Categories: Documentals
Escrit per: Sense ficció
EMISSIÓ: De l’1 al 8 d’agost, a TV3 i internet

El dimarts 1 d'agost començaran les emissions d’estiu del “Sense ficció”. Durant quatre setmanes consecutives TV3 reemetrà una selecció dels millors documentals que han passat pel programa aquesta temporada. A continuació podeu veure els títols que emetrem:


1 d’agost: “El viatge de l’Unai”





8 d’agost: “Jo també vull sexe!”




15 d’agost: “Sexe, maraques i chihuahues”




22 d’agost: “’Jarabe’ contra el càncer”

null



A partir del 29 d’agost, el programa "Sense ficció" començarà la temporada amb noves estrenes.



Categories: Documentals
Escrit per: Sense ficció
EMISSIÓ: Dimarts 18 de juliol, a les 21.55, a TV3 i internet

Un treball d’investigació sobre les maniobres ocultes del Ministeri de l’Interior


Una producció de Mediapro dirigida per Jaume Roures


“Las cloacas de Interior” és el resultat de nou mesos de feina d’investigació i anàlisi, que acaben destapant per primera vegada un entorn d'il·legalitats i de corrupció en el si del Ministeri de l'Interior.




El treball, dirigit per Jaume Roures, amb guió de Jaume Grau i realització d'Andrea Ferrando, té un gran valor documental gràcies al testimoni de quatre policies que parlen, per primer cop, davant d’una càmera: Marcelino Martín Blas, excap d’Asuntos Internos de la Policia; Jaime Barrado, comissari de policia; Jose Oreja, sergent de la Guàrdia Civil, i un alt funcionari del Ministeri de l’Interior que ha preferit conservar l’anonimat.




Marcelino Martín Blas, excap d’Asuntos Internos de la Policia, i Jaime Barrado, comissari de policia




Jose Oreja, sergent de la Guàrdia Civil, i un alt funcionari del Ministeri de l’Interior anònim



A partir d’aquestes declaracions inèdites, que serveixen per comprendre l’abast de l’entramat d’il·legalitats, “Las cloacas de Interior” té la voluntat d’aixecar la mirada per damunt de casos concrets, per trobar un fil conductor global i crear, així, un relat de la guerra bruta d’Interior.

El documental comença amb les gravacions que el diari “Público” va donar a conèixer el juny del 2016 entre l’exministre d’Interior, Jorge Fernández Díaz, i l’excap de l’Oficina Antifrau de Catalunya, Daniel de Alonso. Gràcies a les investigacions dels periodistes Patricia López i Carlos Enrique Bayo, es van destapant les diferents trames que han confluït en la policia.



Els periodistes Patricia López i Carlos Enrique Bayo


Es pren el cas Trias com a punt de partida, aprofitant que surt esmentat en les converses entre l’exministre Jorge Fernández i De Alfonso, i es va estirant el fil per acabar desvetllant les males pràctiques i el “modus operandi” de la guerra bruta de l’Estat en molts altres casos, com el d’Interligare, el d’Elisa Pinto, l'Informe Veritas, la trama d'espionatge dins del PP de la Comunitat de Madrid o l'informe PISA sobre el finançament de Podem.

“Las cloacas de Interior” dibuixa una estructura de funcionament de tres potes, segons un funcionari del Ministeri de l’Interior anònim, la denominada “oficina sinistra”, encarregada d’elaborar informes contra adversaris polítics i policies que acabaven en diversos mitjans de comunicació, el comissari Villarejo i la Brigada Política, que, formada “per càrrecs policials de confiança del Ministeri”, realitzaven activitats “que es podrien anomenar alegals”.



Xavier Trias, exalcalde de Barcelona, i Baltasar Garzón


L’origen de molts dels integrants d’aquesta “mafia policial” se situa, com Villarejo, a l’antiga Brigada Político-Social franquista, i són els responsables d’informes com Veritas, destinat a desacreditar Baltasar Garzón quan es trobava en plena investigació de l’activitat dels GAL.

