Categories: Documentals
Escrit per: Sense ficció

EMISSIÓ: dimarts 13 a les 21.55 i 23.05, a TV3.

En la setmana de la 25a edició de La Marató de TV3 i Catalunya Ràdio, dedicada aquest any a l'ictus i a les lesions medul·lars i cerebrals traumàtiques el programa “Sense ficció” es pregunta què fa que un programa de televisió perduri durant 25 anys i s'hagi esdevingut la festa anual de la solidaritat catalana. I la resposta és “Maratonians”, un documental produït per Televisió de Catalunya i dirigit per Marta Arrufat i David Burillo. A continuació, s'emetrà “Invictus: la cicatriu a la mirada”, una producció de Zagorafilms dirigida per Javier Rada i Jordi Gallofré, que ens acosta a tres malalts d’ictus en tres estadis diferents de la malaltia i amb una sola lluita: tirar endavant.


“MARATONIANS”

“La Marató” és més que un programa de televisió. Fa anys que ha traspassat les fronteres del mitjà per convertir-se en un fenomen social. El documental “Maratonians” retrata “La Marató” a través de sis testimonis que han estat, en algun moment de la història, protagonistes del programa. Els hem retrobat en les seves vides i convivint amb les seves malalties. “La Marató” els ha marcat i ens expliquen per què. Han viscut el programa des de dins, han vist com creixen els marcadors i, sobretot, han rebut l’empatia i la solidaritat de la gent.



Avui, la seva esperança segueix posada en la recerca i, de fet, tots se n’han beneficiat d’alguna manera. Quan van participar a “La Marató” sabien que la investigació potser no arribaria a temps per curar-los, però, igual que fan ells, el programa també mira cap al futur, per tal que les pròximes generacions tinguin un tractament per a aquelles malalties que avui són encara incurables.

“La Marató” és també divulgació, recerca, emoció i està plena de música, d’humor i de situacions singulars que només es donen en un programa tan excepcional com aquest. Alguns dels presentadors que han conduït el programa i alguns dels artistes que hi han col·laborat al llarg dels seus vint-i-cinc anys completen el ventall de veus que expliquen per què és única, “La Marató” de TV3 i Catalunya Ràdio.



El 19 de desembre del 1992 Àngels Barceló començava la primera Marató de la història de la televisió. TV3 va ser pionera a l’estat espanyol a l’hora de fer un programa com aquest. Aleshores, va ser un repte de més de sis hores de programa per recollir diners per lluitar contra la leucèmia. Avui, el programa té una durada aproximada de quinze hores, l’acompanya també la ràdio, té un disc i un llibre propis i hi han col·laborat de manera desinteressada artistes d’arreu del món.

El programa ha desbordat totes les expectatives inicials per convertint-se en la festa anual de la solidaritat catalana, en què cada any un milió de persones es mobilitzen per recaptar diners i lluitar contra una malaltia des de la recerca. Un projecte solidari sense precedents. I tot i que l’objectiu és ajudar la ciència, el que la sustenta són les emocions i l’empatia de tota una societat que se l’ha feta seva.


ELS TESTIMONIS



ANNA ROVIRA

Diu que és diferent de la resta: té la síndrome de Down. Va ser una de les protagonistes de la segona edició de “La Marató”, el 1993. Llavors no era habitual veure nens amb aquesta síndrome a la televisió. Aquella edició va servir, a més de poder fer projectes de recerca, per canviar la mirada social cap a aquestes persones.





NÚRIA ECHEVARRIA

Des dels 10 anys que sap que pot morir en qualsevol moment. Té una malaltia amb risc de mort sobtada. La majoria de la seva família han mort molt joves i, de sobte, per aquest motiu: se’ls ha aturat el cor. Fa uns anys que porta un desfibril•lador, que en el cas que el cor se li aturi haurà d’actuar. La recerca li pot salvar la vida. Però ella també ha sentit de molt a prop altres maratons.





CARME ARANA

Des de les primeres edicions que ha estat voluntària agafant telèfons el dia del programa. Un any ja no en va poder agafar més. Li van detectar esclerosi múltiple als 30 anys, una malaltia neurodegenerativa que li ha marcat completament la vida. Ara segueix col·laborant amb “La Marató” d’altres maneres i continua provant tractaments experimentals per aturar la progressió de la malaltia.





