30/05/2009: Farewell

Categoria: General
Escrit per: Albert Elfa
delicious  digg  technorati  yahoo meneame latafanera
El primer reportatge que vaig fer, ara fa quatre anys, quan vaig arribar a Washington, va ser a l’Heritage Foundation, el lloc on es fabriquen els republicans. Una estructura perfecta, ben organitzada, d'on cada any en surt un exèrcit d'homes i dones disposats a propagar les excel·lències conservadores. I coincidint amb el meu comiat, el meu “farewell”, observo com el partit republicà està totalment desdibuixat, sense líders ni idees. Res a veure amb fa quatre anys, quan els “falcons” manaven a la Casa Blanca.

Precisament la Casa Blanca republicana, i per tant també el partit, va començar a caure l'agost del 2005, arrossegats per l'huracà “Katrina”, potser el xoc més gran de la meva carrera professional. Depassava de llarg el succés per convertir-se en tragèdia humana i política. Els morts al meu voltant que ningú recollia ni enterrava, i els vius abandonats a la seva sort van ser el senyal més clar que els Estats Units ja no eren una superpotència. Podrien fer guerres i guanyar-les, però no sabien ajudar els seus ciutadans.

El periodista Albert Elfa informant sobre l'huracà "Katrina"

Aquesta úlcera a l'estómac de la Casa Blanca, unida al càncer de la guerra de l'Iraq, va portar els demòcrates a guanyar la majoria del Congrés a les legislatives del 2006 i vaig ser testimoni del desmembrament dels ideals neocons i de la caiguda en picat del president George W. Bush; el pitjor de la història, per la majoria dels demòcrates i molts republicans.

La feina d'un corresponsal als Estats Units requereix un munt de reptes i registres, per això és tan atractiva. Estar a la trista i perversa presó de Guantánamo ara fa tres anys, que un agent de la CIA t'expliqui com torturaven els detinguts, que un soldat de l'exèrcit nord-americà arribat de l'Iraq, amb la mirada perduda, i et digui que considera el suïcidi com una possibilitat natural; que Penélope Cruz t'expliqui, en exclusiva, que treballarà per a Woody Allen en una pel·lícula a Barcelona i l'any següent celebrar amb ella l'Oscar a Los Angeles o sopar amb Lou Reed després de veure'l recitar Miquel Martí i Pol a Nova York. Aquests, entre altres mil fets, notícies i entrevistes, han suposat la felicitat professional absoluta d'aquest corresponsal, alguns dels quals m'han “tocat” especialment, com el seguiment d'immigrants mexicans que intentaven passar als Estats Units jugant-se la vida. Una dona va deixar una carta dins una bossa al mig del desert de Sonora, Arizona, on deia: "Amo a mis hijos con todo mi corazon y Dios sabe todo lo que mi familia espera de mi, por eso es el riesgo este".

Però el que va atreure l’atenció del món durant gairebé dos anys va ser la campanya de les presidencials nord-americanes amb un parell de candidats demòcrates altament atractius i qualificats; Barack Obama i Hillary Clinton. Veure com un noi negre, pràcticament desconegut pel gran públic, es passejava al meu costat a l'hotel, on compartíem menjador i pis d'habitacions i com a poc a poc s'anava convertint en un fenomen de masses. Com al seu voltant la gent s’encenia, i amb ell ressuscitaven els valors que sempre els havien fet grans, com la llibertat, la unitat, l’esperança. Va ser una gran lliçó de política. Hauran de passar molts anys abans que la història torni a regalar-nos un episodi com aquest.

Durant aquests quatre anys també he viscut de primera mà fets transcendents a tot el continent americà, com la transmissió des de l’Escola Militar de Santiago de Xile de l'enterrament del dictador Augusto Pinochet envoltat de militars i seguidors, tots protegits darrere fosques ulleres de sol; l'alegria per l'alliberament a Colòmbia d'Ingrid Betancourt, sempre sorprenentment serena, o la celebració de la victòria d'Hugo Chávez a Veneçuela amb una roda de premsa de 7 hores, amb dinar i sopar inclosos, al palau de Miraflores.

