Categories: Documentals
Escrit per: Sense ficció
EMISSIÓ: dimarts 9 de febrer, a les 21.55 i 22.55, a TV3.

El "Sense ficció" estrena dues produccions catalanes: “Suñol, un crit valent”, produït pel FC Barcelona amb la col•laboració de Minoria Absoluta i dirigit per Francesc Escribano, sobre el president republicà del Barça assassinat pels feixistes, i “Feliç mil aniversari!”, produït per DDM Visual amb la col•laboració de Televisió de Catalunya i dirigit per Pere Solés Bahí i David Gimbernat, sobre els mil anys de vida monàstica al monestir gironí de Sant Daniel .

“SUÑOL, UN CRIT VALENT”



“Suñol, un crit valent” és un retrat precís i vibrant de la figura i l’obra d’un personatge excepcional: Josep Suñol i Garriga, empresari, polític, periodista i president del Futbol Club Barcelona. També és el retrat d’un temps i d’un país. La Catalunya dels anys vint i trenta. Un país i una època que, entre moltes altres coses, van ser decisius per donar forma i sentit a moltes de les estructures i les institucions de la Catalunya moderna. Un bon exemple d’això és el Barça. És justament en aquesta època i és gràcies a la feina i la visió de figures com Josep Suñol que el Barça va saber convertir-se en una institució capaç d’esdevenir tot un símbol de Catalunya.

Aquest documental és el retrat d’un vida excepcional i és també el relat d’una mort terriblement injusta. Josep Suñol, com a diputat a les Corts Espanyoles i com a president del Barça, en una visita que va fer a les tropes republicanes que estaven defensant Madrid va ser detingut i afusellat de manera sumaríssima.



La força de la seva vida i la tragèdia de la seva mort haurien d’haver justificat que formés part l’imaginari català i barcelonista per sempre. Incomprensiblement, la figura de Josep Suñol va ser pràcticament esborrada per la dictadura i no ha estat fins fa poc temps que, gràcies a la iniciativa del Barça, se n’ha començat a recuperar la memòria.

“Suñol, un crit valent” té com a principal objectiu fer justícia a la figura i a l’obra de Josep Suñol. La manera de fer-ho, original i innovadora, és a través del seguiment del treball que fa un actor, Pere Arquillué, que ha rebut l’encàrrec de posar-se a la pell de Josep Suñol. A través de les converses amb diferents experts i de la seva tasca de documentació, anirem coneixent el personatge que, de mica en mica i a través d’un acurat exercici d’interpretació, va prenent forma en el cos i en l’ànima d’Arquillué.

» Veure més

Categories: Documentals
Escrit per: Sense ficció
EMISSIÓ: dimarts 2 de febrer a les 21.55 i 23.15, a TV3.

"Sense ficció" estrena "La Granja del pas" i "Paco Candel, l'altre català", dues coproduccions de Televisió de Catalunya.

“LA GRANJA DEL PAS”

Primer premi de la secció "Tiempo de Historia" a la Seminci de Valladolid 2015.


Una producció d’Intent Produccions en coproducció amb Televisió de Catalunya, dirigida per Sílvia Munt.




La precarietat econòmica ens sacseja cada dia, però la fredor de les xifres no pot explicar, ni remotament, el patiment que estan suportant les persones que es troben en aquesta situació i, el que és més important encara, la transformació que en molts casos experimenten.

El documental “La Granja del pas”, dirigit per la directora i actriu Sílvia Munt i guanyador del Primer premi de la secció "Tiempo de Historia" en l'última edició del Seminci de Valladolid, ens mostra una realitat d’on sorgeixen les preguntes més essencials, les profundes contradiccions d’una societat al límit de les seves forces, la necessitat de replantejar-se el futur i l’intens desig d’alliberar-se.



La Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH), associació i moviment ciutadà pel dret a l’habitatge digne sorgit el febrer del 2009, té a Sabadell el seu lloc de reunió en l’anomenada Granja del pas, una antiga masia recuperada per a la ciutat. Des d’aleshores, s’hi han reunit setmanalment centenars de persones per trobar solucions als seus problemes.

