Les samarretes són per a l'estiu
Categoria: General
Escrit per: moderador
Quan el responsable de la gestió de continguts a la xarxa d'aquesta casa em va dir que s'havia de tancar el blog d'alguna manera, perquè anava lligat a la secció del Matí de Catalunya Ràdio de l'estiu jo li vaig dir que no. Hi havia segona part. O això esperava. I s'ha acomplert. Tenim una segona part de les "Samarretes de l'estiu". Una segona part física. Hem traslladat totes les samarretes al Museu del Joguet de Figueres en una expo que s'inaugura l'1 de desembre i fins a mitjan gener. Ara ja sí que puc dir adéu en aquest blog. Fins aviat i, com diu Francesca Tur, un somriure.
.

02/09/2011: game over

Categoria: General
Escrit per: moderador
Avui, Game Over



Game Over perquè és la darrera samarreta de la temporada d'estiu. Però també un Game Over preventiu. Escrit en lletres verdes a sobre de fons negre, en una samarreta que juga amb aquesta frase clàssica dels videojocs per fer una alerta als més joves.

És la samarreta de l'Institut Guttmann per a la seva campanya de prevenció d'accidents. Per conscienciar els joves que siguin prudents, ja sigui al volant, o en la pràctica d'esports i en el temps de lleure. Dues paraules que tenen molt integrades: "Game Over" i com a subtítol "no te la juguis". La campanya es fa conjuntament amb la Direcció General de Trànsit i es dirigeix als joves d'entre 14 i 18 anys per avisar-los que la seva vida no és com un videojoc, sinó que al darrere d'un accident hi pot haver una tetraplegia o altres seqüeles físiques irreversibles. Game Over, però, per dir el contrari: no acabis el joc.

I també és la darrera samarreta de la Laia, una samarreta que crida a la solidaritat més gran, donar una mica de nosaltres. És la samarreta "Amb una vegada no n'hi ha prou", del Banc de Sang i Teixits, i, a més a més, ens consta que la Laia és donant de sang. Perquè cada 3 segons algú necessita sang a Catalunya i ara mateix només hi ha reserves per a sis dies.

Game Over a "El matí de l'estiu" però amb molta sang a les venes i il·lusió perquè aquesta aventura no s'acabi.
.
Categoria: General
Escrit per: moderador
Avui, anem en vespa per Menorca

El Joan Tarrés va anar a fer el servei militar a Menorca i se'n va enamorar. Es va enamorar de l'illa i dels illencs, i va començar a pensar què podia fer per quedar-s'hi. Com que la seva família tenia una fàbrica tèxtil a Mataró i a ell li agradava l'art estava clar que havia de sobreviure fent samarretes d'autor i que a més parlessin de l'illa. Es va posar en contacte amb diferents artistes de Menorca i dit i fet, va ser un èxit no només allà, sinó que aviat les samarretes ja van córrer per la resta de les Balerars i Catalunya.

Aquesta samarreta que portes, Francesc, és un dels grans èxits dels 25 anys de Pou Nou. És una samarreta de colors terrosos, i amb aire vintage, rentada, com gairebé totes les de la marca. I porta estampada la silueta d'una vespa, un dibuix de Xavier Salvador. És una vespa a traços però inconfusible. Quan en parla, al Joan se li dibuixa un somriure. Pensa en la seva vespa, en la moto que es va comprar per estar a Menorca, per recórrer quilòmetres de Mediterrani en una època que té idealitzada. I és que aquesta és una de les grandeses de la nostàlgia.

En aquesta secció hem parlat moltíssim de la nostàlgia, els dibuixos animats, la carta d'ajustament, i avui una pel.lícula. Herois per la segona samarreta, la que porta la Laia. Una cinta en què un publicista estressat rememora el seu darrer estiu amb la colla, el darrer estiu de la seva infància. Hi ha alguna cosa més nostàlgica que un estiu de bicis, al poble, l'estiu del primer enamorament, i dels amics. El més important. La samarreta de la Laia és la que va fer la marca Munich només per a les premieres de la pel.lícula, la que portaven els protagonistes, només per les seves aparicions públiques, per tant tornem a tenir una samarreta exclusiva que no es troba a les botigues. Blanca i vermella amb el logotip de Munich al pit i a l'esquena Herois en lletres vermells. La marca, sí, revolució de les vambes, però també amb un punt nostàlgic. Qui no tenia unes munic per jugar a futbol sala?