La meva última crònica com a corresponsal als Estats Units, curiosament, ha estat sobre la visita del president palestí Mahmud Abbas a la Casa Blanca de Barack Obama. Tots dos han confirmat que s'inicia una nova era en les relacions entre Washington i els països del Pròxim Orient. Cap allà anirà aquest corresponsal. Ens veiem a Jerusalem.

Gràcies a tots.

29/05/2009: Per tota la vida

Categoria: General
Escrit per: Albert Elfa
delicious  digg  technorati  yahoo meneame latafanera
Els jutges del Tribunal Suprem dels Estats Units ho són per a tota la seva vida. Només els pot retirar la mort o la seva pròpia voluntat de renunciar al càrrec, com ha estat el cas ara del jutge David Souter, que amb "només" 69 anys decideix abandonar el seu poderós seient al Tribunal, fart de viure a Washington i de envoltar-se, ha dit, de polítics i lobistes massa ambiciosos.

A David Souter el va nomenar George Bush pare l’any 1990. Va passar el llarg i ferotge escrutini del Senat i va ocupar el seu carrer vitalici. Però quina no va ser la sorpresa de tots quan Souter es va col·locar al costat dels més liberals i es va pronunciar a favor de l’avortament. I no només això; l’any 2000, quan George Bush fill es disputava la presidència del país per un grapats de vots de Florida davant Al Gore, aquest jutge nomenat per Bush pare va votar contra el seu fill i a favor de Gore.

Per això els demòcrates més liberals no es refien de Sonia Sotomayor. Repetides vegades s’ha mostrat lluitadora contra les discriminacions racials o de gènere, però ella, catòlica practicant, mai s’ha pronunciat sobre l’avortament, que als Estats Units és la ratlla més clara que separa conservadors i liberals. Sotomayor és, aixo sí, un viu exemple de superació personal, i com Barack Obama, el president que l’ha nomenat, la pura representació del somni americà; hispana, nascuda al Bronx de Nova York, de pares treballadors i estudiant exemplar que aconsegueix accedir a les millors universitats gracies als seus mèrits.

El Tribunal Suprem té nou membres. Quatre són conservadors, els altres quatre liberals i un qualificat de conservador moderat que acostuma a trencar empats cap a un costat o un altre. Es diu Anthony Kennedy, té 72 anys I va ser nomenat per Ronald Reagan. També hi ha una dona, un negre, tres marcadament dretans, dos d’ells nomenats per George W. Bush, i un d’esquerranós que té 89 anys. Es John Stevens i va ser nomenat l’any 1975 pel republicà president Gerald Ford.

24/05/2009: Barbacoes i piscines

Categoria: General
Escrit per: Albert Elfa
delicious  digg  technorati  yahoo meneame latafanera
Una barbacoa pública.
Cap de setmana llarg als Estats Units. Dilluns se celebra la festa del Memorial Day, instituït per recordar les dones i homes que han mort servint el país a les files de l’exèrcit. I com que coincideix amb l’últim cap de setmana del mes de maig, s'ha instaurat com el moment oficial d'inaugurar la temporada de piscines públiques i barbacoes privades.

Els nord-americans diuen que conserven l'esperit independent dels seus avantpassats, que van colonitzar el país enfrontant-se amb els indis, les inclemències del temps i els bandits. Es van forjar un caràcter de Maverick, de persones que van a la seva, contra el corrent que els intentava arrossegar. Recordeu que fins i tot el candidat republicà a la presidència John McCain lluïa aquest caràcter de l’americà genuí.

Ara poca cosa els en queda, de tot això. En un tres i no res, tots es posen el banyador i van a les piscines, les quals tancaran la primera setmana de setembre, encara que el sol peti de valent i la calor sigui asfixiant fins a mitjans d’octubre. Simplement ja no tocarà. La temporada s'haurà acabat.