MARIA DOLORS NAVARRO

L'Albert Juvell era metge investigador i va rebre una beca de “La Marató”. Anys després va tornar-hi, però com a testimoni, a l’edició dedicada al càncer. Deu mesos després l’Albert va morir i és la seva dona, la Maria Dolors, qui ha volgut parlar-nos de què significava per ells “La Marató”.





SERGI LIRIA

Tenia només dos anys quan va anar a l’edició dedicada al dolor crònic, amb la seva mare i el seu germà gran. Des dels 10 mesos que té una artritis idiopàtica juvenil. Ara té 12 anys, continua tenint la malaltia, però va ser el primer nen a Espanya que va provar un nou tractament, que li ha funcionat, i ara pot portar una vida pràcticament normal. El somni de la seva mare és que algun dia es pugui medicar menys.


SIDA

El 2001, quan “La Marató” es va dedicar a la sida, ella era una adolescent. Llavors va sortir amb la veu distorsionada i sense que se li veiés la cara. Ara també. La sida és el paradigma de la recerca en la medicina. Els investigadors han vist aparèixer la malaltia, el seu control i ara s’està a prop de curar-la, però l’estigmatització encara no ha acabat. Qui és portador del VHI sovint no és tractat com un malalt de qualsevol altra malaltia, i per això a vegades qui és portador ho amaga.

» Veure més

Categories: Documentals
Escrit per: Sense ficció
EMISSIÓ: dimarts 29 de novembre a les 21.55 i a les 23.10, a TV3.

“Sense ficció” estrena “Jo també vull sexe!”, un documental de producció pròpia de Televisió de Catalunya dirigit per Montse Armengou i Ricard Belis, sobre les primeres fornades de ‘sex assistents’ a casa nostra i la possibilitat de què persones amb diversitat funcional o intel·lectual visquin amb plenitud els seus drets sexuals.

A continuació, el programa emet el documental “Estima’m”, una història d’homes solitaris que busquen amor a través de la moderna indústria de “sol·licitud de nòvia per correu” a Ucraïna. És una producció de Powershot Productions dirigida per Jonathon Narducci.


“JO TAMBÉ VULL SEXE!”



El Jesús ha descobert el sexe, gràcies a l’assistència sexual. Afectat per una malformació congènita i per les seqüeles de la poliomielitis, el seu cos ha quedat al marge del que es considera un “cos desitjable”.

En altres casos, com el del Xavi, un accident l’ha deixat en una situació en què no pot ni accedir al seu propi cos. Algunes famílies es veuen amb el dilema d’haver de masturbar els seus fills.

La reclamació per poder viure amb plenitud els drets sexuals de les persones amb diversitat funcional o intel·lectual arriba ara amb força a Espanya. Sovint es viuen situacions tan denigrants com que el sexe estigui prohibit a les residències on viuen –sota amenaça d‘expulsió- o que les famílies vegin els afectats com nens eterns i asexuats.



Han estat precisament molts cuidadors, sensibles a les necessitats d’aquests col·lectius, els que han nodrit les primeres fornades de “sex assistents” a casa nostra. Aquesta figura ja existeix a altres països, subvencionada fins i tot per l’estat, i es va fer famosa a partir de la pel·lícula Las sesiones. A Catalunya s’han engegat experiències pioneres a l’estat espanyol.

L’assistent sexual és una persona que facilita l’accés al sexe a les persones amb dificultats. Pot ajudar l’afectat que obtingui el seu propi plaer o acompanyar una parella amb dificultats motores. O també pot ser la persona que practica el sexe amb l’afectat.



Quina és la barrera amb les relacions personals? L’assistent sexual no és una parella sentimental -tot i que n’han sortit algunes-. En què es diferencia amb la prostitució especialitzada? De fet, algunes professionals del sexe i alguns bordells han adaptat els seus locals perquè ni les barreres arquitectòniques ni les seves prostitutes hi posin cap impediment. Assistents sexuals i usuaris ens ho expliquen en aquest documental colpidor, emotiu, vital i que vol trencar tabús a cara descoberta.

