Escrit per: Sense ficció
EMISSIÓ: dimarts 5 de juliol a les 21.55, a TV3.

Una producció de Polar Star Films i la Compagnie des Taxi amb la col·laboració de Televisió de Catalunya, entre d’altres.

Les companyies de transport marítim més gran tenen ingressos comparables als d’empreses com Microsoft i els vaixells són una baula vital en la cadena de subministrament de la societat moderna. El 90% dels productes que consumim a Occident es fabriquen a l’estranger i ens arriben per vaixell. La indústria del transport marítim és la peça clau en l’economia mundial i constitueix la base del nostre model de civilització; sense ella, seria impossible complir amb les creixents demandes de 7.000 milions d’humans.

No obstant això, el funcionament i les normes d’aquest negoci segueixen sent, en gran mesura, desconegudes per a molts, malgrat que els costos ocults que se’n deriven ens afectin a tots. A causa de la seva grandària, els vaixells de càrrega ja no caben als ports tradicionals de les ciutats i s’han traslladat fora de la vista del públic, darrere de barreres i punts de control.






“Freightened. El preu real del transport marítim” respon a preguntes com: Qui mou els fils d’aquest negoci de milers de milions de dòlars? En quina mesura controla aquesta indústria els nostres responsables polítics? Com afecta aquesta indústria el medi ambient per sobre i sota dels nivells del mar? I com és la vida per als mariners moderns? Portant-nos en un viatge a través de mars i oceans, el documental revela totes les cares del transport marítim a escala mundial i para atenció en les conseqüències d’una indústria del tot desconeguda.







És l’últim treball d’investigació de la productora catalana Polar Star Films, que anteriorment ha produït treballs com “La llista de Falciani” (2015) i “Google i el cervell mundial” (2013), dirigides per Ben Lewis, tots dos estrenats a TV3 en el programa “Sense ficció”. En aquesta ocasió, escriu i dirigeix el film Denis Delestrac, director de “Sand Wars” (“La guerra de la sorra”), film guardonat amb 15 premis, i “Banking Nature” (“Finançant la natura”), amb 8 premis. Totes dues produccions s’han estrenat al 33 en el programa “60 minuts”.





“Freightened. El preu real del transport marítim” és una audaç investigació internacional que va ser estrenada a la televisió el passat mes de febrer als canals France 5 (França) i RTS (Suïssa) i el 30 de març a Das Erste (Alemanya). L’estrena en el terreny dels festivals internacionals va tenir lloc l’abril en el Green Film Festival de San Francisco (EUA) i ha estat present també en l’última edició del DocsBarcelona. Recentment, ha rebut el premi Deauville Golden Green Award en la categoria de Transport i eco-mobilitat.

Dirigit per Denis Delestrac.
Categories: Documentals
Escrit per: Sense ficció
EMISSIÓ: dimarts 21 de juny a les 21.55 i a les 23.00, a TV3.

L'educació és un compromís per a qui l'imparteix i per a qui la rep. Aquesta setmana "Sense ficció" estrena dos documentals sobre dos grans reptes dins el camp de l'aprenentatge personal: “English academy. Una història d’amor... contrariat”, una producció de Televisió de Catalunya amb la col·laboració de JW Productions dirigida per Kristina Rodemann, i “5 dies per ballar”, una producció de SUICAfilm i REC Grabateka Estudioa dirigida per Rafa Molés i Pepe Andreu. Aprendre anglès i aprendre a ballar. Les pors i la màgia d'enfrontar-se als propis límits afloren en dues històries plenes de tensió i d'alliberament personal.

“ENGLISH ACADEMY. UNA HISTÒRIA D’AMOR... CONTRARIAT”



Fins on estaríeu disposats a arribar per poder parlar anglès perfectament? Fins on arribaria la vostra passió per la llengua de Shakespeare? A què renunciaríeu per poder dominar els famosos ‘phrasal verbs’ amb destresa?