El documental demostra, a més, que l’activitat d’aquest entramat politicopolicial no es limita a territori espanyol. El testimoni creuat dels germans Cierco, propietaris de Banca Privada d’Andorra, i de Martín Blas revelen l’existència de maniobres il·legals per tal d’aconseguir els comptes opacs de la família Pujol i són el testimoni de l’acció d’aquesta trama bruta en l’operació Catalunya.


Dirigit per Jaume Roures.
Categories: Documentals , Cultura
Escrit per: Moderador
EMISSIÓ: Dimarts 11 de juliol, a les 21.55, a TV3 i a internet

Un viatge per la vida i l’obra de la narradora quan fa poc més de 25 anys de la mort

La producció aporta documents inèdits sobre l’estada de la periodista a la presó l’any 1968 i a Sant Petersburg el 1980, escenari d’una part del rodatge

Fa 40 anys que Roig va publicar “Els catalans als camps nazis” després d’una llarga investigació



Una producció de Good Company Productions en coproducció amb Televisió de Catalunya i TVE



“Montserrat Roig: l’hora violeta” repassa la vida i obra de l’escriptora i periodista catalana (1946-1991), compromesa amb el seu temps, la Transició democràtica i la lluita antifranquista i feminista. I ho va fer des del seu esguard de dona. Per això el títol del documental recupera una de les seves obres: “L’hora violeta”, l’hora de mirar-se la realitat amb ulls de dona.

El documental, rodat a Barcelona, Formentera i Rússia (Sant Petersburg i Moscou), s’articula a partir d’entrevistes a persones del seu cercle més íntim, com els seus dos fills, Roger i Jordi Sempere, la fotògrafa i gran amiga Pilar Aymerich, la seva confident, Montse Blanes, i a companys i companyes de professió i militància, com Robert Saladrigas, Carme Riera, Isabel Clara Simó, Ignasi Riera, Marta Pessarrodona, Mijail Mishin, a més d’una de les seves biògrafes, Betsabé Garcia.

Montserrat Roig


La narració es complementa amb entrevistes a Montserrat Roig en el programa “Personatges” de TVE, un extens arxiu fotogràfic de la fotoperiodista Pilar Aymerich i imatges d’arxiu del Museu d’Història de Catalunya—Fons Amical Mauthausen, de l’Amical de Ravensbrück, i fotografies personals cedides pel seu fill, Roger Sempere, i d’altres amistats.

D’altra banda, es ficcionen fragments d’algunes de les seves obres, de manera que ficció i realitat es fonen per plasmar un únic “univers Roig” habitat per símbols de la narradora com “el pati del llimoner” o la cançó “Le temps de cerises”, títol d’una novel·la seva que ha donat lloc a la banda sonora del film.


40 anys del llibre “Els catalans als camps nazis”

Els catalans als camps nazis

Montserrat Roig va trencar el silenci entorn de la complicitat del franquisme amb el nazisme. “Els catalans als camps nazis” (1977), premi Crítica Serra d'Or, és segurament el seu llibre més impactant. El documental narra el procés d’investigació periodística que va donar a conèixer la deportació i mort de milers de republicans catalans en els camps de concentració i extermini nazis durant la Segona Guerra Mundial.
El documental també reconstrueix el viatge que va realitzar el 1980 a Sant Petersburg per investigar el setge nazi de Leningrad entre 1941-1944, i compta amb material d’arxiu inèdit cedit pel Museu del Setge d’aquesta ciutat.

“Montserrat Roig: l’hora violeta” s’endinsa en l’univers literari i el pensament d’una dona que va deixar una empremta fonamental en la cultura catalana de la segona meitat del segle XX.

Dirigit per Neus Ràfols.
Fitxa tècnica
Direcció i guió:: Neus Ràfols
Realització: Pere Herms
Fotografia: Ferran Casterà
Muntatge: Tomás Muñoz
Recerca periodística i documental: Jordina Arnau
Música: interpretada per Maria Camats i cançons de Maria del Mar Bonet i Lluís Serrahima, Ovidi Montllor, Lluís Llach, i Marina Rossell
Interpretació: Lali Feliu i Meritxell Sabaté

Categories: Documentals
Escrit per: Sense ficció
EMISSIÓ: Dimarts 4 de juliol, a les 21.55, a TV3 i 30 dies a internet (geolocalitzat a Espanya)

Una producció d’Actual Prod




Madonna és una de les grans icones del pop, una de les cantants més ben pagades de tots els temps i la cantant individual que més discos ha venut al món. Es coneix prou bé la seva faceta d’artista, els seus èxits musicals, els vídeos sexuals i provocatius, la seva capacitat de reinventar la seva imatge i la seva música, però, com és la persona, qui és, en realitat?