.

01/09/2011: foodie o pollastró?

Categoria: General
Escrit per: moderador
T'agrada la cuina, menjar bé, anar de restaurants i fer degustacions? Saps on fan la millor esqueixada de catalunya? I la millor mousse de xocolata? És més... t'agrada reproduir els plats de restaurant a casa teva? T'obsessiona trobar aquell cacau que li pot donar el toc definitiu a la teva mousse?
Si la vostra resposta és sí a tot... llavors no hi ha cap dubte, llavors sou Foodies i la samarreta d'avui és la vostra samarreta.

L'afició per la cuina de Julio Estrela ve de petit. Explica que quan els seus pares el portaven al restaurant i li oferien el típic menú de macarrons i carn arrebossada, ell se sentia ofès. Volia el mateix que la resta de la gent. No s'ha dedicat a la cuina professionalment sinó al disseny gràfic, però des d'aquí ha volgut ajuntar les seves dues passions, el disseny i la gastronomia. D'aquí surt gastrovíctim, una pàgina web amb samarretes culinàries.

IN FERRAN WE TRUST. Ho sentim però el Txef està de congrés o la d'avui, Foodie, escrit amb lletres fúcsies i flanquejat per una cullera i una forquilla també en groc i blau llampant.



I la Laia, avui, també va gastronòmica. Per la Laia una samarreta de "More than a t-shirt de Moritz" dissenyada per Chu Uroz. Atenció, consisteix en la foto d'un pollastró a punt de ser cuinat assegut a sobre d'una llauna de Moritz i amb dues gambes. Mar i muntanya, diu la inscripció. Ve amb un packaging de caixa negra que diu "more than a T-shirt" i a dins hi ha una llauna de cervesa i la recepta de "Pollastró a la Moritz" per poder cuinar el pollastre. Il·lustra una de les moltes accions que ha fet Moritz amb la gastronomia com per exemple "The house of pa amb tomàquet" en què hi va participar l'estudi de disseny Inoquo. Tot plegat per representar l'essència de la Barcelona de Moritz: moderna creativa i cosmopolita.

I tu, ets Foodie o Pollastró?
Aquí pots escoltar els àudios
.
Categoria: General
Escrit per: moderador
Avui un moix, un moixet rosa, mig enroscat, que descansa a sobre la teva panxa.

Na Cata Ferrer és de Sant Llorenç des Cardassar, un poble de Mallorca on tot passa molt a poc a poc, com a gairebé tots els pobles de l'illa. Una tarda d'aquestes que donen temps per tot, fins i tot per pensar, na Catalina va decidir que traslladaria a sobre de samarretes els dibuixos que omplien els seus quaderns d'artista. Els reproduiria en tela, com ja feia, però també en samarretes. Va presentar la primera col·lecció a casa seva, va ser un èxit i va decidir prendre-s'ho seriosament. Així va néixer Yellow Car camisetes.
Per què yellow car? cotxe groc? perquè na Cata conduïa un 4L groc, mític cotxe, cosa que li va fer molta de gràcia a un japonès que va visitar el poble. I així com són els japonesos, li va fer milions de fotos, al cap d'uns anys en Kenta, aquest jove japonès, va tornar a Mallorca i en veure na Catalina sense el seu 4L el primer que li va demanar va ser "on és el teu cotxe groc"? De fet va dissenyar una col·lecció que es diu "where is your yellow car?" destinada a recaptar diners per una associació contra la Fibrosi Quística.
Na Cata va fent, sense córrer però sense parar, al ritme del seu poble, amb l'objectiu d'obrir-se camí, però sense caure en la repetició ni en tòpics comercials.

L'altra samarreta d'avui, la de la Laia, també és d'un artista, Xavier Duran, de l'exposició que farà el 29 de setembre al centre d'art Santa Mònica, de Barcelona. Es titula Follies i és sobre el cervell. Una immersió en l'imaginari de diversos cervells: alterats, confosos o clarividents a través de la silueta d'uns caps que omple de fils creuats, flors o peixos, tal com l'artista imagina cada un d'aquests estats. Follies per plasmar les contradiccions humanes. Cada làmina va acompanyada d'un microrrelat audiovisual i ara també és una samarreta.
Qui diu que la samarreta no és art?
I com els queden les samarretes al Francesc i la Laia? Aquí ho veureu


.