La classe d’en Chris, un veterà professor d’anglès amb un gran sentit de l’humor ‘british’, sap bé el compromís que comporta aprendre l’idioma. Aquest grup de joves s’enfrontarà en unes setmanes al temut examen de l’Advanced, requisit ‘sine qua non’ per aconseguir feina (o preservar-la) en un context de crisi estructural com la que vivim. Per a la Mariona, la Marta, l’Eloi, la Maria i en Pablo, el títol de Cambridge és, a més, una oportunitat única que els permetrà accedir als seus somnis.



A “English academy” acompanyem aquests joves durant l’aventura d’aprendre anglès, guiats pel simpàtic i irònic Chris, que s’encarrega de punxar, encoratjar i fer broma per descarregar tensions. Presenciem la química especial que es forja entre persones dispars que persegueixen un objectiu comú, celebrant els seus èxits, simpatitzant amb els seus fracassos i rient amb alguns xocs culturals inevitables.

Els seus companys de viatge, a través de l’arxiu històric, són famosos que han hagut d’enfrontar-se al mateix repte, com el dictador Franco, els polítics Jesús Gil, Ana Botella, José María Aznar o Pablo Iglesias, l’actriu Penélope Cruz i el futbolista Gerard Piqué. Teixint escenes observacionals íntimes amb un divertidíssim arxiu històric, “English academy” és un retrat, en clau de comèdia romàntica, de la nostra relació amb l’anglès.

» Veure més

Categories: Documentals
Escrit per: Sense ficció
EMISSIÓ: dimarts 7 de juny a les 21.55 i a les 23.00, a TV3.

"Sense ficció" estrena dues històries protagonitzades per autèntics herois quotidians: “On acaben els camins” i “La brigada dels menors de Niça”. El primer és una producció de Broadcaster en coproducció amb Televisió de Catalunya i Televisión Española i la col·laboració de l’Obra Social Fundació “La Caixa”, dirigida per Noemí Cuní, que narra la trajectòria de l’Oriol Mitjà, un jove metge català que decideix deixar la seva carrera a Barcelona i anar a Lihir, una illa remota de Papua Nova Guinea, a eradicar el pian, una malaltia que afecta més de 40 milions de persones al món. D'altra banda, “La brigada dels menors de Niça”, una producció de Giraf Prod dirigida per Stéphane Surace i Julien Negui, és el retrat íntim d’una particular brigada de policia a la Riviera francesa dedicada a la complexa tasca de la protecció dels menors.

“ON ACABEN ELS CAMINS”



A l’illa de Lihir, es troba amb una malaltia i que fins llavors no coneixia: el pian. Aquesta malaltia, que es transmet per contacte directe, pell amb pell, i que afecta sobretot els nens de les poblacions més pobres, causa úlceres a la pell i pot provocar greus deformacions als ossos. El pian és endèmic en moltes regions de l’Àfrica, del sud-est asiàtic, de Sud-amèrica i en algunes zones del Pacífic.



Després de tres anys d’intenses investigacions, el doctor Mitjà i el seu equip han demostrat que la malaltia es pot curar amb una sola pastilla d’un antibiòtic comú a Occident: l’azitromicina. Aquest medicament és eficaç, econòmic i fàcil de transportar a aquelles zones on és difícil d’arribar-hi.

L’Organització Mundial de la Salut, en assabentar-se del descobriment, ha posat en marxa una estratègia que estableix com a objectiu l’eradicació del pian l’any 2020. Per aconseguir aquesta fita serà necessari que l’Oriol Mitjà i el seu equip continuïn amb el projecte del programa pilot del tractament a Papua Nova Guinea, però, també, aconseguir suficients antibiòtics per tractar tota la població afectada. En cas que tinguin èxit, el Pian passarà a ser la primera malaltia eradicada mitjançant l’ús d’antibiòtics, i la segona, després de la verola, eradicada arreu del món.

» Veure més

Categories: Documentals
Escrit per: Sense ficció
EMISSIÓ: dimarts 31 a les 22.45, a TV3.



Una producció de La Lupa Produccions en coproducció amb Televisió de Catalunya.