“La veritable història de Madonna” ens porta al descobriment de la personalitat d’aquesta artista, actriu i empresària, d’aparença fràgil, però de temperament fort i fermes conviccions, icona de la música però també font d’inspiració per a moltes dones: la seva família —la defunció de la mare quan ella tenia 5 anys la marcarà profundament— la seva exuberància, el seu desig precoç de seduir i d’escandalitzar. El documental repassa la seva relació amb la religió, l’espiritualitat, la maternitat, la sexualitat, la relació amb els homes, les seves guerres d’egos amb els seus nombrosos amants, la seva primera trobada amb Sean Penn i les paradoxes i contradiccions que l’han acompanyat al llarg de la seva vida. Finalment, aquest documental explora la seva relació amb l’edat i el seu cos, la recerca de la joventut eterna i coneixerem una possible successora: la seva filla Lourdes.




El documental compta amb nombroses imatges d’arxiu inèdites i entrevistes exclusives amb persones del seu entorn, com amics de la infància, el seu germà, la seva biògrafa o el seu primer agent.

Dirigit per Jean-François Firey.

Categories: Documentals
Escrit per: Sense ficció
EMISSIÓ: Dimarts 27 de juny, a les 21.55, a TV3 i internet

Els primers cíborgs


Una coproducció de TV3 i Mediapro


Un cíborg és un individu que porta dispositius electrònics implantats al seu organisme que li donen capacitats que van més enllà de les capacitats “normals” d’un humà.

Moltes persones porten implantats aparells electrònics que restauren alguna funció de l’organisme. Per exemple, els marcapassos que regulen el ritme cardíac. D’aquí pocs anys, no tan sols podrem reparar el que no funciona en el nostre cos, sinó que la tecnologia ens permetrà tenir capacitats que superen la naturalesa humana i, per tant, ens convertirem en cíborgs.




En pocs anys, la tecnologia es fusionarà amb els nostres cossos de maneres que avui ens semblen inimaginables, redefinirà els límits del que és ser humà i augmentarà les nostres capacitats biològiques com a espècie. Actualment, la fusió del cos amb la tecnologia està restringida i només s'accepta per raons mèdiques. Però ja hi ha persones que, mogudes per l’afany d’experimentar, han creuat els límits biològics: són els primers cíborgs, i s’enfronten a la reacció de la societat, que va de la malfiança a l'entusiasme. Avui són tan sols una petita minoria, i molta gent els considera experimentadors trastocats, però en un futur proper potser els reconeixerem com a pioners.

“Cíborgs entre nosaltres” presenta la història de diversos cíborgs, com la de Neil Harbisson, un artista català que va ser el primer cíborg reconegut oficialment per un govern. Els protagonistes expliquen per què han decidit fer aquests pas, quins problemes els suposa la seva condició de cíborgs en la seva vida quotidiana i de quina manera lluiten per superar els recels de la societat.

El documental també visita els laboratoris d’investigadors d’alt nivell, i descobrim que la ciència està més a prop del que ens pensem de poder transformar-nos en cíborgs i que la barrera és, sobretot, de tipus ètic. En la part final del documental, s’analitzen les implicacions filosòfiques, ètiques i legals que té el fet d’anar més enllà del que és humà i permetre que les màquines formin part de nosaltres.




Dirigit per Rafel Duran Torrent.
Categories: Documentals
Escrit per: Sense ficció
EMISSIÓ: Dimarts 20 de juny, a les 21.55, a TV3 i internet

És possible un futur 100% renovable i una democratització real de l’energia?