Davant dels que s’escandalitzen amb aquestes iniciatives i les consideren amorals, els afectats plantegen dilemes com qui els pot impedir l’accés al sexe. Per molts, l’assistent sexual serà l’única manera per no morir sense haver tingut mai una experiència sexual, ni tan sols d’autosatisfacció, perquè la malaltia els impedeix fins i tot l’accés als racons més íntims del seu cos.

» Veure més

Categories: Documentals
Escrit per: Sense ficció
EMISSIÓ: dimarts 15 de novembre a les 21.55 i a les 23.25, a TV3.

"Sense ficció" emet dos excel·lents documentals sobre el jihadisme i els seus atemptats al cor d'Europa: “Atacs a París: estat d’emergència”, una producció de Siècle Productions dirigida per Antoine Vitkine i Bruno Dive, i “Dins d’Estat Islàmic”, una producció de Hope Productions Company / Dream Fight dirigida per Matías Basso. Els dos treballs tenen un insòlit punt de connexió periodístic: estan fets des de dins. En el primer, les tres principals autoritats de l'Estat francès analitzen els atemptats de París i com es gestionen moments tan tràgics entre els bastidors del poder; en el segon, Jürgen Todenhöfer, únic reporter occidental que ha entrat en el territori d’Estat Islàmic i n’ha sortit viu, explica la seva experiència.

“ATACS A PARÍS: ESTAT D’EMERGÈNCIA”

Durant quatre dies, els que van transcórrer entre la matança de “Charlie Hebdo”, el matí del 7 de gener del 2015, i la sagnant presa d’ostatges al supermercat jueu Hypercacher, l’11 de gener, França va viure una situació de grans manifestacions de suport als valors republicans francesos, que deixarà una marca en la història.



El documental “Atacs a París: estat d’emergència” (“Attentats: au coeur du pouvoir”) explica la tràgica història que hi ha darrere d’aquesta posada en escena anant al lloc on es van prendre les decisions, per entendre i explicar l’actuació del president francès, dels seus principals ministres i dels caps de la policia durant aquells terribles moments.

“Atacs a París: estat d’emergència” explica la història des de tres angles decisius: el president francès, François Hollande, a l’Elisi; el primer ministre, Manuel Valls, a Matignon, i el ministre de l’Interior, Bernard Cazeneuve, al comandament de les forces de seguretat i dels serveis secrets. Els testimonis posen en relleu la presa de decisions crucials en aquelles hores tan transcendentals.



Finalment, el documental mira d’extreure una lliçó dels esdeveniments, tràgics en un primer moment --7 i 9 de gener-- i commovedors després –10 i 11 de gener--: realment, tindran un impacte a llarg termini en el país? Han permès que François Hollande jugui el seu rol presidencial? L’equip Valls-Hollande està més unit del que es creia abans del que es va viure en aquells moments de gran pressió?

» Veure més

Categories: Documentals
Escrit per: Sense ficció
Emissió: dimarts 8 de novembre a les 23.10, a TV3.

Hillary Clinton i Donald Trump són dos dels candidats presidencials més polaritzats de la història moderna dels Estats Units


El documental “L’elecció 2016” (“The choise 2016”) investiga què ha modelat els candidats Hillary Clinton i Donald Trump , d’on vénen, com es mouen i per què ambicionen una de les feines més difícils que es poden imaginar. Fa una biografia exhaustiva en què va entreteixint els dos personatges a base d’entrevistes amb aquelles persones que els coneixen més bé: amics, parents, assessors, adversaris, escriptors i periodistes i polítics amb una llarga trajectòria professional.





El que emergeix d’aquest treball produït per la PBS i dirigit pel veterà documentalista del programa “Frontline”, Michael Kirk --director d’un dels equips d’investigació més aplaudits del periodisme televisiu nord-americà--, és un ventall molt ben documentat de les vides dels dos candidats. És un exercici de periodisme fiable fet en el mateix moment en què els votants eren bombardejats amb històries partidistes contradictòries sobre cadascun d’ells.




“Tant Clinton com Trump han estat figures públiques durant la major part de la seva vida. De fet, han estat actius en la vida pública a través de la televisió durant dècades”, diu Kirk. “Però hem fet les dues biografies televisives més ambicioses que s’han fet d’aquests candidats, anant més enllà dels titulars que han generat i dels personatges que han creat, per explorar allò que els ha convertit en el que són, com a persones i com a polítics”.