Qian Anhua és un empresari milionari de la nova Xina. Filòsof, poeta, músic, agosarat, extravagant, poc ortodox i amb una obsessió: que els treballadors de la seva fàbrica siguin feliços. Inverteix molts diners en el benestar dels seus obrers. Ara Qian ha trobat una cosa extraordinària per oferir-los: una vella tradició provinent del sud d’Europa, concretament de Catalunya.

Fa mil cinc-cents anys, el gran poeta Tao Yian Ming va escriure el poema “El jardí de les flors del presseguer”. Durant segles, la gent ha buscat on era aquest lloc màgic, sense èxit. Ara l’hem trobat. En una vila al costat de la ciutat de Deqing, a la província de Zhejiang, hi ha una fàbrica tèxtil amb dues mil persones que hi treballen i hi viuen, un món aparentment ideal creat per aquest home, anomenat Qian Anhua. Un dia, Qian va descobrir els castells de Catalunya, i de seguida en va captar la filosofia. Era just el que necessitava per enfortir els valors i els lligams entre els seus treballadors.



Amb els millors mestres, els millors músics i els millors vestits, va importar aquesta pràctica. La va copiar amb precisió, al mil·límetre. Així van néixer els Xiquets de Hangzhou, la primera colla castellera de tota l’Àsia. Sota la tutela de la Colla Vella dels Xiquets de Valls, amb qui estan agermanats, han après molt ràpid. I s’estan preparant per al seu primer gran repte: la participació en l’exhibició més important del món que es fa cada dos anys a Tarragona, la Biennal de Castells. Seria la primera vegada en què una colla de fora del país hi participa. Per aconseguir arribar a aquesta competició, hauran de fer un 8, tot un rècord per a una colla no catalana.



“El jardí de les flors del presseguer. Els Xiquets de Hangzhou” fa un retrat d’una fàbrica diferent, una fàbrica que podria ser la més feliç del món i en la qual la cultura castellera hi té un paper fonamental. I a la manera de conte xinès, s’endinsa durant sis mesos en l’interior d’una colònia tèxtil amb un funcionament que fuig de qualsevol tòpic.

Dirigit per Enric Ribes i Oriol Martínez.
Categories: Documentals
Escrit per: Sense ficció
EMISSIÓ: dimarts 24 a les 21.55, a TV3.

Premi Especial del Jurat i Premi Candescent en el Festival de Sundace 2015



Una producció d’Al Morrow i Bous De Jong.

“Com canviar el món” (“How to change the world”) narra les aventures d’un eclèctic grup de joves pioners -periodistes hippies canadencs, fotògrafs, músics, científics i insubmisos nord-americans- que es van proposar aturar les proves nuclears impulsades pel president Richard Nixon a Amchitka (Alaska) i van acabar creant un moviment ecologista mundial.

Greenpeace va ser fundada per un grup d’amics molt unit i apassionat, forjat a principis dels anys setanta a Vancouver. Junts van crear una nova forma d’activisme ambiental que combinava gestos simbòlics molt agosarats i difusió en mitjans de comunicació de tot el món: la col·locació d’una petita embarcació de goma entre els vaixells arponers i les balenes, el bloqueig de vaixells trencagel amb els seus propis cossos o la polvorització de les pells de cries de foca amb tint de color per treure’ls tot el valor en el mercat de la pell. El col·lectiu va tenir una visió profètica del poder dels mitjans, coneixedors que l’arribada de la comunicació de masses significava que la imatge s’havia de convertir en una eina més eficaç per al canvi que una vaga o una manifestació. Però l’estiu de 1977, Greenpeace Vancouver va demandar Greenpeace San Francisco i l’organització era víctima de les seves pròpies arrels anàrquiques, acumulant grans deutes i protagonitzant freqüents lluites internes.



“Com canviar el món” es basa en entrevistes amb els actors clau de la història de Greenpeace i en imatges d’arxiu inèdites, que ens acosten a aquests personatges extraordinaris i al seu món, intens i sovint excèntric i perillós. D’alguna manera, el grup ha transcendit les contradiccions dels seus membres per dur a terme algunes de les protestes ambientals més valentes i importants de la història.