El canvi climàtic és una realitat confirmada per la comunitat científica internacional, que reclama la descarbonització del planeta. Mentre el món viu un autèntic boom mundial de l’energia solar, Espanya està a la cua en inversió en energia fotovoltaica. “Revolució solar”, una producció de Televisió de Catalunya dirigida per Ricard Belis i Joan Marí, posa llum sobre les causes de la situació energètica espanyola i es pregunta si serà possible un futur 100% renovable.





"Revolució solar" (versión subtitulada al castellano)


L’accident de la central nuclear de Fukushima va propiciar l’Acord de París de desembre del 2015, que estableix mesures per a la reducció de les emissions de gasos amb efecte hivernacle a partir de 2020.

Estem immersos en una transició energètica global que té per objectiu una producció energètica 100% renovable en les pròximes dècades. I el panorama energètic ha començat a canviar: assistim a situacions tan paradoxals com les del Regne Unit, que és el país d’Europa que ha invertit més en energia solar els últims anys, o Alemanya, que ha posat en marxa el programa governamental ‘Energiewende’ --‘transició energètica’-- amb l’objectiu d’arribar a un 80% d’energia renovable l'any 2050.

En l’altre costat de la paradoxa, hi trobem els Estats Units, presidits per Donald Trump, que s’acaben de desmarcar de l’Acord de París, o Espanya, el territori amb més potencial fotovoltaic d’Europa, que el 2015 només va instal·lar 0,05 GW i està estancada a la cua dels països inversors, molt per darrere d’altres països europeus amb menys potencial solar, com Holanda, Suïssa, Dinamarca o Àustria.




Espanya va ser pionera en el foment de l’energia solar durant el govern socialista de Rodríguez Zapatero amb un reial decret llei del 2007, però el 2010 el mateix govern va fer un gir radical amb un polèmic reial decret impulsat pel ministre d’Indústria, Miguel Sebastián, que retallava un 45% les primes garantides als parcs solars. Les posteriors lleis aprovades pel govern popular de Mariano Rajoy van accentuar les traves legals a la producció d’energia solar.

Aquestes mesures van afectar a 60.000 famílies --4.300 a Catalunya-- i a una trentena de fons d’inversió internacionals, que van denunciar el Regne d’Espanya davant del CIADI, l’organisme d’arbitratge internacional del Banc Mundial. El CIADI va fallar el seu primer veredicte contra Espanya aquest mes de maig per l’incompliment de la Carta de l’Energia. La inseguretat jurídica que va suposar aquest gir normatiu dels successius executius del PSOE i del PP ha allunyat aquests fons d’inversió del potencial solar a l’estat espanyol.

El documental “Revolució solar” posa llum sobre les causes de la complexa situació energètica espanyola i viatja al Regne Unit i a Alemanya per veure com dos països amb menys sol que l’estat espanyol lideren aquest ‘boom’ solar a Europa.




Els experts consultats situen com a grans assignatures pendents de la transició energètica l’estalvi i l’eficiència, aspectes en els quals l’autoproducció d’electricitat n’és un pilar clau. En aquest sentit, la intervenció arquitectònica que ha tingut lloc en un edifici d’habitatges socials de Taradell (Osona) demostra la importància de l’energia solar en l’abaratiment del cost de l’electricitat i en la disminució de la pobresa energètica.

Una placa solar costa avui un 80% menys que fa deu anys, període en el qual la factura de la llum ha pujat un 70%. Això fa de l’energia solar una font renovable altament rendible. En paral·lel, trobem experiències que demostren que hi ha models energètics alternatius als oligopolis elèctrics, com les cooperatives que proliferen arreu d’Europa en els últims anys. La cooperativa gironina Som Energia n’és un exemple, amb un projecte de generació elèctrica col·lectiva amb diversos camps solars a Andalusia, que el documental també visita.

Ens preguntem si serà possible la democratització de l’energia de la mateixa manera que les noves tecnologies han democratitzat la comunicació. La resposta a aquest i altres aspectes relacionats amb el sistema elèctric espanyol --la subhasta on es decideix el preu de l’electricitat; les anomenades ‘portes giratòries’ entre empreses elèctriques i alts càrrecs de l’administració pública; què paguem realment a la factura de la llum; com afronta Catalunya la transició energètica des d’una capacitat reguladora gairebé nul·la i amb un sistema energètic molt depenent de l’energia nuclear o si el cotxe elèctric serà una realitat immediata o la mobilitat sostenible haurà d’esperar encara un temps a consolidar-se, etc.--, troben resposta en el documental “Revolució solar”.