“La Granja del pas” és el fruit d’un any de convivència amb aquestes persones; una pel·lícula centrada en històries humanes. Sense veu en off, aquest és el relat emotiu i contundent d’una veritat que s’explica per si sola, de manera senzilla, honesta i directa. El dolorós camí, les experiències, les pors, però també l’alegria de tornar a creure en les pròpies forces dels autèntics rostres de la crisis.



Entrevista a Sílvia Munt, directora de "La Granja del pas"


» Veure més

Categories: Documentals
Escrit per: Sense ficció
EMISSIÓ: dimarts 26 de gener a les 21.55 i 22.55, a TV3.

"Sense ficció" estrena dimarts dos documentals vinculats a la guerra de Síria que ens situen en dos escenaris del conflicte tant estretament vinculats entre sí com ho poden ser els seus efectes i les seves causes. D'una banda, “To Kyma. Rescat al mar Egeu”, una producció de La Kaseta Ideas Factory en coproducció amb TVC dirigida per David Fontseca i Arantza Díez, filmat en el cor mateix del drama dels milers i milers de persones que arriben a l'illa grega de Lesbos, fugint desesperadament de la guerra. De l'altra, “Descodificant Estat Islàmic”, una producció de GA&A Productions dirigida per Riccardo Mazzon, Graziella Giangiulio i Antonio Albanese, que ens endinsa en la reeixida estratègia comunicativa i propagandística del jihadisme. Dos treballs colpidors per veure de primera mà dos dels vessants més horrorosos d'una tragèdia humanitària que truca impotent i amb tota la seva contundència a les portes d'una Europa que sovint no sembla tenir respostes.

“TO KYMA. RESCAT AL MAR EGEU”



Rodat entre la tardor i l’hivern del 2015, aquest documental narra la proesa d’un equip de socorristes catalans que s’han instal·lat a l’illa grega de Lesbos amb un únic objectiu: salvar vides al mar Egeu. Famílies senceres, amb nadons i avis, es juguen la vida diàriament per arribar a Europa fugint de la barbàrie de Síria, l’Iraq o l’Afganistan. Ho fan creuant els deu quilòmetres de mar que separen la costa turca de l’illa de Lesbos en precàries llanxes pneumàtiques o en vells vaixells de fusta en desús després d’haver pagat una fortuna als traficants. Les màfies turques han convertit l’èxode humanitari més gran des de la Segona Guerra Mundial en una indústria milionària davant la inoperància d’Europa. En un sol dia poden desembarcar a Lesbos fins a 8.000 persones. Durant tot el 2015, 800.000 persones han creuat l’Egeu.



Òscar Camps, fil conductor del documental, és l’alma mater de Proactiva Open Arms, la petita ONG que obre els braços als refugiats. Els socorristes, coneguts ja a tot el món gràcies a la seva vocació, al seu altruisme i la seva professionalitat, cobreixen diàriament els 17 quilòmetres de costa més perillosos de l’illa, allà on les roques i la mala mar poden engolir, en minuts, les vides dels refugiats que creuen el mar amb armilles salvavides falses o amb flotadors i sense cap coneixement nàutic. Alguns, fins i tot, no han vist mai el mar abans. Equipats únicament amb aletes i vestits de neoprè, aquests socorristes es llencen diàriament a l’aigua per salvar vides, però la seva ferma determinació i la seva professionalitat supleixen la falta de recursos.

L’auster hostal del nord de Lesbos on dormen, To Kyma –que significa “l’onada”– s’ha convertit en el cor de Lesbos. Des d’aquí surten cada dia a recórrer la costa amb els seus prismàtics i aquí, des que hi són ells, és on s’ha format una petita família que aplega periodistes i voluntaris vinguts d’arreu del món per fer front al drama dels refugiats. Els socorristes s’han guanyat el respecte de tothom, també dels guardacostes grecs i de la policia europea de fronteres, Frontex. Ells també saben que aquests socorristes són grans herois en una petita illa. Han commogut molta gent i han remogut consciències. I no en marxaran fins que Europa no garanteixi un passatge segur per als milers de persones que es juguen la vida fugint de la guerra i que no tenen res més a perdre que això, la seva pròpia vida.