El documental abasta el període comprès entre la primera expedició per entrar a la zona de l’assaig nuclear, el 1971, i les primeres campanyes de salvament de balenes i foques, i acaba el 1979, quan, víctimes del seu propi èxit, els fundadors van deixar el seu paper central per crear Greenpeace Internacional. En el cor del treball, hi ha Bob Hunter, un periodista carismàtic que d’alguna manera va unir “els místics i els mecànics” en un grup amb un sol propòsit, sovint pagant un alt cost personal.



“Com canviar el món” és un retrat íntim dels membres originals del grup i d’un activisme idealista versus el pragmatisme, dels principis versus el compromís, que estaven d’acord que un grapat de persones podia canviar el món, però que no sempre es posaven d’acord sobre com fer-ho.

PREMIS:
- Premi Especial del Jurat i Premi Candescent en el Festival de Sundance 2015
- Millor documental de Medi Ambient al Sheffield Doc Fest 2015.
- Millor documental en el Festival de Sebastopol 2015.
- Millor documental en el Global Visions Film Festival 2015.
- Millor documental en el Portland EcoFilm Festival 2015.
- Favorit dels espectadors en el Top Ten del Hot Docs 2015.

Dirigit per Jerry Rothwell.
Categories: Documentals
Escrit per: Sense ficció
EMISSIÓ: dimarts 17 a les 2155 i a les 23.15, a TV3.

"Sense ficció" estrena “Xirinacs, a contracorrent”, una producció de Zeba Produccions amb coproducció de TV3 dirigida per Sergi Sala i Sergi Guix, sobre el polític pacifista, doctor en Filosofia i sacerdot Lluís Maria Xirinacs, i “Papers de Panamà: el cop del segle”, una producció de Premières Lignes, sobre la filtració més gran de la història: 11,5 milions d’arxius secrets mostren el món més secret de les finances “offshore”.

“XIRINACS, A CONTRACORRENT”



Durant els darrers anys del franquisme, Lluís Maria Xirinacs va ser aplaudit per la majoria dels antifranquistes catalans. La seva constància i les seves formes no-violentes de lluita i desobediència el van portar a ser un dels personatges públics més coneguts del país.

La seva fermesa i els seus anhels de llibertat es van mantenir durant la Transició, a diferència de molts altres companys antifranquistes que, amb la mort de Franco i l’entrada de la democràcia, van donar per bona la llibertat per la qual havien lluitat fins aleshores. Va ser llavors quan el seu reconeixement públic va començar a davallar i, molts dels que l’havien aplaudit, se’n van allunyar.



Ara, amb la perspectiva del temps, i immersos en el procés sobiranista, són diverses les veus que reclamen un reconeixement social, públic i institucional del qui va ser un visionari i un ideòleg d’aquest procés que viu avui Catalunya. El documental “Xirinacs, a contracorrent” es pregunta si aquest polític pacifista, doctor en Filosofia i sacerdot, mereix el reconeixement de personatge destacat de la història recent del país o bé es tracta d’una figura pública que, com ho van ser moltes altres, ha estat mitificat en excés i situat en una posició que no és la que li pertoca.




Entrevista a Sergi Guix, director de "Xirinacs, a contracorrent"

» Veure més

Categories: Documentals
Escrit per: Sense ficció
EMISSIÓ: dimarts 10 de maig a les 21.55 i a les 23.20, a TV3.

"Sense ficció" estrena dos grans documentals sobre dues històries personals que atrapen: “Joana Biarnés, una entre tots” és una coproducció de REC videoproduccions amb Televisió de Catalunya i TVE dirigida per Òscar Moreno i Jordi Rovira, i “El bon fill”, una producció de Berkovitz Films i Laughing Buddha Films dirigida per Shirley Berkovitz, sobre la increïble història d’Or, un noi israelià de 22 anys decideix complir el seu somni a qualsevol preu.