Des de la seva infància, el seu pas per la universitat, les seves convulses carreres, “L’elecció 2016” investiga els principals moments formatius en la vida de Donald Trump, que ha desafiat constantment l’‘establishment’, i de Hillary Clinton, que s’ha convertit en la primera dona candidata a la presidència.




“Els dos candidats tenen alts índexs d’antipatia i l’amarga divisió del país fa que sigui molt difícil per a la gent entendre que els altres puguin donar suport a l’altre candidat”, diu Kirk. Després de veure “L’elecció 2016” i deixant de banda les lleialtats respectives, es té un coneixement més profund de l’oposició entre ells i de com i per què tant Trump com Hillary han arribat fins a aquí.
Categories: Documentals
Escrit per: Sense ficció
EMISSIÓ: dimarts 11 d'octubre a les 21.55 i 23.05, a TV3.

El programa “Sense ficció” estrena dimarts dues apassionants aventures en què la natura i algunes espècies en extinció en són els principals protagonistes: “El viatge de l’Unai”, la història d’un nen de deu anys i la seva família en un viatge extraordinari que abasta els cinc continents i que inclou, entre d'altres llocs, les muntanyes Rocalloses del Canadà. Aquest és el l'espai natural en què té lloc “Falsos enemics: la guerra contra els llops”, la croada personal del naturalista Kevin van Tighem per salvar els llops i els ecosistemes en perill d’extinció als dos costats de la cadena muntanyosa de l'oest de l'Amèrica del Nord. El primer és una coproducció de TVC i OHM Productions dirigida per Andoni Canela i el segon és una producció de Pyramid Productions dirigida per Geordie Day.

“EL VIATGE DE L'UNAI”



Aproximació a la natura del planeta a través de les aventures d’un nen de 10 anys, l’Unai, i la seva família. Les peripècies i les emocions d’aquest nen converteixen el viatge en una experiència singular, que té la natura com a eix principal.

L’Unai, que viatja amb tota la família --el pare, la mare i la germana de 4 anys-- durant quinze mesos seguits, descobreix els valors de la naturalesa a través de la feina del pare, fotògraf professional de natura i medi ambient, que fa la volta al món tot intentant mostrar la bellesa de la vida salvatge i la necessitat de preservar-la. El repte de trobar set animals emblemàtics i amenaçats i de poder fotografiar-los es converteix en el fil conductor del viatge del nen i la seva família per tot el món (Europa, Amèrica del Nord, Amèrica del Sud, l’Antàrtida, Austràlia, Àsia i Àfrica). Llops, elefants, pumes, bisons, pingüins, calaus i cocodrils són els animals protagonistes d’un viatge apassionant per tots els continents.



El procés de descoberta de l’Unai, a través de l’observació, l’anàlisi, l’estudi i el gaudi de la natura, permet a l’espectador conèixer i acostar-se a entorns naturals de tot el planeta d’una manera més espontània, apassionant i colpidora. La interacció de l’Unai --i dels pares i la germana-- amb la natura provoca experiències úniques i molt emotives, que generen una reflexió sobre la necessitat de conservar la vida salvatge i també desperten l’interès i l’afecte cap a un entorn natural més immediat.



La natura, a més, es presenta com un marc fonamental en el creixement ric i feliç dels nens protagonistes. Això es percep en totes les activitats quotidianes d’aquests infants: el joc, el desenvolupament de la imaginació i la creativitat i l’aprenentatge constant són presents a tot el documental.

» Veure més

Categories: Documentals
Escrit per: Sense ficció
EMISSIÓ: dimarts 4 d'octubre a les 21.55 i 23.10, a TV3.

"Sense ficció" estrena “Tarradellas, l’home que ho guardava tot”, una producció de TV3 amb la col·laboració d’Optim TV Audiovisual dirigida per Enric Canals, i “Síria: una història d’amor”, una producció de 10Ft Films Production dirigida per Sean McAllister i guardonada amb el Gran Premi del Jurat al Sheffield Doc/Fest 2015.



“Tarradellas, l’home que ho guardava tot” fa un recorregut per la vida de Josep Tarradellas a través de la vasta documentació sobre el president de la Generalitat que es conserva a l’Arxiu Montserrat Tarradellas i Macià, al monestir de Poblet. Una part del contingut del documental es basa en aspectes fins ara inèdits de la vida i fets polítics en què va intervenir Tarradellas, procedents de documents protegits durant un període de quinze anys posteriors a la seva mort.