Entrevista amb David Fontseca i Arantza Díez, codirectors de "To Kyma. Rescat al mar Egeu"


» Veure més

Categories: Documentals
Escrit per: Sense ficció
EMISSIÓ: dimarts 19 de gener a les 21.55, a TV3.

El "Sense ficció" emet el dimarts 19 de gener emet una doble sessió que té com a protagonistes alguns dels protagonistes més rellevants de la Cançó catalana. D'una banda, "La cançó censurada", una investigació dirigida per Lluís Danés i produïda per Televisió de Catalunya (TVC) amb la col·laboració de Batabat i el suport de la Fundació Catalunya, que desvetlla documents inèdits relacionats amb algunes de les més de 400 cançons en català que van patir la censura franquista entre els anys 1962 i 1977 i que entrevista, a més dels artistes censurats, alguns dels seus censors. De l'altra, "L'Ovidi, el making of de la pel·lícula que mai no es va fer", un documental dirigit per Vicent Tamarit i produït per Diagonal TV, en coproducció amb TVC i Aire de Cinema amb la col·laboració de la Universitat de València-TAU, en què l'actor Eduard Fernández i l'actriu i directora Rosana Pastor ens acosten a la figura de l'actor i cantant d'Alcoi.

"LA CANÇÓ CENSURADA"



Nova Cançó i censura, un binomi inseparable
A partir de la dècada del 1960, quan baixa una mica la brutal repressió política i cultural que el franquisme ha executat des de finals de la guerra civil, a Catalunya sorgeixen diverses iniciatives per recuperar la llengua i la cultura. El que es coneix com la Nova Cançó és segurament la més popular. De seguida es converteix en un fenomen de masses, per motius que van molt més enllà dels purament musicals. Les lletres de les cançons són sovint reivindicatives i els concerts es converteixen en manifestacions polítiques per plantar cara al franquisme. Davant d'aquesta realitat, el règim franquista s'hi oposa amb un instrument contundent: la censura.

Parlen tots els protagonistes: cantants i censors
El documental "La cançó censurada" compta amb el testimoni de quatre noms destacats de la cançó catalana: Lluís Llach, Joan Manuel Serrat, Raimon i Quico Pi de la Serra. Tots ells expliquen el record que tenen de com actuava la censura amb les seves cançons o els trucs que feien per sortejar-la i rememoren tota mena d’anècdotes i situacions que van patir en primera persona, entre les quals hi ha les detencions a comissaria, les pressions de tot tipus o el segrest dels seus discos.



Una altra de les aportacions del documental és el testimoni de persones que treballaven com a censors de les cançons interpretades pels cantants catalans. Eren els funcionaris del Ministerio de Información y Turismo encarregats d’autoritzar o denegar les lletres que els cantants i les discogràfiques els presentaven. També es compta amb la participació d'un alt càrrec franquista com Rodolfo Martín Villa i d'un policia que durant anys va assistir a diversos concerts per fer els informes que explicaven si el cantant s'havia ajustat a les directrius autoritzades o si les havia transgredit i si, per tant, havia de ser detingut, multat o amonestat.

Igualment, el documental compta amb el testimoni del productor discogràfic Claudi Martí i dels promotors Joan Moles i Núria Batalla, que van viure també en primera persona aquells anys en què tota activitat artística havia de passar per censura.

Com actuava la censura: material inèdit
Un dels grans al·licients de "La cançó censurada" és que presenta en exclusiva nombrosa documentació fins ara inèdita. Si fins ara se sabia que la Nova Cançó havia sofert censura, ara en tenim les proves documentals, que expliciten el "modus operandi" sistemàtic del règim. Els arxius consultats són nombrosos: Archivo General de la Administración, Arxiu de la Corona d'Aragó, Archivo General del Ministerio del Interior i Archivo Histórico Nacional, Arxiu del Govern Civil de Barcelona i de Girona, o la Biblioteca Nacional de Catalunya.