29/08/2011: Bye Bye Kattu

Categoria: General
Escrit per: moderador
Segur que coneixeu la Hello Kitty, aquella gata que ens trobem a cada pas, a cada aparador, darrere de cada cantonada. Doncs avui, us presentem el Bye Bye Kattu.



El Bye Bye Kattu és un gatet que s'assembla a la Kitty però en versió gamberra. El va crear el pintor Joel Miró, que fa poc que ha estat pare. Abans de saber si tendrien nen o nena, la seva dona, la Meri, es va il·lusionar amb una habitació decorada amb la Hello Kitty, amb vinils de la gata a les parets, i llençols i peluixos. Tot. Quan es van assabentar que esperaven un nen, la Meri ja havia muntat tot un somni amb la Kitty, de manera que el Joel va decidir acontentar-los tots dos, la seva dona i el seu fill, l'Olau.
Va crear el Bye Bye Kattu, un gatet que, com dèiem abans, té una semblança amb la Kitty però més rebel, amb un punt gamberro, amb barbeta i pantalons baixos, ensenyant el melic. Sembla que estigui a punt de fer un grafiti en qualsevol paret d'amagat. Un Kattu que és tant per nen com per nena. El Joel no només va pintar les parets de l'habitació del petit amb el Kattu, sinó que va estampar samarretes per mare i fill. L'Olau té 11 mesos, i està enamorat de la figura. Veient que despertava bones crítiques va decidir fer samarretes, pitets i roba de nadó amb el Kattu dibuixat, els ven per internet i els beneficis dels mesos de desembre i gener els va destinar a La Marató de TV3, cosa que vol repetir aquest any.
Bye Bye Kattu. Sembla que li ha sortit competència a la gata rosa.

.
Categoria: General
Escrit per: moderador
Reconec que tinc debilitat per David Delfín, potser perquè no amaga la seva inseguretat ni les seves pors. La darrera vegada que el vaig entrevistar va ser ara fa un any a la passarel.la de Nova Iork, havia presentat una col.lecció basada en arnesos "perquè em subjectin" em va dir. Havia passat una mala època, una època en què tenia la sensació que queia i va traslladar totes aquests pors a la col.lecció.

Diuen que els escriptors fan teràpia escrivint, David Delfin, fa teràpia dissenyant. Tots els fantasmes, les formigues presents en les seves col.leccions, els espanta amb pistoles, que també han protagonitzat alguns dels seus dissenys. I al final, el seu missatge és positiu, són formes desiguals i amb moviment, peces que donen llibertat al cos.

David Delfin ha estat l'enfant terrible de la moda espanyola, amb dissenys irregulars i amb provocacions a samarretes i a la passarel.la. Necessita expressar-se i ho pot fer a través de pistoles, formigues o inscripcions com la samarreta que portes avui i un dels bàsics de la marca: "Love, will keep us together", l'amor ens mantindrà units. Lletres irregulars per transmetre l'actitud positiva d'un dissenyador que no té por de tenir por.

Que com li queda la samarreta al Francesc? Aquí ho veureu .

25/08/2011: Luxúria

Categoria: General
Escrit per: moderador
Un dels records més vius que tinc de quan era petita és d'un so de xeremia, un so de xeremia tal dia com avui, un dijous de festes, o el divendres, o el dissabte de la darrera setmana d'agost. Era automàtic, sentia els xeremiers al costat de casa i els nervis se m'instal·laven a la panxa, eren nervis d'espera, d'histèria, comuns a la majoria de nens i nenes de la meva edat, nervis d'agafar molt fort la mà de l'adult que tenies al costat. "Però si és un home", em deia la meva mare, però jo en aquell moment no podia pensar fredament. A mesura que la melodia de la xeremia s'anava fent més aguda, se m'accelerava el cor, era el dimoni. I això no permet racionalitzar.

Al meu poble, Sant Joan, per les festes surten els dimonis, no són diables com els de Catalunya, són dimonis amb caretes precioses tallades en fusta i aterradores, surten i encalcen els nens i els joves per tot el poble. El repte és tocar-los el picarol que duen a la part del darrere i que no t'arribi la seva llendera de corda de nusos. Encara quedo meravellada de pensar com corren els joves que fan de dimoni amb una careta de més de dos quilos, vestit de sac pintat i espardenyes de vetes. Però ho fan i les llenderades arriben. Us ho asseguro. I cada llenderada marcada a la cama, quan ets jove, és com un petit trofeu.