L’Arxiu Montserrat Tarradellas i Macià acull tota la documentació que Tarradellas va anar recopilant durant els vint-i-tres anys que el president va ser a l’exili i fins a la seva mort, a Barcelona, el 1988. L’Arxiu, que va ser constituït el 1981 i que des d’aleshores ha incrementat els seus fons amb més de seixanta donacions, és una eina essencial per conèixer la vida i la trajectòria personal i política de Tarradellas i ha esdevingut imprescindible per a l’estudi de la Guerra Civil a Catalunya, la violència del període revolucionari encetat el juliol de 1936, l’exili català que segueix a la pèrdua de la guerra i la transició a Catalunya.



El títol del documental fa referència a la passió del president exiliat per guardar tots els papers que arribaven a les seves mans. El treball recull els punts de vista dels historiadors Joan Esculies, Carles Santacana i Josep Lluís Martín Ramos sobre els fets documentats a l’arxiu, així com les opinions de col·laboradors de Tarradellas en diferents etapes –Montserrat Catalán i Josep Fornas- i de polítics que van tenir-hi relacions estretes, com Josep Maria Bricall, o polèmiques, com Jordi Pujol. També hi intervé Josep Tarradellas i Macià, fill del president, que ens en dóna una visió més personal i familiar.

» Veure més

Categories: Documentals
Escrit per: Sense ficció
EMISSIÓ: dimarts 20 de setembre a les 21.55 i 23.45, a TV3.

“Sense ficció” estrena la temporada amb una pel·lícula documental i un webdoc sobre el músic Xavier Cugat: “Sexe, maraques i chihuahues” és una coproducció de Televisió de Catalunya amb Minimal Films i TVE dirigida per Diego Mas Trelles, que anirà acompanyada de “Sexe, maraques i chihuahues. La increïble vida de Xavier Cugat”, un recorregut interactiu per la seva prolífica vida. A continuació, s'emetrà “Varicel·la”, una producció de Sant & Usant dirigida per Victor Kossakovsky, la història de dues germanes russes que comparteixen el somni de convertir-se en ballarines solistes.

“SEXE, MARAQUES I CHIHUAHUES”



Xavier Cugat va tenir una vida de cinema i va ser una personatge omnipresent. Celebritat de Hollywood, envoltat d’estrelles, fama, diners i dones maques, va participar en nombroses pel·lícules i com a músic va ser molt prolífic, amb una discografia gairebé inabastable. Es va prodigar a la televisió i les seves fotos i caricatures apareixien sovint en diaris i revistes.

Al cinema, no només hi va posar la banda sonora amb les seves orquestres, sinó que també hi va aparèixer com a actor i, fins i tot, com a director. Al seu innegable talent musical com a arranjador i director d’orquestra cal afegir-hi la seva capacitat com a caçatalents, tant de músics que incorporava a les seves orquestres com amb les figures femenines -ballarines i cantants- que situava al centre de l’escenari per atraure la càmera i captar els primers plans en les pel·lícules.



Es va casar diverses vegades, va ser el primer a fer-ho en el Caesar’s Palace de Las Vegas i se li atribueixen nombroses relacions. Seductor i manipulador, sempre s’ha dit que la màfia li va arreglar els papers de dues menors amb qui es va casar.

Va popularitzar la música llatinoamericana prefigurant una idea modèlica i una manera de tocar-la -brillant, acolorida, alegre, festiva, rítmica i sensual- que es convertiria en un arquetipus. Aquesta versió hollywoodiana va ser criticada per infidel a les seves arrels i a la complexitat de les seves fonts sonores, però la seva influència perdura encara avui en els èxits de la música popular anomenada llatina. I va obrir el camí a Esquivel, Pérez Prado, Celia Cruz i Fania All Stars, Tito Puente, Gloria Stefan, JLO i a la Shakira de Mambo Bambo Mix.

Cugat –com Dalí- és un personatge warholià ‘avant la lettre’, que va convertir la seva imatge en una marca que va saber vendre amb gran èxit al son de les maraques amb concerts, gales, discos i el seu propi marxandatge: pipes, camises, restaurants, caricatures, serigrafies, torrons amb gust a papaia o mango i gossets chihuahua.



