28/05/2015: “Contraban”

Categories: Documentals
Escrit per: Sense ficció

EMISSIÓ: dimarts 2 de juny a les 21.55, a TV3.

Una producció pròpia de Televisió de Catalunya, dirigida per Josep Rovira.


De contraban de tabac entre Andorra i Espanya se n’ha fet tota la vida. Però avui les regles del joc entre contrabandistes i forces de seguretat són unes altres. La tecnologia permet veure coses que abans era impossible i aconseguir proves inculpatòries que detallen la freqüència del delicte o la identitat dels implicats. Si hi afegim que el contraban al Pirineu no distingeix entre ideologies polítiques ni classes socials, ni entre ciutadans de carrer, expolítics o membres dels cossos de seguretat, les imatges obtingudes són, a vegades, sorprenents.



Corria el mes de juny del 2012 quan un grup de persones que formaven part d’una de les colles que es dediquen al contraban freqüentaven un garatge tancat en els soterranis d’un edifici de la Seu d’Urgell, traginant caixes de tabac que provenia d’Andorra. Ells no sabien que una càmera amagada pels Mossos d’Esquadra els vigilava i enregistrava tots els seus moviments, però el que tampoc no s’esperaven els policies era la identitat de tots els que hi participaven.

La sorpresa va ser majúscula quan van veure que entre aquells delinqüents que acabarien detinguts setmanes més tard hi havia un guàrdia civil amb comandament a la Duana de la Farga de Moles i, a més a més, qui havia estat alcalde per Esquerra Republicana de la Seu d’Urgell i, pocs mesos abans, conseller de Governació de la Generalitat.

La notícia es va estendre com una taca d’oli, va provocar reaccions diverses arreu de les valls pirinenques i va arribar, com poques vegades passa, a la resta del país. El contraban de tabac tornava a ocupar les primeres pàgines dels mitjans, i mentre que la majoria dels habitants de la zona ho relativitzava, molts catalans que havien estat afectats per les retallades de sou i també dels serveis públics prenien consciència per primera vegada de l’efecte negatiu que té sobre la hisenda pública la quantitat d’impostos que es deixen de pagar a causa del contraban de tabac.



En el documental, les càmeres de TV3 han seguit els diferents protagonistes, han participat en les batudes nocturnes que fa la Guàrdia Civil per les muntanyes de l’Alt Urgell i han acompanyant els Mossos d’Esquadra entrant de matinada a diversos domicilis per fer-hi escorcolls i detenir sospitosos de contraban. També s’han filmat les compareixences judicials dels detinguts, que gairebé sempre es neguen a reconèixer el delicte. I, alhora, també se segueix un grup de fardellers que baixen amb les caixes de tabac a l’esquena i es mostra les dures condicions en què fan el recorregut, de nit i pels difícils corriols que solquen les muntanyes.

“Contraban” entrevista els alcaldes de les poblacions més pròximes a la frontera; els responsables policials de les diverses forces que controlen el contraban de tabac a la duana o a les carreteres i pistes adjacents; la jutgessa i el fiscal de la Seu que van intervenir en la detenció i escorcoll de l’anomenat periodísticament “cas Ausàs”; advocats defensors i diversos protagonistes del negoci opac del tabac que no passa per la duana.



El treball mostra com, en aquella zona fronterera, les dues realitats –seguretat i contrabandistes– conviuen amb una certa harmonia. Hi ha una raó històrica que ho justifica. Abans era una feina ben vista, que fins i tot es registrava com a ofici en els documents nacionals d’identitat. Una aurèola que sembla que encara perdura i que justificaria, d’alguna manera, la tolerància actual.

Però tot canvia i, mentre que per a la gent d’aquelles valls continua sent un negoci de subsistència, que permet arrodonir el sou i arribar a finals de mes en una de les comarques més pobres del país, per a la resta de ciutadans, especialment en plena crisi econòmica, aquesta activitat no és més que una altra manera d’evadir impostos i de manipular diner fàcil, que molt sovint alimenta altres delictes o organitzacions ben estructurades i, encara més, molt ben finançades.


21/05/2015: "BlackFish"

Categories: Documentals
Escrit per: Sense ficció
EMISSIÓ: dimarts 26 a les 21.55, a TV3.