“JOANA BIARNÉS, UNA ENTRE TOTS”



Va estar-se tres hores a la suite dels Beatles, va enganyar el director Roman Polanski adoptant una identitat falsa, va ser la fotògrafa personal de Raphael, va escollir el vestit de Massiel per al Festival d’Eurovisió i es va ruboritzar quan Clint Eastwood va besar-la als llavis. Amiga íntima de Xavier Cugat, Joan Manuel Serrat, la duquessa d’Alba, Salvador Dalí, Fernando Rey, el “Cordobés”, Lola Flores...

“Joana Biarnés. Una entre tots” és la desconeguda història de la primera fotoperiodista espanyola. Una pionera que va superar els prejudicis d’una època –els anys 50 i 60– per triomfar en una professió dominada per homes al llarg de trenta anys de carrera, en què va immortalitzar també personatges històrics com Jackie Kennedy, Orson Welles, Rudolf Nureyev, Audrey Hepburn i Charlie Rivel, entre molts altres. Una dona que hauria pogut convertir-se en una llegenda i va desaparèixer. Fins avui.



L’any 1985, desencisada per la deriva sensacionalista del fotoperiodisme, Joana Biarnés va penjar la càmera per obrir, amb el seu marit, Ca Na Joana, un restaurant a l’illa d’Eivissa que es va convertir en un referent gastronòmic a l’illa.

El documental recorre la trajectòria d’aquesta pionera, narrada en primera persona, i compta amb la participació de Joan Manuel Serrat, Juan Mari Arzak, Raphael, Ramon Masats i Gervasio Sánchez, entre altres. En els darrers mesos, Biarnés s’ha vist immersa en un progressiu reconeixement de la seva figura i obra, tot i l’oblit en què havia caigut arran de les dues dècades apartada de la fotografia. El film ha estat guardonat amb el Premi Especial de la secció “Afirmando los derechos de la mujer” en la passada edició del Festival de Màlaga.



El 4 de novembre de 2015, “Joana Biarnés. Una entre tots” va inaugurar la desena edició del Memorimage – Festival Internacional de Cinema de Reus, on va rebre els següents guardons: Ciutat de Reus a la millor pel·lícula de la Secció Oficial; Premi Cinema-Rescat al millor treball documental i recerca; Premi del públic a la millor pel·lícula de la Secció Oficial, i Premi MemoriJove a la millor pel·lícula de la secció MemoriJove, atorgat pel públic adolescent assistent al festival.

El passat més d’abril va ser el Documental del Mes, programació estable impulsada per DocsBarcelona.




Entrevista a Òscar Moreno i Jordi Rovira, directors de "Joana Biarnés, una entre tots".

» Veure més

Categories: Documentals
Escrit per: Sense ficció
EMISSIÓ: dimarts 19 d'abril a les 21.55 i 22.55, a TV3.

“Sense ficció” estrena “Pastilla busca malaltia” i “Gabo. La creació de Gabriel García Márquez”. “Pastilla busca malaltia” és una producció pròpia de Televisió de Catalunya (TVC) dirigida per Montse Armengou i Ricard Belis, sobre l’ús i l’abús dels medicaments que es pregunta, entre d’altres coses, si estem més malalts que empastillats o què apareix abans, la pastilla o la malaltia. De la seva banda, “Gabo. La creació de Gabriel García Márquez” és una producció de JWP, Horne Productions i Ronachan Films amb la col·laboració de TVC, Discovery, Caracol TV, Canal+ i Gebrüder Beetz dirigida per Justin Webster, sobre l’increïble poder de la imaginació i que va ser finalista en els Premis Gaudí 2016.


“PASTILLA BUSCA MALALTIA”



L’indubtable benefici que han tingut els medicaments en l’allargament i la qualitat de vida de la població conviu amb un increment desmesurat del consum de fàrmacs, fins a l’extrem que als països rics les malalties causades per medicaments són la tercera causa de mort després de l’infart i el càncer. Algunes patologies semblen haver augmentat de manera espectacular. I de la mà de les malalties, augmenta el consum de medicaments: Espanya és el segon país del món on es prenen més antidepressius.

Cal medicar tant? És necessari prendre una pastilla per afrontar processos naturals de la vida com els fogots de la menopausa o la tristesa per la mort d’un familiar? Cal realment tenir el colesterol per sota de 200 o el problema és que si pugem l’índex es deixen de vendre milions de pastilles a tot el món? Qui no coneix avui un nen amb TDAH?