Documental interactiu

El webdoc “Sexe, maraques i chihuahues. La increïble vida de Xavier Cugat” proposa un recorregut interactiu per la prolífica vida del polifacètic músic a partir dels seus amors i ritmes caribenys. S’hi podrà navegar de tres maneres diferents: descobrint les etapes seqüencials de la seva vida, a partir de les notes musicals que conformen la seva partitura personal --i que ens situen en anys significatius-- i explorant cada bloc relacionat amb un dels seus grans amors. Des de l’etapa d’infantesa fins a Rita Montaner i els ritmes cubans; des de Carmen Castillo fins a Lorraine Allen o als seus amors més profunds --Abbe Lane i Charo Baeza-- fins a l'epíleg final, el documental web és una invitació a fer un apassionant viatge pel segle XX a través de fotografies, vídeos, pel·lícules, dibuixos, caricatures, anècdotes i sobretot música, un segle que va iniciar i gaudir Xavier Cugat des del seu naixement, l'1 de gener de 1900.

El webdoc estarà publicat al portal tv3.cat el mateix dimarts 20, quan s’emeti el documental “Sexe, maraques i chihuahues” al programa “Sense ficció”.

Festivals
• Festival de Màlaga 2016, “Secció especial documental”.
• DocsBarcelona 2016.
• 56th Krakow Film Festival “DocfilmMusic” 2016, (Polonia).
• DocumentaMadrid 2016.

» Veure més

Categories: Documentals
Escrit per: Sense ficció
El pròxim dimecres 10 d'agost començaran les emissions d’estiu del “Sense ficció”. Durant set setmanes consecutives el 33 reemetrà, a les 23.00, una selecció dels millors documentals que han passat pel programa aquesta temporada. A continuació podeu veure els títols que emetrem:



10 d’agost: “PASTILLA BUSCA MALALTIA” i “MARIHUANA, ENTRE EL VERÍ I EL FÀRMAC”.

17 d’agost: “A 20 PASSOS DE LA FAMA”.

24 d’agost: “BLACKFISH”.

31 d’agost: “SERRAT I SABINA, EL SÍMBOL I EL ‘CUATE’”.

7 de setembre: “LA CANÇÓ CENSURADA” i “GLANCE UP (MIRANT AMUNT)”.

14 de setembre: “PAPERS DE PANAMÀ: EL COP DEL SEGLE”.

21 de setembre: “AGAFA EL BOTÍ I CORRE” i “AL NORD DEL SOL”.

28 de setembre: “LA PANADELLA, HISTÒRIES DE LA CARRETERA” i “LA BARCELONETA, RETRAT D'UN BARRI”.


A partir del 20 de setembre, el "Sense ficció" començarà la temporada amb noves estrenes.

25/07/2016: “Pilots”

Categories: Documentals
Escrit per: Sense ficció
EMISSIÓ: dimarts 26 a les 21.55, a TV3.

“Sense ficció” reemet “Pilots”, una producció pròpia de Televisió de Catalunya dirigida per Josep Rovira, en què quinze aviadors confessen a càmera les emocions que viuen i els pensaments que tenen mentre transporten vides humanes a bord de costosíssims aparells d’una punta a l’altra del planeta.



Dos pilots caminen per les enormes pistes buides d’un aeroport. Repassen la llista de comprovacions prèvia a cada vol i requereixen per ràdio a la torre de control les dades atmosfèriques de l’àrea. A continuació, sol·liciten permís per accedir a la pista de rodatge 13, pocs segons més tard marxen a peu cap a la capçalera de la pista i demanen l’últim vistiplau abans de començar l’enlairament. Són dos pilots sense res més. No guien cap avió ni controlen cap comandament amb les seves mans; sols, van gairebé despullats metafòricament de tot artifici que no siguin les seves pròpies paraules.

A “Pilots” quinze aviadors confessen a càmera les emocions que viuen i els pensaments que tenen mentre transporten vides humanes a bord de costosíssims aparells d’una punta a l’altra del planeta. Protagonistes en centenars de pel·lícules que els ha atorgat una certa aurèola de personatges famosos, unes vegades, i de malaurats titulars de premsa, unes altres, els pilots són l’objectiu de les mirades dels passatgers quan pugen o baixen dels avions o quan se’ls veu passejar per les terminals dels aeroports, amb les seves gorres de plat i els seus uniformes impecables.