Material extra del documental "Revolució solar".





Pere Guerra, comissió d’energia Pimec
“El risc d’invertir en energia solar a Espanya no ha estat tecnològic, ha estat regulatori: el risc d’invertir en un país poc seriós.”



Álvaro Nadal, ministre d’Energia
“Un financiero no puede decir que no sabía que se estaban poniendo en España la mitad de las renovables del mundo a unos precios que nadie estaba pagando.”



Jorge Morales de Labra, director de Geoatlanter
“España es líder mundial en hacer el ridículo, porque todos los países han comprobado que la palabra del rey en el Boletín Oficial del Estado no vale nada.”



Coque Claret, arquitecte
“Les energies renovables són absolutament indispensables per combatre la pobresa energètica; viure en males condicions de confort té uns costos sanitaris elevadíssims i escurça la vida.”



Assumpta Farran, directora de l’ICAEN
“Confio que veiem que el recurs energètic del segle XXI és el sol.”


Dirigit per Ricard Belis i Joan Marí.




07/06/2017: “En lluita”

Categories: Documentals
Escrit per: Sense ficció
EMISSIÓ: Dimarts 13 de juny, a les 21.55, a TV3 i internet

Les lluites durant el final del franquisme i la democràcia a Catalunya


Una producció de Televisió de Catalunya amb la col·laboració de Funky Monkey

“En lluita” recorre les lluites socials que hi ha hagut a Catalunya en els últims 40 i 50 anys, des del final del règim franquista fins a l’actualitat, a través de les històries de cinc protagonistes que han viscut les lluites veïnals, la lluita per la identitat catalana, la lluita per la pau i l’esclat social dels últims anys. Un viatge al passat i al present de la mobilització ciutadana a Catalunya a través, també, de les reflexions d’una quinzena de persones que participen o han participat activament en la lluita obrera, l’ecologista, la feminista, pels drets humans o pels drets socials, entre d’altres, i que representen l’extens moviment associatiu del país. “En lluita”, doncs, és també una reflexió col·lectiva que permet entendre per què i de quina manera s’ha lluitat a Catalunya en les últimes dècades a partir de l’experiència i la transformació personal de qui s’hi ha implicat.




Amb els seus protagonistes, el documental recorda la Marxa per la Llibertat l’any 1976; el segrest d’autobusos al barri de Pomar de Badalona el 1985; el paper dels insubmisos en la lluita per la pau i la transformació personal d’una activista de la PAH arran del 15M. Aquestes històries són el punt de partida per a les reflexions col·lectives sobre el tarannà de les lluites, les dificultats, el per què ens mobilitzem o la repressió, entre d’altres.

Quaranta anys després de la caiguda del règim franquista i en un moment en què Catalunya viu un moment de mobilització ciutadana massiva, “En lluita” ajuda a entendre la societat que hem construït i el que queda per aconseguir per viure un futur millor.





Testimonis
Rosa Luna, veïna del barri de Pomar
Carmen Díaz, veïna del barri de Pomar
Andrés Naya, líder veïnal de Barcelona / activista de la lluita veïnal
Joana Imbernon, activista per l’escola en català
Carles Vallejo, activista de la lluita obrera
Norma Falconi, activista pels drets dels immigrants
Trini Cuesta, activista per la sanitat pública
Susanna Abella, Plataforma en Defensa de l’Ebre
Maria Morón, pionera de la lluita feminista
Joan Rebull, activista antinuclear
Jordi Cuixart, president d’Òmnium Cultural
Josep Arasa, organitzador de la Marxa de la Llibertat
Jordi Bilbeny, organitzador de la Consulta d’Arenys de Munt
Iban EK, activista en moviments socials
Elba Mansilla, activista en moviments socials
Jordi Muñoz, antimilitarista
Eugeni Rodríguez, activista pels drets del col·lectiu LGTBI
Pep Riera, pagès i activista
Adonio González, iaioflauta
Llum Oliver, veïna del bloc ocupat de la Bordeta