Com reacciona la naturalesa quan l’ésser humà sobrepassa els límits establerts?




L’estiu de 2010, Dawn Brancheau, una reconeguda entrenadora del parc SeaWorld a Orlando (Florida, Estats Units), va morir atacada per l’orca Tilikum. No era la primera vegada que Tilikum matava algú al llarg de la seva vida en captivitat. “BlackFish” és un documental impactant, que conté entrevistes amb una gran càrrega emotiva i que explora l’extraordinària naturalesa d’aquestes criatures, el tracte que aquestes espècies reben en captiveri, la vida dels seus ensinistradors i les pressions que reben per part de la indústria dels parcs aquàtics.

Malgrat que el discurs oficial assegura que aquests dramàtics fets són molt excepcionals, que aquestes bèsties viuen felices i que els ensinistradors estan segurs, la directora del film, Gabriela Cowperthwaite, es va preguntar “per què un animal extremadament intel·ligent ataca la seva entrenadora, la mà que li dóna de menjar?”. I va “intentar entendre aquest incident no com una activista sinó com una mare que porta els seus fills a veure els animals de SeaWorld i fins i tot com una documentalista que no pot deixar les coses així, sense intentar anar més enllà del que va succeir”.



Aleshores, Gabriela va confegir un equip i aquí va començar un “viatge de sorpreses i descobriments”, feixug i difícil. “Durant dos anys vam ser bombardejats per fets terrorífics, informes d’autòpsies, entrevistats plorosos i animals infeliços. Però a mesura que avançava sabia que teníem l’oportunitat de treure l’entrellat d’algunes coses que havien quedat pendents d’aclarir al llarg del camí. I tot el que havíem de fer era contar la veritat”.

“BlackFish” és una invitació a reflexionar sobre la relació que mantenim amb la naturalesa i en mostra les poques coses que els humans hem après encara d’espècies summament intel·ligents i sensibles.

Dirigit per Gabriela Cowperthwaite.



Tràiler de "Blackfish"
Categories: Documentals
Escrit per: Sense ficció
EMISSIÓ: dimarts 19 a les 21.55, a TV3.

Una òpera en dotze plats, un banquet en dotze actes

Una obra total, multidisciplinària, digital, real, onírica, cibernètica i gastronòmica: òpera, electrònica, poesia, 3D, arts escèniques, cant, filosofia, pintura, cinema, música i cuina.




“El somni del Celler de Can Roca” va ser un sopar articulat com una òpera en 12 plats que va reunir a Barcelona, el 6 de maig del 2013, dotze comensals de disciplines molt diverses i amb un factor en comú: la curiositat per experimentar, per anar més enllà dels límits dels sentits, al voltant de les creacions gastronòmiques dels germans Roca. La pel·lícula mostra el procés creatiu dels més de 40 artistes que hi van participar.

El viatge que proposa “El somni del Celler de Can Roca” discorre pel món de les idees, la creació i el pensament, amb llenguatges propis del cinema documental, combinant recursos narratius i estilístics que abracen les més variades fonts del cinema d’assaig, de ficció i d’animació. Estem davant d’un llargmetratge de creació lliure que amplia i complementa tot el que el projecte comunica. En cap cas, no es pot entendre com un “making of” del seu procés creatiu; ben al contrari, es defineix com una obra en si mateixa.

El director Franc Aleu, destacat renovador de l’òpera contemporània, proposa a l’espectador viure una experiència inèdita a través d’un espectacle multidisciplinar. Per primera vegada les creacions de músics, poetes, pintors, compositors, cantants, creadors audiovisuals de tot el món, conflueixen al voltant d’un sopar en què s’uneixen art i gastronomia. A través de la pel·lícula l’espectador podrà observar la gènesi i endinsar-se en les emocions que formen part del discurs creat a través de la gastronomia dels germans Roca, amb l’objecte de provocar sensacions i emular les experiències dels comensals que van participar en el sopar de Barcelona.