Per preparar el documental, un equip del programa “Sense ficció” va acompanyar aquests aviadors durant cinc setmanes, des de les hores prèvies als vols fins a les llargues estones que romanen a la cabina quan l’avió navega en altitud de creuer, moment en què la tensió baixa i les converses són més disteses i propícies per l’aparició de temes personals, en un clima d’intimitat.

I és que les cabines dels avions són, com diu un dels protagonistes del documental amb moltes hores de vol, una mena de confessionari, el lloc on es parla de tot, des de temes d’actualitat, de la família, es fan acudits, es comenta la por dels passatgers a les turbulències, dels accidents, de l’albirament d’ovnis o del menjar. Tot plegat, barrejat amb els reptes de la feina i la curta esperança de vida que tenen els pilots exposats a llargues jornades laborals, a canvis atmosfèrics, a altes radiacions, a pujades d’adrenalina i a l’alta responsabilitat de portar vides humanes i avions que valen xifres multimilionàries. Així mateix, també se'n van acompanyar alguns en els seus moments d’esbarjo, pescant truites en un riu de Girona o fent un ralli de precisió a l’aeroport de la Cerdanya amb una avioneta esportiva d’un sol motor.

“Pilots” és un documental que segueix la línia d’altres treballs del programa “Sense ficció” com “Forenses” i “16Jutges”, que eren una introspecció en el perfil humà dels professionals de la medicina legal i la dels jutges. En aquest cas, s’acompanyen diversos pilots veterans en vols intercontinentals, de mitjà recorregut per Europa i de caire domèstic, a més dels vols d’aprenentatge que fan uns alumnes de l’escola universitària de pilots de la Universitat Rovira i Virgili de Reus. I tot això gràcies a la col·laboració de diverses companyies espanyoles i internacionals i en les cabines dels més moderns aparells de l’aviació comercial.



Un dels protagonistes del documental explica que des dels atemptats de les Torres Bessones de Nova York la feina dels pilots es desenvolupa darrere d’una porta tancada que els aïlla dels passatgers, que desconeixen què hi fan i com es comporten. Aquest documental aporta una mica més de llum sobre la feina i la manera de ser d’unes persones que cada dia transporten de manera segura centenars de milers de vides humanes d’una punta a l’altra del món.

14/07/2016: “112 casaments”

Categories: Documentals
Escrit per: Sense ficció
EMISSIÓ: dimarts 19 a les 21.55, a TV3.

“Tan comú com és, el matrimoni segueix sent una de les experiències humanes més misterioses”


HASHTAG: #112casamentsTV3

Una producció de Copacetic Pictures i Hard Working Movies, amb la col·laboració de l’HBO, ZDF, ARTE i la BBC.



Doug Block, un realitzador de documentals que fa vint anys que es dedica a enregistrar casaments a temps parcial per complementar els seus ingressos, i a qui les parelles contracten pel toc íntim dels seus documentals, s’ha trobat sovint allà, dret, a escasses passes de dues persones que, tot i que són dos estranys virtuals per a ell, es prometen amor etern i fidelitat mútua públicament. Algunes setmanes més tard d’aquella data en què les parelles van viure un fort sentiment d’unió i la sensació d’un vincle molt especial, ell les havia visitat per lliurar-los els vídeos... I no tornar-los a veure mai més.

Al llarg dels anys, el fotògraf s’ha preguntat moltes vegades què va ser d’aquelles parelles amb qui va compartir aquella experiència emocional. Es correspon la vida matrimonial amb el que havien imaginat que seria? Com han fet front als inevitables alts i baixos del matrimoni al cap dels anys?



Després de vint anys i de 112 casaments gravats, Block localitza alguns dels protagonistes dels casaments més memorables que recorda per obtenir una resposta de primera mà a tots aquests interrogants. El documental “112 casaments” (“112 weddings”) combina el viatge entusiasta al dia dels casaments amb entrevistes molt sinceres per explorar temes com l’amor etern i el compromís matrimonial.

Dirigit per Doug Block.

Següent



Televisió de Catalunya

© Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, S.A.