“Pastilla busca malaltia” intenta donar resposta a aquets interrogants, entre d’altres. I les respostes ofereixen un ampli ventall de responsabilitats compartides. La indústria farmacèutica és el gran beneficiari d’aquest consum desaforat. L’anomenat “disease mongering” –qualificat per alguns com el lucratiu negoci de la promoció de malalties– fa que s’hagi ampliat el ventall de malalties i dels seus corresponents remeis.

El màrqueting farmacèutic suposa una de les partides de despesa més grans de les companyies, sovint superior al d’investigació i recerca, i amb agressives campanyes es captiven a metges i opinió pública de la necessitat d’un medicament. Malgrat que continuen apareixent fàrmacs que suposen la curació de malalties com l’hepatitis C, moltes vegades es recicla un vell medicament i se li busquen noves indicacions. O es retiren productes que ja han perdut la patent i se substitueixen per d’altres amb pocs canvis sobre l’original però molt més cars.



Completen el panorama assajos clínics cada vegada més curts i amb menys persones, conflictes d’interessos entre la indústria i alts càrrecs dels organismes reguladors de salut pública, suborns a metges i a publicacions científiques, ocultació de dades sobre els efectes adversos d’alguns medicaments, simples símptomes que s’eleven a la categoria de malaltia que cal medicar, sovint per a tota la vida...

Alguns d’aquests comportaments han tingut ja les seves conseqüències. El 2013 GlaxoSmithKline va pagar una multa de 2.400 milions d’euros –la més alta de la història contra una farmacèutica– per ocultar els greus efectes secundaris que causava el Paxil, un antidepressiu que va causar moltes morts entre adolescents. Aquestes mesures han satisfet els laboratoris que treballen de manera seriosa i compromesa i que han elaborat codis deontològics que impedeixin aquestes pràctiques.

Molts metges també entonen el “mea culpa” per fer prescripcions amb una lleugeresa que sovint està lligada a la falta de temps en les visites per analitzar de manera més profunda els malestars. Alguns facultatius creuen haver col·laborat en una “pastillodependència” que posa en perill la sostenibilitat dels sistemes sanitaris en medicalitzar fenòmens de la vida quotidiana.



I per últim el consumidor, que busca en els medicaments la pastilla màgica d’una existència eterna i sense complicacions, un concepte incompatible amb la vida mateixa.

El documental compta amb la participació d’experts de renom internacional. Alguns d’ells, com Marcia Angell (exdirectora de la revista “New England Journal of Medicine”) o Allan Frances (exdirector del DSM, l’organisme de referència que defineix les malalties psiquiàtriques) coneixen la indústria des de dins i han decidit denunciar els seus abusos.

Aquest nou treball d’investigació de Montse Armengou i Ricard Belis analitza alguns medicaments que han causat estralls entre els consumidors. Els afectats acusen les farmacèutiques d’haver amagat els efectes secundaris d’uns productes que els han causat seqüeles irreversibles o fins i tot la mort, com és el cas de l’Agreal, el Paxil o el Propecia*. Tots ells s’han venut a Espanya i alguns encara es comercialitzen.

*Quan al documental alguns protagonistes parlen de Propecia dels laboratoris Merck, es refereixen a un medicament de Merck Sharp & Dome (MSD). Malgrat que fora d’Estats Units la denominació correcta és MSD i no Merck -que són un altre laboratori-, s’ha mantingut la denominació americana.


Més informació sobre “Pastilla busca malaltia”

A continuació, trobareu una llista de llibres i pàgines web on podeu ampliar la vostra informació sobre els usos dels medicaments, la indústria farmacèutica, les bones i males pràctiques mèdiques, associacions d’afectats, etc.

BIBLIOGRAFIA:

- PETER C. GOTZSCHE. Medicamentos que matan y crimen organizado (Los libros del lince).

- MIGUEL JARA. Traficantes de salud. Cómo nos venden medicamentos peligrosos y juegan con la enfermedad (Icaria).

