareguts, presents, per ara i per sempre”.



Rosa Roinsiblit ha passat pel plató del "Sense ficció" per relatar-nos la seva experiència personal com a mare d'una jove desapareguda durant la dictadura militar i com a vicepresidenta de l'associació "Abuelas de Plaza de Mayo".

Veure la nota de premsa del documental.
Categoria: Documentals
Escrit per: Sense ficció
La setmana del 26 d'abril al 2 de maig, "Sense ficció" emetrà dos documentals. Com és habitual, el dijous 26 ho farà amb el documental "Madres" mentre que el diumenge dia 2 de maig s'emetrà el documental de producció pròpia "La veu de l'amo". Aquest documental s'ha programat dins el marc de la setmana de TV3 destinada a parlar dels usos socials del temps i serà un dels últims programes que s'emetran per parlar d'aquest tema.

En aquest mateix blog podeu trobar informació d'aquests dos documentals.



Categoria: Documentals
Escrit per: Sense ficció
Seleccionat pels festivals Documenta de Madrid i el Festival de Cinema de Drets Humans de Nova Orleans

El papa Joan Pau II beneïnt Marcial Maciel.

Emissió: dijous 22 d'abril.

En un context de denúncies creixents de casos de pederàstia comesos per sacerdots i quan fa tot just unes setmanes que la mateixa Legió de Crist ha fet públic un comunicat demanant perdó a les víctimes abusades i renegant del seu fundador Marcial Maciel, Sense ficció emet aquesta història de pederàstia, trencament dels vots de castedat i paternitat. Aquests són tots els càrrecs que pesen sobre la figura de Maciel, el sacerdot mexicà fundador de la companyia religiosa la Legió de Crist, una de les organitzacions amb més poder de recaptació de tot el món.

Amic íntim amic de Joan Pau II, no ha estat fins a la mort de tots dos quan, el mes de març del 2009, ara fa tot just un any, el Vaticà, amb Benet XVI al capdavant, va ordenar una investigació a fons de totes les institucions que la congregació la Legió de Crist té al món. L’ordre de l’actual papa va veure la llum després de complir-se un any de la mort de Maciel, fundador de la legió, i després de saber que, a banda de les nombroses acusacions de pederàstia, que ja s’havien investigat el 2004, també havia tingut, com a mínim, una filla. El documental “Vots de silenci. La Legió de Crist” fa un retrat acurat de la vida de Maciel al capdavant de la congregació i recull el testimoni, sense embuts, de tots aquells nens, ara adults, que van patir els abusos del sacerdot emparat, durant molts anys, pel Vaticà.



En l'entrevista posterior a l'emissió del documental, el teòleg José Sols ha posat sobre la taula algunes qüestions polèmiques que no apareixen en el documental, com el fet que Maciel va falsificar documentació per obrir-se camí al Vaticà.

Veure la nota de premsa del documental.


12/04/2010: "Cafè Brusel·les"

Categoria: Documentals
Escrit per: Sense ficció
Com és l’Europa on vivim? Com volem que sigui durant els propers anys?


Emissió: dijous 15 d'abril.



“Cafè Brussel·les” està format per un recull de 9 petites tertúlies gravades a diferents cafeteries i espais de la capital belga. Les persones que hi participen, 28 en total, procedeixen de 10 països diferents. Totes elles viuen i treballen a Brussel·les i la majoria estan vinculades directament o indirectament a les institucions europees. Amb aquest plantejament, "Sense Ficció" ha volgut acostar-se als milers de funcionaris, delegats regionals o estatals, corresponsals, lobbistes, etc. que viuen la vida de cada dia de la Unió Europea. A través d’ells, de les seves reflexions, el documental parla del present i també del futur d’aquesta Europa dels 27 que es reinventa rere cada nova incorporació estatal. Pretén parlar de la diversitat en la unitat per saber, més que com es gestiona, com s’entén en la proximitat tota aquesta gran escudella d’idiomes, cultures i interessos nacionals.



Manel Camós, director de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona i Maria Teresa Calvo, responsable de l'oficina del Parlament Europeu a Barcelona, han donat el seu punt de vista de la qüestió europea i han manifestat que Europa es troba en un moment d'evolució en el qual també afronta reptes importants, com els que afecten la identitat i la llengua dels seus habitants.

Veure la nota de premsa del documental.

Categoria: Documentals
Escrit per: Sense ficció
Gran Premi del Jurat a Berlín 2008.
Un documental d’Errol Morris, guanyador de l’Oscar 2003 per “La boira de la guerra”.


Un treball que compta amb el testimoni dels soldats protagonistes de les polèmiques fotografies de tortures als presoners d’Abu Ghraib, fotografies que analitza i arriba a conclusions sorprenents.


null


Emissió: dijous 8 d'abril.

Al documental “Procediment normalitzat de treball. Les fotografies que van avergonyir Amèrica”, el cineasta Errol Morris – guanyador d’un Oscar el 2003 pel documental "La boira de la guerra", emès fa poc pel Sense ficció – examina i analitza el context de les tristament cèlebres fotografies de la presó d’Abu Ghraib i la manera com aquests documents gràfics obtinguts a la presó iraquiana durant els interrogatoris a presoners van suposar una violació flagrant de les disposicions que fa la Convenció de Ginebra sobre la matèria.

null


Una vegada les fotografies van veure la llum, els acusats van ser uns pocs, bàsicament soldats subordinats que van ser processats – i titllats per alguns de “bocs expiatoris” - mentre que, al mateix temps, es va descobrir que les fotografies formaven part d’un projecte més ampli, que responia a un canvi en les pràctiques interrogatòries a presumptes terroristes àrabs després dels atemptats de l’11-S. Sis anys després de la publicació d’aquelles fotografies, la història de la presó d’Abu Ghraib encara està envoltada de polèmica, vergonya i ambigüitat moral i les fotografies s’han convertit en el símbol del canvi de l’opinió pública nord-americana respecte a la legitimitat de la intervenció del seu govern a l’Iraq.



Jaume Saura, president de l’Institut de Drets Humans de Catalunya, ha explicat com, des del punt de vista del dret internacional, va ser possible que unes fotografies servissin per a obrir un procés judicial.

Veure la nota de premsa del documental.