Aquesta recerca permet mostrar, per primera vegada, llistats de cançons prohibides, informes dels censors sobre les lletres de les cançons, qui eren els principals censors, documents per autoritzar o denegar la celebració de concerts, fitxes policials dels expedients dels cantautors o informes detallats sobre els concerts, entre d’altres. Tot aquest material que el documental treu a la llum era desconegut, fins i tot, pels mateixos artistes, que en suposaven l’existència per raons òbvies però que mai no el van tenir a l’abast.



En aquest sentit, a més, la investigació ofereix documents tan destacats com una carta que la mare de Lluís Llach va enviar a l'aleshores governador civil de Barcelona, Rodolfo Martín Villa, queixant-se que haguessin multat el seu fill. Martín Villa recorda aquesta carta, que el mateix Llach descobreix en el documental.

A banda de tot aquest valuosa documentació inèdita i del testimoni dels protagonistes d’aquells moments, "La cançó censurada" ofereix nombrós material d'arxiu com ara imatges d'actuacions musicals, portades de discos censurats, fotografies o els papers originals amb les traduccions de les lletres que els cantants feien per presentar a la censura.

Roger Mas, narrador
"La cançó censurada" té com a fil conductor i com a narrador Roger Mas, un cantant amb un estil musical i un discurs narratiu que enllacen amb els cantants que l'han precedit i que fan que sigui vist com l'hereu natural de la generació de cantautors catalans que va patir la censura durant el franquisme. Mas ofereix també una versió personal de diverses cançons emblemàtiques de la Nova Cançó, entre les quals hi ha "L’estaca", de Lluís Llach; "Diguem no", de Raimon, o "Conillet de vellut", de Joan Manuel Serrat.

» Veure més

07/01/2016: “Barça Dreams”

Categories: Documentals
Escrit per: Sense ficció
EMISSIÓ: dimarts 12 de gener a les 21.55, a TV3.

Una història vertadera del FC Barcelona


Una producció de Gen Image Media amb la coproducció d’Entropy Studio, Televisió de Catalunya i TVE, amb el suport de l’ICEC.



“Barça Dreams” és el documental més complet que s’ha fet mai sobre la història del FC Barcelona, un dels clubs de futbol més reconeguts del planeta; lloat pels seus mites i llegendes, com ara el millor futbolista de tots els temps: Leo Messi; el prestigiós entrenador Pep Guardiola; o l’home que va revolucionar aquest esport amb una visió innovadora, Johan Cruyff.



La pel·lícula narra el llarg camí cap al reconeixement i l’èxit que el club assoleix amb la generació de Leo Messi, Xavi Hernández i Andrés Iniesta; tots ells formats a l’extraordinària escola de La Masia. Alhora, descobreix els secrets d’un club de futbol poderós que desperta admiració a tot el món i que està estretament lligat a la identitat catalana, fent realitat el lema “Barça, més que un club”.



És un autèntic viatge emocional a l’ànima del club que Joan Gamper, esportista indiscutible, va fundar fa més de cent anys per reviure els somnis i les ambicions d’una llarga llista de futbolistes que han buscat la glòria en un dels clubs de futbol més admirats dels darrers temps.

Dirigit per Jordi Llompart.
Categories: Documentals
Escrit per: Sense ficció
EMISSIÓ: dimarts 22 a les 21.55 i 23.20, a TV3.

"Sense ficció" emet dues històries carregades d'emocions protagonitzades per coristes. Una doble sessió que comença amb l'estrena de "A 20 passos de la fama", una producció de Tremolo Productions dirigida per Morgan Neville i que va rebre l'Oscar a la Millor Pel·lícula Documental el 2014, i continua amb "El cor", una coproducció de Setmàgic Audiovisual i Televisió de Catalunya dirigida per Marc Juan.