Llocs i fets, entre d’altres

Barri de Pubilla Cases
L’Hospitalet de Llobregat, 1975

Manifestació per l’amnistia laboral
Barri del Poblenou, Barcelona, 1976

Marxa de la Llibertat
Vilafranca del Penedès i Montblanc, 1976

Jornades Catalanes de la Dona
Barcelona, 1976

Vaga de Laforsa
Cornellà de Llobregat, 1978

Manifestació del Front d’Alliberament Gai
Barcelona, 1979

Vaga universitària contra les taxes
Barcelona, 1984

Barri de Pomar
Badalona, 1985

Manifestació contra el servei militar
Barcelona, 1986

Acció per la llibertat dels insubmisos empresonats
Barcelona, 1991

Míting veïnal “Guerra de l’aigua”
Barcelona, 1996

Enfrontaments pel desallotjament del Cine Princesa
Barcelona, 1996

Cadena humana contra el Pla Hidrològic
Tortosa, 2001

Tancada església del Pi
Barcelona, 2001

La Marxa Blava
Brussel·les, Bèlgica, 2001

Manifestació “No a la Guerra”
Barcelona, 2003

Consulta sobre la independència
Arenys de Munt, 2009

Acampada 15M
Barcelona, 2011

Manifestació dels indignats
Barcelona, 2011

Ocupació del Bloc de la Bordeta
Barcelona, 2015

Diada de l’11 de Setembre
Barcelona, 2014

Tancada d’immigrants, “Papers sense contracte”
Barcelona, 2016

Manifestació “Volem Acollir”
Barcelona, 2017


Dirigit per Pere Llibre i Eloi Vila.
Categories: Documentals
Escrit per: Sense ficció
EMISSIÓ: Dimarts 6 de juny, a les 21.55, a TV3 i internet

El dia a dia del tancament definitiu de la presó Model de Barcelona


Una producció de Televisió de Catalunya amb la col·laboració SomBatabat

Amb el tancament de la presó Model de Barcelona el 8 de juny del 2017 es tanca una història que va començar fa gairebé 113 anys. El 6 de març hi van entrar els últims presos preventius. I a partir d’aquell moment va començar el moviment de població reclusa més important de la història recent d’aquest país per poder repartir en altres centres els més de 900 interns de la Model.





Amb el tancament de la Model també es tancarà una història que va començar fa gairebé 113 anys: el 1904 es va inaugurar una nova presó, seguint els nous criteris que buscaven no solament el càstig sinó també la rehabilitació dels delinqüents. La presó era tan moderna que de seguida se la va anomenar “presó model”. Però, malgrat les bones intencions, la Model aviat es va massificar, i a la vegada es va convertir en el símbol de la repressió i de l’exclusió: com un mirall, en cada moment històric ha reflectit qui són els perdedors.

Des que la Generalitat va assumir les competències penitenciàries, el 1984, ja es va fer evident que la Model no reunia les condicions per als nous estàndards de tractament dels interns. A més, la pressió dels veïns demanava una solució. Però els diversos intents de tancar-la van resultar infructuosos. Finalment, l’acord signat el gener passat entre l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat ho farà possible.





El procés del tancament i el trasllat dels interns no ha estat fàcil. D’una banda, per les dificultats tècniques. De l’altra, per l’impacte que el trasllat provocarà sobretot en els familiars dels interns, que s’hauran de desplaçar fora de Barcelona per visitar-los. A més, s’hi ha afegit un profund malestar en bona part dels treballadors, per a alguns dels quals el canvi de lloc de treball suposarà un trasbals considerable.

En aquests dies de canvis, l’equip de televisió ha tingut accés a la vida quotidiana de cinc interns de la Model. Els ha pogut seguir en les seves activitats quotidianes, les seves preocupacions, les seves pors i les seves esperances. El resultat és el retrat de com s’han viscut des de dins els últims dies de la Model.




Dirigit per Joan Gallifa.