I què en podem dir, de les barbacoes. Amb una passejada aquests dies pel meu carrer a les dotze del migdia n’hi ha prou per arribar a casa amb una pudor a la roba com si hagués estat dins la cuina d'un restaurant. Tots treuen els seus estris al “backyard” (el jardí del darrere de la casa), el carbó d'encesa fàcil i la carn de vedella ecològica comprada a Whole Foods. Ningú s'havia atrevit a encendre-les abans d'aquest cap de setmana. O més ben dit, com que no tocava, ni hi havia pensat.

La majoria dels nord-americans han perdut el seu esperit de Maverick i es posen, encantats, al darrere de la primera cua que veuen. S'han acostumat que els diguin el que s'ha de fer, que els organitzin la vida. Per atrevir-se a moure's necessiten que tot estigui controlat i consensuat per la comunitat; des de les relacions entre els nens, que no es produeixen si no hi ha una cita prèvia, fins a l'encesa de les barbacoes l’últim cap de setmana de maig.
Categoria: General
Escrit per: Albert Elfa
delicious  digg  technorati  yahoo meneame latafanera
Ni una caserna militar ni els quarters generals de la CIA. El lloc triat per Barack Obama per presentar el seu programa de seguretat nacional ha estat el solemne edifici que alberga els arxius nacionals, on hi ha, entre altres documents, la Constitució dels Estats Units i la declaració d’independència. Un clar senyal de distanciament amb George Bush, al qual ha criticat per haver perdut els papers en la lluita contra el terrorisme.
null

Obama diu que mai amagarà la veritat perquè sigui incòmoda, que treballarà amb el Congrés i els tribunals de justícia, les dues branques de l'Estat, de manera conjunta, i explicarà als nord-americans el que sap i el que no sap, i quan faci publica informació o la mantingui en secret, n’explicarà el perquè. Una declaració d'intencions que ha donat pas a un enèrgic posicionament: tancarà Guantánamo a la data prevista; abans de mitjans de gener del 2010. I encara més, portarà alguns presoners a territori nord-americà, contra la voluntat expressada per la majoria de congressistes, que no volen presumptes terroristes de Guantánamo als seus estats.

"El problema sobre el que s'ha de fer amb els presoners de Guantánamo no l'ha provocat la meva decisió de tancar el penyal, diu Obama. El problema va néixer quan es va decidir construir-lo."

A més de traslladar alguns presoners a presons d'alta seguretat dels Estats Units, Obama proposa enviar alguns presoners a diferents països, jutjar-ne uns altres amb els controvertits tribunals militars, alliberar-ne uns quants i mantenir-ne pocs en detencions, ha dit, prolongades.

Els republicans han contestat a Obama amb l'exvicepresident Dick Cheney, que ha insistit que la política d'Obama en la lluita contra el terrorisme no garanteix la seguretat del país i ha justificat l’ús de tècniques d'interrogatori, ara considerades tortura, amb els detinguts. Segons Cheney els oficials d’intel·ligència que van interrogar els terroristes poden estar orgullosos de la seva feina i orgullosos dels resultats, perquè van prevenir la mort violenta de milers, fins i tot centenars de milers, de persones innocents.

Sense cap altra veu més representativa, Dick Cheney s'ha convertit en l’oficiós portaveu dels republicans, els quals estan en ple procés de recerca de nou líder. Cheney representa el sector més conservador del partit.
Categoria: General
Escrit per: Albert Elfa
delicious  digg  technorati  yahoo meneame latafanera

El president dels Estats Units, Barack Obama, li va deixar molt clar al primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu: la solució passa per construir dos estats que visquin en pau un al costat de l’altre. Però Netanyahu no es va mossegar la llengua i davant dels periodistes va mostrar les profundes desavinences que hi ha en l’actual administració demòcrata nord-americana. Negociar sí, va dir l’israelià, però quan els palestins reconeguin l’estat jueu d’Israel. Negociacions sí, va continuar, però per arribar a donar un autogovern als palestins. Mai un estat.