"A 20 PASSOS DE LA FAMA"



Milions de persones en coneixen les veus, però ningú en coneix els noms. “A 20 passos de la fama” (“20 feet from stardom”) és un homenatge i una reflexió sobre els conflictes, els sacrificis i els triomfs dels coristes que acompanyen els cantants que tots coneixem, i que han contribuït a donar-los el so que els ha fet famosos. Amb entrevistes a llegendes com Bruce Springsteen, Stevie Wonder, Mick Jagger i Sting, se’ns presenten uns cantants de primera que han optat per ser la segona veu.

Són artistes amb molt de talent que abasten una àmplia gama d’estils, gèneres i èpoques de la música popular, però cadascú amb una fascinant història particular a l’ombra de la fama. Amb imatges d’arxiu inèdites i una banda sonora incomparable, la pel·lícula segueix darrere de l’escenari estrelles com Darlene Love, Judith Hill, Merry Clayton, Lisa Fischer, Tata Vega i Jo Lawry, entre moltes altres.



Darlene Love és coneguda també per la seva carrera com a actriu –en el paper de l’esposa de Danny Glover a la sèrie “Arma letal”- i per aparèixer, cada Nadal, al programa “The Late Show”, de David Letterman. Lisa Fischer, per la seva banda, diu, sobre el seu paper de corista: “Rebutjo la idea que per excel·lir d’alguna manera en la feina no n’hi ha prou d’aspirar a més, que hi ha d’haver alguna cosa més. M’encanta donar suport a altres artistes”. I afegeix: “Algunes persones farien qualsevol cosa per ser famoses. Jo només vull cantar”.

» Veure més

Categories: Documentals
Escrit per: Sense ficció
EMISSIÓ: dimarts 15 de desembre a les 21.55, a TV3.

"Sense ficció" emet una doble sessió amb els documentals "Benvinguts al poble", una producció de Televisió de Catalunya en col·laboració amb Gestmusic dirigida per Núria Fonollà, i "Ajoblanco, crònica en roig i negre", una coproducció de TVC, Lastor Media i TVE dirigida per David Fernández de Castro.

"BENVINGUTS AL POBLE"



Prat de Comte és el municipi més petit de la Terra Alta, amb menys de dos-cents habitants, que viu un perill real de despoblament. És per això que l'Ajuntament ha fet una crida buscant famílies amb fills que s'hi vulguin establir i evitar el tancament de l'escola rural. Quina és la situació actual del poble? Quins són els motius del seu despoblament? Quines solucions han posat en marxa per aturar aquesta situació crítica? Quina ha estat la resposta a la crida de l'Ajuntament? El documental "Benvinguts al poble" mostra la situació que viu la localitat i dóna resposta a aquests interrogants.



Veurem el doble efecte que va tenir la crida de l'Ajuntament. Mentre que algunes famílies de Prat de Comte que escolaritzaven els fills fora els han tornat ha matricular a l'escola rural, altres veïns no veuen amb bons ulls els "avantatges" que dóna el consistori als nouvinguts. De moment, els deu alumnes preinscrits han permès l'arrencada del curs escolar 2015-2016 i garantir la continuïtat del centre.



D'altra banda, coneixerem també les històries d'algunes de les persones i famílies que s'han instal·lat al poble per fer-se càrrec de la gestió de l'agrobotiga o la destil·leria d'aiguardent i els motius d'unes altres que s'hi van mostrar interessades al principi i que finalment no ho han fet.

"Benvinguts al poble" és un viatge al dia a dia d'un poble petit i una reflexió sobre l'envelliment de la població, la falta de perspectives dels joves, la idealització de la vida rural, l'adaptació dels nouvinguts o els problemes de convivència en una comunitat molt petita, entre d'altres aspectes.

» Veure més

Categories: Documentals
Escrit per: Sense ficció
EMISSIÓ: dimarts 1 de desembre a les 21.55, a TV3.