A la cultura mallorquina els dimonis formen part de la festa. I el dimoni del teu poble t'emociona perquè, tot i que fan por, són inofensius, entremaliats, a tot estirar. A Sant Joan tenim set dimonis. Representen, cada un, un pecat capital, i el Centre Cultural cada any, per festes, dedica una samarreta a una careta de dimoni. Avui, Francesc, tu portes la luxúria. He d'admetre que ara, quan sento les xeremies del meu poble, també sento un rum-rum a l'estómac. Diferent, però un rum-rum.

Per veure la galeria de fotos i escoltar tots els àudios de les samarretes, aquí .
Categoria: General
Escrit per: moderador
En Joan té un record de la seva infantesa al cole, bé uns quants, però un de recurrent. Recorda que més d'una vegada el van castigar a netejar tots els pupitres de la classe per haver dibuixat el seu. Li agradava dibuixar i a vegades, sense ni pensar-ho, enmig de la classe de matemàtiques per exemple el llapis no anava al bloc sinó que anava directament a la taula per pintar ovnis, marcians i dimoniets. A l'institut, no entregava mai els exàmens en blanc, encara que no sabés la resposta.. començava dibuixant pels cantons del full i acabava omplint tota la pàgina. Algun professor, encara en guarda algun.



El Joan va créixer i ja no pintava a sobre de pupitres, llavors sempre era l'escollit de la colla per dissenyar les samarretes de les festes, dels comiats de solters, de regals d'aniversari. Així que un dia va decidir ajuntar les seves dues passions, el dibuix i les samarretes i va néixer Kruskis.net on hi ha un assortiment ampli de samarretes amb motius de pesca i un aire divertit com per exemple col.locar l'ham com si fos un pírcing.

Després de la pesca va venir el submarinisme amb les seves samarretes pertinents i avui, Francesc, portes una de les samarretes de la línia que acaba de treure Krustis. Una línia més casual: Be different. Fons taronja per unes ovelletes molt simpàtiques blanques i amb la negra. Sigue's l'ovella negra, ni que sigui a la samarreta. Tòpic? sí, pot ser, però amb un traç diferent que et fa despertar un somriure.

A Krustis també podem trobar una línia de samarretes solidàries destinades a la Creu Roja pels afectats del terratrèmol al Japó, i ara el Joan Corral en prepara una contra el càncer i una altra contra l'esclerosi múltiple. Sí, Krustis és diferent, com l'ovella de la teva samarreta.

Les fotos i els àudios? aquí .
Categoria: General
Escrit per: moderador
Ella i Ell havien tingut un gran història d'amor. Quan ho van deixar, ella, escriptora, va escriure centenars de pàgines amb la paraula adéu. Ell, dissenyador de samarretes, en va fer una amb la mateixa paraula. Adéu estampat al pit. Molt més efectiu.

Aquest és el punt de partida de I love Boxie, una pàgina web anglesa que transforma les històries personals que els arriben en samarreta. El mecanisme és molt fàcil. Tens una història, l'escrius en quatre ratlles en un mail, l'envies a Boxie i ella hi troba una frase, més o menys irònica, més o menys punyent, més o menys realista per estampar-la a la teva samarreta. Única. Amb la teva història. I us dic que les ruptures són al top ten.

Per exemple la que hem escollit diu diu "Tu i jo tindrem un gran afer amorós i no funcionarà però en algun moment, pel mig, Déu meu, ho vam intentar". Frase contundent que resumeix aquella història que, des del principi, ja es veu que serà intensa però que s'acabarà. Però que, tot i això, no es vol deixar de viure. I esclar, també dol quan s'acaba.
A la pàgina web iloveboxie.com, es poden veure els darrers models i consultar les històries de cada samarreta. I les més votades entre els usuaris es posen a la venda al públic. El disseny és bàsic i efectiu: lletres negres en fons blanc, cap floritura, només la composició de les lletres, de les paraules. A vegades es resumeix amb una frase com aquesta, a vegades, amb un goodbye estampat al pit n'hi ha prou.

Per veure com li queda al Francesc aquí .