Era com un diàleg entre sords. Tots dos posant bones cares, lloant la tradicional amistat entre els dos pobles, la bona relació entre els dos executius, però diferint escandalosament sobre la manera de veure el problema i la solució. Obama vol que s’acabin els assentaments israelians als territoris ocupats, Netanyahu i el seu govern aliat amb l’extrema dreta no en vol ni sentir a parlar.

A Palestina les declaracions de Netanyahu no han agradat gens. L’OAP diu que no hi haurà negociacions fins que no cessin els assentaments. Que ja no estan ansiosos per asseure’s a negociar amb els israelians a canvi de res. S’han mostrat, això sí, molt satisfet amb la proposta d’Obama de donar suport a la creació d’un estat palestí i la fi de l’ampliació de les colònies jueves. Hamas, per la seva banda, diu que les paraules del president nord-americà no son res més que desitjos sense contingut.

Clar que molts diuen que ara sí que hi ha l’oportunitat històrica d’arreglar el problema: una administració nord-americana interessada de debò a buscar solucions per una banda i, per l’altra, uns representants dretans a Israel i radicals a Palestina (Hamas) que només ells poden suportar el dur pes de les concessions polítiques i territorials i vendre-les als seus votants.
Categoria: General
Escrit per: Albert Elfa
delicious  digg  technorati  yahoo meneame latafanera
Tancar Guantánamo. Aquesta va ser una de les promeses electorals de Barack Obama que va complir només tres dies després de jurar el càrrec de president dels Estats Units, quan va firmar una ordre executiva que establia el tancament de la presó abans del 22 de gener del 2010. Però ahir el Congrés li va denegar els diners necessaris per fer-ho. Demanen al president un pla detallat de tancament que, sobretot, no impliqui portar els presoners a territori nord-americà. Senadors i membres de la Cambra de Representants s'oposen a veure presumptes terroristes en presons dels seus estats.

Avui està previst que el president Obama fins i tot anunciï el restabliment dels tribunals militars, suspesos per ell mateix fa quatre mesos, per jutjar alguns presumptes terroristes tancats a Guantánamo; això sí, diu que amb noves proteccions legals, com la de no acceptar confessions obtingudes sota tortura o la de poder elegir els advocats militars.

El restabliment dels tribunals militars s’ha guanyat els elogis dels republicans i la total oposició de l’esquerra i els grups de defensa dels drets humans. Què fer amb els detinguts a Guantánamo ha estat font de grans controvèrsies. L’administració d’Obama afronta diferents possibles escenaris: sotmetre’ls a tribunals militars, traslladar-los a tercers països, jutjar-los en tribunals federals als Estats Units o mantenir-los tancats de forma indefinida. On?

Primera gran promesa d'Obama incompleta, enmig d'una ferotge campanya dels republicans més conservadors que, encapçalats per l'exvicepresident Dick Cheney, diuen que tancar Guantánamo anirà contra la seguretat nacional.
Categoria: General
Escrit per: Albert Elfa
delicious  digg  technorati  yahoo meneame latafanera


Milions d’immigrants indocumentats es comencen a posar nerviosos amb el silenci de Barack Obama sobre la seva situació al país. El president ha firmat moltes ordres executives revocant decisions de l’anterior administració i ha apostat per deixar la seva empremta en temes com les energies alternatives. Fins i tot s’ha marcat un ambiciós futur en qüestions com la millora de l’ensenyament i la cobertura sanitària. Però ni una paraula, encara, sobre la situació dels immigrants “sense papers”.