Ferran Adrià, cuiner i copropietari d’El Bulli; Rafael Argullol, narrador, poeta i assagista; Miquel Barceló, artista plàstic; Joël Candau, antropòleg especialitzat en ciències sensorials; Bonaventura Clotet, un dels millors especialistes mundials en la investigació sobre VIH; Nandita Das, actriu i una de les directores més reconegudes del cinema indi; Abderrahmane Kheddar, màxim expert mundial en la ciència del tacte, la realitat virtual i la robòtica humanoide; Ben Lehner, biòleg i investigador i un dels científics més brillants en la seva especialitat; Harold McGee, escriptor especialitzat en gastronomia relacionada amb la química i la tècnica dels aliments i història de la cuina; Freida Pinto, actriu que ha protagonitzat entre altres pel·lícules “Slumdog Millionaire” o “Conocerás al hombre de tus sueños”; Josep Pons, director musical del Teatre del Liceu, i Lisa Randall, física teòrica i experta en cosmologia, són els dotze comensals.

Una producció de Mediapro dirigida per Franc Aleu.
Escrit per: Sense ficció
EMISSIÓ: dimarts 12 de maig, a les 23.55.

• Nominat a Millor Documental als Critics Choice Awards 2012
• Entre les 10 millors pel·lícules de l’any, entre d’altres, pels diaris “The Guardian” i “The Independent”
• Premi al millor director de documental al Sundance Film Festival 2012.




“La reina de Versalles” és un documental basat en els membres d'una família multimilionària i en els reptes financers que afronten arran de la crisi econòmica. Amb proporcions èpiques d’una tragèdia de Shakespeare, el documental segueix dos personatges únics, David i Jackie Siegel, a partir de les històries d'èxit dels quals es mostren les virtuts i els defectes innats de l’anomenat “somni americà”. “La reina de Versalles” comença mostrant la família triomfant, l’any 2007, a punt de construir la casa més gran dels Estats Units, un palau de més de 8.000 metres quadrats. Durant els dos anys següents, el seu imperi en expansió, impulsat per la bombolla immobiliària i l’abaratiment del diner, trontollarà a causa de la crisi econòmica. Aquest fet produirà importants canvis en l'estil de vida i en el caràcter dels protagonistes.

» Veure més

Categories: Documentals , Economia , Política
Escrit per: Sense ficció
EMISSIÓ: 5 de maig a 22.45, a TV3.

Una contundent i creativa visió sobre la crisi política, econòmica i d’identitat a què s'enfronta la Unió Europea.




10.000 metres d’alçada, en un futur no gaire llunyà. Jane Monnetti, de vuit anys, seu a bord d’un avió que vola en direcció a Berlín, enmig d’una amenaçadora tempesta. A nivell de terra les coses tampoc no van gaire bé.

La Unió Europea (UE) s’ha ensorrat i els països que col·laboraven feliços entre ells a principis del segle XXI han entrat en regressió i han passat a formar part de la col·lecció de les nacions estat díscoles i competidores d’abans de la formació de la UE. Espantada per les turbulències del vol, la Jane comença una conversa amb un arqueòleg anglès assegut al seu costat: Carlos Granda.



L’arqueòleg està a punt de donar una conferència a la UE, una entitat de la qual no ha sentit parlar mai. A la maleta porta cinc objectes que evoquen cinc valors europeus perduts. Per distreure la Jane de la creixent tempesta, li explica cinc històries sobre què va ser la UE, per què les coses van anar tan malament i quines han estat les pèrdues des del seu ensorrament. Retrocedint al 2014 amb cinc històries de cinc llocs diferents -Regne Unit, Suècia, Alemanya, Espanya i Croàcia-, el documental crea un retrat coral del “somni europeu” i de com es podria haver perdut per sempre.

Sobre la base de belles fotografies, d’entrevistes a experts, d’històries personals i de material d’arxiu, el film construeix una imatge única de l’Europa per la que val la pena lluitar i que ara es veu abocada a la desintegració, cas que les coses segueixen el curs actual. Els èxits positius d’una UE que ha creat prosperitat, estabilitat i un dels estats del benestar més avançats del món, alhora que ha previngut de guerres el continent, es posen de manifest alhora que sustenta la necessitat d’una reforma urgent i profunda de la UE.