“Sense ficció” estrena els documentals “El pati del darrere”, produït per Televisió de Catalunya amb la col·laboració d’Al Pati Produccions i dirigit per Isabel Fernández, que ens mostra el Baix Llobregat com no l'hem vist mai de la mà d'alguns dels seus veïns més destacats i compromesos, i “2100, com serà el clima?”, produït per AB Productions i Docland Yard amb la col·laboració d’ICI Explora i dirigit per Blandine Josselin, en què els principals climatòlegs i centres de recerca mundial auguren la desaparició de més del 10% de les espècies si la temperatura augmenta 4,8°C i el nivell del mar puja un metre. Aquest últim s'estrena amb motiu de la Cimera de París sobre el canvi climàtic, que tindrà lloc del 30 de novembre a l'11 de desembre, i forma part de la programació especial de TV3 relacionada amb aquest transcendental esdeveniment que aplegarà a la capital francesa representants de 195 estats.

“EL PATI DEL DARRERE”



El Baix Llobregat és una comarca que ha viscut un creixement desmesurat en els últims 50 anys. El veïnatge amb Barcelona l’ha convertit en una galeria de serveis per a la gran ciutat. Però sota les infraestructures de comunicació que tallen el seu paisatge hi ha un dels sòls agraris més fèrtils de Catalunya, un delta que és un punt estratègic dins de la ruta que fan els ocells migratoris per la Mediterrània occidental i un riu, el Llobregat, que és el responsable de tot això, i al voltant del qual s’articula el territori.

També hi ha un fort sentiment d’orgull que els habitants del Baix Llobregat senten per la seva comarca i per una identitat que han forjat en la lluita constant per no ser absorbits i esborrats per la gran ciutat que tenen al costat. És el pati del darrere de Barcelona, un territori en risc constant, a causa de l’especulació immobiliària, que pot ser estratègic per al futur i la sostenibilitat de tots.



El documental “El pati del darrere” és el retrat del paisatge, de la gent i de la història d’una de les zones més transformades de Catalunya i alhora del pulmó verd de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). És el retrat de la zona amb més acumulació d’infraestructures del país i alhora l’horta que produeix el 15% dels aliments que es mengen a la ciutat. És el retrat d’un territori amenaçat constantment per les requalificacions i les modificacions territorials i amb constants plans de desenvolupament (l’‘outlet’ de Viladecans, el Golf d’Aena per completar les instal·lacions de l’aeroport, Eurovegas...).

Es tracta d’una comarca poc coneguda i habitualment menystinguda, però que és fonamental per garantir l’equilibri i la sostenibilitat de la vida dels gairebé cinc milions de persones que transiten diàriament per l’AMB.


Entrevista a Isabel Fernández, directora d'"El pati del darrere"

» Veure més

Categories: Documentals
Escrit per: Sense ficció
EMISSIÓ: dimarts 17 de novembre a les 21.55, a TV3.

El programa "Sense ficció" emet una doble sessió amb l'estrena de la pel·lícula "Messi", dirigida per Álex de la Iglesia i produïda per Mediapro, i "La casa on visc", una coproducció de Charlotte Streeet Films i Edgwewood Way amb BBC/ITVS/ZDF dirigida per Eugene Jarecki.

"MESSI"



Què ha fet de Messi el millor jugador del món? La casualitat no existeix. Messi ha de tenir una explicació


No n'hi ha prou d'afirmar el valor dels seus èxits, s'ha d'esbrinar què és el que ha fet de Lionel Messi un futbolista únic, amb una de les trajectòries més aclaparadores de la història del futbol mundial. Tot passa perquè alguna cosa, o algú, ho ha provocat.

Donar resposta a això era l'objectiu del director Álex de la Iglesia quan va començar "Messi". I la resposta -o les respostes- és en aquesta singular pel·lícula, a través de les opinions de grans llegendes del futbol com són César Luis Menotti, Diego Armando Maradona, Jorge Valdano o Johan Cruyff i de les persones que l'han acompanyat al llarg de la seva trajectòria; a través d’imatges d'arxiu i d'entrevistes i filmacions inèdites i a través de la recreació dels moments més importants de la seva vida. Moments com la infància i l'adolescència del jugador, per exemple, que ens ajuden a entendre la seva manera de "celebrar" els gols, per la relació tan especial que tenia amb la seva àvia o la tenacitat i determinació que van portar un nen de Rosario fins a l'elit del futbol mundial.