- CARME VALLS. Mujeres invisibles (Debolsillo).

- LOURDES GIRONA, JOAN ROVIRA Y NÚRIA HOMEDES (eds.). Medicamentos. Entre la salud y el mercado (Icaria).

- ANTONIO PIGA RIVERO Y M. TERESA ALFONSO GALÁN. Agreal (Veraliprida) ante los tribunales.

- RAY MOYNIHAN/ ALAN CASSELS. Selling Illness. How the World's Biggest Pharmaceutical Companies Are Turning Us All Into Patients.

- MARCIA ANGELL. The Truth About the Drug Companies: How They Deceive Us and What to Do About It.

- ALLAN FRANCES. ¿Somos todos enfermos mentales? Manifiesto contra los abusos de la psiquiatria (Ariel).

- JAUME BARBERÀ. Insatisfets (Rosa dels vents).

- JUAN GÉRVAS Y MERCEDES PÉREZ-FERNÁNDEZ. El encarnizamiento médico con las mujeres. 50 intervenciones sanitarias excesivas y cómo evitarlas (Los libros del lince).

PÀGINES WEB:

- Centre d’Anàlisi i Programes Sanitaris (CAPS).

- No Gracias.

- Asociación Agreal Luchadoras de España.

- Farmacríticxs.

- Propeciahelp.

- Post-Finasteride Syndrome Foundation.

- Farmaindustria. Codigo de buenas prácticas de la industria farmacéutica.

» Veure més

Categories: Documentals
Escrit per: Sense ficció
EMISSIÓ: dimarts 29 a les 21.55 i 23.00, a TV3.

“Sense ficció” estrena dos documentals relacionats amb la mobilitat, un dels grans valors de l'era moderna. D'una banda, “Pilots”, una producció pròpia de Televisió de Catalunya dirigida per Josep Rovira, en què quinze aviadors confessen a càmera les emocions que viuen i els pensaments que tenen mentre transporten vides humanes a bord de costosíssims aparells d’una punta a l’altra del planeta. I a continuació s'emet "Bicicletes vs. cotxes", una producció de WG Film en coproducció amb STV & Film i Skane dirigit Fredrik Gertten, sobre la bicicleta com a poderosa eina per al canvi que té davant a la poderosissíma indústria automobilística.

“PILOTS”



Dos pilots caminen per les enormes pistes buides d’un aeroport. Repassen la llista de comprovacions prèvia a cada vol i requereixen per ràdio a la torre de control les dades atmosfèriques de l’àrea. A continuació, sol·liciten permís per accedir a la pista de rodatge 13, pocs segons més tard marxen a peu cap a la capçalera de la pista i demanen l’últim vistiplau abans de començar l’enlairament. Són dos pilots sense res més. No guien cap avió ni controlen cap comandament amb les seves mans; sols, van gairebé despullats metafòricament de tot artifici que no siguin les seves pròpies paraules.

A “Pilots” quinze aviadors confessen a càmera les emocions que viuen i els pensaments que tenen mentre transporten vides humanes a bord de costosíssims aparells d’una punta a l’altra del planeta. Protagonistes en centenars de pel·lícules que els ha atorgat una certa aurèola de personatges famosos, unes vegades, i de malaurats titulars de premsa, unes altres, els pilots són l’objectiu de les mirades dels passatgers quan pugen o baixen dels avions o quan se’ls veu passejar per les terminals dels aeroports, amb les seves gorres de plat i els seus uniformes impecables.



Per preparar el documental, un equip del programa “Sense ficció” ha acompanyat aquests aviadors durant cinc setmanes, des de les hores prèvies als vols fins a les llargues estones que romanen a la cabina quan l’avió navega en altitud de creuer, moment en què la tensió baixa i les converses són més disteses i propícies per l’aparició de temes personals, en un clima d’intimitat.