“La pel"·lícula de la gran catàstrofe europea” (“The Great European Disaster Movie”) és més que una pel·lícula política. Es tracta d’una peça de periodisme compromès amb arguments poderosos per mostrar com el desengany i la ira populars aboquen el continent perillosament a la seva desintegració. Subtil i enginyós, el documental reflexiona sobre la UE a través dels ulls dels actors més importants per al seu èxit: els mateixos europeus.

Dirigit per Annalisa Piras.
Categories: Documentals , Història , Societat
Escrit per: Sense ficció
EMISSIÓ: 28 d'abril a les 22.10, a TV3.

Fins ben entrada la democràcia, milers de nens i nenes continuaven tancats en internats.

Col·legis religiosos, orfenats, preventoris antituberculosos o centres d'Auxilio Social es van convertir en una mena de presó per a aquests infants.

Allà van patir abusos físics, psíquics, sexuals, explotació laboral o pràctiques mèdiques dubtoses.

Avui destapen aquest passat ocult i silenciat. A diferència de països com Irlanda, que han reconegut els maltractaments a nens sota la seva tutela, a Espanya aquests abusos no han estat mai jutjats ni reparats.




Ser fill de mare soltera, pobre, amb pares a la presó per motius polítics o amb algun familiar malalt de tuberculosi era motiu suficient perquè un nen o una nena fos internat en un centre religiós o de l'Estat. La durada de l'estada era variable, però per a moltes criatures aquests centres es van convertir en autèntiques presons on van estar tancades des del naixement fins a la majoria d'edat.

Pallisses, violacions, treball esclau i vexacions van convertir en un malson la infantesa i l'adolescència de milers de criatures, i no només durant els primers anys del franquisme. La transició va arribar tard a molts d'aquests internats i els abusos van continuar fins ben entrada la democràcia.



El règim franquista va invertir pocs recursos en assistència però va explotar la beneficència amb finalitat propagandística donant la imatge d'una atenció exquisida a aquests nens. Però la realitat era ben diferent. Les criatures rebien caritat a canvi d'adoctrinament i sovint van patir uns maltractaments que excedien el que es pogués considerar normal per als càstigs de l'època.

Els maltractaments no eren, per sort, una pràctica generalitzada però sí massa freqüent. Tampoc no tenien lloc exclusivament en centres religiosos, ja que moltes víctimes van patir els abusos en centres dependents de l'Estat. A les tensions morals i la hipocresia de l'època, s'hi afegia la impunitat d'abusar d'unes criatures que difícilment podien denunciar res.



Les seqüeles dels abusos han perseguit tota la vida aquells nens. Ara, ja adults, han decidit obrir el quarto fosc de la memòria i denunciar uns fets que a altres països, com Irlanda, han merescut la condemna de l'Estat i de l'Església.

La majoria dels protagonistes del nostre documental no confien en la justícia espanyola i per això s'han afegit a la querella argentina contra els crims del franquisme que ha obert a Buenos Aires la jutge María Servini de Cubria. Mentrestant, han confiat el seu relat al programa “Sense ficció”, en unes entrevistes que per a molts han estat la reparació que els neguen les institucions.



Tràiler d'"Els internats de la por"


"Els internats de la por" és un documental dirigit per Montse Armengou i Ricard Belis que tanca la trilogia sobre la infantesa com a víctima del franquisme, iniciada amb "Els nens perduts del franquisme" (2002) i "Torneu-me el fill!" (2012).

MATERIAL EXTRA
VERSIÓN EN CASTELLANO DEL DOCUMENTAL
Categories: Documentals , Història , Societat
Escrit per: Sense ficció
Selecció Oficial Sundance 2012


EMISSIÓ: 21 d'abril a les 23.50, a TV3



El documental fa un retrat íntim d'alguns dels rostres de la moda més famosos del segle XX i els entrevista. Amb converses amb supermodels com Carmen Dell'Orefice, Jerry Hall, China Machado, Christy Turlington o Isabella Rossellini, entre d'altres, el documental revela el paper que van tenir en la definició -i en la redefinició- del concepte de bellesa aquests úlitms anys. En definitiva, el documental traça el mapa de com el negoci de les models va anar canviant fins que s'ha estabilitzat durant dècades. Més madures i sàvies, les exmodels parlen obertament dels temors i dels reptes durant les seves carreres, cosa que no havien fet abans. Diverses models parlen de la sensació de llibertat, de la satisfacció i la longevitat que es deriven d'aprendre a envellir amb gràcia, ja sigui centrant-se en la família o en nous interessos i oportunitats de negoci.