Aquest silenci coincideix amb el fre que la situació econòmica i les barreres frontereres han posat a l’entrada d’indocumentats. Segons la policia de fronteres (www.borderpatrol.com), l’any 2008 van ser interceptades unes 700.000 persones quan intentaven entrar, de manera il·legal, als Estats Units per via terrestre. Aquesta és la xifra més baixa des del 1976 i reflecteix la tendència decreixent començada a mitjans d’aquesta dècada. El pic més alt va ser l’any 1985, amb 1,7 milions de persones arrestades.

Al polèmic mur físic que s’ha construït en diverses zones de la frontera entre Mèxic i els Estats Units, se n’hi afegeix ara un altre de virtual, amb càmeres i sensors que serviran d’ulls i orelles dels agents fronterers en una franja de 40 quilòmetres al sud de Tucson, Arizona. Aquest sistema permetrà detectar fins al 90 per cent dels moviments d’immigrants sense documents. Si el sistema funciona, es preveu fer-lo extensiu a tota la frontera, des del Pacífic fins a l’Atlàntic.

Els milions d’indocumentats dins el país, mentrestant, es comencen a posar nerviosos amb Obama i ja anuncien mobilitzacions

09/05/2009: Els nous conversos

Categoria: General
Escrit per: Albert Elfa
delicious  digg  technorati  yahoo meneame latafanera
T. Boone Pickens, un multimilionari texà que es va fer ric amb el petroli, s’ha convertit a la religió de les energies renovables i ara recorre el país cantant les meravelles d’aquest tipus d’energies; sobretot de l’eòlica. Ara planeja construir la granja eòlica més gran del món a l’oest de Texas.
T. Boone Pickens

La seva idea és instal·lar turbines de vent a quatre comptats, en un ambiciós projecte que podria produir 4.000 megawatts d’electricitat; l’equivalent al consum d’un milió de cases. Per fer-ho possible pretén aixecar 2.700 turbines de les grans. El cost total serà de 10.000 milions de dòlars; pràcticament el que ofereix Barack Obama per tot el sector dins el seu pla d’estímul de l’economia. Potser T. Boone Pickens pretén emportar-se un bon grapat d’aquests milions. Aquests dies se’l podia veure a la Fira de Chicago contactant amb governadors, senadors i altres lobistes. Els espanyols se’l miraven de reüll, amb desconfiança.

Pickens, de 80 anys, ha publicat anuncis als principals diaris del país fent apologia de l’energia eòlica i també de la utilització del gas natural com a combustible per als automòbils. D’aquesta manera, diu el texà, els Estats Units podrien reduir un terç les seves importacions de petroli i estalviar-se 230.000 milions de dòlars l’any.

Alguns petrolers el comencen a seguir. Si s’acaba el petroli i la nova administració pensa a donar prioritat a les energies alternatives, és qüestió d’adaptar-se als nous temps. Oportunisme a part, el cert és que fins i tot els grups ecologistes estan encantats amb el posicionament d’aquests petrolers conversos. Carl Pope, director de la gran associació ecologista nord-americana, Sierra Club, destacava que homes com Pickens són els únics que poden atreure a la causa ‘verda’ un públic que els ecologistes no podrien aconseguir mai.
Categoria: General
Escrit per: Albert Elfa
delicious  digg  technorati  yahoo meneame latafanera
Generadors eòlics a la Xina.

Chicago, Illinois. Aquí s’està celebrant aquesta setmana la Fira de l’Energia Eòlica més important el món, Windpower 2009. Aquest any coincideix amb el pla d’estímul de l’economia de Barack Obama, que assigna més de 10.000 milions de dòlars a inversions en aquest tipus d’energia, per això el sector està més animat que mai.

Obama s’ha proposat convertir els Estats Units en líder de les energies alternatives, i ho farà de la mà de les empreses espanyoles, alemanyes y japoneses que són líders del sector. Els espanyols són els que estan més ben situats. Fa molts anys que s’hi dediquen, tenen fàbriques aquí i, el que és més important, tenen un lobbistes de primera categoria. Gamesa, Acciona, Iberdrola i la catalana filial d’Alstom, Ecotecnia, són les estrelles de la Fira. Fins als seus estands hi arriben directius, congressistes i governadors per atraure inversions als seus estats o per agrair les que ja s’han fet.