I és que les cabines dels avions són, com diu un dels protagonistes del documental amb moltes hores de vol, una mena de confessionari, el lloc on es parla de tot, des de temes d’actualitat, de la família, es fan acudits, es comenta la por dels passatgers a les turbulències, dels accidents, de l’albirament d’ovnis o del menjar. Tot plegat, barrejat amb els reptes de la feina i la curta esperança de vida que tenen els pilots exposats a llargues jornades laborals, a canvis atmosfèrics, a altes radiacions, a pujades d’adrenalina i a l’alta responsabilitat de portar vides humanes i avions que valen xifres multimilionàries. Així mateix, també se n’han acompanyat alguns en els seus moments d’esbarjo, pescant truites en un riu de Girona o fent un ralli de precisió a l’aeroport de la Cerdanya amb una avioneta esportiva d’un sol motor.

“Pilots” és un documental que segueix la línia d’altres treballs del programa “Sense ficció” com “Forenses” i “16Jutges”, que eren una introspecció en el perfil humà dels professionals de la medicina legal i la dels jutges. En aquest cas, s’acompanyen diversos pilots veterans en vols intercontinentals, de mitjà recorregut per Europa i de caire domèstic, a més dels vols d’aprenentatge que fan uns alumnes de l’escola universitària de pilots de la Universitat Rovira i Virgili de Reus. I tot això gràcies a la col·laboració de diverses companyies espanyoles i internacionals i en les cabines dels més moderns aparells de l’aviació comercial.



Un dels protagonistes del documental explica que des dels atemptats de les Torres Bessones de Nova York la feina dels pilots es desenvolupa darrere d’una porta tancada que els aïlla dels passatgers, que desconeixen què hi fan i com es comporten.
Quan es compleix el primer aniversari de l’incident de l’avió de Germanwings, en què un dels pilots de l’aeronau va provocar amb una acció suïcida el xoc de l’aparell contra les muntanyes dels Alps, aquest documental aportar una mica més de llum sobre la feina i la manera de ser d’unes persones que cada dia transporten de manera segura centenars de milers de vides humanes d’una punta a l’altra del món.

» Veure més

Categories: Documentals
Escrit per: Sense ficció
EMISSIÓ: 22 de març a les 21.55 i 22.50, a TV3.

"Sense ficció" estrena dues històries radicalment diferents amb un únic nexe en comú: l'ús de les armes. D'una banda, “Turisme de safari: pagar per matar”, és una producció de Magneto Presse amb la col·laboració de Canal + i Planete+ Crime Investigation dirigida per Olivia Mokiejewski, centrada en el negoci turístic muntat al voltant de la mort d'animals salvatges. De l'altra, “Game over”, una coproducció de Gaia Audiovisuals, Promarfi Futuro 2010, Dirk Manthey Films, Loto Films, Televisió de Catalunya i TVE dirigida per Alba Sotorra i guardonada amb el Premi Gaudí al Millor Documental 2016. És la història de Djalal, un noi català obsessionat amb els jocs de guerra, que acabarà convertint-se en youtuber d'èxit i anant a lluitar al front afganès com a franctirador.

“TURISME DE SAFARI: PAGAR PER MATAR”



Quan el rei Joan Carles I va pagar un preu estimat en uns 60.000 dòlars per matar un elefant a Botswana, va causar un gran escàndol polític i social. El tiroteig del lleó Cecil va provocar titulars a tot el món. Però, tot i la indignació mundial, centenars de persones arriben cada any a Sud-àfrica per matar animals salvatges. “Turisme de safari: pagar per matar” (“Safari tourism: paying to kill”) investiga la indústria del turisme de safari.



Per 15.000 euros es pot disparar a un lleó. El preu per matar un rinoceront és de 80.000 euros. A vegades fins i tot es pot triar la mida i el color de l’animal. En aquest país, on el 80% de la fauna viu en territoris que són propietat privada, els animals pertanyen als agricultors que els crien especialment per a la caça. És el cas de Jeff Rand, el guia de caça de Joan Carles I, que afirma: “El que va fer va ser totalment legal. Va ser una gran cacera”.

I per aquells que no volen viatjar a Àfrica per matar una zebra, ara els animals són enviats a Texas perquè puguin ser tirotejats allà.

» Veure més

Següent



Televisió de Catalunya

© Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, S.A.