» Veure més

08/04/2015: “Palme”

Categories: Documentals
Escrit per: Sense ficció
EMISSIÓ: 14 d'abril a les 22.50, a TV3.

El documental sobre un home que va alterar la història.


Una producció de SVT (Televisió Pública de Suècia).


Olof Palme va ser assassinat a trets per un desconegut una nit de febrer de 1986 als carrers d’Estocolm quan passejava en companyia de la seva dona després de sortir del cinema. En aquell moment, era el primer ministre del país. En una nit, Suècia es va transfigurar. Aquest documental és sobre la seva vida, el seu temps i sobre la Suècia que ell va crear; sobre un home que va alterar la història.



La trajectòria vital d’Olof Palme va anar des dels ambients de la classe alta fins a liderar el Partit Socialdemòcrata de Suècia; va ser un nen amb molts privilegis, als quals va renunciar per crear la societat més igualitària del món.

Va ser un home adorat i odiat. Cap altre polític, ni anterior ni posterior, s’assemblava a ell. No només era un tactista impulsat per la seva passió pel desenvolupament de la justícia social, sinó també un orador fogós que trobava inspiració en els clàssics de la literatura infantil.

A través d’Olof Palme, un país menor com Suècia va tenir una gran influència en la política internacional. El jove Olof Palme era brillant, atractiu per a homes i dones. Ple d’entusiasme, va viatjar arreu el món, creant impressions i influint en la història. El món estava als seus peus. Les possibilitats, les visions, la voluntat de transformar... “Palme” és un viatge a través del temps, en imatges i experiències.



En una entrevista mantinguda amb el periodista britànic David Frost, aquest li va preguntar: “Com li agradaria ser recordat per la gent? No sento que hagi de morir demà, ben segur que no serà així, però què li agradaria que digués el seu obituari?”. I Olof Palme va respondre: “Això mai no ho he pensat i espero no pensar-hi fins a l’últim alè. Jo crec que quan la gent comencen a pensar en els seus obituaris, comencen a tenir por, no gosen a fer coses i perden la seva vitalitat. Tenint en compte que som aquí, a la Terra, tractem de fer la vida el més digna possible. Aquesta és simplement la base de la meva ideologia política. Això és el que és la política”.

La pel·lícula va guanyar el 2013 els premis a Millor Edició i Millor Música als Guldbagge Awards.

Dirigit per Kristina Lindström i Maud Nycander.
Escrit per: Sense ficció
EMISSIÓ: 7 d'abril a les 21.55, a TV3.

Som a temps encara d’aturar aquesta gran marea tòxica o hi ha massa gent fent els ulls grossos?


Un documental de Cosima Dannoritzer.


Una producció de Media3.14 en coproducció amb Televisió de Catalunya, ARTE France, Yuzu Productions, Al Jazeera English i TVE i amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.



Cada any, els països desenvolupats produeixen fins a 50 milions de tones de residus electrònics: ordinadors, televisors, telèfons mòbils, electrodomèstics, etc. El 75% d’aquests residus desapareix dels circuits oficials de reciclatge i bona part s’exporta il·legalment a l’Índia, la Xina o l’Àfrica. L’abocament i el reciclatge il·legal de residus electrònics és un negoci multimilionari que contamina el medi ambient i perjudica la vida de les persones que es veuen obligades a conviure-hi.

“La tragèdia electrònica” és un treball d’investigació exhaustiu que ens porta per Europa, la Xina, l’Àfrica i els Estats Units (EUA) i que ens mostra: un sistema europeu de reciclatge que és un colador del qual s’aprofiten tèrbols negociants, a causa de la falta de control, la cobdícia i la corrupció; unes autoritats portuàries europees i asiàtiques que estan perdent la batalla contra el volum gegantí de residus electrònics que travessen els mars diàriament; uns EUA que són els més grans exportadors mundials de residus, i una Xina amb ciutats senceres literalment inundades pels nostres residus electrònics.