Categories: Documentals
Escrit per: Sense ficció
EMISSIÓ: Dimarts 30 de maig, a les 21.55, a TV3 i per internet


Radiografia de les rondes de Barcelona


Una producció de Televisió de Catalunya, dirigida per Josep Rovira.

Una aproximació a les rondes de Barcelona des del punt de vista quotidià, vies per les quals milers de conductors es desplacen cada dia i molts professionals treballen per al seu manteniment o hi actuen quan s’hi produeixen incidències. Se’n recorda la història, s’analitza el paper que tenen en la mobilitat de Barcelona i en la seva gran àrea d’influència, tant en el present com de cara al futur. I es retraten les singularitats d’aquesta obra civil estratègica.





Hi circulen tants vehicles i hi passen tantes coses cada dia que per a molts les rondes són una mena de parc nacional on conviuen diverses espècies de manera més o menys pacífica. Fins i tot amb les seves migracions diàries de riu a riu, del Besòs al Llobregat als matins i a l’inrevés a les tardes.

I és que vint-i-cinc anys després de la inauguració, les rondes són l’obra civil més gran i, sens dubte, la més utilitzada pels ciutadans de tota la gran regió metropolitana que envolta Barcelona.

Per a la majoria dels centenars de milers de ciutadans que hi transiten cada dia, aquest anell circulatori és una autopista urbana, el lloc per on es passa amb més o menys lentitud o fluïdesa, depenent del trànsit o de les incidències del moment.

Però vistes des de dins i acompanyant, tal com es fa en el documental, la gent que hi treballa, les rondes són molt més que prop de 40 quilòmetres d’asfalt i formigó. Són un món en petit, descrit, per alguns com un parc temàtic amb habitants i espècies ben diverses que hi flueixen cada dia d’una punta a l’altra.




I aquesta és la proposta del documental, que se centra en aquestes singularitats que es prodiguen diàriament i que posen a prova la diligència de la Guàrdia Urbana corrent, per exemple, darrere d’una cabra que circula sense control entre els cotxes o acompanyant de nit un equip d’enginyers responsables del manteniment de les rondes caminant per un túnel tallat al trànsit posant a prova els sistemes antiincendis.

El documental “Les rondes, parc nacional” també retrata altres curiositats, com un grup de timbalers que s’arreceren sota un Scalextric de la Barceloneta per assajar sense molestar els veïns, l’existència d’una penya blaugrana emplaçada just a sota mateix del nus de la Trinitat, o la moda de parelles de nuvis xinesos que trien els llacs artificials i els ponts de fusta del tros de les rondes que passa per la Vila Olímpica, tot buscant el millor fengshui i la bona sort per fer les fotos de l’àlbum de casament.





I mentre es visiten aquests espais sorprenents amb aquesta mena de protagonistes, el que es pretén també es recordar el passat d’aquest cinturó, analitzar el seu funcionament actual, amb unes densitat de trànsit que sovint frega el col·lapse i, sobretot, posar el punt de mira en el paper que es vol que tinguin en el futur de la mobilitat de Barcelona i de la seva gran àrea urbana. Per això, també s’ha comptat amb la participació d’enginyers i especialistes en mobilitat de diverses institucions del país.

El documental s’ha rodat al llarg d’unes cinc setmanes, en les quals s’ha filmat el dia a dia d’aquest anell circulatori: des d’embussos fins a controls d’alcoholèmia i llocs desconeguts per a la majoria d’usuaris. També s’ha filmat des de l’aire, amb càmeres d’alta resolució que han proporcionat imatges impactants i inèdites de la circulació i de tota l’àrea urbana.




Per realitzar aquesta producció, s’ha comptat amb la col·laboració dels serveis de Mobilitat de l’Ajuntament de Barcelona, la Guàrdia Urbana, el Servei d’Emergències Mèdiques de Catalunya, el Servei Català de Trànsit, l’àrea metropolitana de Barcelona, el RACC, la Penya Motorista de Barcelona, l’Institut de Ciències de la Terra Jaume Almera, el monestir de Pedralbes, l’Arxiu Històric de Nou Barris, la Penya Barcelonista de Trinitat Vella, a més de diversos ciutadans i associacions de veïns.