15.000 assistents es passegen amunt i avall, fins que arriba l’hora de dinar i comencen a desaparèixer els directius i treballadors dels estands espanyols. La majoria es concentren al bar de l’hotel Hyatt, enganxat al recinte firal, on la cadena de televisió ESPN transmet en directe el partit de semifinals de la Champions. Aquí són dos quarts de tres del migdia quan comença la transmissió i a un quart de quatre ja queda poca gent al bar. Ensopits, tots tornen als llocs de venda i promoció dels seus productes. Però pocs minuts després s’estén la noticia per la Fira. Mirades de complicitat i brindis amb Budweiser, com si acabessin de fer un bon negoci. O millor, el Barça s’havia classificat. “Who?”
Categoria: General
Escrit per: Albert Elfa
delicious  digg  technorati  yahoo meneame latafanera
Sala d'espera d'un centre de salut de Mèxic D.F.

Fa només dos dies que som al Districte Federal i ens sembla que fa una setmana. Al principi tot era relatiu, ens ho miràvem amb ulls de periodista que, simplement, ve a informar del que veu. A poc a poc ens hem anat implicant amb la situació d'una manera inevitable.

La gent té molta por, i no només els més desinformats i exagerats inventors d'estranyes falòrnies conspiradores, sinó els assenyats representants de les classes liberals i intel•lectuals de la ciutat. Ahir una companya periodista catalana, embarassada, que viu a Mèxic, fugia cap a Barcelona amb la por al cos. No ens vam saludar quan ens vam veure i la nostra conversa va ser sempre a través de mascaretes i a una certa distància. Avui hem anat a entrevistar una parella de professionals liberals –fotògraf, ell, i advocada de Drets Humans, ella- i hem pogut veure com la por ha arribat a tot arreu. Ell no surt de casa i té cura d'una filla de 3 anys, i ella ha deixat d'anar a treballar, l'empresa li permet fer-ho des de casa, amb el portàtil.

Ni encaixades de mans ni petons quan entrem, ens fan anar a rentar les mans al lavabo, després ens desinfecten amb un altre líquid. Ells reconeixen que estan "emparanoiats", i que això és producte de la poca informació oficial que els arriba. Fugirien de la capital per anar al poble dels pares d'ella, però és a quatre hores d'aquí i no s'atreveixen a fer el camí en autobús. "Imagina't que dins l'autobús algú esternudés. Seria el pànic", diu ella.

Marxem amb el cos encongit. En arribar a Associated Press (AP), on editem i enviem les nostres cròniques, hi trobem un gran caos: un equip de Nova Zelanda ha portat un malalt fins a les oficines per entrevistar-lo en directe, i la gent ho ha sabut quan ho ha vist en directe pels monitors. Quan l'equip i el malalt han marxat s'han destapat totes les alarmes. Ho han fumigat tot, tothom ha recuperat les mascaretes i els d'AP han fet una queixa oficial contra els neozelandesos.

Ara ja ningú es refia de ningú. No es deixen ordinadors ni per imprimir un text, ningú es toca, si algú estossega o esternuda se li crida, directament, l'atenció. Prohibit acostar-se massa a ningú ni tocar les màquines d'edició sense permís. Després de tocar-les s'han de desinfectar. Hi ha discussions quan se suposa que algú ha entrat a l'edifici sense rentar-se. S'alliçona tothom que llenci a les escombraries guants i mascaretes abans d'entrar a les oficines, podrien estar contaminades. Arriba la notícia que a Cuba i l'Argentina no es permeten aterrar vols que vinguin de Mèxic. És la paranoia. Tothom vol marxar.
Anterior