Tones i tones de residus que es reciclen sense cap respecte pel medi ambient ni cap projecció de futur i que, en alguns casos, comencen a generar riscos molt greus per a la nostra seguretat, com per exemple l’aparició de microprocessadors reciclats i danyats en equips electrònics que controlen aspectes decisius de la nostra vida, com ara el transport públic o la medicina electrònica.

Fitxa tècnica
Direcció, guió i realització: Cosima Dannoritzer
Productor: Andrea Ulied, Malik Menaï
Productor executiu TVC: Joan Salvat
Muntatge: Dragomir Bajalica
Director de producció: Pilar Razquin
Música: Laurent Sauvagnac
Grafisme: Asier Lasa
Veu en off: Cristina Serra


Comprar, llençar, comprar

Després, “Sense ficció” tornarà a emetre "Comprar, llençar, comprar" un documentals dels mateixos productors i dirigit també per Cosima Dannoritzer que aborda l'Obsolescència Programada.

Existeix una bombeta que dura per sempre? Com es pot fer servir un xip per "matar" un producte? Com s'ho van fer dos artistes de Nova York per iniciar una revolta que va aconseguir allargar la vida de tres milions d'iPods? I què té tot això a veure amb l'Obsolescència Programada? L'Obsolescència Programada és l'escurçament deliberat de la vida d'un producte per incrementar-ne el consum. L'any 1928 una influent revista de publicitat en plantejava la necessitat sense embuts: "Un article que no es fa malbé és una tragèdia per als negocis." I també és una tragèdia per a la moderna societat del creixement, que es basa en un cicle cada cop més accelerat de producció, consum i malbaratament.


» Veure més

Categories: Documentals
Escrit per: Sense ficció
EMISSIÓ: dimarts 31 a les 21.55.

Un retrat de la situació dels boscos a Catalunya, la majoria abandonats i mal gestionats i, per tant, una amenaça permanent d’incendis difícilment controlables.

Una producció de Televisió de catalunya amb la col·laboració de THE END Produccions Audiovisuals.




Catalunya és un país de boscos. El cinquanta per cent del territori està cobert de boscos i això ens situa entre els països amb més superfície forestal, per damunt de països centreeuropeus com França, Àustria o Itàlia, i a la mateixa alçada de països com Finlàndia o Suècia.

Tenim un espai forestal cada vegada més gran, però alhora també cada vegada més ruïnós. En deu anys s’hi ha acumulat un cinquanta per cent més de combustible, que s’incrementa a un ritme de més de tres milions de tones anuals. Avui només gestionem un deu per cent d’aquesta superfície forestal i les prediccions sobre el canvi climàtic no conviden precisament a pensar que el bosc català estigui bé.



En aquests moments, és obvi que els boscos catalans són un risc quan reben l’impacte d’una pertorbació. Però el bosc per si sol no és cap risc. El risc és la població que ha crescut al seu entorn i que fins i tot s’hi ha ficat a dins.

De la mateixa manera, el foc forestal és un fenomen natural. El que no és natural és la seva recurrència en períodes tan curts de temps. És a dir, que es cremi un bosc mediterrani una vegada cada cinquanta o cent anys forma part del procés lògic de les coses. Actualment, aquests boscos en estat ruïnós i sotmesos a aquesta gran pressió s’incendien un cop cada tres o quatre anys.

Dirigit per Xavi Llopart i Carles Farriols.

Després d'"El bosc, el gran oblidat", "Sense ficció" emetrà “El gran silenci, Horta de Sant Joan”, un documental que dóna veu als bombers que van treballar a contrarrellotge per controlar l’incendi d’Horta de Sant Joan del 2009. Entre ells, parla Josep Pallàs, l’únic supervivent de la unitat GRAF Lleida que va tenir l’accident que va provocar la mort de cinc bombers. També ho fa el cap dels GRAF, Marc Castellnou, que ha anat 125 vegades al lloc de l’atrapament mortal per analitzar-ne les causes i extreure’n lliçons per al futur. Entre tots expliquen com va funcionar l’operatiu els primers dies d’aquell incendi.

Següent



Televisió de Catalunya

© Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, S.A.