Dirigit per Josep Rovira.
Categories: Documentals
Escrit per: Sense ficció
EMISSIÓ: Dimarts 23 de maig, a les 21.55 en directe des del CCCB, Centre de Cultura Contemporània de Barcelona

Els Serveis Informatius de TV3 i el programa "Sense ficció" han unit esforços per abordar el fenomen del qual tothom parla: la postveritat. Un tema de plena actualitat sobre les notícies falses i la manipulació de l'opinió pública que es pot fer des de les xarxes socials.
La nit començarà amb un "Sense ficció" especial, "Veritats de mentida", un documental de producció pròpia de TV3 dirigit per Montserrat Besses, i seguirà, en directe, amb el debat interactiu "Veritats compartides".






Som més tolerants amb la mentida? Com es cola la mentida en el nostre dia a dia? Sabem detectar quan ens volen fer empassar mentides com a veritats?

Aquestes són les preguntes bàsiques que intenta respondre "Veritats de mentida", amb direcció de Montserrat Besses i realització de Marc Rodríguez Puig. El documental explica en què consisteix el que ara s'anomena "postveritat", designada paraula de l'any 2016 pel diccionari d'Oxford.

"Postveritat", "fake news", "fets alternatius"... són noves maneres de dir "mentida", eufemismes per a un concepte ben antic. Aleshores, si la mentida sempre ha existit en política, què és el que és nou? La mentida és ara molt més eficaç gràcies a les xarxes?



RECUPERAR LA CONFIANÇA EN ELS MITJANS DE COMUNICACIÓ RIGOROSOS

Qui pot denunciar les mentides? El periodisme rigorós? Doncs no és estrany que els que utilitzen mentides per manipular l'opinió pública ataquin la premsa.

A "Veritats de mentida", el president del "The New York Times" i un destacat periodista polític de "The Washington Post" ens expliquen com viuen aquesta etapa d’hostilitat insòlita.


Mark Thompson, president de “The New York Times”,
i Ed O’Keefe, periodista polític de “The Washington Post”.


Els mitjans de comunicació es defensen? I com defensen el ciutadà, a qui tenen el deure d'informar correctament?

"Veritats de mentida" explica quines eines periodístiques s'utilitzen ara per rastrejar i desemmascarar l'allau de falsedats i de mitges veritats o veritats enganyoses que poden arribar al públic.



LA GUERRA DEL CLIC I ELS INTERESSOS QUE MOUEN LES XARXES

Cap clic no és gratuït. Els interessos econòmics i ideològics són els que mouen les notícies falses a les xarxes.

Facebook, Twitter i Google tenen alguna responsabilitat en el que vehiculen? Poden o volen assumir responsabilitats per frenar determinats continguts?

I una altra pregunta clau: nosaltres, quan fem cerques, quan consultem Facebook, som lliures de mirar el que volem?

A "Veritats de mentida", especialistes de primer nivell aportaran respostes sorprenents que clarifiquen la nostra posició en el gran univers de les xarxes.



"VERITATS COMPARTIDES", SEGONA PART DE LA NIT

Després del documental especial de "Sense ficció", i en directe des del CCCB, on s’està celebrant DocsBarcelona, començarà "Veritats compartides", la segona part de la nit, presentada per Pere Bosch i Montserrat Besses.

S'establirà una relació directa amb els teleespectadors per distingir, per exemple, fotografies reals de fotografies falses. Es donaran diverses informacions i consells pràctics per saber diferenciar els missatges enganyosos que ens arriben quotidianament i es debatrà sobre conceptes i situacions que s'hauran plantejat al documental.

Amb Neus Bonet, degana del Col·legi de Periodistes; Manuel Armayones, investigador dels estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació i director de l'e-Health Center de la UOC; Norbert Bilbeny, filòsof, i Eva Domínguez, periodista i professora de Comunicació Estratègica Digital de la UPF.

Material extra de “Veritats de mentida”, especial sobre la postveritat

Més informació aquí.

Notícies
El "Sense ficció" "Veritats de mentida", líder del "prime time"



Següent