Rodada a Buenos Aires, Rosario i Barcelona, la pel·lícula ha suposat també una gran tasca d'investigació per recuperar imatges, entrevistes i gravacions des de que el protagonista tenia poc més de 4 anys. Imatges que s'integren perfectament en el relat i que amb l'ajuda de la ficció ens endinsen en el món d’aquest "rosarino" que als 26 anys ha aconseguit allò que la seva àvia li va pronosticar un dia: ser el millor jugador del món.



Reunits en un sopar, els seus professors, entrenadors, amics d'infantesa, companys del Barça, periodistes, escriptors i personatges que fan part de la història del futbol van desgranant i analitzant la personalitat de Messi dins i fora del camp i repassant els passatges i moments més significatius de la seva vida: un nen enganxat a una pilota; la decisió de deixar Rosario per anar a Barcelona; l'allunyament de la seva família; el paper que han tingut en la seva carrera personatges com Ronaldinho, Frank Rijkaard, Carles Reixach o Pep Guardiola; el seu primer gol al Camp Nou; la nit de Stamford Bridge; els seus vincles amb l'Argentina i amb Rosario i, finalment, el dubte de si és millor que Maradona. Un dubte que Cruyff resol amb la seva particular filosofia: "Gràcies a Déu que Messi existeix. Fixa't que si no fos així, encara hauríem de parlar de Maradona, que és absurd. Per tant, no s'ha de comparar, s'ha de gaudir".

"Messi" va fer part de la selecció oficial en el Festival de Venècia 2014 i té dotze candidatures a la 30a edició dels Premis Goya que es lliuraran el 2016: pel·lícula, direcció, guió original, música original, direcció de fotografia, disseny de vestuari, efectes especials, direcció de producció, muntatge, direcció artística, so i pel·lícula documental.

» Veure més

Categories: Documentals
Escrit per: Sense ficció
EMISSIÓ: dimarts 10 de novembre a les 21.55, a TV3.

El programa "Sense ficció" emet una doble sessió amb l'estrena de dues coproduccions de Televisió de Catalunya (TVC): d'una banda, "Filosofia a la presó", coproduïda amb Media 3.14, diririda per Gilbert Arroyo i Marc Parramon i guardonada amb el premi millor documental de la secció Doc.España en l'última edició de la Semana Internacional de Cine de Valladolid, Seminci; i de l'altra, “Madame Barcelona. Un recorregut per l’Arc del Teatre”, coproduït amb Karavan Films i dirigit per Marc Petitpierre.


"FILOSOFIA A LA PRESÓ"



Cada divendres, durant onze setmanes, set interns del Centre Penitenciari Lledoners (Sant Joan de Vilatorrada, el Bages) i set estudiants de Dret d’Esade participen en una sessió de diàleg socràtic de dues hores. La iniciativa és de Sira Abenoza, filòsofa i professora d’RSC (Responsabilitat Social Corporativa) i d’Ètica d’Esade, que proposa als catorze participants dialogar sobre els grans temes de la vida: la felicitat, l’amor, la por, la justícia, el sentit de la vida o la veritat. Tot i que cada sessió té com a punt de partida la filosofia, l’experiència vital dels participants pren ben aviat el protagonisme i es crea un espai de comunicació únic que permet aprofundir en el coneixement mutu i que enriqueix el debat públic sobre el delicte, els seus desencadenants, la reparació dels danys i la reinserció dels presos.



El documental "Filosofia a la presó" recull aquest viatge basat en la paraula i en l’expressió sincera dels participants. És el testimoni de l’efecte transformador que té oferir un espai i un temps a dos col·lectius contrastats que parlen sense limitacions: d’una banda, els estudiants, joves i la seva majoria procedents de famílies benestants, que tenen l’oportunitat de descobrir tot allò que aprenen als llibres a través de l’experiència directa; i de l’altra, els interns, d’edats i trajectòries molt diverses, que gaudeixen d’un espai de llibertat per dir obertament què pensen i què senten.


Entrevista a Gilbert Arroyo i Marc Parramon

» Veure més

Següent



Televisió de Catalunya

© Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, S.A.